CEP “Hem de preservar el poc patrimoni que ens queda”

El CEP (Centre d’Estudis Planers) mostra el seu malestar davant l’enderroc de “les cases dels Vallés” inscrites dins l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.


En la sessió plenària extraordinària d’ahir dijous,  el Moviment Alternatiu Planer, va fer la petició que s’estudiï la possibilitat d’adquirir-les per part de l’ajuntament.

(LPR) La sessió de Ple extraordinària que ahir l’ajuntament va celebrar, va ser una de les més concorregudes dels darrers anys quant a públic assistent, el motiu? La preocupació que ha manifestat el Centre d’Estudis Planers davant l’imminent enderroc del conjunt de les cases dels Vallés.

El MAP va fer la petició a l’equip de govern perquè estudiï la possibilitat de comprar el conjunt de l’edifici, ara propietat d’una entitat bancaria, pel seu valor patrimonial.
Tot i que el MAP és conscient de la importància de preservar la seguretat dels veïns de la zona, Isabel García la seva representant, argumentava que és una casa patrimoni del poble i això no s’ha tingut en compte per part de l’equip de govern, quan només pensen en l’enderroc com a solució.

Alfred Blanch Alcalde del municipi explicava que la casa és propietat d’una entitat bancària, i que són els propietaris els que se n’han de fer càrrec de l’edifici. L’alcalde argumentava que el propietari vol enderrocar i com més aviat millor per evitar perills i l’ajuntament ho ha vist en bons ulls.

Isabel García també aprofitava el ple per demanar control per part del consistori quant a edificis que tinguin un interès especial, tenint en compte el poc patrimoni històric que existeix a la població i en aquest cas que s’estudiï per part de l’ajuntament, la possibilitat d’adquirir el conjunt de cases .

El Regidor de Governació Antonio Ollés també recordava que des de l’ajuntament s’ha intentat preservar tot el patrimoni que existeix al municipi “ho hem fet amb l’edifici de l’ajuntament, amb la Masada de Martí o l’hotel d’entitats ” i demanava coherència la MAP que segons Ollès, durant la passada campanya electoral no van mostrar gens d’interès amb la rehabilitació de l’edifici de l’ajuntament.

El Centre d’Estudis Planers, amb una llarga trajectòria cultural a la població i com a entitat que vetlla, entre altres, per a la preservació de les tradicions, patrimoni i història del nostre poble, plantejava en la nota feta arribar als representants de l’Administració local i responsables de la gestió-administració pública, la possibilitat de negociar l’adquisició d’aquests edificis amb el banc com a una inversió de futur per a la població, amb l’objectiu d’aprofitar-los com a infraestructures, equipaments o espais municipals per la seua situació immillorable, el valor històric, arquitectònic i les dimensions que presenten el que avui es designen com a “solars”.

Referents del CEP.

En una nota feta arribar al registre municipal,  el Centre d’Estudis Planers exposen que les cases són conegudes popularment com la casa Torres i la casa Polo, inscrites dins l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya com el conjunt de “Les quatre cases Vallés”.

En quant a valor històric podem considerar-les com a dos cases pairals, de grans proporcions, típiques de la primera meitat del segle XIX, relacionades amb una de les famílies pageses que colonitzaren les planes de la Galera a mitjans del segle XVIII, els Vallés.

Personatges d’aquesta família arribaren a ostentar càrrecs importants en el procés de segregació del que seria la futura població de Santa Bàrbara i alguns d’ells posteriorment regirien episodis de la vida pública i política del nostre poble, situats ja dintre la petita oligarquia local o pagesia benestant.

La família Vallés, segons la tradició oral, va construir aquestes quatre grans cases per a quatre fills, un cop van abandonar la masada també coneguda com a de Vallés i les restes de la qual son avui propietat de l’Ajuntament. Aquesta família ja consten als arxius parroquials del segle XVIII a la Galera i també se’n fa menció com a topònims en alguns dels plànols que es confeccionaren durant la Guerra del Francès (1808 – 1814).

Esmentar  també, en quant a referències històriques, la coneguda estada de la infanta Isabel, “la Chata”, a la casa Polo i la utilització durant un temps com a escola de xiquets al primer pis de la casa Torres, on fins fa ben poc encara es conservaven alguns esgrafiats a les parets realitzats pels infants durant aquella època. Dintre aquesta mateixa casa i a la zona de la llar de foc, hi constava la data de 1822.

En quant al valor arquitectònic de les edificacions podem destacar les característiques que presenten pròpies de finals del segle XVIII i principis del  XIX com per exemple: els ràfecs o voladissos de la teulada, arcs de mig punt que conformen les golfes, portalades de pedra, mig pisos, finestres ovalades a la part posterior, balcons de ferro forjat amb vistes inferiors de ceràmica pintada, espais que contenien premsa i molí, entre un llarg etcètera.

 

Reacció a la petició de prohibició dels correbous

Ahir es coneixia la notícia que el Parlament demana la prohibició dels correbous.

El text defensa que una societat avançada és la que protegeix els animals de “maltractaments” i demana que aquesta tradició no siga una excepció legal.

La proposta de resolució presentada per Catalunya en Comú Podem ha estat avalada amb 50 vots a favor, 17 en contra i 61 abstencions.

(LPR) Les reaccions a l’Ebre no s’han fet esperar i mitjançant les xarxes socials, l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines, feia un extens comunicat on entre d’altres recorden “la festa dels bous a les Terres de l’Ebre, forma part per la immensa majoria dels nostres ajuntaments, Patrimoni Cultural i Festiu de les nostres poblacions, i no podem permetre de cap de les maneres, la gent de les terres de l’Ebre, els aficionats i els polítics del nostre territori, que es plantegi al Parlament de Catalunya, la prohibició de les festes amb bous, i no tolerarem que al parlament on TOTS els ciutadans haurien d’estar representants, es posi en dubte, el maltractament animal, i la prohibició de la cultura i tradició d’una part del territori català”.

Ximo Martí en declaracions a la Plana Ràdio, es qüestionava el perquè han donat la llibertat de vot en aquesta proposta. Martí, no dubta que els representants de l’Ebre han estat en contra, però no té clar si han fet la feina d’explicar-ho als companys de partit de Barcelona.
Martí també es pregunta “què faran amb els bous braus que hi ha a Catalunya o amb l’economia que gira al seu entorn” i afegeix que ara l’Agrupació començarà la seua pròpia lluita.
Recordem que l’any 2010, el Parlament va prohibir les curses de toros a Catalunya però va mantenir els correbous com a excepció

El PDeCAT Terres de l’Ebre dóna suport a la defensa dels correbous.

El Partit Demòcrata a les Terres de l’Ebre ha mostrat novament el seu suport a la tradició dels  correbous  una  vegada  el  Parlament  de  Catalunya  ha  aprovat la  Proposta  de Resolució que demana la modificació de la Llei de Protecció dels Animals per incloure l’abolició dels correbous. En  aquest  sentit,  ahir la tarda, els càrrecs  electes  i  orgànics  d’aquesta formació  a  les  Terres  de  l’Ebre,  i  en  especial  els  representants  dels  municipis  on  es realitza aquesta activitat tradicional, van reunir-se  per analitzar la situació.

Des del PDeCAT es vol posar de manifest que estarem al costat de les tradicions del territori i defensarem els correbous on faci falta com a element cultural de les Terres de l’Ebre. De fet, la presidenta de la Vegueria a les Terres de l’Ebre i diputada de Junts per Catalunya, Mònica Sales, ha votat en contra de la proposta. Davant dels fets ocorreguts aquesta tarda, des del PDeCAT a les Terres de l’Ebre es demana als alcades i alcaldesses del territori, i als regidors i regidores, la creació d’un front comú per a la defensa dels correbous. Finalment, des  del  PDeCAT  a  les  Terres  de  l’Ebre estenem la  mà  a  l’Agrupació  de Penyes i  Comissions Taurines  de  les  Terres  de  l’Ebre per  sumar conjuntament en  la defensa i  manteniment  d’una tradició plenament  arrelada  a  bona  part  dels  municipis ebrencs.

Els Socialistes de l’Ebre defensem les festes amb correbous com a patrimoni etnogràfic

El bou capllaçat, els bous al carrer, les habilitats a la plaça, el bou embolat i les vaquetes marquen tot el ritme festiu d’un esdeveniment extraordinari, propi de les arrels més profundes de Catalunya i les Terres de l’Ebre.

Els Socialistes de l’Ebre defensem les festes amb correbous com a patrimoni etnogràfic viu de les Terres l’Ebre que cal preservar.

Els socialistes exposen que el flux econòmic que aquesta tradició reporta, els llocs de treball que genera i el patrimoni genètic incommensurable de la cria i selecció que els humans fem d’aquests animals motiven que aquest esdeveniment sigui únic.

“Els bous a les Terres  formen part de la nostra cultura popular i tradicional i han estat sempre molt vinculats a la vida de les persones, formen part de la nostra identitat com a poble, de les nostres festes majors, o de les celebracions,  Per això cal preservar i garantir la seva pervivència”, ha argumentat Manel de la Vega, Primer Secretari del PSC a les Terres de l’Ebre.

″Així mateix reconeixem que cal adaptar la Festa dels bous als nous temps, per això cal treballar en benefici de la mateixa i en la salvaguarda del benestar dels animals. Cal fer un front institucional, per això els socialistes de l’Ebre emplacem a tots els grups polítics a fer un front comú institucional en defensa de la festa dels bous. Volem posar de manifest el nostre compromís amb la continuïtat de la celebració de les festes tradicionals amb bous, en totes les modalitats recollides a la llei 34/2010, inclosos els bou embolat i el bou capllaçat″, ha reblat Manel de la Vega.

SATISFACCIÓ PER L’ENLLUMENAT DEL CAMÍ DEL CEMENTIRI

Bona acollida, per part els usuaris del camí del cementiri, de la instal·lació de les quatre fanals solars a la zona. L’ajuntament espera veure’n els resultats per seguir amb la ubicació de més fanals.

(LPR) L’enllumenat del cementiri municipal era una de les demandes més destacades la legislatura passada per part d’ERC. Ara, després d’estudiar quina seria la forma més senzilla i eficient de fer-ho, donat que allí no es disposa d’una línia elèctrica convencional, s’ha procedit a instal·lar 4 fanals solars en el seu tram inicial.

Per minimitzar la despesa, s’han aprofitat els bàculs de quatre fanals antigues que s’havien conservat al magatzem municipal, i que la brigada s’ha encarregat de situar amb una separació entre elles d’uns 45 metres. Finalment, un electricista local s’ha encarregat de col·locar els quatre mòduls, que incorporen en una sola peça la placa solar, la bateria i un fanal LED de 30W.

Els fanals s’encenen automàticament quan arriba la nit, i en situació de repòs proporcionen un enllumenat suau, que s’intensifica durant un espai de temps quan el sensor detecta el pas d’un vianant o un vehicle pel camí.

El regidor de Serveis ens explicava que aquesta és una prova pilot, de moment volen veure el seu funcionament i posteriorment anar-ho ampliant.

Valoració positiva d’aquest 100 dies de govern.

És el primer cop que l’ajuntament està governat en coalició, formada per Junts X Santa Bàrbara i ERC. Tots dos recorden que treballen pel poble tot i les diferències polítiques que puguin tenir.

(LPR)El dilluns dia 23 es complien 100 dies de govern municipal. La Plana Ràdio va poder parlar, el mateix dilluns amb dos representants dels grups que formen part del govern, Junts X Santa Bàrbara i ERC. Tots dos coincideixen amb la bona entesa i el treball en equip que estan portant a terme.

Antonio Ollès regidor de Serveis, entre d’altres, destacava la bona voluntat i les ganes de treballar per arribar a acords en comú, tot i els punts de vista diferents de cada partit “l’objectiu final és treballar pel poble i la capacitat d’acord acaba superant les discrepàncies”.
Ollès recordava que tot i la falta d’experiència del grup d’ERC s’han involucrat al màxim des del primer dia, en l’acció de govern.

Manel Crespo, regidor de Governació, explicava que el seu grup “està aprenent” amb la col·laboració de “gent veterana que ens està ajudant en les regidories que hem assumit treballant colze a colze”. Crespo també recordava l’important que és poder conèixer el funcionament d’un ajuntament des de dins.

Ara mateix damunt la taula de treball tenen la confecció dels pressupostos del 2020 que marcaran en bona part l’acció de govern dels pròxims mesos.