Tot lo relacionat amb l’Agricultura al Montsià.

La FAO fa una visita a les oliveres de la Mancomunitat de la Taula del Sénia

 Aquesta visita s’emmarca pel coneixement que la FAO vol tenir sobre els espais que tenen la declaració com a Sistema Important del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM)

En la seva primera visita van estar acompanyats per l’alcaldessa d’Ulldecona Núria Ventura, el Regidor de Santa Bàrbara Antonio Ollés i els representants de la Mancomunitat Jaume Antich i Tere Adell.

(LPR) El coordinador dels Sistemes Importants del Patrimoni Agrícola Mundial el Japonés Yoshihide Endo i la italio-hondurenya Clelia Maria Puzzo, membres de la FAO, estan fent una visita al territori Sénia, per tal de conèixer les característiques del cultiu de les oliveres mil·lenàries.

La Mancomunitat fou declarada com a Sistema Inportant del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM) i la FAO fa revisions als espais que tenen aquesta declaració.

Tere Adell explicava que volen veure insitu que aquests sistemes estan en ple funcionament , conèixer de prop la necessitat que en tenen els productors i com poden contribuir a l’ajuda d’aquests espais.

La visita els ha portat pel terme d’Ulldecona a diferents finques d’oliveres mil·lenàries, també van parlar amb representants de sindicats agraris i van fer una visita al municipi de la Jana per veure el procés d’elaboració d’oli, al Molí Alboredes. Avui dimarts la ruta seguirà per Traiguera i la Sénia.

La Cooperativa agrícola de Godall té nou president.

La junta s’ha renovat, incorporant gent més jove que vol donar-li un aire nou i renovat a l’entitat. Alexis Albiol, qui serà el nou alcalde de Godall també va ser escollit fa uns mesos el nou president de l’entitat.

(L.P.R) Recentment la Cooperativa Agrícola de Godall ha celebrat eleccions on han fet  renovació del seu consell rector, en el qual s’ha escollit un nou president, Alexis Albiol, qui també serà el nou alcalde del municipi.

Segon Albiol la junta s’ha renovat, incorporant gent més jove amb motivacions i una visió de futur d’enfocar la producció i venta,  d’una manera diferent.

Aquesta nova junta li vol donar un nou aire a la Cooperativa. Conscients de les limitacions i de la dificultat de competir amb el gran mercat, volen dirigir la seva producció en fer oli de qualitat.

Per a Alexis s’ha de seguir potenciant els olis mil·lenaris que es una característiques de la Zona.

La nova junta també aposta per continuar potenciant els olis amb la fira de l’oli i l’espàrrec que organitzen cada any i a la que li volen donar un aire més renovat i atractiu per atreure a mes públic.

Alexis també aprofitava per demanar al soci “confiança en la nova junta actual per seguir potenciant un dels principals motors econòmics del municipi”.

En la mateixa junta també hi esta present Abel Matamoros, Joan Vicent Ferré, Joel Miró, Laureano Torrent, Casi Subirats, Josep Maria Simó entre d’altres membres.

Segueix l’espoli d’oliveres, en alguns casos, per fer-ne llenya !!

Les entitats GEPEC-EdC i Salvem lo Montsià van adreçar una carta al President Torra demanant que el Govern que prengui mesures urgents per aturar aquest espoli constant.

(Redacció) A la partida de les Moles, a Ulldecona, aquests dies s’estan arrancant més d’un centenar d’oliveres, bona part d’aquestes considerades monumentals i algunes de mil·lenàries que en algun cas tenen dimensions espectacular per sobre dels cinc metres de perímetre de tronc.

Degut  a les grans dimensions dels arbres, i davant la impossibilitat d’emportar-se la olivera sencera, han optat per tallar- la i convertir-la en llenya.

Els usos més habituals d’aquest espoli segons ens explicava Xavier Gimenez President del GEPEC “no són nomes per decoració de parcs i jardins, també s’adquireixen per utilitzar per artesania i en casos extrems,  per convertir-les en llenya”.

En el cas de la finca de la partida de Moles, a banda d’arrancar les oliveres, s’han destruït els marges de pedra seca, s’han ampliant els camins existents, s’ha afectat a vegetació natural present a la finca, etc.

A hores d’ara el Parlament de Catalunya està tramitant una llei per protegir aquestes oliveres monumentals, la lentitud en la tramitació està provocant que els marxants d’oliveres intensifiquin l’espoli sobre aquest patrimoni amb l’objectiu d’arrencar quantes més oliveres millor abans que això estigui prohibit.

Un tema molt preocupant és que a aquest ritme, quan la llei estigui aprovada, és molt possible que ja no quedin oliveres monumentals per protegir segons el GEPEC-EdC.

Amb l’actual ritme d’espoli en pocs mesos les Terres de l’Ebre i Catalunya poden quedar orfes  d’oliveres monumentals. Uns arbres que han estat cuidats, treballats i respectats durant generacions i generacions, nosaltres els estem arrancant i fins i tot tallant per fer llenya, pensem que tenim oliveres amb més de 1500 anys d’antiguitat.

Davant d’aquests fets i davant la gravetat de la situació, dels del GEPEC-EdC i Salvemm lo Montsià han adreçat una carta al President Torra demanant una actuació urgent per part del Govern de la Generalitat, per tal d’aturar aquesta sagnia, fins que la llei de protecció de les oliveres no sigui una realitat.

A la carta se li demana que el Govern porti a terme algunes accions que creiem són de possible aplicació i que permetria frenar aquest espoli i preservar aquestes oliveres. Aquestes actuacions, però, requereixen d’una acció decidida, urgent i valenta per part de la Generalitat i una implicació coordinada dels Departaments de Territori i Sostenibilitat i del d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.

La problemàtica de l’espoli de les oliveres monumentals fou també un dels temes que des del GEPEC-EdC vàrem exposar al President Torra a la reunió que el passat dia 2 d’abril la Federació Ecologistes de Catalunya, de la qual el GEPEC-EdC forma part, va mantenir amb el President i a la que també va ser present el Conseller de Territori i Sostenibilitat.

Les cooperatives agràries catalanes gaudeixen de bona salut

Augmenta la dimensió de les cooperatives i creix un 3.5% la facturació global, 9.8% la facturació per treballador i 12% per soci productor. Més d’1 de cada 3 € del sector agrari és generat per les cooperatives i la proporció puja a 2 de cada 3€ en el sector agrícola (no ramader).  Aquestes dades sorgeixen del quadre de comandament Dashboard.coop: l’evolució del sector amb una perspectiva de 6 anys . El president de la Generalitat, Quim Torra, ha presidit l’acte de cloenda i la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, se suma al dinar de germanor

(Redacció)La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) ha presentat el nou quadre de comandament Dashboard.coop sobre l’evolució del sector en els últims 6 anys en el marc de la XXXVI Assemblea General. El president de la Generalitat, Quim Torra, ha presidit l’acte, que s’ha fet avui a Santa Bàrbara i ha comptat amb l’assistència d’uns 300 representants de cooperatives d’arreu del territori. Posteriorment, la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, s’ha sumat al dinar de germanor.

El document proporciona perspectiva històrica i analitza l’evolució del sector des de perspectives complementàries. Consta de 41 taules amb 62 variables i una sèrie temporal de 6 anys.

Ramon Sarroca, president de la FCAC, explica que la nova eina “constata que el cooperativisme agrari gaudeix de bona salut i és estratègic per al país. Dashboard.coop és un estudi que sorgeix de l’evolució del Pla Marc del cooperativisme agrari català i que complementa l’Anuari socioeconòmic. L’objectiu és facilitar la presa de decisions que garanteixin l’expansió del sector i la seva competitivitat”.

Principals magnituds 2019

A Catalunya, hi ha 194 cooperatives federades que aglutinen uns 31.000 socis productors i generen ocupació a 4.669 persones, un 5.3% més que l’últim exercici. La facturació global ha augmentat un 3.2% l’últim any i actualment se situa en 1.658 M€, mentre la facturació mitjana per cooperativa se situa en 8.1 M€ que representa un increment del 8.3%.

Les cooperatives agràries tenen una participació en la Producció Final Agrària del 35%. Això significa que més d’1 de cada 3€ del sector agrari és generat per les cooperatives i que aquesta proporció puja a 2 de cada 3€ si es contempla exclusivament el sector agrícola (no ramader).

Per demarcacions territorials, hi ha 62 cooperatives a les comarques de Tarragona, 60 a les comarques de Lleida, 36 a les Terres de l’Ebre, 21 a Barcelona i 15 a Girona.

L’últim exercici, les 62 cooperatives de les comarques de Tarragona han augmentat la facturació un 3.4% fins als 279 M€, mentre que a Terres de l’Ebre l’increment global de les 36 cooperatives ha estat del 12.6% i la facturació se situa en 173,4 M€. Aquestes cooperatives representen el 16.8% i el 10.5%, respectivament, de la facturació global de les cooperatives catalanes.

Les comarques de Lleida continuen sent les que tenen un major pes vers al conjunt de Catalunya. Les 60 cooperatives lleidatanes aglutinen un 52% del total de la facturació, 856,9 M€, l’1% més que l’any anterior. A més, s’hi concentren les de major facturació mitjana (13,8 M€).

Les 21 cooperatives de les comarques de Barcelona facturen 272.3 M€, un 16.4% del total català i un 5.9% més que l’últim exercici; mentre que la facturació de les 15 cooperatives de Girona ha sofert un lleuger descens de l’1.6% i se situa en 76.2 M€, el 4.6% del total de Catalunya.

Dashboard: evolució històrica de facturació i llocs de treball

La progressió cooperativa dels últims anys, que queda reflectida en el Dashboard, es concreta en un augment de la dimensió de les cooperatives i el creixement de la facturació, tant a nivell global com per treballador i per soci productor. A més, s’ha traduït en un increment de llocs de treball.

Pel que fa a la facturació global, la mitjana dels últims 4 anys ha augmentat un 3.5% i actualment se situa en 1.657,8 M€. Aquest increment s’ha produït tot i la reducció d’un 9% en el nombre de cooperatives, degut principalment a fusions i altres processos d’intercooperació.

A nivell territorial, les cooperatives de Terres de l’Ebre són les que més han augmentat la facturació en relació amb la mitjana dels 4 anys anteriors (un 10.1%), seguides de les Barcelona (11.9%) i les de Tarragona (10%). A les comarques de Lleida, la facturació s’ha mantingut bastant estable (-0.3%) ja que els increments a la Noguera i el Pla d’Urgell han compensat les pèrdues al Segrià i les Garrigues. A les comarques de Girona es produeix una lleugera però constant pèrdua de facturació, que representa una davallada del 13.5% com a mitjana del període analitzat.

La facturació per treballador no ha deixat d’augmentar i aquest creixement s’ha consolidat augmentant els llocs de treball. En els 4 anys anteriors, el creixement mitjà de la facturació per treballador és del 9.8% i se situa, en l’actualitat, en 373.700 €/treballador.

La facturació per soci productor també presenta el valor més alt dels últims 5 anys analitzats: 52.685,5 €/soci. L’increment mitjà en el període analitzat és del 12% i és degut a l’augment de la facturació junt amb l’augment en la dimensió de les explotacions, lligada a la disminució del nombre de socis productors.

Pel que fa al nombre de treballadors per cooperativa ha augmentat un 11% en 5 anys i actualment se situa en 24,1. Per quart any consecutiu, també ha crescut l’ocupació fixa que ja representa un 64.9% dels 4.669 treballadors totals. Finalment, l’ocupació femenina ha assolit la xifra més elevada dels darrers anys i se situa en 2.409 dones, un 51.6% dels llocs de treball