Entrades

Des de l’Agrícola del Camp es qualifica de dictatorial la decisió del Govern que els obliga a aportar un 3% del seu passiu per finançar “la mala gestió” d’altres entitats.

capturada

(Foto: Street View)

El gerent de la cooperativa planera lamenta que la mesura s’aprovés mitjança un Decret Llei.

Critica que, en una país democràtic com el nostre, el Govern utilitzi unes pràctiques que considera dictatorials i que el Conseller d’Economia i Hisenda no volgués rebre als cooperativistes personalment.

(J.Roig/T.G.).-Josep Lluis Cardona critica que s’hagi utilitzat un Decret Llei per obligar a les Cooperatives a fer les corresponents aportacions al fons que es vol crear per “salvar” a aquelles entitats que han fet fallida. Tot i que respecta la decisió d’aquelles Cooperatives que han decidit aportar a aquest fons, creu que no és just que sigui obligatori fer-ho. Cardona admet que l’Estatut contempla la figura del Decret Llei, però recorda que també preveu que solament s’ha d’utilitzar en casos excepcionals. “Nosaltres entenem que som un sector minoritari i que en cap cas el problema de les cooperatives afecta al bé de tots els catalans” reflexionava.

Cardona carregava especialment contra el vicepresident del Govern i responsable d’ Hisenda, el republicà Oriol Junqueras al que els cooperativistes van demanar una reunió tan bon punt van conèixer l’aprovació del Decret Llei 2/2016, de 17 de maig. “El Conseller ni es va dignar a rebre’ns i ens va remetre a gent de segona fila”, es queixava. “Veiem coses rares”, esquitxava el gerent de la Cooperativa de Santa Bàrbara.

Les aportacions que exigeix el Govern, en principi es calcularien sobre la base del 3% dels dipòsits que les Seccions de Crèdit tenien l’any 2015 i es tornaran a revisar a finals de cada any amb lo que el percentatge podria augmentar, cosa que també lamentava el gerent de la Cooperativa planera per acabar ironitzant “ si estos diners s’han d’utilitzar per tapar males gestions, pot ser al final ens tindrem que dedicar tots a fer males gestions i ja ens salvaran”, etzibava.

El Gerent de l’Agrícola del Camp qualificava d’inadmissible l’ imposició de participar al fons comú per salvar males gestions cooperatives.

foto_3089241

Un instant de la reunió de representants de 26 cooperatives agràries celebrada el 31 de maig a la Cambra de Comerç de Lleida. El gerent de l’Agrícola del Camp a la primera fila, tercer per l’esquerra. (Foto: ACN)

La Cooperativa de Santa Bàrbara és una de les 26 cooperatives agràries que van constituir ahir un front comú contra el fons cooperatiu per salvar les fallides de les seccions de crèdit.

Rebutgen haver d’aportar obligatòriament un 3% del seu passiu per finançar “la mala gestió” d’entitats com ara la Cooperativa de Cambrils.

ACN/J.Roig/T.G.) .- 26 cooperatives agràries amb secció de crèdit, de les comarques de Lleida i Tarragona, s’han unit en una plataforma per mostrar el seu rebuig a la creació del fons cooperatiu aprovat pel Govern per finançar la liquidació de les seccions de crèdit. Aquestes 26 entitats, entre les que es troben les cooperatives, Arrossera del Montsià, la Sènia, Soldebre i l’Agrícola del Camp de Santa Bàrbara, representen un terç de les cooperatives amb secció de crèdit del país i es neguen a haver d’aportar a aquest fons de forma obligatòria que és el 3% del seu passiu, assegurant que la finalitat amb què s’ha creat és per aportar diners al préstec de 10 milions d’euros a què es va comprometre la FCAC per retornar els estalvis a la Cooperativa Agrícola de Cambrils i altres com la de l’Aldea o Montblanc que també han patit fallides financeres.

El gerent de l’Agrícola del Camp de Santa Bàrbara explicava que, quant es van començar a destapar aquests casos, algunes cooperatives ja van fer aportacions de forma voluntària fins que, el passat mes de novembre, es coneixia el cas de Cambrils i de forma voluntària també es va començar demanant una aportació del 2% del dipòsits de les seccions de crèdit sanejades, una aportació que no ha estat suficient per aconseguir els 10 milions d’euros que necessita la cooperativa cambrilenca per superar la crisi, per això i ara de forma obligatòria, l’Associació de Seccions de Crèdit (ASC) i el Departament d’Economia i Finances del Govern, aprovava per via d’urgència la creació d’un fons cooperatiu mitjançant el Decret Llei 2/2016, de 17 de maig, que ha de permetre finançar la liquidació de les seccions de crèdit d’aquelles cooperatives que optin per aquesta solució. Cardona deia que hi ha una sèrie de cooperatives que no estan d’acord amb aquesta imposició.

I no hi estan d’acord perquè no es pot imposar que el sector hagi de solucionar la mala gestió d’algunes entitats, de la que en són responsables el dirigents de la mateixa, en primera instància, i els socis en segon lloc. Cardona qualificava d’inadmissible que uns tercers hagin de solucionar els problemes generats per uns mals gestors, en aquest cas el de les cooperatives que han fet fallida.

Des de la Plataforma Antifons Obligatori denuncien que es tracta d’una norma “creada exclusivament per solucionar la greu situació econòmica de la Cooperativa de Cambrils” i consideren que les cooperatives que integren la recent creada plataforma fa molts anys que compten amb secció de crèdit i no han tingut mai cap problema de liquiditat ni de funcionament i, per això, es mostren contràries a haver d’aportar diners “dels seus socis” a un fons “per tapar els forats, les vergonyes i les males gestions d’altres cooperatives on no tenim cap intervenció en els seus consells rectors
El primer termini de cobrament entra en vigor avui mateix, 1 de juny, a partir de quan les cooperatives estan obligades a aportar aquest 3% del seu passiu a l’Associació de Seccions de Crèdit tot i que les entitats que han constituït la plataforma ja han dit que s’oposen a fer les aportacions que els pertoca. La Plataforma Antifons Obligatori assegura que amb les aportacions de la setantena de cooperatives amb secció de crèdit es podrien recaptar entorn d’un 18 milions d’euros que conformarien aquest fons cooperatiu al qual s’oposen i que, entre altres funcions, servirien per finançar el préstec de la Cooperativa Agrícola de Cambrils.

La presidenta de la Cooperativa de l’Aldea manté la confiança amb l’exdirector de la secció de crèdit imputat

Montserrat Llosa

(ACN).– La presidenta de la Cooperativa de l’Aldea (Baix Ebre), Montserrat Llosa, ha mostrat el seu convenciment en la no culpabilitat de l’exdirector de la secció de crèdit de l’entitat, Enric Sabaté, que haurà de declarar com a imputat el pròxim dia 10 de gener al jutjat de primera instància i instrucció número 3 de Tortosa en la querella presentada per l’entitat contra l’exgerent, Daniel Ferré. “Tenim la confiança que no és culpable i que serà absolt”, ha declarat Llosa, abans de recordar que Sabaté continua treballant per l’entitat atesa la seva funció de “vincle” entre la nova junta rectora i “el passat”, marcat per la fallida, bloqueig de comptes de la secció de crèdit i l’actual concurs de creditors.

Des del respecte a la decisió presa per la jutgessa, la imputació ha de permetre a l’exdirector de la secció de crèdit, en aquell temps mà dreta de Ferré en l’àmbit de la branca fiancera de la cooperativa, “clarificar millor les coses” i poder-se defensar de forma més sòlida.

(Foto:El Periodico)-L 'alcalde de l'Aldea dirigint-se a una de els assemblees d' afectats.

Directius i familiars dels gestors de la Cooperativa de l’Aldea van retirar 205.000 euros abans del bloqueig de comptes

L’informe de l’administrador concursal apunta l’exgerent com a principal responsable de la situació de l’entitat i carrega contra la “passivitat” de la Generalitat

 (ACN).- Directius i familiars dels anteriors gestors de la Cooperativa de l’Aldea van retirar un total de 200.000 euros de la secció de crèdit pocs dies abans del bloqueig de comptes que va deixar sense estalvis a uns 1.200 impositors. Si bé ja era de domini públic que l’exgerent, Daniel Ferré, va treure 160.000 euros el 22 de novembre, l’informe de l’administrador concursal al qual ha tingut accés l’ACN revela que el fill de Ferré, el secretari del consell rector i el germà del tresorer van retirar, en total, 45.000 euros abans del bloqueig de comptes l’1 de desembre. El document reparteix culpes de la fallida entre l’exgerent, la directiva, l’interventor, Bankia, els auditors i la Generalitat.

Segons consta en el document datat el passat 23 de juliol que l’administrador ha lliurat al jutge del Mercantil número 1 de Tarragona -que també analitza els moviments “significatius” dels comptes dels responsables de l’entitat i els seus familiars-, un dels fills de l’exgerent, Àlex Ferré -que treballava a la secció de crèdit-, va retirar del seu compte a termini a l’entitat agrària 2.500 euros i 5.000 euros, els dies 23 i 28 de novembre, respectivament. Uns diners, 7.500 euros, que hauria ingressat al seu compte corrent el mateix 28.

Precisament, just aquest dia, el secretari del consell rector, José Benito Montoliu, va traspassar 18.250 euros del seu compte a termini a la de crèdit, deixant aquesta última un saldo positiu d’únicament 6,94 euros. Més i tot, encara, just la jornada anterior al bloqueig de comptes, el 30 de novembre, Juan Gilabert, germà del tresorer de la Cooperativa, va traspassar 20.500 euros del seu compte a termini al seu compte de crèdit, que va quedar amb un saldo positiu de 448,27 euros.