Entrades

El Gerent de l’Agrícola del Camp qualificava d’inadmissible l’ imposició de participar al fons comú per salvar males gestions cooperatives.

foto_3089241

Un instant de la reunió de representants de 26 cooperatives agràries celebrada el 31 de maig a la Cambra de Comerç de Lleida. El gerent de l’Agrícola del Camp a la primera fila, tercer per l’esquerra. (Foto: ACN)

La Cooperativa de Santa Bàrbara és una de les 26 cooperatives agràries que van constituir ahir un front comú contra el fons cooperatiu per salvar les fallides de les seccions de crèdit.

Rebutgen haver d’aportar obligatòriament un 3% del seu passiu per finançar “la mala gestió” d’entitats com ara la Cooperativa de Cambrils.

ACN/J.Roig/T.G.) .- 26 cooperatives agràries amb secció de crèdit, de les comarques de Lleida i Tarragona, s’han unit en una plataforma per mostrar el seu rebuig a la creació del fons cooperatiu aprovat pel Govern per finançar la liquidació de les seccions de crèdit. Aquestes 26 entitats, entre les que es troben les cooperatives, Arrossera del Montsià, la Sènia, Soldebre i l’Agrícola del Camp de Santa Bàrbara, representen un terç de les cooperatives amb secció de crèdit del país i es neguen a haver d’aportar a aquest fons de forma obligatòria que és el 3% del seu passiu, assegurant que la finalitat amb què s’ha creat és per aportar diners al préstec de 10 milions d’euros a què es va comprometre la FCAC per retornar els estalvis a la Cooperativa Agrícola de Cambrils i altres com la de l’Aldea o Montblanc que també han patit fallides financeres.

El gerent de l’Agrícola del Camp de Santa Bàrbara explicava que, quant es van començar a destapar aquests casos, algunes cooperatives ja van fer aportacions de forma voluntària fins que, el passat mes de novembre, es coneixia el cas de Cambrils i de forma voluntària també es va començar demanant una aportació del 2% del dipòsits de les seccions de crèdit sanejades, una aportació que no ha estat suficient per aconseguir els 10 milions d’euros que necessita la cooperativa cambrilenca per superar la crisi, per això i ara de forma obligatòria, l’Associació de Seccions de Crèdit (ASC) i el Departament d’Economia i Finances del Govern, aprovava per via d’urgència la creació d’un fons cooperatiu mitjançant el Decret Llei 2/2016, de 17 de maig, que ha de permetre finançar la liquidació de les seccions de crèdit d’aquelles cooperatives que optin per aquesta solució. Cardona deia que hi ha una sèrie de cooperatives que no estan d’acord amb aquesta imposició.

I no hi estan d’acord perquè no es pot imposar que el sector hagi de solucionar la mala gestió d’algunes entitats, de la que en són responsables el dirigents de la mateixa, en primera instància, i els socis en segon lloc. Cardona qualificava d’inadmissible que uns tercers hagin de solucionar els problemes generats per uns mals gestors, en aquest cas el de les cooperatives que han fet fallida.

Des de la Plataforma Antifons Obligatori denuncien que es tracta d’una norma “creada exclusivament per solucionar la greu situació econòmica de la Cooperativa de Cambrils” i consideren que les cooperatives que integren la recent creada plataforma fa molts anys que compten amb secció de crèdit i no han tingut mai cap problema de liquiditat ni de funcionament i, per això, es mostren contràries a haver d’aportar diners “dels seus socis” a un fons “per tapar els forats, les vergonyes i les males gestions d’altres cooperatives on no tenim cap intervenció en els seus consells rectors
El primer termini de cobrament entra en vigor avui mateix, 1 de juny, a partir de quan les cooperatives estan obligades a aportar aquest 3% del seu passiu a l’Associació de Seccions de Crèdit tot i que les entitats que han constituït la plataforma ja han dit que s’oposen a fer les aportacions que els pertoca. La Plataforma Antifons Obligatori assegura que amb les aportacions de la setantena de cooperatives amb secció de crèdit es podrien recaptar entorn d’un 18 milions d’euros que conformarien aquest fons cooperatiu al qual s’oposen i que, entre altres funcions, servirien per finançar el préstec de la Cooperativa Agrícola de Cambrils.

(Foto:El Periodico)-L 'alcalde de l'Aldea dirigint-se a una de els assemblees d' afectats.

Directius i familiars dels gestors de la Cooperativa de l’Aldea van retirar 205.000 euros abans del bloqueig de comptes

L’informe de l’administrador concursal apunta l’exgerent com a principal responsable de la situació de l’entitat i carrega contra la “passivitat” de la Generalitat

 (ACN).- Directius i familiars dels anteriors gestors de la Cooperativa de l’Aldea van retirar un total de 200.000 euros de la secció de crèdit pocs dies abans del bloqueig de comptes que va deixar sense estalvis a uns 1.200 impositors. Si bé ja era de domini públic que l’exgerent, Daniel Ferré, va treure 160.000 euros el 22 de novembre, l’informe de l’administrador concursal al qual ha tingut accés l’ACN revela que el fill de Ferré, el secretari del consell rector i el germà del tresorer van retirar, en total, 45.000 euros abans del bloqueig de comptes l’1 de desembre. El document reparteix culpes de la fallida entre l’exgerent, la directiva, l’interventor, Bankia, els auditors i la Generalitat.

Segons consta en el document datat el passat 23 de juliol que l’administrador ha lliurat al jutge del Mercantil número 1 de Tarragona -que també analitza els moviments “significatius” dels comptes dels responsables de l’entitat i els seus familiars-, un dels fills de l’exgerent, Àlex Ferré -que treballava a la secció de crèdit-, va retirar del seu compte a termini a l’entitat agrària 2.500 euros i 5.000 euros, els dies 23 i 28 de novembre, respectivament. Uns diners, 7.500 euros, que hauria ingressat al seu compte corrent el mateix 28.

Precisament, just aquest dia, el secretari del consell rector, José Benito Montoliu, va traspassar 18.250 euros del seu compte a termini a la de crèdit, deixant aquesta última un saldo positiu d’únicament 6,94 euros. Més i tot, encara, just la jornada anterior al bloqueig de comptes, el 30 de novembre, Juan Gilabert, germà del tresorer de la Cooperativa, va traspassar 20.500 euros del seu compte a termini al seu compte de crèdit, que va quedar amb un saldo positiu de 448,27 euros.

El ple de l’Aldea reclamarà un fons de rescat perquè els afectats de la secció de crèdit recuperin els seus estalvis

Façana de la cooperativa aldeana

Els grups d’ERC i PSC al capdavant de l’Ajuntament exigeixen al govern que habiliti el fons per recuperar els 4,5 milions d’euros i fixi un calendari d’execució

(ACN).- Els grups municipals d’ERC i PSC a l’equip de govern de l’Ajuntament de l’Aldea ,tenen previst aprovar aquest divendres al ple una moció instant el Govern a crear un fons econòmic perquè els 435 afectats pel bloqueig de comptes de la secció de crèdit de la Cooperativa puguin recuperar els seus estalvis. La proposta reclama també que es fixi un calendari d’execució d’aquesta operació. El govern aldeà recorda que mentre es prepara un rescat d’uns 23.500 milions d’euros amb fons públics per a Bankia, entitat amb la qual treballava la secció de crèdit, els afectats per la fallida de la Cooperativa veuen cada cop més difícil poder tornar a recuperar els 4,5 milions d’euros bloquejats.

L’exposició de motius de la moció retreu al Govern, i en concret al Departament d’Economia i Coneixement, que el pla presentat que s’havia d’executar en diverses fases amb l’objectiu que els impositors poguessin recuperar l’import dels seus comptes no ha acabat funcionant, tot i que en una primera fase s’ha pogut recuperar uns 750 dipòsits corresponents als comptes a la vista.

“La paradoxa més gran, però, és que aquestes persones que es veuen amb la dificultat o impossibilitat de recuperar els seus dipòsits a termini pagaran de manera indirecta, com qualsevol altre ciutadà que viu al regne d’Espanya, el rescat Bankia”, argumenten, una situació que consideren de manifesta “injustícia i vulneració del principi de no discriminació” cap als afectats.