Entrades

La inversió de la Generalitat a l’Ebre serà de 18,4 milions d’euros, la més minsa de Catalunya

838310

El delegat del Govern a Tarragona, Joaquim Nin, va ser l’encarregat de presentar ahir dimecres la proposta de l’executiu català per al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre –

 

 

 
lamarfanta.- El pressupost de la Generalitat per al 2014 preveu unes inversions per valor de 18,4 milions d’euros a les Terres de l’Ebre. En total, són el 2,2 per cent de les inversions previstes en el conjunt de Catalunya, tot esdevenint la regió del país amb menys inversió del govern català. En aquest sentit, les principals actuacions programades pel govern són l’acabament de l’escola Sant Llàtzer de Tortosa; la nova comissaria dels Mossos d’Esquadra a l’Ametlla de Mar i la futura estació d’autobusos de la ciutat d’Amposta. De fet, la inversió de la Generalitat al territori ha caigut un 75%, principalment perquè ja que no hi figuren les partides dels regadius del canal Xerta-Sénia i del reg de la Terra Alta. A més, l’Ebre és el segon territori de Catalunya en què més baixa la inversió, per darrera de les comarques de Girona.

Per comarques, el projecte de pressupost preveu nova inversió per import de 7,9 milions per al Baix Ebre, dels quals 3,59 milions es destinaran a les obres de construcció de l’escola Sant Llàtzer de Tortosa, ja en marxa, i 1,79 milions d’euros més per a la nova comissaria dels Mossos d’Esquadra a l’Ametlla de Mar. Al Montsià, dels 3,8 milions d’euros que rebrà la comarca, 1,5 milions corresponen a la nova estació d’autobusos d’Amposta. També rep una partida de 315.000 euros el casal de gent gran d’Alcanar. A la Ribera d’Ebre, la Generalitat estima una inversió de 5,2 milions d’euros, on destaquen els 300.000 euros per a portar a terme les obres d’adequació del castell de Miravet. Finalment, a la Terra Alta li correspondran 1,3 milions d’euros, dels quals 300.000 euros es destinaran a l’ampliació de residències.

El delegat del Govern a Tarragona, Joaquim Nin, va ser l’encarregat de presentar el passat dimecres la proposta de l’executiu català per al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

Una trentena d’ autors del territori participaran a la Fira del Llibre Ebrenc

lierLa Fira arriba a la desena edició com un certamen consolidat que manté l’aposta i el suport a la literatura i els autors del territori

(Redacció).-La Fira del Llibre Ebrenc, que se celebrarà a Móra d’Ebre del 31 de maig al 2 de juny, convertirà un any més la capital de la Ribera d’Ebre en l’epicentre de la literatura en llengua catalana. Enguany la Fira arriba a la seva desena edició posicionada com una mostra ja consolidada que segueix perseguint un objectiu prioritari: contribuir a la difusió de la literatura ebrenca i donar suport tant als autors com a les obres del territori.

Al llarg dels tres dies, el certamen reunirà prop d’una trentena d’autors de les Terres de l’Ebre o que han escrit obres de temàtica ebrenca, fet que diferencia la Fira del Llibre Ebrenc de qualsevol altra fira literària. La mostra també comptarà amb una dotzena d’estands de llibreries, editorials, entitats i institucions, com la Universitat Rovira i Virgili (URV). Com a novetat, la Fira comptarà amb una carpa d’uns 150 metres quadrats que estarà plena de llibres d’autors i temàtiques ebrenques.

Una de les activitats que enguany se celebraran per primera vegada serà la trobada “Cara a cara: autors-editors”, que reunirà set autors ebrencs i set editorials en llengua catalana per tal que els escriptors presentin les seves obres inèdites als editors. L’objectiu de la trobada és fer possible el naixement de nous projectes professionals. Tal com ha destacat el director de la Fira, Albert Pujol, “es vol donar una oportunitat a la gent que escriu perquè pugui veure publicada la seva obra i potser l’any que ve la puguin presentar en l’onzena edició de la Fira”.

7 pobles de la Terra Alta i la Ribera, afectats per un permís d’extracció mitjançant ‘fracking’

Detall del sistema de fractura hidràulica (Fracking) (Foto:lemonlimemoon.blogspot.com.es)

 Una empresa d’extracció d’hidrocarburs, Frontera Energy Corporation, ha demanat permisos al Ministeri d’Indústria per extraure gas en una zona de 103.608 ha a cavall entre les Terres de l’Ebre, Lleida i l’Aragó mitjançant la polèmica tècnica de la fracturació hidràulica (fracking).

(Sofia Cabanes/J.Roig).-Els primers en dur a terme alguns tipus d ‘acció contra aquesta nova amenaça al territori  van ser els socialistes d’ Ulldecona que fa unes setmanes van presentar una moció al ple de l ‘Ajuntament contra aquesta agressiu sistema de prospecció subterrània , la fractura hidràulica o fracking ,moció que va ser aprovada  per unanimitat .

Ara  ha estat la federació d’ERC a les Terres de l’Ebre qui denunciava que també al territori ebrenc s ‘estaria fent gestions per dur a terme prospeccions fraking Els republicans  lamentaven en una roda de premsa l’opacitat amb què s’ha dut tot este procés en un territori on hi estarien afectats 7 pobles del nord de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre en la totalitat del seu terme municipal o de forma parcial: Riba-Roja d’Ebre, Ascó, Flix, la Fatarella, Vinebre, Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca.

El permís es va demanar al Ministeri d’Industria –qui té competències en el cas que el projecte d’extracció supere els límits territorials de més d’una comunitat autònoma– el febrer del 2011. Però el fet de conèixer ara l’agressivitat d’esta tècnica ha fet saltar totes les alarmes. “Es tracta d’una tecnologia potencialment perillosa, de la qual no es coneixen els efectes. Incideix, sobretot, en l’esgotament dels recursos fòssils, un model que creiem que ha de canviar, i posaria en joc l’economia de les zones afectades. Els aqüífers de la conca de l’Ebre, per exemple, la qual cosa és una temeritat”, ha manifestat el regidor de promoció econòmica a l’Ajuntament de Flix, Francesc Barbero.

L’empresa, una SL amb seu social a Madrid, de moment no hauria fet cap visita al territori adreçant-se a ajuntaments o a propietaris de terrenys afectats. “No tenim cap informació i aquesta és esta una de les principals queixes, l’opacitat en tot el procés”, ha lamentat Barbero. D’altra banda, però, el regidor de Flix ha reconegut que el fet de no haver-se atorgat encara aquest permisos, tot i que la petició es va fer fa dos anys, “aporta un cert grau d’optimisme” respecte d’alres permisos, com els de la Catalunya Central, que s’han donat amb molta més celeritat.

Els presidents dels Consells Comarcals de les Terres de l’Ebre es reuneixen per abordar temes que afecten a les quatre institucions

Els presidents dels quatre Consells Comarcals de les Terres de l'Ebre.

En el transcurs de la reunió de treball, els representants dels Consells Comarcals de les Terres de l’Ebre van abordar qüestions relacionades amb el foment de polítiques d’ocupació, els tractaments de la mosca negra per part del CODE, així com la nova titularitat de Lo Llagut Lo Sirgador.  

(Redació/J.Roig).-Els presidents del Consell Comarcal del Baix Ebre, Lluís Soler, el president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, el gerent del Consell Comarcal de la Terra Alta, Gabriel Berganza (en substitució del president Carles Luz) i el president del Consell Comarcal del Montsià, Joan Martín, van mantenir una reunió de treball el passat dijous, a la seu de l’ens comarcal del Montsià, a Amposta.

En el transcurs de la reunió, els presidents dels consells comarcals de les Terres de l’Ebre van mostrar la seua sensibilitat per la situació de crisi que afecta el territori i la seva aposta decidida per potenciar les polítiques de foment del treball. En aquest sentit, ja han mantingut diverses reunions amb el Servei d’Ocupació de Catalunya i amb els diferents departaments de la Generalitat implicats per tal de reivindicar la figura dels Consells Comarcals com dinamitzadors de l’oferta d’ocupació. Entre altres accions, també han demanat poder-se acollir al programa “Catalunya emprèn” al qual la Generalitat de Catalunya hi destina una partida de 200 MEUR.

Els presidents defensaven també  un nou sistema per finançar els tractaments del mosquit al Delta de l’Ebre,  per part del CODE, similar al que s’està efectuant per al tractament de la mosca negra. D’aquesta manera, els presidents proposen que els tractaments contra la plaga del mosquit siguin finançats per part de les entitats locals.

D’altra banda, en aquesta reunió de treball es va acordar proposar a la gestió del vaixell “Lo Llagut Lo Sirgado” a l’Ajuntament de Tortosa mitjançant l’establiment d’un conveni.  “Lo Llagut Lo Sirgador” és l’únic bé patrimonial que tenia el Consorci de Dinamització Turística, la titularitat del qual ha assumit el Consell Comarcal del Baix Ebre.

La supressió del Consorci de Dinamització Turística respon a la voluntat dels presidents dels Consells Comarcals de les Terres de l’Ebre d’evitar la coincidència de criteris existents entre les diferents actors implicats en la promoció turística, i contribuir a l’aprimament de les administracions.