Bàrbara i Jaume descobreixen el patrimoni de Mas de Barberans

Els personatges literaris creats per Núria Ibáñez viuen una nova aventura en “Històries a cabassos”, el nou conte de la col·lecció “El Montsià de Bàrbara i Jaume”, que està dedicat a Mas de Barberans. La presentació serà el dilluns 5 d’agost a la vesprada, al Museu de la Pauma.

(Núria Ibáñez) Avui en dia, parlar de Mas de Barberans és parlar de la pauma, la fulla del margalló, que ha esdevingut quasi un símbol d’aquesta vila montsianenca ubicada a la falda dels Ports. I la pauma també és el fil conductor de la nova aventura de Bàrbara i Jaume, els coneguts personatges infantils de la col·lecció de contes de l’escriptora Núria Ibáñez, editats per Onada.

En “Històries a cabassos”, els dos xiquets es desplacen al Mas en plena celebració del Racó dels Artesans per aprendre a llatar de la mà de les dones i homes del poble que s’han dedicat tota la vida a aquest ofici. Hi comprovaran com amb fibres vegetals com les del margalló s’hi poden fer tota mena d’estris, des d’espardenyes i cistells fins a joguines. La visita al Museu de la Pauma i a les pintures rupestres complementen l’excursió que proposa el conte per descobrir la riquesa patrimonial de la localitat.

Precisament, l’obra arriba tot coincidint amb la Fira de les Fibres Vegetals que se celebrarà al Mas el cap de setmana del 3 i 4 d’agost. La presentació serà l’endemà, el dilluns 5 d’agost, a partir de les 19 hores a les instal·lacions del Museu de la Pauma, amb la participació de l’alcalde Josep Lleixà, la regidora de Cultura Elisabeth Mestre, el professor de la URV Miquel Àngel Pradilla junt la il·lustradora Míriam Cid i la pròpia autora. A part dels dibuixos, com és habitual, de Cid, “Històries a cabassos” compta amb les fotografies de Guillem Blanch i el tractament d’imatge de l’estudi Daki Daia.

Aquest llibre prossegueix la línia de la col·lecció “El Montsià de Bàrbara i Jaume” i busca la difusió entre els lectors i lectores infantils de les tradicions, els costums, la parla, les festes o la història de la comarca més meridional de Catalunya. Es tracta d’una iniciativa impulsada per l’arqueòloga rapitenca Núria Ibáñez que ha comptat amb una càlida acollida entre el públic. En els cinc anys que duu el projecte en marxa ja s’han editat, amb “Històries a cabassos”, nou contes que corresponen a nou localitats del Montsià. La previsió passa per completar la comarca fins que cadascun dels dotze municipis que la integren.

 

La URV dissenya un joc de vocabulari de català, amb la planera Pili Ferré de protagonista

La professora de la Universitat Rovira i Virgili (URV) Pili Ferré, natural de Santa Bàrbara i resident a Tarragona, participa d’un equip de treball que ha dissenyat un experiment en xarxa perquè tothom pugui saber quin nivell de vocabulari de català té.

Aquest projecte ha estat presentat a finals de juny i ja hi han participat més de 100.000 usuaris d’internet, i ara s’està difonent massivament perquè les dades obtingudes siguin les més àmplies possible, i serveixin també per a continuar amb la recerca. El web on es pot participar és el següent: http://urv.cat/vocabulari

Junt Pili Ferré també participen del projecte Marc Boada, Marc Guasch, tots tres del Grup de Recerca en Psicolingüística de la URV. I com a col·laborador també hi és Jon Andoni Duñabeitia, director del Centro de Ciencia Cognitiva de la Universitat de Nebrija, ja que aquest estudi també s’ha fet a altres països amb una participació de més de 200.000 persones. Val a dir que la participació es fa, garantint l’anonimat, i per utilitzar les dades amb finalitat científiques. Una altra particularitat és que, de les 40.777 paraules que apareixen a l’aplicació, totes ells són al diccionari o s’han pogut escoltar almenys un cop per TV3.

Per participar cal omplir una fitxa on queda reflectida l’edat i el nivell de coneixement del català de qui hi participa, i en només 4 minuts van apareixent unes paraules en pantalla on el voluntari només ha de dir si les coneix (clicant la lletra J), o bé que no la coneix (clicant la lletra F). La principal complicació és que hi ha paraules inventades, pseudoparaules, que indueixen a l’engany. Al final el disseny -que s’assembla a un joc-, elabora un informe on relaciona totes les paraules que aleatòriament han aparegut, dient quin és el percentatge de coneixement de català en matèria de vocabulari. L’experiment es pot fer tants cops com és vulgui.

Una trentena d’alumnes de l’IES les Planes participen de ‘Com Sona l’ESO’

Aquest any el projecte es porta a terme a Castalla, València.

(L.P.R) El projecte ‘Com Sona l’ESO’ com una trobada anual d’alumnes i professorat de música d’instituts de secundària públics que, al llarg de quatre dies, conviuen per dur a terme un gran repte musical que han treballat prèviament a les aules de música. Aquest repte és la realització d’un concert conjunt: al voltant de 1500 alumnes d’edats entre 12 i 17 anys juntament amb el seu professorat actuant junts.

Ahir sortien un grup de més de 30 alumnes cap a Castalla València per poder participar d’aquest projecte que els ha portat durant aquests darrers mesos a preparar-los dins les aules de música.

‘Com Sona l’Eso’ és un projecte nascut l’any 2000 amb l’entusiasme d’alguns professors i professores de música valencians que exercien la seua tasca docent al País Valencià, Catalunya i les Illes Balears. Aquest entusiasme els va espentar a unir les propostes que treballaven en l’aula per a donar a conèixer tot el que es podia aconseguir amb alumnes de qualsevol condició social, cultural i de nivell acadèmic amb el comú denominador d’una matèria a la qual, sovint, se li minva importància: la música.

L’actuació del CSE està fonamentada en diferents cossos:

Cor: sol estar format per unes 1300 persones, entre alumnes i mestres. Canten però també fan coreografies de cor.

Banda: entre 70 i 130 integrants (depenent del concert de cada any). En aquest cos poden participar aquells alumnes que estudien música en un conservatori o escola de música i tinguen un bon control del seu instrument. Pot comptar amb instruments tradicionals (dolçaines, djembés…).

Cos de Ball: sol estar format per una vintena d’alumnes
Solistes: Depèn de la característica del projecte musical de cada any. Consisteix en un grup d’alumnes que cantaran i actuaran.

A les terres de l’Ebre municipis com Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, l’Ametlla de Mar, Gandesa, Sant Carles de la Ràpita o el darrer any Amposta han estat amfitrions d’aquesta jornada, que aquest any se celebra a la població valenciana de Castalla.

‘Annexos’ del rapitenc Miquel Reverté guanya el premi literari Vila de Santa Bàrbara

El jurat del XXVIII premi literari Vila de Santa Bàrbara

L’accèssit de caràcter local se l’emporta Griselda Espuny.
Els membres del jurat van reunir-se el 4 d’abril per fer la valoració de les obres presentades.

Aquesta és la XXVIII edició del concurs literari que es convoca amb les modalitats de narrativa, poesia i assaig, tot i que des de l’any 2002 es fa d’una manera bianual.
En aquesta edició, el total d’obres presentades de la modalitat de poesia van ser de vint, quantitat superior a la de l’any 2017 que foren d’onze. Al concurs s’hi han presentat autors de les quatre províncies de Catalunya i altres de fora. Alguns d’ells participaven per primer cop, però sobretot destacar que hi han hagut dues obres presentades per autores de la població.

Els membres del jurat es mostraven satisfets tant per la quantitat com per la qualitat i feien al·lusió al nivell dels participants que cada any va en augment.
En aquesta convocatòria les modalitats que concursaven eren poesia i assaig, però no va presentar-se cap obra. Cal recordar que des de l’any 2012 els premis es convoquen bianualment: un any és per a la narrativa i al següent, poesia i assaig. La dotació econòmica dels premis, es va augmentar per aquesta edició, doblant el seu pressupost inicial, cosa que ha contribuït també a l’augment de participants.

El premi de poesia, dotat amb 600 €, es va concedir a l’obra ‘Annexos’ de Miquel Reverté i Aguilar de Sant Carles de la Ràpita. S’atorgava un accèssit local dotat amb 120 € al recull de poemes, sota el pseudònim ‘Lluïa Montsià’, de Griselda Espuny Curto. I per últim, el premi d’assaig, dotat amb 600 €, quedà desert, ja que no es va presentar cap obra.

L’entrega dels premis es farà efectiva el dissabte 27 d’abril, a les 18 hores, al Museu de la Vida a la Plana, on també tindrà lloc la inauguració de les Jornades Culturals 2019.