Entrades

“Olor de terra”, el nou disc de Sílvia Ampolla

Imatge: Sílvia Ampolla

La cantautora s’ha deixat acompanyar per músics del País Valencià, els Pirineus o Terres de l’Ebre.

El primer senzill que s’ha pogut escoltar ha estat Nadala.

(L.P.R) Sílvia Ampolla la versadora ebrenca , coneguda per les seves jotes improvisades, ha donat llum al seu primer disc, “olor de terra”, per deixar un testimoni del seu pas per la música tradicional.

El treball l’ha estat gestant durant més de quatre anys, per tal d’aportar algunes lletres oblidades i guardades en la memòria dels més grans, que s’ha encarregat de recuperar, envoltada de músics com el Pau Puig, mestre dolçainer a la producció, creador dels arranjaments musicals.

En aquest primer treball, trobarem la recuperació de la típica rondalla de Paüls, algunes cançons tradicionals de la Ribera d’Ebre o Terra Alta, poemes que versen sobre la vida a la barraca del Delta, lletres populars com la història del globus de Masdenverge, històries de la cala amb un romanç mariner o la ronda antiga de corda, que fa 40 anys que es cantava al municipi de Paüls.

La cantautora ens explicava una malaurada anècdota d’aquest treball, i és que quan només feia falta incorporar la seva veu a algunes de les col·laboracions enregistrades, els van robar el material i va haver de fer-se de cap i de nou .

Ampolla s’ha deixat acompanyar per molts amics i cantautors de referència musical al País com són Pepet i Marieta, Guardet lo cantador, Pep Gimeno “botifarra”, Miquel Gil i molts altres músics que hi han col·laborat amb la intèrpret.

La portada d’aquest treball també és molt simbòlica i està dedicada al seu fill amb la imatge de les primeres espardenyes que li van regalar abans de néixer.

Santa Bàrbara demanarà que les Festes de Sant Gregori siguin declarades Patrimoni Festiu de Catalunya

ESTA

El municipi es disposa a viure la festa patronal de Sant Gregori amb aquest anunci desprès de considerar que els actes que s’hi celebren, podrien ser-ne mereixedors.

La cantada de jotes del país a les pubilles i la proclamació oficial de les mateixes, a la manera tradicional, traslladen per unes hores al poble més d’un segle enrere.

(J.Roig/T.G.).-Aquest cap de setmana Santa Bàrbara celebrà els actes centrals de la festivitat de Sant Gregori, copatró del nostre poble, una festivitat que va a l’alça amb l’ inclusió cada any de nous elements pensats per enaltir la cultura tradicional i que no han parat d’evolucionar des de que es van posar en marxa, fa més d’una dècada, quant es va començar a vestir la festa de la elecció de pubilles anant les autoritats i acompanyants a demanar-les als pares amb carruatges i vestits a la manera tradicional o es van començar a organitzar diversos tallers com els de Dolçaina, la recuperació dels balls típics i el d’ornamentació, entre altres, per complementar-la.

Ara i en vista de l’embranzida que ha pres la celebració, des de la regidoria de Cultura i des de l’àrea de Promoció Econòmica i Turisme, de la que n’és responsable Eduard Roldán es vol fer un pas més i s’ha començat a gestionar la petició per demanar que la celebració sigui declarada com a Patrimoni Festiu de Catalunya.

En quant al programa d’activitats, la Festa Revival al Poliesportiu Municipal organitzada per la penya “Planers pels Bous”, el divendres per la nit i el Bou capllaçat de la ramaderia d’ Hilario Princep, el dissabte a les vuit del matí, encetaran la celebració que tindrà la seua continuïtat el mateix dissabte a partir de les set de la tarda amb la cantada de cobles a les pubilles que es presentaran aquest 2016. La regidora de Festes, Judit Lleixà, explicava que els balladors i cantadors de jotes es dividiran en dos grups per anar a saludar-les amb uns versos personalitzats i escrits expressament per a les noies. Per a Lleixà, aquest és un dels actes més emotius de la celebració.

Demà dissabte també hi haurà un sopar de germanor a la plaça Major i el diumenge els comerços posaran els taulells al carrer mentre es celebra la tercera trobada de Puntaires de les TTEE.
Ja per la tarda, a partir de les cinc i mitja, les comitives formades per autoritats i convilatans, vestits segons els costum tradicional, recorreran el poble acompanyats pels carruatges dels Amics del Cavalls per anar a les cases  de les pubilles 2016 i fer-ne la petició als pares. La festa acabarà amb la proclamació oficial i l’elecció de les Pubilles Majors a la manera tradicional. Les joves col•loquen cadascuna una foto seua en un sobre tancat perquè sigui desprès l’atzar el que decideixi aquest títol honorífic. Per cloure l’acte i a la mateixa plaça, es farà la típica ballada de jotes del pais.

Avui comença la millor setmana taurina, de les Terres de l’Ebre.

Foto: Alfred B.

Foto: Alfred B.

La plaça de bous és una de les més grans de les Terres de l’Ebre.

Bous capllaçats, embolats, carretilles per als  més petits i Concurs de Ramaderies, centren l’activitat taurina al municipi.

La setmana passada es feia el sorteig dels llocs on ubicar els carros i divendres és començava la construcció de la primera fila.

(T.G.) El passat divendres s’iniciava la Construcció de la plaça de bous que durant aquests dies de festa major,  serà una de les activitats que més públic aplegarà al municipi.

Segons Ximo Martí, membre de la Comissió de bous, posar les carretes de primera fila divendres passat va agilitzar la construcció de la plaça dissabte que sempre s’allargava moltes hores.

Aquest any a la plaça de bous hi ha, a primera fila,  37 carretes i 6 carros, a segona 40 carretes i a 3era 43 bastides, una plaça de les més grans del territori que no afavoreix les tardes de bous, ja que segons Martí,  la grandària fa que els bous es cansin més.

Segons el membre de la  Comissió de bous,  s’haurien de tenir prioritats alhora de deixar posar les carretes ”se que potser no agradarà a tothom,  però s’hauria de prioritzar la gent del poble, les barreres en fusta i com a màxim a primera fila 40 carretes”.

Entre les novetats, avui divendres hi ha la participació de la ramaderia de José Arriazu e hijos de Navarra, el dimecres la ramaderia de Hermanos Marcen de Saragosa, carretilles embolades i encierro de carretilles per als nens i també els canvis en la mitja part,  que s’intentarà agilitzar,  per poder tenir preparat el bou embolat per les 22h.

Segons l’Agrupació de penyes i comissions taurines de les Terres de l’Ebre, el Concurs de Ramaderies ha estat escollida la millor setmana taurina del territori.

Els castellers arriben a l’ Ebre

Foto: ‘Xiqüelos i xiqüeles del Delta’

(Aguaita.cat/J.Roig).-És una curiosa noticia que extraiem  de la publicació digital Aguaita.cat  i que no deixa de sorprendre’ns perquè la tradició castellera a les Terres de l ‘Ebre sempre s’ ha vist llunyana  i la nostra fixació cultural ha estat sempre més  prop de la jota o els bous que no pas dels castells. Ara però descobrim que hi ha dues iniciatives que pot ser faran que això canvií.
La primera respons al nom de ‘Xiqüelos i xiqüeles del Delta’ que és el nom que han triat una colla de joves aficionats d’Amposta i Deltebre per posar a la incipient iniciativa que han tingut de crear un embrió casteller al delta de l’Ebre. Pràcticament la primera acció ha estat convocar qui vulgues, a través del facebook, a acudir a un taller casteller a Deltebre. Sense esperar-ho, hi van acudir trenta persones. “La veritat és que aquesta resposta indica que hi ha interès, i si li donem continuïtat, segur que d’aquí pot sortir alguna cosa, encara que siga un pilar en una festa major”, afirma il•lusionada Meritxell Vidal. Aquesta ampostina resident a Barcelona fa un temps va decidir fer-se castellera i per proximitat, va apuntar-se a la colla Sagrada Família a la ciutat comtal. Però curiosament, el mateix camí que ella va emprendre el van fer altres joves d’Amposta i Deltebre que inicialment no es coneixien fins trobar-se set persones ebrenques a la mateixa colla. Llavors només calia esperar a que algú s’engresqués i sortís una proposta que no podia tardar. “Després d’una molt bona actuació vam pensar, i perquè no mirem si la gent s’anima als nostres pobles ebrencs?”, comenta Meritxell. Sap que ara per ara encara és una idea incipient, però ja pensen en fer un primer assaig com cal, després de la trobada inicial, als voltants de Nadal. “Aquesta és una expressió cultural que fins ara no s’ha desenvolupat a l’Ebre pel que siga, però és compatible amb qualsevol altra, amb els bous o la jota per exemple, no ho podem comparar, cada cosa és diferent i la gent cada vegada està més oberta a noves propostes”, destaca. De moment, detecten que hi ha curiositat entre la gent.

A l’Ametlla de Mar, però, ja han passat de la curiositat a la pràctica. Allà la inquietud de la Societat Cultural, Esportiva i Recreativa (SCER) s’ha plasmat ja en una colla ben visible, formada per seixanta membres, que té previst entrar a la categoria oficial amb el seu ingrés a la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. ‘Los xics caleros’, com s’anomenen, està a punt de convertir-se en la primera colla castellera de les Terres de l’Ebre i per a la Candelera, podrien organitzar la primera jornada castellera ebrenca. “Voldríem batejar-nos amb un castell de sis”, assegura la presidenta de la SCER de l’Ametlla, Àngela Sànchez. ‘Los xics caleros’ ja arriben a castells de cinc, i amb l’impuls del grup de gralles i timbals que també acompanya la iniciativa, esperen encara sumar més gent a la idea perquè “quanta més pinya tindrem, més amunt s’arriba”. En el cas de l’Ametlla, la idea ha vingut ‘importada’ pel marit de l’Àngela, ex membre de la colla castellera de Vilafranca.