La Generalitat promet enllestir en sis mesos un pla de mobilitat de les Terres de l’Ebre

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, durant una reunió a la Delegació del Govern a les Terres de l’Ebre, amb alcaldes i presidents dels consells comarcals.(Foto ACN)

El conseller Santi Vila anuncia la renovació dels combois dels trens regionals de la línia Tortosa-Barcelona per aquest 2013

 (ACN).- La Generalitat avaluarà els recursos i necessitats de les Terres de l’Ebre en matèria de transport en un pla de mobilitat. Així ho ha anunciat el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, durant la seva visita al territori. Vila ha assegurat que el pla estarà enllestit en sis mesos i que determinarà les accions a emprendre per millorar la qualitat en la prestació dels serveis i també el seu preu. Tot i que el pla haurà de prioritzar també les actuacions que cal fer o es poden fer més a curt termini, el conseller ja s’ha compromès a renovar els combois dels trens regionals de la línia Tortosa-Barcelona aquest mateix any. A més, Vila reclamarà l’aturada de l’Euromed a l’estació de l’Aldea.

El conseller ha explicat, després d’una reunió amb alcaldes i presidents dels consells comarcals, que el pla de mobilitat de les Terres de l’Ebre haurà d’incloure també la unificació tarifària “perquè és necessària per millorar els preus dels serveis”, però ja ha deixat clar que s’haurà d’anar implementant pas per pas. “El pla ha de permetre’ns millorar la qualitat del servei i els preus, perquè és evident que hi ha un greuge amb altres territoris del país”, ha manifestat.

Sobre les mesures a curt termini que s’han d’implantar, Vila ha anunciat la renovació dels combois dels regionals de la línia Tortosa-Barcelona per aquest mateix any, però també ha deixat clar que pel que fa a l’escurçament de la durada del trajecte, actualment és de 2 hores i 40 minuts, no es podrà solucionar fins l’any 2015, data fixada perquè ja no hi hagi via única en el tram Vandellòs-Tarragona. “Tenim el compromís de Foment que es farà en dos anys, i quan estigui acabat, podrem retallar en 40 minuts el temps del trajecte”, ha afegit Vila.

El conseller, amb tot, també ha assegurat que el compromís per eliminar la via única no ha de ser “excusa” per no dur a terme accions a curt termini, com és el fet que es permeti l’aturada dels trens Euromed a l’estació de l’Aldea. “Aquesta aturada ha de ser el primer pas perquè en un futur les Terres de l’Ebre també puguin tenir una estació d’alta velocitat”, ha afegit.

Una altra de les exigències que Vila traslladarà al ministeri de Foment serà la millora de la línia Móra-Barcelona.

La Diputació de Tarragona aprova el Pla d’Acció Municipal més gran de la seva història, dotat amb 50 MEUR

El ple de la Diputació de Tarragona ha aprovat aquest divendres per unanimitat el Pla d'Acció Municipal (PAM) més gran de la seva història, dotat amb 50 MEUR. (Foto:ACN)

ACN.-La Diputació de Tarragona impulsa el Pla d’Acció Municipal (PAM) més gran de la seva història. El plenari va aprovar aquest passat  divendres i per unanimitat, les bases que regulen el PAM per al període 2013-2016, dotat amb 50 milions d’euros, als quals s’hi han d’afegir 11 milions més d’un pla específic per enguany per contrarestar la crisi. Així, el volum d’ajut que durant aquest mandat es destinarà als 184 ajuntaments del Camp i l’Ebre s’eleva a 61 milions d’euros. L’anterior PAM 2008-2011 va ser de 45 milions d’euros. “Rebem menys diners i n’atorguem més”, ha declarat el president de la Diputació, Josep Poblet, el qual ha remarcat l'”important esforç de contenció” de la institució per ajudar els municipis.

Poblet ha destacat que es tracta de “la xifra més gran aprovada mai al servei dels municipis”, però que això comporta que la institució s’hagi d’estrènyer el cinturó amb mesures restrictives. “Aquest PAM prova que decisions complexes tenen un sentit, per exemple, en aquest mateix ple hem hagut d’acordar reduccions de drets del personal i la liquidació definitiva de quatre organismes autònoms”, ha manifestat el president de la institució.

El nou PAM engloba per primer cop dues direccions d’ajuts: inversió i despesa corrent -apartat que fins ara es cobria amb un pla especial, el PEIM. Així, a part d’inversions, els ajuntaments podran destinar l’ajut a serveis i activitats com ara en enllumenat públic, vies públiques, parcs i jardins, transport col·lectiu urbà i serveis generals, així com també en la reparació, manteniment i conservació dels edificis i equipaments públics.

A finals de juliol es coneixerà si la línia elèctrica del Trabucador es converteix en subaquàtica o se soterra

La salinera Infosa condiciona la decisió per una de les alternatives al pressupost de cadascuna

Un dels pals de la línia elèctrica del Trabucador suportant l'embat de les onades.(Foto:ACN)

(ACN).- L’empresa salinera Infosa coneixerà al mes de juliol els informes econòmics sobre el cost de transformar la línia elèctrica del Trabucador al delta de l’Ebre en una línia subaquàtica o una de soterrada. De l’import de cada opció dependrà la decisió final que es concretarà aquest mes de juliol. En principi Infosa ha de pagar el 50% de les obres. Endesa ha tret a concurs públic les dues alternatives per proposar a l’empresa salinera i la Generalitat els pressupostos definitius i escollir l’empresa que executi l’obra. Les tres parts es reuniran el mes vinent i prendran una decisió sobre quina alternativa es tria malgrat que no serà fins a la tardor o l’hivern que puguin començar els treballs.

La decisió sobre com es converteix la línia elèctrica aèria del Trabucador al delta de l’Ebre, que està molt deteriorada i genera problemes constantment, es coneixerà a finals del mes de juliol i dependrà del cost de cadascuna de les opcions que s’han proposat. Inicialment la línia s’havia de soterrar però un informe de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) alertava que, amb els efectes del canvi climàtic, la línia soterrada quedaria sota el mar en un període de 17 anys. L’alternativa ha estat plantejar una línia subaquàtica seguint el model que s’aplica a les Illes Balears.

Endesa ha redactat els informes tècnics de les dues alternatives i ha obert una concurs públic, que s’allargarà 15 dies, per conèixer el pressupost definitiu que plategin les empreses que es presentin a l’adjudicació. Amb aquesta informació està previst una reunió al mes de juliol, amb data encara per concretar, de la qual hauria de sortir una decisió final.

“Ara és un problema de diners el que tenim”, ha assegurat el gerent d’Infosa, Joan Sucarrats. “Estem a l’espera de saber quin preu té una cosa i quin preu te l’altra, fins que no tinguem números o més dades no podem decidir res, però estem contemplant les dues coses”, ha explicat. El principal neguit és saber si el pressupost inicial ha pujat molt. El projecte de soterrament s’havia valorat en 800.000 euros. D’aquests, segons l’acord inicial, l’empresa salinera s’havia de fer càrrec del 50%, la Generalitat d’un 20% i Endesa el 30% restant.

Sucarrats també ha assegurat que malgrat es prengui una decisió a finals del mes de juliol, les obres per convertir la línia elèctrica aèria no començaran fins passat l’estiu

El govern preveu un 24% menys d’inversió el primer any al Camp de Tarragona i a les Terres de l’ Ebre

L’executiu programa  207 milions, 65 menys que la previsió pel 2010

Canal Xerta-Sènia(Foto Arxiu)

(Extracte de El Punt).-El primer pressupost del nou govern de CiU, en la mesura que pretén fer baixar el dèficit a través de la reducció de la inversió, injectarà a les comarques tarragonines un 24%  menys del que preveia l’últim pressupost del segon tripartit, que pujava a 271 milions

És un pressupost considerat clarament restrictiu  per mirar d ‘equilibrar la balança de  deutes , ja que encara es veu que hi ha factures per pagar del nou pont entre Deltebre i Sant Jaume d’Enveja o de la nova carretera entre Xerta i Horta de Sant Joan.
En el capítol dels comptes pendents, hi ha moltes partides que han de cobrir reformes en escoles o nous consultoris que ja s’han executat i la inèrcia d’altres grans obres ja en marxa, com ara els regadius, tant a la Terra Alta com un Xerta-Sénia que entre inversió directa i altres vies de finançament arrossega més de 10 milions. També són un exemple de continuïtat les obres per fer possible que la indústria química utilitzi aigua de depuradora en lloc de la de l’Ebre i, en l’àmbit educatiu, la partida d’un milió i mig per al campus universitari de l’Ebre a Tortosa, o els 1,7 milions per a l’institut de tecnificació d’Amposta.
En aquests pressupostos  no cal ni dir que no es fa cap esment del futur nou hospital de Tortosa.