Entrades

La continuïtat de la canalització del barranquet i la restauració de l’ajuntament vell , prioritats a l’agenda del nou alcalde de Santa Bàrbara.

blanc

Alfred Blanch, alcalde de Santa Bàrbara. Primera entrevista com a tal, a LPR (Foto:J.Roig)

 

Alfred Blanch diu que voldria establir consensos amb els regidors de l’oposició per als projectes importants que es plantegin aquesta legislatura.

(J.Roig).-En una extensa i primera entrevista al nou alcalde del nostre poble, des de La Plana Ràdio, Alfred Blanch va explicar que el proper dijous s’ha convocat el primer ple de la legislatura, que serà extraordinari i que servirà per presentar el nou cartipàs municipal amb la distribució de regidories i els òrgans de govern, com la junta de portantveus o la junta especial de comptes.

L’objectiu del nou alcalde és començar a treball aquesta mateixa setmana, ja que l’immediatesa de les Festes Majors obliga a acabar de quadrar el programa . A partir d’aquí les prioritats de Blanch són, d’una banda i a partir del mes de Setembre, emprendre una altra fase del projecte de canalització dels carrers Victòria i Aire (el barranquet) i començar a estudiar les modificacions que s’hagin de fer a l’existent Projecte de rehabilitació de l’ajuntament vell que caldrà adaptar a les necessitats actuals, perquè no són les mateixes que quant es va redactar ara farà uns 7 anys.

És en aquestes obres importants on el nou alcalde planer voldria establir consensos amb la resta de regidors que formen part del Consistori des de l’oposició, desprès de que, com ja vam informar, votés a favor de la seua investidura com alcalde el regidor popular, i s’abstinguessin els tres d’EP. Blanch deia que aquest fet el valora molt positivament i confirmava que s’havia volgut reunir amb l’oposició poc desprès del 24 de Maig per expressar-los-hi la seua voluntat per arribar a grans consensos en temes importants i que afecten d’una manera especial a tota la població. “Tots en definitiva volem lo millor per al poble i els grans temes que ens afecten a tots entenc que han d’estar defensats per tots el regidors del Consistori”, concloïa.

Blanch també té l’objectiu d’acabar l’hotel d’entitats aquest mateix 2015 i començar a prepara els pressupostos per al proper exercici. Entre altres temes, també va dir que no hi haurà cap regidor amb dedicació exclusiva tot i que si que delegarà en algun d’ells per a fer gestions d’atenció als veïns durant el matí, ja que ell no deixarà la seua professió de mestre, que actualment exerceix parcialment a mitja jornada. La seua gestió com alcalde l’exercirà pels matins a primera hora per atendre possibles temes pendents del dia anterior, abans de marxar cap a escola i deixant les tardes per atendre la resta de la gestió municipal.

El moviment social contra el Castor es tornarà a mobilitzar aquest diumenge

838517

D’esquerra a dreta, els representants de la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia Cristina Reverter, Joan Ferrando i Evelio Monfort (Foto Jordi Marsal)

 (ACN).- La Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia ha acusat el govern espanyol d’ocultar i dilatar el debat científic sobre la seguretat del projecte Castor. Per aquest motiu, li han exigit que reveli quins científics elaboren l’informe a més d’instar-lo a fixar un calendari sobre la decisió del seu tancament. Amb l’objectiu de traslladar aquests missatges, el moviment social contra el Castor es tornarà a mobilitzar aquest diumenge amb una cadena humana que rodejarà la planta terrestre de Vinaròs . Paral·lelament, l’entitat ha demanat a tots els grups polítics del Parlament un pronunciament unitari pel tancament, desmantellament del projecte i restauració de la zona.

“S’està produint una maniobra de dilació. Temem que busquen allargar el tema perquè els ciutadans s’oblidin dels terratrèmols, que no es produeixen perquiè s’ha aturat l’activitat”, ha indicat el president de l’entitat, Joan Ferrando, després d’exigir al Ministeri d’Indústria que faci públics els noms dels científics que elaboren els informes tècnics sobre els quals s’ha de basar la decisió de la continuïtat o el tancament del magatzem de gas submarí després dels més de 600 sismes que ha ocasionat a la costa de l’Ebre i el Maestrat.

Les filtracions dels últims dies sobre el contingut de l’informe que prepara l’Institut Geològic i Miner, que apuntarien la continuïtat dels terratrèmols si es torna a posar en marxa, així com la insistència de l’empresa Escal UGS en desvincular-se dels moviments sísmics més importants -que van arribar als 4,2 graus en l’escala de Richter i van ser àmpliament percebuts per la població- han posat en guàrdia el moviment social que lluita per desmantellar el projecte, conscient de la seva força i poder de convocatòria actuals.

“Volem que es vegi que la gent d’aquí estem en contra:volem mostrar el rebuig i alhora la tranquil·litat del poble”, ha apuntat el portaveu Evelio Monfort. Convocada per la mateixa Plataforma i les assemblees ciutadanes de Vinaròs, Benicarló i Peníscola, esperen reunir més de 2.000 persones per poder envoltar els prop de 3 quilòmetres de perímetre de la planta terrestre al terme de Vinaròs però molt pròxima al nucli urbà canareu.

S’ anuncien millores al territori en la mobiltiat ferroviaria i per carretera

837849

El delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès, i el secretari d’Infraestructures i Mobilitat, Ricard Font, durant la presentació a representants municipals i empresarials del contingut del Pla de millora del transport públic a l’Ebre (Foto:A.Mayor)

Per altra la Generalitat anuncia que les Terres de l’Ebre tindran nous combois ferroviaris al primer trimestre del 2014

(ACN).- La ministra de Foment, Ana Pastor, ha anunciat aquest dimarts a la tarda al Senat que el govern espanyol té previst licitar la redacció dels projectes pendents de l’autovia A-7 al seu pas per les terres de l’Ebre a principis de l’any vinent. Pastor ha avançat aquesta data arran la pregunta feta pel senador socialista de l’Entesa, Joan Sabaté, que li ha retret que hagi incomplit els compromisos amb els alcaldes davant el col·lapse de trànsit que pateix la carretera N-340 i la manca d’alternatives a l’autopista de peatge AP-7.

Millores al transport públic
La Generalitat ja té molt avançada la redacció del Pla de millora del transport públic a les Terres de l’Ebre i aquest dimarts ja n’ha avançat algunes mesures en una trobada amb representants municipals i empresarials. Tal com es va comprometre el conseller de Territori, Santi Vila, el Govern ha confirmat el canvi de trens per les línies R15 (connecta la Ribera d’Ebre amb Barcelona) i R16 (connecta Tortosa i Ulldecona amb Tarragona i Barcelona). La renovació dels combois ferroviaris es farà durant el primer trimestre del 2014 i es passarà dels trens de la sèrie 470 als 447 remodelats. Una altra mesura immediata serà la creació d’una targeta T-10 per als desplaçaments interns en autobús.

El secretari d’Infraestructures i Mobilitat, Ricard Font, ha estat l’encarregat d’avançar el contingut del Pla que la Generalitat està elaborant en base a una sèrie d’enquestes fetes entre els ajuntaments de les Terres de l’Ebre i els usuaris del transport públic. Sobre les novetats a nivell ferroviari, la més immediata és la promesa del canvi de combois, una reivindicació dels usuaris, per al primer trimestre del 2014.
De fet, segons ha detallat Font, l’altre salt en la qualitat del servei ferroviari es donarà d’aquí a dos anys quan entri en marxa el tercer fil i es pugui reduir el temps de desplaçament entre Tortosa i Tarragona, en deu minuts, i entre Tortosa i Barcelona, en 40 minuts. Així, en aquest moment, l’estació de Tortosa, segons ha explicat el secretari d’Infraestructures i Mobilitat, disposarà de trens Alvia, d’alta velocitat, per connectar les Terres de l’Ebre amb Tarragona i Barcelona.

La Fiscalia General de l’Estat qüestiona la finalitat del canal Xerta-Sénia com a projecte de regadiu

El portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, en primer pla, amb el també portaveu, Joan Antoni Panisello, durant la presentació de l'informe de la Fiscalia General de l'Estat.

El portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, en primer pla, amb el també portaveu, Joan Antoni Panisello, durant la presentació de l’informe de la Fiscalia General de l’Estat.

El ministeri públic emet un informe crític que s’incorpora a les diligències prèvies del jutjat número 2 de Tortosa arran la denúncia de la PDE per una bassa en terreny protegit

 (ACN).La Fiscalia General de l’Estat ha emès un demolidor informe tècnic en el qual qüestiona obertament la finalitat del canal Xerta-Sénia per al regadiu i no descarta que pugui ser utilitzat per encobrir un transvasament de l’Ebre cap al País Valencià. El document, fet públic per la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), s’ha incorporat a les diligències prèvies obertes al jutjat d’instrucció número 2 de Tortosa arran la denúncia interposada fa tres anys pel moviment antitransvasament contra la construcció d’una bassa de regadiu en terrenys protegits del parc natural dels Ports. A banda de considerar el projecte sobredimensionat i poc justificat, alerta que pot perjudicar el tram final del riu i el Delta.

L’informe, elaborat per la unitat tècnica de la Medi Ambient i Urbanisme de la Fiscalia General de l’Estat a petició del fiscal de Medi Ambient de Tarragona -com un dels últims tràmits pendents reclamats pel jutjat en el marc de les diligències prèvies per aquest cas-, resumeix les seves 42 pàgines d’extensió en catorze conclusions els seus taxatius arguments contra el projecte de regadiu en la seva globalitat anant molt més enllà de l’objecte inicial que denunciava el moviment transvasament, amb qui, curiosament, coincideix en moltes de les seves valoracions.

Bona part d’aquestes crítiques, apunten cap al fet que es tracti d’un projecte “sense objectius clars ni ben dissenyats”, segons subratlla la portaveu de la PDE, Susanna Abella, fet que obre la porta a altres utilitzacions com la de la transferència. En aquest sentit, argumenta la Fiscalia que l’execució del projecte de regadiu respondria a la voluntat de donar un ús a una infraestructura construïda fa 40 anys i que havia quedat totalment obsoleta, més enllà del plantejament formal d’impulsar l’activitat agrícola.