Entrades

S’inicien els tràmits per a la posada en servei de les dues primeres zones de reg del canal Xerta-Sénia

Mapa Zones Xerta-Sénia

Amb aquesta iniciativa es dona resposta a les demandes dels agricultors, de les Cooperatives i de la Comunitat de Regants, que durant aquest últim any han estat treballant en la recollida de signatures d’adhesions al projecte de regadiu

(Redacció) El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP), a través d’Infraestructrues.cat, ha publicat la licitació del contracte de serveis per a la redacció del projecte constructiu del regadiu Xerta-Sénia. Concretament, per a l’adequació de les obres singulars dels trams 2 i 3 del canal i xarxa de reg de les Zones 2 i 3.

L’import de licitació del projecte és de 253.483 € i el termini per la presentació de les ofertes finalitza el proper dia 20 de maig.

Amb aqueta licitació es donarà resposta a les demandes dels agricultors, de les Cooperatives i de la Comunitat de Regants, que durant aquest últim any han estat treballant en la recollida de signatures d’adhesions al projecte de regadiu.

En aquest procés de recollida de signatures s’han pogut identificar diverses zones on l’adhesió té suficient entitat per poder redactar els projectes necessaris per poder executar les obres de reg en aquest àmbit.

Aquest nou plantejament del projecte, que preveu realitzar obres només en les zones on hi ha l’adhesió suficient per que sigui viable la posada en regadiu, ha fet que s’hagi de replantejar el disseny inicial del projecte de regadiu, adaptant-lo a les demandes del regants.

Les zones on es desenvoluparà el projecte constructiu tenen una superfície agrícola, segons la DUN, de 3.264,79 ha i abasten parcel·les dels municipis de Santa Bàrbara, La Galera, Mas de Barberans i Roquetes

La Galera restitueix les baranes del pont del canal Xerta Sénia, al seu pas per sobre del barranc.

antic_canal_xerta_calig_font_acnL’alcalde del municipi diu que el pas pel pont, sense protecció, representava un perill i van decidir tornar a posar les baranes perquè la comunitat de regants, no ho fa.

Ramón Muñoz també anuncia que la propera temporada, el camp de futbol de La Galera serà d’herba i que hi ha prevista una inversió de 45.000 euros para la piscina.

(J.Roig/T.G.).-Fa uns dies, l’alcalde de La Galera, Ramón Muñoz, explicava a La Plana Ràdio que s’ha tingut que actuar d’urgència per reposar les baranes trencades del pont que creua el canal Xerta Sénia i el camí paral•lel, per sobre del barranc de La Galera. Muñoz deia que encara que la restitució correspondria a la comunitat de regants, ningú es responsabilitza de reparar els desperfectes que hi ha a aquesta polèmica infraestructura, per això i com mesura de seguretat i per evitar possibles accidents, l’ajuntament ha tingut que fer-se’n càrrec i també senyalitzar-ho.

L’alcalde galerenc també va donar a conèixer l’ intenció del consistori de posar herba a l’actual camp de futbol de terra. La bona temporada que està fent el club, movent-se entre les tres primeres places i el fet de disposar ja d’aigua i reg al camp, ha fet decidir a l’equip de govern a dur a terme aquesta millora, que es farà a final de temporada i que consistiria en plantar agram en lloc de gespa, perquè és més resistent i necessita menys aigua.

Muñoz també va dir que l’equip de govern va aprovar una partida de 45.000 euros per poder realitzar millores a les piscines municipals. Principalment es vol restaurar els cantells, molt malmesos pel pas del temps i desgastats pels productes químics que s’hi aboquen, necessaris per al manteniment de la instal•lació.
L’edil va aprofitar per avançar que s’està en converses amb l’ajuntament d’ Ulldecona per mirar de consensuar l’arranjament d’alguns camins que comparteixen els dos termes municipals.

La PDE reclama auditories del canal Xerta-Sénia i del regadiu Segarra-Garrigues

Manolo Tomàs (Foto:Lamarfanta)

 (Lamarfanta).-El portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), Manolo Tomàs, ha valorat molt positivament que el nou conseller de Territori i Sostenibilitat reiterés divendres a Tortosa el compromís de la Generalitat en defensa de l’Ebre i del cabal ecològic. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Tomàs ha celebrat que la reivindicació del cabal mediambiental haja estat assumida també pel nou govern de Catalunya, per garantir el futur de les Terres de l’Ebre. Així, ha assenyalat que, en aquesta qüestió, la col·laboració de la plataforma és total amb la Generalitat, i ha avançat que el govern de CiU té previst impugnar el pla hidrològic i després recórrer també a Brussel·les per invalidar-lo. Amb tot, el portaveu de la PDE ha reclamat al govern una auditoria sobre la necessitat real dels canals de regadiu Segarra-Garrigues i Xerta-Sénia, ja que són les dues infraestructures que el govern del Partit Popular voldria aprofitar per enviar l’aigua de la conca de l’Ebre cap a l’àrea metropolitana de Barcelona i al nord del País Valencià.

D’altra banda, Tomàs ha avançat que aquesta mateixa setmana la plataforma presentarà un escrit a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, avalat per les diverses entitats de Cuenca Azul, per preguntar quin és el calendari previst per aprovar el pla hidrològic de la conca. I és que el nou planejament ja porta molts mesos de retard acumulat, i el temor dels moviments socials i ecologistes és que s’estiga pactant una solució política per repartir l’aigua de l’Ebre entre els diferents territoris, al marge de les argumentacions tècniques i científiques. Uns acords polítics que també han fet que la comissió de peticions del Parlament Europeu haja acceptat a tràmit una queixa de la PDE, per investigar l’actitud del govern de l’Estat espanyol. Segons la plataforma, Espanya està redactant el pla de conca de l’Ebre incomplint les normatives europees.

De fet, l’acceptació a tràmit de la queixa de la plataforma per part del Parlament Europeu podria estar retardant l’aprovació del nou pla hidrològic de la conca de l’Ebre. En qualsevol cas, la previsió és que el Consejo Nacional del Agua el puga aprovar abans de Setmana Santa, i que el ministre Miguel Arias Cañete presente un pacte estatal per l’aigua aquest 2013, amb la redistribució dels suposats excedents, i després el nou Plan Hidrológico Nacional (PHN). Un nou pla hidrològic que, segons el portaveu de la PDE, no inclourà la paraula ‘transvasament’, sinó “transferències de recursos” que haurien de sortir dels excedents dels canals.

Regar del canal Xerta-Sénia ja té preu.

Foto: Canal

Els pagesos que vulguin l’aigua del canal a la seva finca hauran de desembutxacar, d’entrada, 2.579,53 euros per hectàrea -o 564,92 euros per jornal- i, un cop en marxa, pagaran l’aigua a un preu de 0,092 euros el metre cúbic.

De moment, però, la Comunitat de Regants del Canal Xerta-Sénia encara no disposa d’un nombre real de pagesos interessats i, amb aquest objectiu, procedirà a actualitzar el cens efectuat anys enrere.

Un procés paral·lel a les negociacions del Departament d’Agricultura perquè diverses empreses es facin càrrec de finançar i executar els 250 milions d’euros en obres que encara queden pendents per completar el projecte.

L’assemblea de la Comunitat del passat dilluns a la nit va aprovar l’avantprojecte del regadiu i el conveni que han de signar amb Agricultura, Economia i Coneixement i Regsa per executar, explotar i mantenir l’estructura de regadiu, que té un cost global de 350 milions d’euros -dels quals se n’han executat, fins aquest moment, un centenar, principalment en la captació, l’estació de bombament i el primer tram amb la bassa de regulació corresponent-.

La manca de disponibilitat econòmica del Govern per continuar materialitzant les actuacions pendents l’ha impulsat a traslladar el seu finançament, execució i explotació a un consorci o unió temporal d’empreses privades, que encara es troba pendent de licitació, que recuperaria la inversió efectuada en un període de 30 anys, segons ha avançat el president de la Comunitat, Lluís Cortiella.

El 21% de l’import total -73 milions d’euros- anirà a càrrec dels mateixos regants que, d’acord amb les modificacions introduïdes a la Llei Òmnibus, ja no hauran de pagar les obres un cop finalitzades, sinó que podran introduir un cànon per infraestructures durant 50 anys a raó de 0,0248 euros el metro cúbic -30,5 milions d’euros- i assumir directament l’execució dels 42,5 milions d’euros en actuacions restants -“prioritzant la seva adjudicació a empreses del territori”-.

Una quantitat, aquesta última, que els pagesos hauran de pagar -o finançar a través de crèdits de l’Institut Català de Finances- perquè l’aigua dels hidrants els arribi a les finques.

Un cop la infraestructura executada fins les parcel·les, els propietaris hauran d’assumir un preu de l’aigua de 0,092 euros el metre cúbic, que podria anar a l’alça en el futur d’acord amb l’increment de la despesa elèctrica, segons Cortiella. Aquest preu, inclou un terme fix -la potència elèctrica contractada i el personal tècnic específic que s’encarregarà de controlar la instal·lació elèctrica, amb un cost al voltant de 140 euros per hectàrea anuals-. El terme variable, incorpora el ja citat cànon d’infraestructures -de 0,0248 euros el metre cúbic- a més d’un cànon de demanda -que inclou l’energia consumida i el personal de manteniment bàsic- de 0,0672 euros el metre cúbic.

Segons Cortiella, els preus de l’aigua adoptats se situen en una línia “similar o inferior” als que paguen els pagesos de nous regadius com el Segarra-Garrigues, en els trams de consum anual més baixos, o en la mateixa línia i fins i tot per sobre d’altres regadius, en el cas dels consums més elevats.

Sense xifra real d’interessats

De moment, però, tots aquests càlculs s’han efectuat sense una xifra real ni concreta de pagesos o propietaris interessats en inscriure’s en el projecte de regadiu de forma fefaent. La Comunitat únicament disposa del cens amb efectes consultius efectuat anys enrere i que va xifrar en 11.800 el nombre de pagesos que podrien integrar-s’hi. Durant els pròxims mesos treballaran amb un nou cens que comprometi els interessats a inscriure la parcel·la, la superfície compromesa i
el preu a pagar, per fer efectiva la seva vinculació.

Inicialment, el projecte està pensat per irrigar un total de 16.480 hectàrees de les planes interiors de dotze municipis del Baix Ebre i el Montsià i, segons els càlculs de la Comunitat de Regants, la previsió és que, de mitjana, cada pagès pugui aportar una hectàrea de terra de conreu.