L’Estat porta l’Aldea als jutjats per haver-se declarat territori català lliure i sobirà

Foto: vistes Aldea

(Aguaita) El subdelegat del Govern espanyol a Tarragona, Jordi Sierra, ha decidit portar als jutjats, que potser tenen poca feina, la decisió de l’Ajuntament de l’Aldea de declarar-se “territori català lliure i sobirà”. El consistori del municipi, després d’haver aprovat esta declaració en la moció que va entrar el Ple el 29 d’octubre, ha rebut la notificació conforme és objecte d’un recurs contenciós administratiu al Jutjat núm. 2 de Tarragona perquè la Subdelegació considera que l’acord és nul “de ple dret” i s’excedix d’una simple declaració de principis ideològics.

De fet, l’Estat ha denunciat, a més de l’Aldea, altres municipis catalans que també han aprovat la declaració, de manera que és molt possible que en els propers dies siguen altres ajuntaments -Igualada, Girona, Viladamat, Celrà, Sant Julià de Ramis, Borges, Cervià i el Consell Comarcal de les Garrigues- els que reben també la notificació. En el seu afany colonial, la delegada del Govern a Catalunya, Maria de los Llanos de Luna, també ha emprés una creuada per posar rectes els Ajuntaments que han gosat treure la bandera espanyola de les façanes, fet que els marca clarament com a sospitosos d’independentisme.

L’alcalde de l’Aldea, Dani Andreu, que ha demanat assessorament legal a la Diputació de Tarragona, ha lamentat l’actitud de la Delegació i considera que el recurs no és més que una mesura de pressió: “Pensem que és una manera de perdre el temps, i segurament ens farà perdre també els diners, i s’està deixant de banda allò que hauria de ser una praxi política: dialogar i respectar”. Segons Andreu, “l’únic que ha fet el nostre Ajuntament és traslladar una voluntat popular, i ens crea una certa hilaritat el fet que la Subdelegació es dedique a perseguir estos temes tot i la problemàtica de corrupció que hi ha i la manca de recursos que tenim, en lloc de respectar allò que sent el poble”.

Cal recordar que entre les gairebé 200 localitats catalanes que han aprovat la declaració, n’hi ha una dotzena d’ebrenques, inclosa l’Aldea, com són Tortosa, Amposta, Móra d’Ebre, el Perelló, Deltebre, l’Ametlla de Mar, la Ràpita, Alcanar, Santa Bàrbara, Miravet i Arnes.

El portaveu de l’executiu català i conseller de Presidència, Francesc Homs, ha garantit el suport “polític” i “jurídic” als ajuntaments perseguits per Maria de los Llanos de Luna que ho demanen.

Les negociacions per dur una multinacional holandesa a l’antiga Lear, aturades

Foto: LEAR-Aguaita

La Delegació del Govern a l’Ebre confirma que les negociacions per portar una empresa a les naus de l’antiga LEAR de Roquetes es troben, ara mateix, aturades.

(Aguaita) De fet, el consistori ha decidit deixar de pagar la llum per l’alt cost que suposa el manteniment, més de 3.000 euros mensuals, tot i que mantindrà els servei de seguretat i el de neteja.

“L’empresa que havia de venir, especialitzada en la fabricació de carbó actiu, era de capital holandès i gran part de les seues accions s’ha venut a capital americà, això ha fet que les negociacions es compliquen”, ha reconegut el delegat, Xavier Pallarès. Tot i això, assegura que ni l’Ajuntament ni la Generalitat “no tiren la tovallola. Confio que, si continuem treballant colze a colze, podrem tenir notícies positives”, ha subratllat Pallarès.

L’adquisió de les naus de LEAR ha estat una de les principals inversions del Pla d’Industrialització de les Terres de l’Ebre. Totes les obres d’aquest Pla, pressupostades en més de 10 milions d’euros, s’han finalitzat abans del 2013 i, per tant, no caldrà retornar les subvencions a l’Estat. “El mes de juny passat vam demanar una pròrroga per tal d’acabar les obres del Pla d’Industrialització abans d’acabar l’any”, ha explicat, d’altra banda, Pallarès. “En aquell moment vam fer una reunió amb tots els agents implicats perquè hi ha la voluntat de demanar un segon Pla. Però sempre havíem dit que fins que no s’acabessen les obres d’este primer Pla no es demanarien recursos per a un segon Pla. Ara ja ho podem fer”, ha avançat.

Altres obres emblemàtiques d’aquest Pla han estat l’abastament d’aigua i gas al polígon Catalunya Sud (4,5 MEUR), del qual “en queda per polir algun detall però sense cap problema es podrà certificar el final d’obra”, segons el delegat. A la llista d’obres també trobem el projecte d’una planta de valorització de residus al polígon del Molló de Móra la Nova (Ribera d’Ebre), amb una inversió d’un milió d’euros; el centre d’empreses de Flix (Ribera d’Ebre), amb 200.000 euros; el viver d’empreses de Gandesa, amb un milió d’euros; l’electrificació del polígon de l’Oriola, per uns 600.000 euros, i la construcció de l’antena Tecnio -un milió d’euros-, a Amposta.

El PSC de Tortosa alerta que la gestió del govern de Bel dificulta la viabilitat financera de l’Ajuntament

Els socialistes denuncien que en cinc anys s’ha augmentat en 20 MEUR el deute viu, situant-se en els 55 MEUR

 Tortosa (ACN).– El grup municipal del PSC a l’Ajuntament de Tortosa ha començat l’any denunciant la “greu” situació econòmica del consistori. Pocs dies després que el govern de CiU aprovés els pressupostos municipals, els socialistes han alertat que la gestió del govern, encapçalat per l’alcalde Ferran Bel, dificulta la viabilitat financera futura de l’Ajuntament, i portarà la ciutat a la “ruïna”.

“En només cinc anys el deute viu de l’Ajuntament ha passat dels 35 MEUR  als 55 MEUR”, ha manifestat el portaveu socialista Antoni Sabaté. El PSC també ha qüestionat que els pressupostos no responguin a les necessitats dels ciutadans, i ha exigit a l’alcalde que doni explicacions sobre el projecte del complex d’aigües.

Sabaté ha explicat que aquest increment de deute viu de l’Ajuntament és una xifra “molt important”, i que pot tenir conseqüències molt greus en el futur. El PSC ha explicat que l’Ajuntament ha de fer front a pagar més de 2 MEUR d’interessos i 3,8 MEUR d’amortitzacions, i que, enguany, encara no s’ha inclòs el pagament de les amortitzacions pel crèdit de 12 MEUR al que es va acollir Tortosa per pagar les factures pendents a proveïdors. “Amb un pressupost de 30 MEUR no pot ser que la ciutat hagi de suportar un endeutament de 55 MEUR”, ha manifestat.

El portaveu del grup municipal del PSC ha qualificat de “nefasta” la gestió econòmica del govern de Bel, i ha lamentat la manca d’ambició que es reflecteix en els pressupostos d’aquest 2013. “Cal fer una aposta per la modernització de les estructures urbanístiques de la ciutat. Tortosa ha de donar una imatge de modernitat i de capitalitat”, ha afegit.

Així mateix, els socialistes han denunciat que Bel ha incomplert els convenis amb les Entitats Municipals Descentralitzades (EMD), promeses electorals com les noves piscines, i licitacions i adjudicacions administratives com el pàrquing de la plaça Mossèn Sol, al Rastre.

Sobre el nou complex d’aigües que està projectat a les instal·lacions esportives, al barri de Ferreries, Sabaté ha exigit que l’alcalde doni explicacions sobre el replantejament o la situació actual del mateix. “És la promesa electoral més important que Ferran Bel va fer i que, fins i tot, va començar a caminar visualment amb l’enderroc d’un tram de mur. L’estadi està en una situació deplorable i no pot ser que donem aquesta imatge cada cop que ve algun club de fora de la ciutat a jugar un partit”, ha conclòs.

L’Ajuntament de Deltebre garantirà la viabilitat de l’Escola Bressol amb una aportació addicional per nen

Escola bressol l’Hortet (Foto:L’ onada bressol)

(Redacció/J.Roig).-Les retallades que ha aplicat la Generalitat de Catalunya en les aportacions per nen a les escoles bressol han estat la causa de la modificació del contracte entre l’Ajuntament de Deltebre i l’Onada SL, concessionària de l’escola bressol l’Hortet, per a fer viable la continuïtat de la llar que amb la reducció de les aportacions de la Generalitat havia generat una situació complicada. D’aquesta manera, l’Ajuntament de Deltebre garantirà l’equilibri financer de la concessió mentre evitarà que les retallades acabin repercutint a les quotes de les famílies del municipi,

Fins ara, la Generalitat aportava un terç del cost del servei de les escoles bressol i la resta l’assumien entre les famílies i l’Ajuntament. L’any 2009 quant es va obrir el servei a Deltebre l’aportació de la Generalitat era de 1.800 €/nen mentre que amb les últimes retallades que han patit les Escoles Bressol de Catalunya la xifra s’ha vist reduïda a 875 €/nen, per aquest motiu que l’aportació municipal serà de 492’50€ per alumne, fins a 85 alumnes matriculats, i de 339,69€ per alumne, per a la resta , quant la xifra de nens matriculats superi els 85.