Entrades

Cultura inicia la catalogació de les festes amb bous i en valorarà la seva declaració honorífica

965878

El director general de Cultura Popular, Lluís Puig, admet que un possible reconeixement de la Generalitat no blinda legalment els actes taurins
Tot i així, l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre ha interpretat l’anunci de l’inici d’aquests tràmits com una conseqüència de la manifestació organitzada el passat diumenge 19 d’abril a Amposta

(ACN).- El Departament de Cultura ha iniciat els tràmits per catalogar les festes amb bous de les Terres de l’Ebre -i d’altres municipis catalans- després de finalitzar la redacció de l’inventari del Patrimoni Festiu de Catalunya, que inclou 15.000 esdeveniments. Un cop enllestit el catàleg, entre finals d’estiu i principis de tardor, la Direcció General de Cultura Popular valorarà la seva possible declaració honorífica en una de les cinc categories establertes -des de festa popular a festa patrimonial d’interès nacional-. Es tracta d’una demanda de l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre feta fa més de sis anys que, segons Cultura, no suposa blindar legalment els correbous.

Els treballs previs per a l’elaboració del catàleg podrien finalitzar entre finals de juliol i principis del pròxim mes de setembre, segons ha explicat a l’ACN el director general de Cultura Popular, Lluís Puig. A partir d’aquí, i per determinar si les festes amb bous mereixen algun dels cinc nivells de declaració honorífics, el Departament revisarà les memòries tècniques, històriques i etnogràfiques. En funció de criteris com l’antiguitat i el seu contingut, , es poden o no declarar. Podrien ser “unes quantes o totes”. “Si es veu que totes les festes tenen el mateix nivell, podríem fer una declaració conjunta”, ha aclarit.

Seran objecte d’anàlisi les celebracions incloses en l’annex de la llei 34/2010 que regula els correbous: 26 dels municipis i EMD de les Terres de l’Ebre, dos de la Catalunya Central, quatre de les Comarques Gironines, dos de Tarragona i un parell més de l’àmbit de Barcelona. Podrien caure en una de les cinc categories establertes pel reglament aprovat per la Generalitat, que van des del nivell més baix de festa popular d’interès cultural a festa patrimonial d’interès nacional -la més elevada-. El calendari a partir del qual es pot concretar aquesta aprovació, que acabaria passant per la taula del Govern, es pot conèixer durant la pròxima tardor.

Sigui com sigui, Puig ha precisat que es tracta de “declaracions honorífiques que demostren l’estima d’un municipi per la festa”, des del punt de vista etnogràfic, i que, en cap dels casos, no suposa “rebre diners ni un blindatge legal” per als correbous. En aquest sentit, ha assenyalat la llei 34/2010, aprovada al Parlament, que regula “l’equilibri entre la tradició i el respecte als animals”, així com el reglament del Departament d’Interior que estableix els “controls” previstos. “Les declaracions honorífiques permeten que la festa se segueixi fent però no eximeixen del compliment de la normativa”, ha clarificat, tot assegurant que, en aquests, moments “la festa no està en perill”.

Per la seva banda, a través de les xarxes socials l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre ha interpretat l’anunci de l’inici d’aquests tràmits com una conseqüència de la manifestació organitzada el passat diumenge 19 d’abril a Amposta, amb l’assistència d’alguns milers de persones, per reivindicar la continuïtat de les celebracions amb bous.

La Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre serà gestionada per un consorci públic

índiceL’ens estarà integrat pels quatre consells comarcals i abastirà el gruix de les competències ambientals del territori

 (ACN).- La Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre serà gestionada, finalment, a través d’un consorci públic que constituiran els quatre consells comarcals. Tot i que, aquest estiu, la Generalitat havia previst constituir una societat privada que gestionés aquesta Reserva, finalment, s’ha optat per aprofitar l’ens que estaven impulsant els consells comarcals de l’Ebre per coordinar i impulsar les polítiques ambientals del territori. L’objectiu és que el consorci estigui plenament operatiu a principis d’any, i que els emprenedors i empresaris ebrencs puguin utilitzar la nova marca que generarà la Reserva aquest 2014. Pel que fa al finançament, el Govern ja n’ha garantit els recursos.

El Govern ha optat, finalment, per fer servir el nou consorci de polítiques ambientals que estaven impulsant des dels consells comarcals per gestionar també la Reserva de la Biosfera. Actualment, s’està en fase d’elaboració dels estatuts del nou ens amb l’objectiu que estigui operatiu a principis d’any.

Aquest consorci, que també integrarà l’actual CODE, s’encarregarà, com ha explicat el codirector tècnic del CODE, Josep Aragonès, de gestionar, coordinar, i executar les competències ambientals dels municipis i de gestionar la Reserva. La Generalitat estarà representada per la Delegació del Govern a les Terres de l’Ebre que serà l’organisme de qui pivotarà aquesta governança. A més, s’aprofitarà el paper del consell promotor de la candidatura EbreBiosfera per transformar-lo en un consell consultiu, on hi seran les més de seixanta entitats que van impulsar la candidatura, així com la Cambra de Comerç de Tortosa i el Campus de l’Ebre de la URV.

Aquest funcionament més institucional es veurà reforçat per la creació de dos observatoris d’indicadors, un ambiental i l’altre socioeconòmic; així com de dos taules de coordinació dels sectors agroalimentari, per una banda, i turístic. També s’ha decidit constituir quatre comissions de treball consultives: economia, patrimoni cultural, patrimoni natural, i agricultura.

Indignació entre els arrossaires del delta de l’Ebre davant la pèrdua d’ajuts europeus per fer front al caragol maçana

615798

Posta de caragol maçana.(Foto:Jordi Marçal)

El sindicat agrari Unió de Pagesos acusa la Generalitat de “manca d’habilitat” a l’hora de gestionar l’arribada de fons estatals i europeus per frenar la plaga

(ACN).- La pèrdua d’uns 378.000 euros en ajuts agroambientals europeus que patiran els arrossaires del delta de l’Ebre que hauran d’assecar els seus camps durant els pròxims mesos per lluitar contra la plaga del caragol maçana ha indignat el sector. El sindicat agrari Unió de Pagesos (UP) considera que la mesura penalitza especialment els pagesos de municipis més afectats per la plaga, després d’una campanya en la qual molts han patit pèrdues de fins la meitat de la collita per les condicions climàtiques. El responsable nacional del sector de l’arròs d’UP, Dani Forcadell, ha criticat la “manca d’habilitat política” de la Generalitat a l’hora de gestionar l’arribada d’ajuts de Brussel·les i Madrid.

L’anunci del pla de xoc del Departament d’Agricultura amb la previsió d’assecar de més de 7.000 hectàrees d’arrossars suposarà la retallada dels 54 euros per hectàrea que la Unió Europea aporta per mantenir la inundació fins a finals de gener ha caigut com un cop de massa sobre l’ànim del sector. El sindicat, de fet, assegura donar ple suport a les mesures que formen el pla de xoc presentat per la Generalitat, amb l’assecament de 7.000 hectàrees i la inundació amb aigua del mar de 2.000 més, però no entén que els principals costos recaiguin sobre les espatlles dels mateixos pagesos afectats que hauran d’eixugar els camps.El responsable nacional del sector de l’arròs de la Unió de Pagesos, Dani Forcadell, retreu que els arrossaires hagin d’assumir la pèrdua d’ajuts després d’un any complicat i critica la manca d’habilitat política de la Generalitat.
Davant d’aquesta situació, el sindicat reclama també que es convidin representants autoritzats a les reunions de la comissió de seguiment de la plaga per poder contrastar i posar sobre la taula, amb total transparència, les informacions “contradictòries” sobre les aportacions de les diferents administracions. Apunten que, en contra de l’anunciat per Agricultura, el Ministeri assegura haver efectuat una aportació de 400.000 euros que la Generalitat nega que s’hagi materialitzat.Forcadell demana una major coordinació entre administracions i la presència d’un representant del Ministeri d’Agricultura en la comissió de seguiment per la plaga del caragol maçana.

El sindicat reclama també a la Generalitat que aporti la documentació amb la qual la Unió Europea rebutja donar suport a les mesures contra la plaga per poder actuar políticament a Brussel·les a través de la mateixa organització i dels eurodiputats.

Un sisme de 3,9 graus alerta als veins de Sant Carles de la Ràpita

costa

Detall de la Costa de l ‘Ebre i Baix Maestrat (Foto:Googlemaps)

Ahir diumenge s ‘en van produir dos  i aquesta matinada tres més .

Els alcaldes d ‘ Alcanar i de Sant Carles de la Ràpita diuen que la població està inquieta i volen explicacions.

La Policia Local  rapitenca i el 112 han rebut alguns trucades de veïns aquesta passada matinada

(ACN/La Xarxa/J.Roig).-L’activitat sísmica davant de la costa de les Terres de l’Ebre i de Castelló ha continuat aquesta matinada desprès  dels dos sismes que es manifestaven ahir diumenge  concretament de magnitud de 2,8 i 2,7, respectivament, a l’escala de Richter

Aquesta  matinada de dilluns s’ ha tingut constància de dos nous moviments  i d’acord  amb l’Institut Geològic de Catalunya, el sisme de més intensitat s’ha produït a les 4:21 hores de la matinada i ha estat de 3,9 graus a l’escala de Richter essent percebut  per la població. En aquest sentit, s’ha deixat sentir al sud de les Terres de l’Ebre i Tarragona. Tot i així, no es té constància de danys. Al voltant de la mitjanit, s’han registrat dos sismes més, concretament a les 23:15 hores i a les 00:15 hores i han estat de 3,4 graus i 3,6 graus respectivament.

Aquests darrers terratrèmols s’han deixat sentir sobretot a Sant Carles de la Ràpita, on la Policia Local i el 112 han rebut alguns trucades de veïns.

L’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita demanarà explicacions a Protecció Civil . L’atribueix a la planta marina de gas que hi ha davant la costa, tot i que el ministeri ja ha ordenat aturar-hi l’activitat.
Set veïns de Sant Carles de la Ràpita han trucat a la policia local aquesta matinada perquè els tremolava el llit i les finestres. L’alcalde del municipi, Joan Martí, ha admès a La Xarxa de Comunicació Local que està preocupat.

Aquest diumenge, es van produir més sismes, concretament de magnitud de 2,8 i 2,7, respectivament, a l’escala de Richter. Tot i que no es van percebre per la població, en total ja són més de 300 els petits terratrèmols detectats a la zona. L’alcalde d’Alcanar, Alfons Montserrat, va reconèixer que la població està intranquil·la i que han estat poques les explicacions que han rebut. La Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia ja ha demanat un informe sismològic acreditat per una empresa externa independent.