Entrades

Cultura inicia la catalogació de les festes amb bous i en valorarà la seva declaració honorífica

965878

El director general de Cultura Popular, Lluís Puig, admet que un possible reconeixement de la Generalitat no blinda legalment els actes taurins
Tot i així, l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre ha interpretat l’anunci de l’inici d’aquests tràmits com una conseqüència de la manifestació organitzada el passat diumenge 19 d’abril a Amposta

(ACN).- El Departament de Cultura ha iniciat els tràmits per catalogar les festes amb bous de les Terres de l’Ebre -i d’altres municipis catalans- després de finalitzar la redacció de l’inventari del Patrimoni Festiu de Catalunya, que inclou 15.000 esdeveniments. Un cop enllestit el catàleg, entre finals d’estiu i principis de tardor, la Direcció General de Cultura Popular valorarà la seva possible declaració honorífica en una de les cinc categories establertes -des de festa popular a festa patrimonial d’interès nacional-. Es tracta d’una demanda de l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre feta fa més de sis anys que, segons Cultura, no suposa blindar legalment els correbous.

Els treballs previs per a l’elaboració del catàleg podrien finalitzar entre finals de juliol i principis del pròxim mes de setembre, segons ha explicat a l’ACN el director general de Cultura Popular, Lluís Puig. A partir d’aquí, i per determinar si les festes amb bous mereixen algun dels cinc nivells de declaració honorífics, el Departament revisarà les memòries tècniques, històriques i etnogràfiques. En funció de criteris com l’antiguitat i el seu contingut, , es poden o no declarar. Podrien ser “unes quantes o totes”. “Si es veu que totes les festes tenen el mateix nivell, podríem fer una declaració conjunta”, ha aclarit.

Seran objecte d’anàlisi les celebracions incloses en l’annex de la llei 34/2010 que regula els correbous: 26 dels municipis i EMD de les Terres de l’Ebre, dos de la Catalunya Central, quatre de les Comarques Gironines, dos de Tarragona i un parell més de l’àmbit de Barcelona. Podrien caure en una de les cinc categories establertes pel reglament aprovat per la Generalitat, que van des del nivell més baix de festa popular d’interès cultural a festa patrimonial d’interès nacional -la més elevada-. El calendari a partir del qual es pot concretar aquesta aprovació, que acabaria passant per la taula del Govern, es pot conèixer durant la pròxima tardor.

Sigui com sigui, Puig ha precisat que es tracta de “declaracions honorífiques que demostren l’estima d’un municipi per la festa”, des del punt de vista etnogràfic, i que, en cap dels casos, no suposa “rebre diners ni un blindatge legal” per als correbous. En aquest sentit, ha assenyalat la llei 34/2010, aprovada al Parlament, que regula “l’equilibri entre la tradició i el respecte als animals”, així com el reglament del Departament d’Interior que estableix els “controls” previstos. “Les declaracions honorífiques permeten que la festa se segueixi fent però no eximeixen del compliment de la normativa”, ha clarificat, tot assegurant que, en aquests, moments “la festa no està en perill”.

Per la seva banda, a través de les xarxes socials l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre ha interpretat l’anunci de l’inici d’aquests tràmits com una conseqüència de la manifestació organitzada el passat diumenge 19 d’abril a Amposta, amb l’assistència d’alguns milers de persones, per reivindicar la continuïtat de les celebracions amb bous.

Protecció Civil diu que no es pot descartar “una tendència creixent en la magnitud dels sismes” i que la zona es troba en una zona de perill “no menyspreable”

alaclade

L’alcalde de Vinaròs, Juan Bautista Juan, al centre, amb el batlle de Peníscola, Andrés Martínez, a l’esquerra de la imatge, i el de Benicarló, Marcelino Domingo, a la dreta (Foto Jordi Marsal)

Escal UGS insisteix que continua paralitzada la injecció de gas al magatzem Castor

Una comissió ministerial inspeccionarà aquest dimecres les instal·lacions del Castor per esclarir l’origen dels sismes

(Redacció/J.Roig/ACN).-Coincidint amb aquest fenomen Protecció Civil de Catalunya  a emès una nota advertint  que no es pot descartar una “tendència creixent” de la magnitud dels sismes que s’estan produint els darrers dies al sud de les Terres de l’Ebre, tot i que no s’han assolit nivells d’intensitat susceptibles de produir danys. Segons el mateix  comunicat, els terratrèmols s’estan produint en una falla a l’interior del mar davant la costa de Castelló, fet que evitaria un sisme de gran magnitud.
Protecció Civil  admet,tot i això  que la zona és d’un “perill sísmic no menyspreable”. En aquest sentit, s’ ha volgut  enviar  un missatge de “tranquil•litat i de prudència” a la població demanant als ciutadans que segueixin la informació facilitada per les autoritats. En cas de sisme important, Protecció Civil ha recordat que s’ha d’evitar sortir a l’exterior en els primers moments ja que es podrien despendre objectes de façanes o balcons i que cal situar-se al costat de parets mestres o sota objectes sòlids si el sisme sacseja l’habitatge.

El comunicat

D ‘altra banda i en un comunicat, signat pel president d’Escal UGS, Recadero del Potro, s’insisteix que des del dia 9 de setembre en què es van detectar els primers sismes davant la costa de les Terres de l’Ebre i Castelló, l’empresa ha mantingut una política de transparència amb tots els interlocutors i que ha informat de l’existència dels terratrèmols a les autoritats locals, autonòmiques i de l’Estat.

L’ inspecció

Una comissió del Ministeri d’Indústria es desplaçarà aquest dimecres a les instal·lacions del magatzem de gas submarí Castor per inspeccionar i analitzar la relació de la seva activitat amb els terratrèmols registrats durant els últims dies a la zona. Així ho han confirmat els alcaldes de Vinaròs, Benicarló i Peníscola (Baix Maestrat), que han comparegut conjuntament per reclamar a les autoritats estatals que restableixin les condicions de “seguretat” en l’activitat i que la població pugui recuperar la “normalitat”. Els batlles del PP neguen que durant la tramitació es plantegés el risc d’activitat sísmica però atribueixen la responsabilitat en l’aprovació del projecte a l’anterior govern del PSOE.

Demandes de seguretat com a prioritat màxima en el moment actual, amb bona part de la població intranquil·la i indignada per la successió de sismes especialment dels últims dos dies però també confiança plena en l’actuació del Ministeri d’Indústria i voluntat de recuperar la normalitat ciutadana i en l’activitat del magatzem de gas submarí. Els alcaldes dels municipis costaners del Baix Maestrat més afectats pels terratrèmols generats per l’activitat del Castor han comparegut públicament per mostrar la seva unitat en aquesta causa i anunciar la visita de la comissió d’experts del Ministeri aquest dimecres -després d’una reunió a tres bandes entre el govern espanyol, la Generalitat valenciana i la Diputació de Castelló- perquè estudiïn i aclareixin les conseqüències de la seva activitat en l’origen de l’activitat sísmica.

Sense deixar de recordar que la paralització de l’activitat el passat dia 26 per part del govern espanyol es va produir arran les seves reclamacions, han evitat en tot moment relacionar directament els treballs al Castor amb els terratrèmols i confien que sigui l’informe dels experts el que determini si existeix aquesta relació causa-efecte. L’alcalde de Vinaròs, Juan Bautista Juan, va anunciar en la compareixença d ‘ahir ,la visita de la comissió d’investigació del Ministeri d’Indústria i reclamá que es restableixi la seguretat en el projecte  VEU JUAN

La demanda de “total i absoluta seguretat” l’han traslladat directament a les administracions amb competències en el projecte, sigui la Generalitat Valenciana -que ha activitat el nivell 0 de la pla d’emergències per activitat sísmica- i, principalment, al govern espanyol. En canvi, no reconeixen que en els estudis d’impacte ambiental del projecte es plantegés la possibilitat de terratrèmols a la zona. “He consultat el projecte presentat amb els serveis tècnics per si amb anterioritat es preveia una activitat sísmica derivada del projecte. Ni anteriorment ni amb la consulta es plantejava”, ha assegurat Juan.