Entrades

Els tècnics diuent que 20 microsimes devant les costes de l’ Ebre en poc més de 24 hores és inusual

824470 (ACN).- Un terratrèmol de 2,8 graus a l’escala de Richter va afectar el passat divendres al matí davant la costa de Castelló, amb epicentre a poques milles de Vinaròs, segons ha informat l’Institut Geològic de Catalunya. Tot i així, el sisme no va ser perceptible per la població i de fet va estar  precedit per terratrèmols de magnitud inferior a la zona des del 9 de setembre d’aquest any. Segons l’Institut Geològic de Catalunya, l’activitat sísmica continua en aquesta zona. El sisme es va registrar  quan passaven cinc minuts de dos quarts de nou del matí.

De fet,just tres dies abans  i segons podíem llegir al Diari de Tarragona ,l’Institut Geográfic Nacional informava del registre d’un altre petit sisme de 2,5 graus en l’escala de Richter davant les costes de Castelló i Tarragona, que no va ser percebut per la ciutadania per la seva baixa magnitud i la llunyania del litoral, en una zona a uns 20 quilòmetres de la costa. L’àrea en qüestió és l’entorn de la plataforma marina del magatzem Castor, que ha començat l’activitat d’injecció de gas de matalàs al subsòl marí, previ a l’emmagatzematge de gas natural.

Aquest, registrat a les 6.43 hores del passat dia 9 , havia estat el major de la vintena de microsismes detectats entre la matinada  dels dies 9 al 10  de setembre,la majoria d’entre 1 i 1,5 graus en l’escala de Richter, segons els registres de l’Observatori de l’Ebre de Roquetes.

La responsable de la secció de sismologia del centre d’investigació, Estefania Blanch, va explicar  al Diari que a  la zona , habitualment es produeixen aquest tipus de microsismes, però a raó d’uns 25 a 30 a l’any. «El fet que se’n hagin produït 20 en poc més de 24 hores és inusual», explica.

L’observatori de l’Ebre, amb sismògrafs situats a terra ferma i dins del mar, monitoritza tota l’activitat sísmica de la zona i ja ha donat coneixement del fenomen observat a l’empresa ESCAL UGS, encarregada de a construcció i explotació del magatzem de gas Castor.

Tot i que ja hi havia activitat sísmica de baixa intensitat a la zona abans del Castor, Blanch explicava que aquest tipus d’instal·lacions també poden causa  petits moviments, sense que això sigui en cap cas preocupant per als experts.

Amb tot, el major moviment del subsòl marí registrat en els darrers 25 anys a la zona va tenir lloc el 8 d’abril de l’any passat, amb un registre de 3,5 graus en l’escala de Richter. És a partir d’aquesta magnitud que un sisme pot començar a ser detectat (sobretot durant la nit), però no va ser així per part dels operaris de la plataforma marina del magatzem.

Després d’un any aturat des que es van acabar les obres de construcció, el magatzem de gas Castor ha aconseguit ja el gas de matalàs (o de coixí) que necessita per començar a emmagatzemar gas natural al subsòl marí, a la zona on hi va haver fa anys el pou petrolífer Amposta, ja esgotat.

El projecte Castor ha suposat una inversió final de més de 1.300 milions d’euros i ha tingut certa contestació social a la zona, especialment pel que fa a la banda catalana, a través de la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia i l’Ajuntament d’Alcanar.

A més de la plataforma marina, inclou un gasoducte de 30 quilòmetres i una planta terrestre de tractament, al terme de Vinaròs.

Consens territorial per pactar una esmena als pressupostos estatals per a l’Observatori de l’Ebre

El senador socialista Joan Sabaté, durant la roda de premsa per valorar els PGE a les Terres de l’Ebre.(Foto ACN)

El PSC qualifiquen “d’ofenedora” la consignació dels PGE per al tram de l’A-7 entre la Jana i l’Hospitalet de l’Infant .Concretament, hi ha 10.000 euros pel tram del Perelló a l’Hospitalet, i 5.000 euros pel tram de la Jana al Perelló.
(ACN).- Els representants de les formacions polítiques de les Terres de l’Ebre treballaran per consensuar una esmena als pressupostos estatals per garantir una partida per a l’Observatori de l’Ebre. Segons ha explicat el senador socialista, Joan Sabaté, l’Ajuntament de Roquetes (Baix Ebre) va impulsar una reunió amb els partits per plantejar una moció conjunta per aconseguir una aportació estatal. “No estem parlant de grans quantitats, sinó de 80.000 euros que són vitals perquè l’Observatori no hagi d’interrompre la seva tasca”, ha afegit. D’altra banda, el PSC de l’Ebre creu que els PGE són una “nova agressió” pel territori, i han qualificat “d’ofenedora” la consignació per al tram ebrenc de l’A-7.

Sabaté ha explicat que l’Observatori sempre ha rebut aportacions estatals, essencialment de l’Institut Geogràfic estatal, i que hi ha la voluntat del territori per treballar “des del consens” per aconseguir recuperar-la. “És una institució centenària amb seqüències de dades sismogràfiques de més de 100 anys. No ens podem permetre que interrompi la seva tasca”, ha afegit.

En una roda de premsa per valorar els pressupostos estatals, el dirigent socialista ha explicat que els comptes “ofeguen l’economia” i són una “nova agressió a les Terres de l’Ebre”. A més de recordar l’incompliment de l’Estatut respecte la inversió que ha de fer l’Estat a Catalunya, Sabaté ha lamentat que les partides que afecten les comarques de l’Ebre siguin pràcticament inexistents.

El senador ha recordat que de la important inversió que hi ha pel Corredor Mediterrani “les Terres de l’Ebre no veurem ni un euro”, i ha qualificat de “simbòlica” i “ofenedora” la consignació que hi ha pel tram de l’autovia A-7 entre la Jana i l’Hospitalet de l’Infant. Concretament, hi ha 10.000 euros pel tram del Perelló a l’Hospitalet, i 5.000 euros pel tram de la Jana al Perelló.

Tot i valorar positivament l’assignació a obres ja iniciades com la variant de l’Aldea de la N-340, amb 5,9 MEUR, i els 45 MEUR previstos per la descontaminació de l’embassament de Flix, Sabaté ha posat en dubte la voluntat del govern estatal de tirar endavant la retirada dels llots tòxics. “Ens temem que no executaran la neteja i podríem perdre els fons europeus per a l’obra”, ha afegit.

Els socialistes també s’han mostrat molt crítics amb la pràctica “desaparició” de les inversions pel Delta de l’Ebre, amb 420.000 euros per a la xarxa d’indicadors ambientals; i que no aparegui cap partida per a les obres de restauració de la Catedral de Tortosa.

L’Ebre registra temperatures rècord per a un mes d’abril

L’episodi d’altes temperatures que ha patit el territori  ha deixat xifres rècord com els 34,9ºC registrats a Vinebre el passat dissabte, la més alta de tot Catalunya

A Santa Bàrbara es va arribar fins als 27 graus

L’Observatori de l’Ebre també ha registrat, amb 32 graus, la tercera màxima més alta per a un mes d’abril de tota la seva sèrie de dades meteorològiques, iniciada al 1880.

(DdT/J. Roig).-Entre el 7 i el 10 d’abril un anticicló acompanyat d’una massa d’aire molt càlid ha fet que les temperatures s’enfilessin de forma excepcional per sobre dels 30 graus en diversos municipis de les Terres de l’Ebre. L’estació meteorològica de l’Observatori de l’Ebre, situada a Roquetes, va registrar el passat divendres dia 8 una temperatura de 32 ºC, el que suposa la tercera més alta de tota la seva llarga sèrie de dades (de més de 130 anys) per a un mes d’abril, només superada pels 34 ºC assolits el 21 d’abril de 1945 i els 32,7 gaus detectats l’1 d’abril de 1980.
A més, durant nou dels primers deu dies d’abril les màximes registrades a l’Observatori de l’Ebre van situar-se per sobre dels 25ºC.

El registre  de dades meteorològiques que portem   a la Plana Ràdio des de 1995,també enregistrava el passat dissabte una temperatura màxima de 27 graus,la més alta   en aquest  setze anys.

Segons explica el responsable de l’àrea de Meteorologia, Clima i Activitat Solar de l’Observatori, German Solé,  tot i que aquestes situacions són excepcionals, l’anàlisi de la sèrie de dades mostra una tendència a l’alça de la temperatura en la darrera dècada. Així, «de les set ocasions en què l’Observatori ha detectat valors per sobre dels 30 graus en un mes d’abril, quatre corresponen als últims deu anys».
També l’estació del Servei Meteorològic de Catalunya a Ulldecona va detectar un rècord per al mes d’abril des que s’hi prenen dades (1990), corresponent a 29, 3 graus.
Però les temperatures encara han estat més altes a la comarca de la Ribera d’Ebre, amb màxims concentrats el passat dissabte dia 9. A Vinebre es va arribar als 34,9 graus, mentre que se’n van registrar 33,5 a Benissanet i 32,9 a Riba-roja d’Ebre.
Amb tot, aquest episodi d’altes temperatures no ha afectat el principal conreu de la comarca, la fruita dolça. Segons els tècnics d’Agricultura, actualment els fruits es troben encara en un estadi de formació molt incipient i aquestes calors no tindran incidència en la seva maduració.

L’Observatori de Roquetes registra amb nitidiesa el terratrèmol del Japó

Tortosa no registra un terratrèmol greu ‘des de fa segles’

Així s'ha registrat a l'Observatori de l'Ebre el terratrèmol més gran del Japó i el cinquè de la història. (Foto,L' Ebre)

(L’Ebre/La Marfanta/J.Roig).-El cinquè terratrèmol més gran mai registrat al món ha sacsejat Japó  provocant un gran tsunami. Aquesta és la noticia més destacada de les darreres hores a tot el món,no hi ha dubte ,però que també te la seua projecció local,tal i com explica la versió i digital de L’ Ebre fent referència a que  l’Observatori de l’Ebre, a Roquetes, també ha registrat aquest terratrèmol, que a l’epicentre ha tingut una intensitat de 8,9 graus a l’escala de Richter. Malgrat que estem a més de 10.000 kilòmetres de distància, la forta intensitat del sisme ha fet que els aparells de l’Observatori també l’hagin detectat.

Coincidint amb aquesta informació que publica el diari L’ Ebre,al bloc de La Marfanta i llegim també un complement més local  que considerem força interessant i que reproduïm a continuació.

L’Ajuntament de Tortosa va presentar  el mes passat la memòria d’activitats de Protecció Civil, una organització que ara està revisant el pla bàsic d’emergències municipals, i que entre la feina pendent té la redacció del Sismicat, un pla local de risc sísmic. Amb tot, el seu coordinador, Francesc Bertomeu, va voler llançar un missatge de tranquil·litat, tot assenyalant que a Tortosa no hi ha terratrèmols greus ‘des de fa segles’. La dada és especialment rellevant després del sisme que ha sacsejat el Japó aquest divendres. En aquest sentit, un dels terratrèmols més importants que s’han percebut a Tortosa en les últimes dècades va ser la nit del 28 de setembre del 1953. La sacsada va durar pocs segons, però la gent va viure moments de desconcert perquè tot es bellugava, i l’endemà al carrer no es parlava d’una altra cosa. Però retrocedint encara més en el temps, Tortosa és una de les poblacions catalanes en què es van registrar desperfectes a causa del famós terratrèmol del dia de la Candelera del 1428. Aquell 2 de febrer, un sisme de magnitud 6,5 amb epicentre a Camprodon va afectar l’Osona i el Ripollès, i va arrasar ciutats properes com Olot, amb centenars de víctimes mortals i efectes devastadors en ciutats tan allunyades com Barcelona, Perpinyà i Tortosa. Se sap que a Tortosa aquell moviment sísmic va afectar el castell de la Suda, i més concretament la muralla per la banda de Remolins.