Entrades

Esperançadora evolució econòmica a l’Ebre

imagesAixí es corrobora  en el segon trimestre d’enguany, segons l’estudi realitzat per la Càtedra d’Economia Local i Regional del Campus Terres de l’Ebre de la URV
 

L’estudi valora que hi ha indicis que fan pensar que s’ha tocat fons en la crisi econòmica: la indústria comença a recuperar-se i els serveis donen senyals de millora 

En aquests tres mesos unes mil persones més s’han afiliat a la seguretat social respecte al primer trimestre i unes 930 han deixat les llistes de l’atur registrat

(Redacció/J.Roig).-L’evolució de l’economia a les comarques de l’Ebre comparteix la moderació en la caiguda interanual de l’activitat registrada arreu de Catalunya el segon trimestre d’enguany. Així es desprèn del Butlletí d’Anàlisi de la Conjuntura Local de les Terres de l’Ebre del segon trimestre de 2013 que ha presentat a Móra la Nova el director de la Càtedra d’Economia Local i Regional del Campus Terres de l’Ebre de la URV i catedràtic d’Economia,  Juan Antonio Duro qui   ha remarcat que “l’evolució intertrimestral, per tant la de curt termini, ha estat esperançadora perquè a les Terres de l’Ebre hi ha hagut un  creixement en gran part dels sectors, excepte en la construcció. No obstant això, en les comparacions anuals se continuen mostrant davallades, però menors que en el trimestre anterior”.

Duro ha valorat que aquesta millora intertrimestral s’explica perquè “probablement ja s’ha tocat fons en aquesta segona fase de la crisi econòmica. D’una banda, la indústria està recuperant la competitivitat gràcies a la contenció dels costos laborals i de l’altra, el procés d’ajustament de la despesa pública sembla que ha deixat les fases de més intensitat i això pot dur a un cert ressorgiment de l’activitat, amb totes les cauteles”.Duro apunta que el comportament de la indústria, l’agricultura i els serveis han permès millora aquest trimestre els índex d’ocupació, però encara no interanualment.

En aquests tres mesos a les Terres de l’Ebre, segons l’estudi, hi ha hagut 46.406 persones ocupades de mitjana, gairebé mil més que en el primer trimestre de l’any. Duro ha matisat però que si es parla en termes interanuals i es tenen presents tots els mesos “encara es produeix una caiguda del 5%, però un 1,3 punts inferiors a la del trimestre passat i molt similar a la del conjunt de Catalunya”.
Aquest augment intertrimestral de gairebé un miler d’afiliats a la Seguretat Social s’ha produït tant en el règim general com en el d’autònoms i també en tots els sectors econòmics, llevat el de la construcció.  Joan Antoni Duro, confia que l’increment d’exportacions, la menor pressió de les retallades i una possible millora del consum poden ajudar a remuntar la situació.

Concretant l’estudi en els 10 municipis ebrencs de més de 4.000 habitants, vuit d’ells, Alcanar, Amposta, Deltebre, Móra d’Ebre, Roquetes, Sant Carles de la Ràpita, la Sénia i Tortosa han mostrat baixades de cotitzants, mentre que Ulldecona i l’Ametlla de Mar han tingut uns creixements del 4,1% i del 2,1%, respectivament. La Sénia continua sent el municipi amb més destrucció de llocs de treball, amb una caiguda interanual del 17,2%, castigat pel tancament de la indústria del moble. En una situació similar es troba Alcanar, amb una pèrdua interanual del 13%, a causa de la destrucció neta produïda en la indústria manufacturera. Quant a Ulldecona, el seu creixement està relacionat, segons l’estudi, amb la bona evolució del comerç i dels serveis a les empreses i els de caire social. Aquests 10 municipis han mostrat una evolució negativa interanual en l’ocupació pràcticament en tots els sectors econòmics però sobretot en la construcció, castigant principalment Deltebre i Amposta; i en la indústria, sobretot a la Sénia i Alcanar. En destaca però la mala evolució de l’hostaleria amb una caiguda del 5,9%, molt influenciada per la pèrdua de llocs de treball que experimenta Tortosa en aquesta activitat . De fet, dels 5,3 punts de caiguda de la afiliació interanual en aquest trimestre, 2,2 corresponen a Tortosa.

Santa Bàrbara,entre els 10 ajuntament menys endeutats de les Terres de l ‘Ebre

Santa Bàrbara faça.ajuntament

A nivell estatal ens trobem  gairebé a la meitat de la taula estatal  del rànquing d ‘endeutament municipal.
El nostre municipi devia a finals del passat any 344.000 euros o lo que és lo mateix,88’30 € per habitant.
Godall,La Galera o el Mas de Barberans  tenen un deute global menor  però,en ser menys habitants,el deute per càpita és major.
(5dias/J.Roig).-El deute dels ajuntaments espanyols  va arribar a 31 de desembre de 2012 els 35.290 milions, 747 euros per habitant. Si se suma l’endeutament de diputacions i cabildos, la xifra arriba als 41.964.000, un 18,4% més que el 2011,segons dades fetes publiques recentment  pel l Ministeri d’Hisenda
Pel que fa al nostre poble i pobles més propers,el menys endeutat ,si dividim el nombre d ‘habitants  pel total del deute seria Santa Bàrbara ocupant el lloc 4472 d’ un total de 8.116 pobles que hi ha a tot el país. A  nivell de les Terres de l’Ebre ocupem el lloc número vuit d ‘entre els 10 municipis menys endeutats del territori,per darrera de Benissanet i per davant de Freginals  .
Segons les dades consultades gràcies  la aplicació que “Diari 5 dias”   adjunta a la seua edició digital (i que es pot fer servir des de aquest enllaç),Santa Bàrbara, a 31 de Desembre del 2012 devia un total de 344.000 euros,lo que significa un deute de 88’30 € per habitant. La Galera amb un deute menor,230.000 euros,en canvi deu més per habitant ja que,segons aquestes dades cada galerenc deuria 252’8 euros al tenir que repartir-se el deute amb menys habitants,843.
Godall,amb 812 habitants,devia un total de 312.000 euros,ocupant el lloc número 2490 amb un deute de 384 euros per habitant. Cada habitant del  Mas de Barberans deuria 459’1 euros,si el total del deute,292.000 euros s’ hagués de repartir entre els seus 636 habitants,ocupant el lloc número 2067 del llistat de pobles. Finalment,Masdenverge seria el poble més endeutat d ‘aquesta petita relació veïnal,ja que ocupa el lloc 1107 amb un deute de 727’5 euros per habitant,si els 816.000 euros que deu,s’ haguessin n de repartir entre els seus 1122 habitants.

Godall redueix la previsió de sòl industrial del polígon de l’interior del Montsià

Francesc Miró,alcalde de Godall(Foto:Canal21 Ebre)

(Canal 21 Ebre).-L’Ajuntament de Godall ha impulsat una modificació de les seues normes subsidiàries referent a la requalificació de sòl industrial, amb l’objectiu de redimensionar el projecte del polígon de l’interior del Montsià i del viver d’empreses que comparteixen amb la Galera i amb el Consell Comarcal. Així ho ha explicat aquest dimarts l’alcalde de Godall, Francesc Miró, durant el seu pas per l’informatiu matinal de Canal 21 Ebre. Segons Miró, la primera fase del polígon ja va passar per la comissió territorial d’Urbanisme i els van dir que era massa gran, i que per tant havien de redimensionar la taca de sòl industrial. Així, el mes passat va fer-se una reunió a quatre bandes amb el director general d’Urbanisme, els alcaldes de Godall i la Galera, i el president del Consell Comarcal del Montsià, en què es va acordar tornar a delimitar la superfície de l’àmbit d’actuació. En total, segons ha explicat Miró, seran unes set hectàrees amb accés directe a la carretera que va de Santa Bàrbara a la Sénia, quan el projecte inicial parlava de fins a 40 hectàrees a cavall de Godall i la Galera.

D’altra banda, Miró ha remarcat que les finances de l’Ajuntament estan sanejades, i que ja tenen en vigor el pressupost municipal per al 2013, amb una sèrie d’inversions destinades a millorar la situació dels carrers i places de la població.

Comerciants i restauradors de Tortosa s’uneixen en una nova Federació per dinamitzar l’economia de la ciutat

Foto: Tortosa +

L’entitat neix sota la marca ‘Tortosa +’ i crea un targeta de fidelització de clients, coincidint amb la campanya de Nadal

Tortosa (ACN).- Sis entitats de comerciants i restauradors de Tortosa han decidit sumar esforços i recuperar la unitat del sector a la ciutat. La nova entitat, Federació Comercial i de Serveis de Tortosa, neix amb l’objectiu d’impulsar el teixit econòmic de la ciutat i reafirmar la capitalitat comercial del municipi, contribuint a dinamitzar i reactivar l’economia. Sota la marca ‘Tortosa +’, la Federació s’estrena amb un projecte de fidelització de clients amb la creació d’una targeta on per cada compra que es faci s’aniran acumulant punts bescanviables. “Volem treballar com un gran centre comercial a l’aire lliure”, ha explicat Joan Iniesta, representant de l’entitat.

Fa més d’un any que des de les sis entitats de comerciants i restauradors de la ciutat s’està treballant en la creació d’una associació que permetés al sector treballar conjuntament per sumar esforços, una realitat que es va oficialitzar el passat mes de maig amb la creació de la Federació Comercial i de Serveis de Tortosa. Coincidint amb la campanya de Nadal, l’entitat s’ha presentat als mitjans de comunicació aquest dimecres i, ho farà públicament, el dilluns 17 de desembre.

En aquest acte es donarà el tret de sortida al projecte de fidelització de clients que endega l’entitat amb la creació d’una targeta que acumularà punts per les compres i consums que es facin en els establiments associats, que es podran bescanviar per descomptes. La primera campanya es farà del 21 de desembre al 5 de gener on entre els clients que comprin en aquestes dates es sortejaran 500 punts per a 40 targetes que es podran gastar en compres posteriors. “Volem defensar aferrissadament la necessitat i utilitat de venir a comprar a Tortosa”, ha assegurat Iniesta.

Per la seva banda, el president de la Federació, Arturo Altadill, ha detallat que l’entitat aglutina les agrupacions de comerciants del centre, nucli antic, Temple, i Ferreries; l’associació de venedors del Mercat; i la de restauradors Plat i Got. En total, són 300 establiments associats, un 30% del potencial comercial de la ciutat; i tindran la seu en un dels despatxos que els ha cedit l’Ajuntament al Centre Cívic de Ferreries.

Tot i que el nom és Federació Comercial i de Serveis, s’identificaran sota la marca ‘Tortosa +’. Com han explicat, en el disseny han volgut defugir de simbologies territorials i que només hi aparegués la paraula Tortosa i el signe + com a símbol d’unió. La marca s’estrena amb el color magenta per a la campanya de Nadal, però utilitzarà tres colors més durant l’any. A més aquesta simbologia d’unió també s’identifica en el tramat del fons de la imatge que entrellaça un teixit com si fos la típica pauma.

Durant la presentació, l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha agraït “l’acte de generositat” que fa el sector amb la creació d’aquesta entitat que aglutina a tots els comerciants i establiments de serveis de la ciutat, com històricament havia fet la desapareguda Fecotor (Federació de Comerç de Tortosa). “Des de fa anys hi havia neguit entre el sector per treballar per la ciutat des de la globalitat del municipi”, ha assegurat, i “ara ja és una realitat”.