Entrades

Roquetes posa en marxa la 1a fase de les obres de millora de la xarxa d’abastament d’aigua potable

(Redacció/J.Roig).-Divendres passat Roquetes va estrenar la primera fase de les obres de millora de la xarxa d’abastament d’aigua potable del municipi ubicada íntegrament a la zona de Pilans. Les autoritats presents a l’acte van fer també  una visita a les instal•lacions guiada per Jordi Azorín, que també va incloure una demostració a temps real del funcionament de les noves instal•lacions.

Unes instal•lacions que garanteixen l’abastament d’aigua potable a la ciutadania durant cinquanta anys, i que representen una millora sanitària ja que la cloració es farà mecanitzada i no de manera manual i a través dels mateixos dipòsits i no de la sortida del pou; i comportarà, a més a més, un estalvi energètic, ja que la construcció de les noves instal•lacions en cotes més altes que les antigues significa més pressió de l’aigua i menys necessitat d’energia per elevar-la
Una obra subvencionada en gairebé un noranta per cent

Les instal•lacions corresponen a la primera fase de tot el projecte de millora de la xarxa d’aigua; un projecte que va ser adjudicat per 1.028.737 euros. El cost final d’aquesta primera fase va ser de 333.832,23 euros, que va ser subvencionats en un 43% pel PUOSC i en un 46% per l’Agència Catalana de l’Aigua.
Aquesta primera fase del projecte, ja realitzada, ha comportat la construcció i equipament d’un nou pou i d’un dipòsit amb capacitat per a 1.000 m3 d’aigua que reforça, de manera significativa, l’existent fins ara a la zona de Pilans, que té capacitat per a 75 m3. El nou dipòsit ha quedat interconnectat amb el que abasteix la ciutat de Roquetes, el dipòsit Matadero, per garantir l’aigua a tots els nuclis habitats en qualsevol dels casos.

En la segona fase de les obres, que acabaran els pròxims mesos, es preveu que quedin interconnectats els quatre pous del municipi: els dos de Pilans, el nou de Matadero i el de la raval de Cristo. Una millora en la captació, l’emmagatzematge i la conducció de l’aigua a tot el municipi que ha estat adjudicada a SOREA per 694.904,80 euros i que també estarà subvencionada pel PUOSC i per l’ACA en un 90%.

L’Observatori de Roquetes registra amb nitidiesa el terratrèmol del Japó

Tortosa no registra un terratrèmol greu ‘des de fa segles’

Així s'ha registrat a l'Observatori de l'Ebre el terratrèmol més gran del Japó i el cinquè de la història. (Foto,L' Ebre)

(L’Ebre/La Marfanta/J.Roig).-El cinquè terratrèmol més gran mai registrat al món ha sacsejat Japó  provocant un gran tsunami. Aquesta és la noticia més destacada de les darreres hores a tot el món,no hi ha dubte ,però que també te la seua projecció local,tal i com explica la versió i digital de L’ Ebre fent referència a que  l’Observatori de l’Ebre, a Roquetes, també ha registrat aquest terratrèmol, que a l’epicentre ha tingut una intensitat de 8,9 graus a l’escala de Richter. Malgrat que estem a més de 10.000 kilòmetres de distància, la forta intensitat del sisme ha fet que els aparells de l’Observatori també l’hagin detectat.

Coincidint amb aquesta informació que publica el diari L’ Ebre,al bloc de La Marfanta i llegim també un complement més local  que considerem força interessant i que reproduïm a continuació.

L’Ajuntament de Tortosa va presentar  el mes passat la memòria d’activitats de Protecció Civil, una organització que ara està revisant el pla bàsic d’emergències municipals, i que entre la feina pendent té la redacció del Sismicat, un pla local de risc sísmic. Amb tot, el seu coordinador, Francesc Bertomeu, va voler llançar un missatge de tranquil·litat, tot assenyalant que a Tortosa no hi ha terratrèmols greus ‘des de fa segles’. La dada és especialment rellevant després del sisme que ha sacsejat el Japó aquest divendres. En aquest sentit, un dels terratrèmols més importants que s’han percebut a Tortosa en les últimes dècades va ser la nit del 28 de setembre del 1953. La sacsada va durar pocs segons, però la gent va viure moments de desconcert perquè tot es bellugava, i l’endemà al carrer no es parlava d’una altra cosa. Però retrocedint encara més en el temps, Tortosa és una de les poblacions catalanes en què es van registrar desperfectes a causa del famós terratrèmol del dia de la Candelera del 1428. Aquell 2 de febrer, un sisme de magnitud 6,5 amb epicentre a Camprodon va afectar l’Osona i el Ripollès, i va arrasar ciutats properes com Olot, amb centenars de víctimes mortals i efectes devastadors en ciutats tan allunyades com Barcelona, Perpinyà i Tortosa. Se sap que a Tortosa aquell moviment sísmic va afectar el castell de la Suda, i més concretament la muralla per la banda de Remolins.

Roquetes vol consolidar el Mercat d’ Intercanvis

Mercat d' Intercanvis a Vinaròs (Foto news.vinaros.net)

El proper diumenge 20 de març, des de les 11h fins a les 14 hores tindrà lloc la segona edició del  Mercat d’Intercanvi de Primavera de Roquetes, al passeig de la vora del canal, i és obert a tothom, grans i petits.

(Redacció/J.Roig).-La iniciativa d’aquest mercat d’intercanvi sorgeix d’un grup de gent de Roquetes que pretenen donar més regularitat a aquest tipus  de  mercats que es fan a les  Terres de l’Ebre jaque creuen que al municipi hi ha prou sensibilitat per poder  organitzar-ne -per començar- un cada estació de l’any, i així donar la continuïtat que cal i fer Roquetes ciutat de referència a TTEE en els mercats d’intercanvi.

Els objectius del mercat són, d’ una banda canviar una mica el xip de la cultura de “Comprar, usar, llençar”. A casa  i tenim moltes coses que no utilitzem o fan nosa, i ens sap greu llençar-les i que ningú més les utilitzi. Amb el mercat d’intercanvi, aquests objectes tenen valor de nou i li poden fer servei a una altra persona. Els organitzadors diuen que és  una mica retornar a la filosofia d’antany, en què si a tu et sobraven patates de la collita li donaves als veïns i quan ells tenien excedent d’un altre aliment, te’n donaven a tu, i d’aquesta forma el valor de les coses no es mesurava en diners, sinó segons la necessitat i l’ús que li donaves.

El mercat és la segona vegada quer s’ organitza a Roquetes. La  primera edició va comptar amb  una vintena de participants  que van venir a intercanviar,tot i que molts d’altres van assistir-hi per fer-hi una volta o un passeig, encuriosits per saber què era un mercat d’intercanvi, demanant  informació per participar al següent que com hem dit es celebrarà el diumenge 20 de març.
Una singular iniciativa que es va escampant també pel “boca orella” i des de al xarxa social de Facebook  on el Mercat d’ Intercanvi compta ja amb més de 170 membres, lo que fa preveure molta  més participació en aquesta 2ona edició.

Qui vulgui saber més o col•laborar, pot  comunicar-se amb els organitzadors des de aquesta adreça electrònica  mercatintercanvi.roquetes@gmail.com o bé al grup de Facebook “Mercat d’Intercanvi Terres de l’Ebre“.

Roquetes aprova un pressupost rigorós i de contenció de la despesa per al 2011, tot i mantenir l’apartat d’inversions

En el mateix ple es va aprovar dedicar un carrer a l’escriptor i filòsof Ramon Llull

Sessió Plenaria a l' ajuntament de Roquetes (Foto miquelcastello.blogspot.com)

(Redacció/J.Roig).-El ple de l’Ajuntament de Roquetes celebrat el passat dimarts 8 de febrer va aprovar, amb el vot favorable de l’equip de govern i el vot en contra de l’oposició (PSC), el pressupost municipal per a l’any 2010. Un pressupost que es caracteritza, bàsicament, pel rigor aplicat a l’hora d’afinar en l’apartat dels ingressos previstos i per la contenció màxima de la despesa per a un any que es preveu difícil quant al finançament de l’ens municipal; fet que, com sabem, afecta a la major part d’ajuntaments del nostre país.
Així doncs, el pressupost que va ser presentat al ple es caracteritza, bàsicament, per l’austeritat ja que, segons el regidor d’Hisenda, Jordi Baucells, “no podia ser de cap altra manera en un temps molt difícil en què la crisi econòmica afecta tothom i, evidentment, també als ajuntaments”, va manifestar el regidor. Baucells, però, també va voler assenyalar els altres motius que han dut a la reducció del pressupost del 2011 respecte del de l’any anterior, que no són altres que la disminució de la participació de l’Estat espanyol en el finançament municipal, l’impediment d’endeutament aplicat pel mateix Estat, l’augment de l’IVA en 2 punts (l’Ajuntament no el compensa) i la reducció dels ingressos municipals.
Així, doncs, el total del pressupost municipal per al 2011 puja a 7.207.378 euros (un milió dos-cents cinquanta mil euros menys que el pressupost inicial del 2010).
Si comparem aquest pressupost amb el de l’any passat (i també amb els darrers anys), el pressupost ha disminuït considerablement. Per exemple, en l’apartat de despeses de personal, aquesta es manté gairebé igual que el 2010 ja que, malgrat la reducció del 5% aplicada als salaris del personal de l’Ajuntament, hi ha prevista la contractació d’una persona per a la gestió del pavelló poliesportiu i una altra per al servei Inicia. També és significativa la reducció d’un 10% en les partides de festes, que afectarà el Tradicionàrius, la festa del 14 d’abril, les festes majors i les tradicionals.

Carrer a Ramon Llull

En el mateix ple es va aprovar la proposta presentada per l’àrea de Cultura de donar nom a un nou carrer de Roquetes. Un carrer que ha estat urbanitzat recentment i que ha sorgit en ser construïdes un seguit de vivendes a la zona de la ciutat que comunica amb la ciutat veïna de Jesús.
Així, el nom triat per a aquest nou carrer va ser el de l’escriptor i filòsof medieval més important de l’Edat Mitjana, creador del català modern i punt de referència de la llengua catalana durant més de 200 anys. Tot dedicant aquest carrer nou de Roquetes a Ramon Llull, “es donen a conèixer, per mig de la toponímia dels carrers, escriptors i persones del món de la cultura catalana, ja que n’és més que evident la seva absència”, va explicar el regidor de Cultura, Sisco Ollé. Cal recordar que, ara per ara, només hi ha a Roquetes un carrer amb el nom d’un poeta català: el carrer de Joan Maragall, a la raval Nova.
Sisco Ollé també va aportar com a argument a la dedicatòria d’un carrer a Llull el fet que a Catalunya hi hagi una universitat que duu el seu nom, que és de la qual depèn l’Observatori de l’Ebre, ubicat a Roquetes.