Entrades

Alerta ecologista davant les noves ‘amenaces’ de transvasament

Foto: Joan Revillas

La Plataforma en Defensa de l’Ebre creu que les empreses que gestionin el Xerta-Sénia ‘vendran’ l’aigua al Llevant

(DdT).-Per a la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), l’època dels grans transvasaments ha passat i els governs català i espanyol (els actuals i els anteriors) aposten de forma decidida pels minitransvasaments, a través de les concessions d’aigua dels regadius. «La fórmula en què s’han fixat com a model és la del minitransvasament de l’Ebre que gestiona  el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT)», afirma el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs.  Al seu parer, aquesta línia de treball ja s’ha posat en marxa pel que fa als regadius del Segarra-Garrigues i el Xerta-Sénia. «El primer esdevindrà un transvasament del Segre cap a Barcelona de tres metres cúbics per segon, mentre que el Xerta-Sénia acabarà servint per transvasar almenys 1,5 metres cúbics per segon al País Valencià», afirma.

Consorci per al Xerta-Sénia

Aquestes velles sospites de la Plataforma s’han vist confirmades, segons Tomàs, amb la darrera «maniobra» del govern català, que ha obert la porta a la participació privada en la construcció i posterior gestió del Xerta-Sénia. Es tracta de fer servir el model alemany per poder finançar aquesta costosa obra en temps de crisi. «Això permetrà crear un consorci i que sigui aquest el que negociï la transferència d’aigua a Castelló,  al·legant que hi ha excedents d’aigua i s’han d’optimitzar els recursos;

El sector turístic de cases i allotjaments rurals a Tarragona tanca l’any 2011 amb dades d’ocupació a la baixa

El Xerta-Sénia, pendent també de la llei òmnibus

El president de la comunitat de regants admet que no podran començar a regar a principis de l’any que ve
La futura normativa ha d’establir nous mecanismes per adjudicar obra pública

 

(El Punt).-Tot i que fins ara les obres del projecte de regadiu Xerta-Sénia han avançat a molt bon ritme, ara sembla que caldrà esperar una mica perquè aquest regadiu es pose en marxa. Les previsions del govern eren que la primera fase del rec entrés en funcionament a principis del 2012, però no podrà ser perquè “el sistema de finançament no està tancat”, ja que depèn del desplegament de la llei òmnibus, segons va explicar ahir el president de la Comunitat de Regants del Xerta-Sénia, Lluís Cortiella. Aquesta llei ha d’establir nous mecanismes per adjudicar obra pública, i això fa canviar les regles del joc i pot fer variar el preu final que hauran de pagar els regants.

El cost global de l’obra és d’uns 300 milions d’euros i havien pactat amb el govern anterior un preu de 3.000 euros per hectàrea i 12 cèntims per metre cúbic, un preu que finalment no es va aprovar.

Les obres de la primera fase estan gairebé acabades, i fins i tot ja s’han fet proves a l’estació de captació per bombejar aigua del riu Ebre fins al canal.

La resta de fases que queden del Xerta-Sénia s’adjudicaran també una vegada s’aprove la llei òmnibus, i s’adjudicaran totes de cop, ja que s’han unificat tots els projectes, un fet que pot comportar la reducció dels terminis previstos. Ara bé, Cortiella calcula que la qüestió no es desencallarà fins al segon trimestre del 2012.

Unió de Pagesos xifra en 18 MEUR les pèrdues econòmiques del sector de l’oli a Catalunya

D'esquerra a dreta: Hilari Curto, coordinador d'UP al Baix Ebre; Joan Montesó, coordinador d'UP a les Terres de l'Ebre; i José Carlos Vicente, responsable de sectors vegetals a la comissió permanent d'UP.(Foto:ACN)

El sindicat reclama a Agricultura que presenti el pla de regadius pel Xerta-Sénia i que posi en marxa la primera fase

(ACN).- El sindicat Unió de Pagesos (UP) ha xifrat en 18 MEUR les pèrdues econòmiques que, pel moment, acumula ja el sector de l’oli a Catalunya per l’episodi extrem de sequera. D’aquests, 13 MEUR corresponen a les Terres de l’Ebre que ja donen per perduda més de la meitat de la collita. Després d’una reunió amb directors generals, el sindicat ha explicat que l’Administració s’ha compromès a estudiar la possibilitat de reclamar a Europa l’anomenat ajuts de ‘minimis’ pel sector. Pel que fa a la reivindicació de les cooperatives oleícoles per posar en marxa els canals Xerta-Sénia i Aldea-Camarles, el sindicat ha insistit en què es presenti el pla de regadius i que es posi en marxa la primera fase, ja acabada.

El Baix Ebre i el Montsià és la major zona de producció d’oli de Catalunya i, també, la més perjudicada per la sequera “extrema” que en els darrers mesos està afectant moltes zones del país. El coordinador d’UP a les Terres de l’Ebre, Joan Montesó, ha alertat que les xifres i percentatges de pèrdues varien dia rere dia perquè segueix sense ploure. “De moment ja hem perdut la meitat de la collita, i en varietats com la Farga o la Sevillenca que pràcticament només conreem aquí, s’ha perdut més del 90%”, ha manifestat.

Davant d’aquesta situació crítica, el sindicat ja ha demanat al Departament d’Agricultura que impulsi mesures urgents per pal·liar la crisi que viu el sector pel que fa a la competència deslleial -amb pèrdues de 15 MEUR anuals des de fa quatre campanyes-, i agreujada, ara, per la manca d’aigua. En una reunió mantinguda amb directors generals del Departament, la Generalitat es va comprometre a estudiar la possibilitat de demanar els ajuts de ‘minimis’ que concedeix Europa, i que es va activar fa dos anys pel sector de la llet i fa quatre pels ramaders. Segons ha detallat un dels membres de la Comissió Permanent d’UP, Carlos Vicente, aquesta línia de finançament permet un ajut directe de 7.500 euros, i 7.500 euros més de bonificació amb interessos.

Així mateix, Agricultura també es va comprometre a traslladar als serveis jurídics la possibilitat que competència actuï d’ofici contra les grans distribuïdores. “Quan un sector porta quatre anys sense poder innovar i el motiu és per la distribució, competència pot actuar contra l’abús de posició dominant”, ha manifestat Vicente.

El sindicat també ha volgut deixar clar el seu posicionament a favor dels regadius. “Hi ha gent que de vegades no vol entendre el que diem. Sempre hem estat a favor del regadiu, l’aigua fixa la gent al territori, l’altra cosa és com financem aquests regadius”, ha assegurat Montesó. En aquest sentit, Vicente ha recordat que UP va aconseguir introduir una esmena a la Llei òmnibus perquè és canviés el percentatge que el pagès havia d’assumir del cost del regadiu. Actualment és del 30%, i l’esmena demana que es redueixi fins al 15% i, fins i tot, fins al 7,5% per a zones desafavorides o de reg de suport. “Si això no tira endavant, no podrem posar en marxa cap regadiu. Ens està passat a les Garrigues, que ja arriba l’aigua i no poden pagar-ho”, ha afegit Vicente.

És per això que, des d’UP, s’ha tornat a reclamar a Agricultura que presenti el pla i el disseny del regadiu del Xerta-Sénia i que posi en marxa la primera fase del reg que ja està acabat. Segons han recordat, estava previst que enguany Xerta i Aldover (Baix Ebre) ja poguessin regar però, de moment, l’obra continua cap al sud. “Si posen en marxa la primera fase seria un bon experiment per veure quins problemes tindrem i llimant-los”, ha manifestat Montesó.

Montesó també ha deixat constància que el sindicat és contrari als transvasaments i que davant la petició d’aigua de Castelló estaran emetents. “Encara no ens han presentat el pla de regadius i, per tant, de moment el canal és un canal de transport. No volem que ens facin servir d’esquer”, ha reblat.

Per evitar malentesos, el coordinador d’UP al Baix Ebre, Hilari Curto, ha explicat que demanaran una reunió amb les cooperatives oleícoles del territori per deixar clar que el sindicat també aposta pels regadius. “Sempre hi hem estat a favor, l’únic que hem dit és que cal saber el cost que això tindrà pel pagès”, ha sentenciat.

Unió de Pagesos respon a les cooperatives d’oli de l’Ebre que el canal Xerta-Sénia no està pensat per al regadiu

(ACN).El sindicat agrari i la plataforma d’afectats pels pous de Vinallop donen suport a l’acte convocat per la PDE en contra del transvasament a Castelló amb un manifest

Unió de Pagesos (UP) ha reiterat el seu convenciment que el canal Xerta-Sénia no ha estat pensat per satisfer les necessitats d’aigua dels pagesos de la plana interior del Baix Ebre i el Montsià sinó que es tracta d’una infraestructura dissenyada per fer possible el transvasament de l’Ebre a Castelló.

El sindicat agrari ha respost així la reivindicació de les  cooperatives d’oli de les Terres de l’Ebre que han reclamat la posada en marxa del canal per mitigar les pèrdues que ocasiona la sequera. Per fer palesa la seva oposició al transvasament, UP ha presentat el manifest “Units per l’Ebre”, juntament amb la plataforma d’afectats pels pous de Vinallop i la Plataforma en Defensa de l’Ebre.  Llegir més