Entrades

La pluja no provoca massa afectació als camins del terme de Santa Bàrbara

sant pere

Sant Pere ,amb la “peixera” inundada.(Foto: Joan Moisès Reverté)

Segons el regidor d’agricultura del nostre poble, solament ha fet mal a alguns dels  punts habitualment conflictius.

Si que han provocat  inundacions als baixos d’alguns edificis municipals de La Sénia.

Gandesa també ha estat un dels pobles  més afectats  per l’acumulació d’aigua en punts urbans a conseqüència de la pluja

Lo més greu, fins al moment, ha estat la desaparició d’una noia arrossegada pel corrent del Sènia a la Pobla de Benifassà
Bombers de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Castelló col·laboren en la recerca amb Guàrdia Civil i Mossos d’Esquadra

(J.Roig/T.G./Redacció).-Segons les dades del sistema automàtic d’informació hidrològica de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre CHE, el nivell del riu Algars al seu pas pels municipis de Batea i d’Horta de Sant Joan es tornava  a incrementar al llarg del matí d’ahir assolint els 1,84 m i 2,13 m de màxim, valors similars als màxims del cap de setmana i que ja havien començat a normalitzar-se diumenge. El nivell habitual del riu a aquestes zones se situa per sota dels 0,5 m. Aquests nivells superiors als habituals es podrien mantenir i fins i tot incrementar-se puntualment a les Terres de l’Ebre i especialment a tota la zona dels Ports i de la conca del Matarranya conseqüència de les pluges que encara es preveuen a partir d’aquesta tarda.

Els nivells elevats dels rius han provocat el seu desbordament en algunes zones sobretot de les comarques del sud del país, afectant zones agrícoles i alguns serveis a l’exterior de nuclis urbans, sense que s’hagin enregistrat incidències i danys importants. La crescuda dels rius ha obligat en molts casos a realitzar tancaments d’accessos a l’entorn dels rius per evitar incidents greus. Tot i aquestes precaucions, cal lamentar la desaparició d’una noia, segons informacions rebudes ahir per la tarda, que hauria estat arrossegada pel corrent del Sènia a la Pobla de Benifassà. La ACN explicava que els serveis d’emergència buscaven des de les sis de la tarda d’ahir dilluns una noia que hauria caigut al riu Sénia a la Pobla de Benifassà , en un indret on el riu fa de frontera natural entre Catalunya i el País Valencià. Segons els Bombers, testimonis presencials han explicat que el corrent del riu, que baixa amb força cabal, va arrossegar la noia. Cossos de rescat valencians i catalans col·laboren en la recerca, entre ells unitats subaquàtiques dels Grae dels Bombers de la Generalitat i del URA dels Bombers de la Diputació de Castelló. També hi ha agents dels Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Civil.

Des de La Sénia, l’alcaldessa del municipi, Marutxi Ballester, informava ahir des de l’espai “Món Local” de La Plana Ràdio, que, encara que la pluja sempre és benvinguda, entre altres motius, perquè ja ha omplert el pantà d’Ulldecona, però si que ha provocat destrosses als camins del terme, quant precisament ara s’havien pogut acabar d’arreglar gràcies a una subvenció de 60.000 euros. Ballester també explicava que els baixos d’alguns edificis municipals com la sala de calderes de les piscines havien patit inundacions i que ara calia començar a fer valoracions dels danys ocasionats pels més de 200 litres de pluja que havien caigut fins al moment al municipi.

Per al regidor d’agricultura del nostre poble, Jordi Roé, al camp l’aigua sempre es beneficiosa  i sobre tot quant la pluja ha caigut moderadament, tret d’alguns moments en que ho ha pogut fer d’una manera més torrencial. En quant a l’afectació als camins del terme, en principi i llevat dels llocs més conflictius,”sembla que no se’n ha detectat massa”, deia Roé

Finalment dir que la població de Gandesa hi ha hagut incidències per l’acumulació de pluja tant a la carretera C-43 com als carrers del municipi i en alguna empresa. Els Bombers de la Generalitat van haver de realitzar  7 serveis en aquest municipi. Protecció Civil, a través del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya, CECAT, manté el contacte permanent amb l’Ajuntament de la capital de la Terra Alta ,davant la possibilitat de que requereixi suport específic per fer front al nivell de l’aigua en les properes hores. En aquest sentit, l’Ajuntament ha comunicat al CECAT que ha estat alertant als veïns de la situació i les mesures d’autoprotecció mitjançant anuncis i bans municipals.

La inversió de la Generalitat a l’Ebre serà de 18,4 milions d’euros, la més minsa de Catalunya

838310

El delegat del Govern a Tarragona, Joaquim Nin, va ser l’encarregat de presentar ahir dimecres la proposta de l’executiu català per al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre –

 

 

 
lamarfanta.- El pressupost de la Generalitat per al 2014 preveu unes inversions per valor de 18,4 milions d’euros a les Terres de l’Ebre. En total, són el 2,2 per cent de les inversions previstes en el conjunt de Catalunya, tot esdevenint la regió del país amb menys inversió del govern català. En aquest sentit, les principals actuacions programades pel govern són l’acabament de l’escola Sant Llàtzer de Tortosa; la nova comissaria dels Mossos d’Esquadra a l’Ametlla de Mar i la futura estació d’autobusos de la ciutat d’Amposta. De fet, la inversió de la Generalitat al territori ha caigut un 75%, principalment perquè ja que no hi figuren les partides dels regadius del canal Xerta-Sénia i del reg de la Terra Alta. A més, l’Ebre és el segon territori de Catalunya en què més baixa la inversió, per darrera de les comarques de Girona.

Per comarques, el projecte de pressupost preveu nova inversió per import de 7,9 milions per al Baix Ebre, dels quals 3,59 milions es destinaran a les obres de construcció de l’escola Sant Llàtzer de Tortosa, ja en marxa, i 1,79 milions d’euros més per a la nova comissaria dels Mossos d’Esquadra a l’Ametlla de Mar. Al Montsià, dels 3,8 milions d’euros que rebrà la comarca, 1,5 milions corresponen a la nova estació d’autobusos d’Amposta. També rep una partida de 315.000 euros el casal de gent gran d’Alcanar. A la Ribera d’Ebre, la Generalitat estima una inversió de 5,2 milions d’euros, on destaquen els 300.000 euros per a portar a terme les obres d’adequació del castell de Miravet. Finalment, a la Terra Alta li correspondran 1,3 milions d’euros, dels quals 300.000 euros es destinaran a l’ampliació de residències.

El delegat del Govern a Tarragona, Joaquim Nin, va ser l’encarregat de presentar el passat dimecres la proposta de l’executiu català per al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

Gandesa descobreix restes de cinc palaus medievals al seu nucli antic

element_21056_Gandesa

Nucli antic de Gandesa (Foto gencat)

Gandesa fou escenari d’un boda reial  i unes Corts Generals de la Corona d’Aragó .
(Diari de Tarragona).– L’equip d’arquitectes del pla director de rehabilitació integral del centre històric de Gandesa amb l’assessorament de l’historiador Anton Monner han descobert restes de fins a cinc palaus d’època medieval al nucli antic de la capital terraltenca.

Gandesa fou escenari d’un boda reial entre la corona catalano-aragonesa i el Regne de Castella el 1319 i unes Corts Generals de la Corona d’Aragó pocs anys després, el 1338.

Diversos historiadors afirmen que la celebració d’aquests esdeveniments haurien requerit d’una infraestructura d’estada i allotjament suficient. Ara bé, els successius episodis bèl·lics patits per Gandesa al llarg dels segles, entre ells diversos setges, han desfigurat la planta d’aquests edificis nobles.

Així les coses, l’equip redactor del pla trucà a les portes dels propietaris de les vivendes susceptibles de conservar restes per aprofundir el seu estudi.

Les conclusions, explica l’alcalde de Gandesa, Carles Luz, al Diari són reveladores. «Hem trobat nombroses arcades gòtiques als baixos de diverses vivendes», explica. Per la seva disposició al llarg dels habitatges, s’estima que podrien correspondre a cinc palaus, situats a l’entorn de l’església i al carrer Major. L’edifici just davant de la portalada del temple n’és un exemple. En procés de rehabilitació, els baixos dels edificis conserven unes arcades gòtiques d’impressionant factura. En altres casos, les arcades conviuen amb els vehicles aparcats en un garatge.

En breu, l’equip redactor presentarà en públic els resultats del treball de camp, «on dibuixarem la distribució d’aquests palaus sobre el centre històric», afegeix l’alcalde.

A banda de protegir els edificis i les restes d’alt valor hisòric, el pla director pretén rehabilitar aquesta àrea per fomentar-hi el comerç i el turisme amb l’aprofitament fins on sigui possible d’aquests elements arquitectònic del passat medieval de Gandesa.

No només això, Luz anuncià al Diari que l’ajuntament treballa fa mesos en l’organització d’una festa de recreació de la boda reial, a l’estil del certàmens d’època medieval i renaixentistes que es celebren a Catalunya.
La teatralització de la boda esdevindria el punt central d’una festa de recreació que abastaria els carrers senyorials de Gandesa, entre ells el carrer Major i Miravet.
En aquest sentit, Gandesa ha aconseguit l’ajut de prestigiós dissenyador de vestuari de cinema i teatre, Antonio Belart, fill de Gandesa i premi a la millor edició artística en la segona edició del Premis Gaudí 201o per la pel·lícula ‘The Frost (El Gebre)’. «Viu entre Madrid i Barcelona però visita bastant sovint Gandesa. Tenim el seu suport i també el del grup de teatre local, que s’ha recuperat», apunta Luz.
El nucli antic, a més, conserva altres cases nobles com el palau gòtic de Ca l’Inquisidor, l’edifici d’època medieval de Ca Sunyer i el palau barroc dels Barons de Purroy, entre d’altres.

Com a curiositat històrica podem afegir que l’Església de la Mare de Déu de l’Assumpció de Gandesa, la construcció de la qual s’inicià el segle XII, fou l’escenari el 1319 de la boda reial de conveniència entre l’infant Jaume, fill del rei Jaume II de la corona catalano-aragonesa i la infanta castellana, Leonor, filla de Ferran IV, rei de Castella, en edat adolescent. El casament es va celebrar i tot seguit l’Infant Reial va abandonar Gandesa a cavall en un episodi conegut com la Farsa de Gandesa. Poques setmanes després renunciaria als seus drets sobre la corona i es va fer religiós. Anys més tard, el 1338, el Palau del Castellá, fou la seu de les Corts Generals de la Corona d’Aragó, presidides pel rei Pere III el Cerimoniós. El mateix edifici allotjà personalitat rellevant de l’Europa del moment (templers i hospitalers).

Joventut formarà com a esporgadors joves de la Sénia en risc d’exclusió social

(Foto :http://pqpi-jardineria.blogspot.com.es)

Es tracta d’una segona edició “excepcional” del Projecte Fórmula Jove que ha estat un èxit a Gandesa

(ACN).- Joventut posarà en marxa en breu una segona edició, “excepcional”, del Projecte Fórmula Jove que té per objectiu la formació i inserció laboral de joves en risc d’exclusió social. Es farà a la Sénia, al Montsià, i estarà dedicat a la formació agrícola, en l’especialitat d’esporgadors, tenint en compte la falta de professionals d’aquest sector que existeix a la comarca. Aquest pioner programa es va dur a terme la passada primavera a Gandesa, a la Terra Alta, i ha aconseguit incorporar a l’ensenyament reglat i trobar feina a una quinzena de joves. Preocupats per la situació d’atur juvenil, la petició perquè el projecte es faci també a la Sénia l’ha fet el mateix Ajuntament.

El projecte ‘Fórmula Jove’ es va fer durant la primavera a Gandesa gràcies al conveni entre l’Agència Catalana de la Joventut i el Consell Comarcal de la Terra Alta. El programa està adreçat a joves de 16 a 24 anys que han abandonat l’educació formal i que tenen dificultats per inserir-se al mercat de treball. El projecte forma grups d’entre 10 i 20 joves en un ofici, escollit segons les demandes laborals del territori on viuen. Es fa en grups petit per poder oferir una tutorització el més personalitzada possible. En el cas de Gandesa, es va oferir formació en producció vitícola i vinificacions especials.

Com ha explicat la coordinadora de Joventut de les Terres de l’Ebre, Tere Marcelino, es va detectar a la Terra Alta una realitat preocupant, “amb molts joves no escolaritzats, que tenien una formació baixa i alguna problemàtica familiar que feia que poguessin estar en risc”. El projecte a Gandesa va ser un èxit. De tots els joves que van començar només un va abandonar el curs. La resta dels participants, o bé han continuat els seus estudis a l’Escola de Capacitació Agrària, o bé han trobat feina com a mossos de magatzem o en els cellers en els quals havien fet les pràctiques.

Esporgadors a la Sénia

Davant la situació preocupant d’atur juvenil al municipi, l’Ajuntament de la Sénia va fer la petició al Departament de Joventut perquè es fes, “excepcionalment”, un altre d’aquests cursos del projecte, que començarà a principis de 2013. A la Sénia es formaran esporgadors. “És una necessitat que hi ha a la comarca i al voltant del municipi on no es troba gent formada” en aquest ofici, ha explicat Marcelino.