Posts

El rescat dels estalvis entrampats per la fallida de la Cooperativa de l’Aldea arriba al Congrés

 ercLa Comissió d’Economia debat aquest dimecres la proposta d’ERC per forçar Bankia a retornar els 4,7 MEUR dels més de 400 impositors afectats

L’Aldea (ACN).- Un any i mig després de la seva entrada al registre, la proposició no de llei presentada per ERC al Congrés dels Diputats reclamant un fons de rescat perquè els 416 impositors afectats per la fallida de la Cooperativa de l’Aldea puguin recuperar els 4,7 milions d’euros en estalvis entrampats serà debatuda aquest dimecres a la tarda a la Comissió d’Economia i Competitivitat. Els republicans reclamen al govern espanyol que, després del rescat amb fons públics de Bankia, forci l’entitat financera a retornar els diners. Recorden, de fet, que la secció de crèdit treballava sota el paraigua de la mateixa Bankia, fent ús de la seva marca i conferint als afectats una falsa seguretat sobre els seus estalvis.

Els republicans consideren un “greuge comparatiu” que el govern espanyol hagi decidit rescatar Bankia “amb els estalvis de tothom” i que, per contra, no s’apliqui el mateix criteri amb els impositors de la secció de crèdit de la Cooperativa de l’Aldea. “Un rescat més humil”, ha recordat l’alcalde de la població, Dani Andreu (ERC), sense deixar d’exigir a l’administració estatal que faci “justícia” i que l’entitat financera “assumeixi la seva responsabilitat”.

“Els impositors confiaven en aquella entitat perquè la infraestructura, nom comercial i logotip els donaven confiança. No sabien en aquell moment si estaven o no protegits pel fons de rescat. Tenien plena confiança que els diners estaven ben custodiats, que no ha estat així”, ha argumentat Andreu. Els republicans exigeixen ara una “solució ràpida” per als 416 impositors afectats, 50 dels quals tenen entrampats entre 20.000 i 170.000 euros, mentre 62 en tenen entre 6.000 i 20.000.

El paper de Bankia en la fallida de la secció de crèdit de l’entitat, de la qual es complirà un any el pròxim 1 de desembre, no va ser menor, segons va recordar de forma meridiana l’informe de l’administrador concursal. Operava financerament sota el paraigua de l’antiga Caja Madrid, que proporcionava llibretes i talonaris amb el seu logo als comptes dels socis, així com un caixer automàtic. La Cooperativa, fins i tot, va pignorar els comptes a llarg termini amb l’entitat per garantir les seves inversions.

En les diligències prèvies obertes pel jutjat número de Tortosa va obrir per investigar la fallida, la jutgessa va imputar l’exdirector general de Política Financera de la Generalitat, Ferran Sicart, i els inspectors Ramon Cortacans i Pau Benito per, precisament, no haver actuat i corregit aquesta situació -que podia haver estat objecte de fortes multes i suspensions- com a responsables de la supervisió financera de la secció de crèdit. Bankia, a més, ha rebut ja diversos requeriments perquè aporti informació sobre les operacions que efectuava amb la Cooperativa, la llista de comptes corrents i els empleats que ho gestionaven.

Andreu ha explicat que el procés judicial en marxa discorre “paral·lel” a aquest tipus de reclamacions polítiques. En aquest sentit, el president de la Federació d’ERC a les Terres de l’Ebre, Gervasi Aspa, ha reiterat la necessitat que el govern espanyol actuï, també com a propietari d’un 45% de Bankia després del seu rescat multimilionària. “En la intervenció de Bankia s’hauria d’incloure el de la Cooperativa”, ha subratllat. El partit i el consistori s’han compromès a treballar per posar les “eines” necessàries que permetin resoldre la situació al més aviat possible.

D’altra banda, sobre l’evolució de la Cooperativa, que continua en concurs de creditors i pendent del recurs de l’exgerent contra l’informe de l’administrador concursal per presentar el conveni que fixi els terminis de retorn dels deutes, l’alcalde s’ha mostrat mesuradament optimista. “Li fa falta és més volum de treball, però estem en unes èpoques que qualsevol negoci no funciona massa bé. Almenys funciona”, s’ha congratulat l’alcalde, confiat en la continuïtat de l’activitat com a millor garantia per un conveni amb millors condicions.

La Cooperativa de l’Aldea aprova unes pèrdues de 2,2 MEUR els dos últims exercicis i dissol la secció de crèdit

Junta Cooperativa Aldea

Junta Cooperativa Aldea

La junta rectora anuncia que s’han aturat els números rojos i pretén arribar als 400.000 euros anuals de benefici per poder retornar els estalvis als impositors en quinze anys

L’Aldea (ACN).- Els socis de la Cooperativa de l’Aldea (Baix Ebre) han aprovat majoritàriament els comptes dels dos últims exercicis, que sumen unes pèrdues de 2,2 milions d’euros, i la dissolució de la ja inactiva secció de crèdit de l’entitat. En una assemblea tancada als mitjans de comunicació, la junta rectora ha presentat l’aprovació dels números com un plebiscit a la seva continuïtat i a la viabilitat de l’entitat. La presidenta, Montserrat Llosa, ha anunciat que enguany s’han aturat ja les pèrdues i s’ha proposat assolir 400.000 euros anuals de beneficis -a més de possibles indemnitzacions per les reclamacions judicials obertes- per poder començar a retornar els estalvis als impositors en quinze anys.

Els comptes de 2011, amb unes pèrdues d’1,5 milions d’euros que l’anterior junta rectora no va aconseguir aprovar fa un any, i els de 2012, amb 662.000 euros més de pèrdues, han rebut el vist-i-plau de l’assemblea de socis de forma majoritària -més de vuitanta vots a favor i uns quaranta en contra de mitjana-. Abans de votar-los, Llosa havia advertit als prop de 150 assistents que la junta actual dimitiria si no aconseguia el seu suport. Així les coses, la presidenta ha presentat el vot favorable com un aval a la seva gestió al capdavant de l’entitat en el marc d’una assemblea tancada als mitjans de comunicació, als quals ha acusat públicament de donar una “mala imatge” de la Cooperativa.

L’Aldea vol convertir la travessera de la N-340 en una avinguda comercial

L’Ajuntament demanarà al Ministeri de Foment la titularitat de la via al pas pel nucli ubrà i ajut econòmic per reformar-la i fer-la atractiva per a comerços i vianants (DdT)

 

L'Aldea: Joan R.

L’Aldea: Joan R.

El pas de la carretera N-340 ha configurat i marcat la població de l’Aldea en el darrer segle; una realitat que està a punt de canviar amb l’entrada en servei de la reivindicada variant, prevista per al darrer trimestre d’aquest mateix 2013. L’Ajuntament de l’Aldea vol aprofitar aquesta fita per definir com ha de ser el creixement urbà i econòmic de la població en els propers anys. Així, prepara un pla estratègic amb la Universitat Rovira i Virgili, per al qual vol comptar amb la participació del teixit comercial, empresarial i social de la població del Baix Ebre.

 El primer objectiu serà el de convertir la carretera en una gran avinguda comercial. L’Ajuntament ha iniciat contactes amb el Ministeri de Foment per tal d’aconseguir la titularitat de la carretera, o avinguda de Catalunya, al seu pas per la població. Després s’intentaran aconseguir ajuts per reformar-la i integrar-la millor al teixit urbà.

 La N-340 discorre al llarg de tres quilòmetres i els dos barris de l’Aldea, el de l’Hostal i l’Estació. Molts comerços han viscut dels conductors en trànsit, però la via (hipertransitada i sovint col·lapsada amb el pas d’uns 15.000 vehicles diaris) ha comportat greus problemes de seguretat i atropellaments. «Mai no plou al gust de tothom, però crec que el 99 per cent de veïns és conscient que la variant era una necessitat», afirma Andreu. La voluntat seria que la futura avinguda es convertís en un eix comercial de referència a la comarca.

 Davant de possibles veus reticents, l’alcalde recorda l’experiència d’altres municipis ebrencs que han patit el mateix procés que l’Aldea. «Al Perelló, Amposta o Sant Carles de la Ràpita la carretera es va desviar i això no va suposar el declivi de les poblacions a nivell econòmic i comercial, sinó tot el contrari», comenta Andreu.

 El pla Estratègia l’Aldea XXI, que compta amb el suport de la Càtedra d’Economia Local i Regional Terres de l’Ebre de la URV, incideix en la situació estratègica del municipi, com a nus de comunicacions. A més de la N-340, travessa el terme l’autopista AP-7 i ho farà també la futura autovia A-7, així com la C-42 que connecta amb Tortosa. En l’àmbit ferroviari, hi ha l’estació central de les Terres de l’Ebre i el projecte d’una estació de mercaderies, recorda Andreu.

 Tot plegat, amb el sòl industrial del polígon Catalunya Sud (que comparteix amb Tortosa) i el polígon de l’Estació de Mercaderies. «Hem de saber fer veure a les empreses i els emprenedors que l’Aldea és un lloc ideal per establir-se, per la seva situació i les oportunitats que això genera», destaca l’alcalde.

 En aquesta línia, l’Ajuntament de l’Aldea va organitzar ahir una jornada de promoció econòmica adreçada a empresaris i emprenedors locals i ebrencs, on entre altres qüestions també es van debatre les possibilitat que ofereix la recent declaració de Reserva de la Biosfera.

La construcció de la variant de la N-340 a l’Aldea encara la recta final

variant

Obres a la variant de l’ Aldea (Foto:ajuntament de l’ Aldea)

L’alcalde Dani Andreu celebra que s’estiguin complint els terminis marcats i ja es prepara una nova acció per reclamar l’A7

 (ACN).– La variant de l’Aldea, al Baix Ebre, podria estar en funcionament a finals d’any, un cop el Ministeri de Foment ha anunciat que s’inicien els últims treballs en els accessos de la nova infraestructura, unes obres que s’allargaran tres mesos. L’alcalde de l’Aldea, Dani Andreu, s’ha mostrat molt satisfet perquè el poble està a punt d’aconseguir una reivindicació històrica. Andreu ha defensat que l’Aldea té ara una oportunitat per convertir-se un nexe de comunicació i fa una aposta perquè es bolquin esforços en aprofitar aquesta situació estratègica per al desenvolupament del poble i del territori. Paral·lelament, Andreu i altres alcaldes de la zona visiten dijous Madrid per reclamar l’autovia A7

El Ministeri de Foment ha anunciat l’inici, aquest cap de setmana, de les obres de l’accés sud de la nova variant de l’Aldea amb la N-340. Aquests treballs es preveu que durin tres mesos. Durant el mes de maig ja es van iniciar els treballs a l’accés nord que ha d’enllaçar la nova circumval·lació amb les entrades de l’Aldea i Camarles pel nord, i de l’Aldea i Amposta pel sud. La connexió de la variant a la N-235 (l’autopista AP-7) ja està gairebé enllestida.

Reivindicació per l’A7

A punt de tancar-se aquesta batalla d’infraestructures a l’Aldea, els alcaldes de la zona no abaixen la guàrdia. Ara les forces es centraran en la demanda de l’autovia A7 al seu pas per les Terres de l’Ebre. El proper dijous, els alcaldes del Perelló, Camarles, l’Ampolla i l’Aldea, viatjaran a Madrid, per traslladar al Ministeri de Foment aquesta reclamació.