Ramaders d’Alfara de Carles reclamen que s’autoritzi el toreig turístic de bous per evitar tancar els seus negocis

RamaderiesEls empresaris, que van rebre l’ordre judicial d’aturar aquestes pràctiques fa uns dies, al•leguen que formen part de la seva activitat i no infligeixen danys als animals

Tortosa (ACN).- Dues ramaderies del municipi d’Alfara de Carles (Baix Ebre) han reclamat que s’aixequi la suspensió cautelar ordenada per un jutge de Barcelona sobre les curses de brau turístiques sense mort de l’animal que organitzen a les seves instal•lacions. Tolerades pel Departament d’Agricultura i expedientades per Interior, en considerar que es tracta d’un espectacle no autoritzat, el jutjat contenciós administratiu número 27 de Barcelona ha estimat aquesta última interpretació i les ha prohibit. Les ramaderies Mur i Rogelio Martí, amb 200 bous braus cadascuna, addueixen que les “tientes” formen part de la seva activitat habitual, oberta a turistes, i que la seva prohibició els obligarà a tancar portes.

Ramaders, ajuntament i penyes taurines de les Terres de l’Ebre fan front comú per exigir l’aixecament de la mesura cautelar i garantir la continuïtat de la ramaderia amb les modificacions legals que siguin necessàries. Ho veuen com un atac a la línia de flotació de la tradició taurina, que afecta els responsables de proporcionar els animals per als actes. Els empresaris asseguren que sense els ingressos durant la temporada alta que els proporcionaven els autocars carregats de russos que visitaven les seves instal•lacions, en èpoques de vaques magres per al turisme autòcton, no podran fer front a les despeses de mantenir el negoci en marxa i els animals.

Segons raonen els propietaris dels animals, les anomenades “tientes”, així com els marcatges i sanejaments, són operacions pròpies i habituals de l’activitat ramadera que estan “obertes” al públic i els turistes en general. “És incomprensible mesclar-ho amb les ‘corrides’, que tenen els seus reglaments, no té res a veure”, ha assegurat Àngel Mur, propietària d’una de les ramaderies. Asseguren que aquests torejos en cap cas suposen dany ni mort de l’animal. “Ens deixem la vida pel seu benestar”, afegeix Mur, tot apuntant que les inspeccions d’Agricultura no han trobat cap infracció.

Però tot i que d’acord amb el criteri d’aquest Departament, les “tientes” per elles mateixes no atemptarien contra la Llei de protecció dels animals, Interior sí que va apreciar que la congregació de turistes a les instal•lacions per assistir a aquests torejos era un espectacle que quedava al marge de la regulació i, per aquest motiu, va obrir expedient. El posterior contenciós presentat per defensors dels drets dels drets dels animals davant el jutjat contenciós administratiu de Barcelona ha recriminat a Agricultura la seva tolerància i ha imposat la prohibició cautelar d’aquests actes.

En canvi, les ramaderies neguen taxativament que siguin una “empresa d’espectacles taurins”. Sostenen que, tractant-se d’una activitat pròpia de la ramaderia que s’ha fet durant “molts anys”, en cap cas cobraven les entrades als interessats o turistes, però sí que disposen de restaurants on se’ls ofereix un menú amb productes de la terra, paella o sangria per arrodonir la visita. Tot i que els russos són un dels col•lectius més destacats, pel seu poder adquisitiu, també reben Belgues o francesos. La crisi, apunta, ha fet anar a la baixa els clients autòctons.

 Més de 20.000 russos

“Abans venien penyes de Catalunya i Espanya. Davant la crisi, han hagut d’obrir portes al turisme rus. Més de 20.000 russos van passar per les Terres de l’Ebre l’any passat per visitar les ramaderies. Això són molts llocs treball i moviment econòmic a la zona que falta ens fan. Ara passen de llarg i van a Castelló”, ha lamentat l’alcalde d’Alfara, Josep Mas (PSC), preocupat perquè veu en aquest negoci l’únic element de projecció turística de la població. “La gent paga un menú amb productes de la terra. L’activitat forma part del dia a dia”, insisteix Mur.

Aquesta ramaderia, amb 200 animals braus que pasturen extensivament pels Ports, tenia programades visites fins al 30 d’octubre i calcula que aquesta decisió li suposarà unes pèrdues de més de 100.000 euros. Ara, ha paralitzat l’activitat de l’empresa -inclosa la inversió per construir una depuradora- després de presentar un recurs d’apel•lació a les mesures cautelars. “Esperem que s’aixequin. Treballem l’estiu per mantenir-nos a l’hivern. Ens han tallat els ingressos”, eplica. Contracta quatre i cinc treballadors per temporada que podrien anar a l’atur. Assegura, fins i tot, que no sap fins quan podrà assumir l’alimentació i manteniment dels bous braus. En una situació similar està la ramaderia de Rogelio Martí -amb un nombre de caps similar-, segons ha confirmat el seu responsable, Ernesto Martí.

Així les coses, l’alcalde s’ha posat al capdavant de la reivindicació política d’exigir a les institucions una reforma legal que permeti l’existència d’aquesta activitat. “Espero que les administracions ens donin solució i que els polítics vinguin al poble i els explicarem l’activitat de les ramaderies. Ningú estima més els bous que els ramaders. Que modifiquin les lleis si és necessari i no fotin a la ruïna a un poble i als ramaders de Catalunya”, ha exclamat.

 

La Plataforma en Defensa de l’Ebre avisa el govern espanyol que “està sent vigilat” per la Unió Europea

Foto: Manolo Tomàs

Foto: Manolo Tomàs

El portaveu Manolo Tomàs intervé al comitè de Peticions de l’Eurocambra per denunciar el pla de Conca

Brussel·les (ACN).- La Plataforma en Defensa de l’Ebre ha avisat aquest dimarts al govern espanyol que està “sent vigilat” per la Unió Europea. En declaracions a la premsa després de la seva intervenció al comitè de Peticions de l’Eurocambra, on la plataforma ha denunciat el pla de Conca de l’Ebre, el seu portaveu, Manolo Tomàs, ha dit que el viatge d’aquest dimarts és un avís pel govern espanyol. “Es tracta que el govern espanyol sàpiga que, encara que no es pugui fer molta cosa, està sent vigilat”, ha destacat. Segons Tomàs, ara el Parlament Europeu “ja està avisat” de la situació i a Madrid li serà “molt més difícil colar” situacions irregulars.

 La plataforma en Defensa de l’Ebre ha denunciat que els plans del govern espanyol incompleixen la Directiva del Marc de l’Aigua, la Directiva d’Hàbitats i la de responsabilitat ambiental. A més, ha lamentat que tindrien greus conseqüències pel medi ambient al Delta.

 “Portem dècades advertint al govern d’Espanya que al final del riu Ebre hi ha un delta que té un dels ecosistemes més rics, diversos i fràgils del mediterrani”, ha assegurat a l’Eurocambra el portaveu de la plataforma, Manolo Tomàs. El representant de l’organització ha recordat que l’anterior pla hidrològic nacional del govern del PP va aixecar una “forta mobilització social, científica i política”.

 “Ens queda un record que no podem esborrar de la sensibilitat i la fermesa que van demostrar les institucions europees, que van alertar del perill que suposava aquell model d’explotació de l’aigua”, ha destacat Tomàs. Segons ha dit, avui la gent de les terres de l’Ebre segueix confiant amb una possible intervenció de la UE si el projecte s’acaba confirmant al consell de ministres. “Sempre hem confiat, i ho seguim fent, en les institucions europees”, ha precisat.

 Per Tomàs, “sembla que la història es repeteix” perquè l’Estat espanyol intenta promoure un projecte que, assegura, posa en perill el Delta de l’Ebre. La plataforma ha denunciat que no hi ha hagut “cap debat tècnic ni científic” sobre les propostes de cabdals i regadius i que l’únic que s’ha fet va organitzar-lo, el 2003, la Comissió Europea.

 Intent de frenar la compareixença

 Manolo Tomàs ha agraït el comitè de Peticions del Parlament Europeu que hagi permès la seva intervenció perquè coneix “les dificultats que hi ha hagut” per permetre-la, especialment per les pressions del PP. Segons ha dit, la plataforma en Defensa de l’Ebre té “una causa justa” que “no és d’àmbit local, regional, ni tan sols espanyol”. El Delta, ha recordat, és “patrimoni ambiental del mediterrani europeu, i una reserva de la biosfera de la UNESCO”.

 La participació de Tomàs i la resta d’integrants de la Plataforma en Defensa de l’Ebre a l’Eurocambra ha rebut el suport dels eurodiputats catalans de tots els partits excepte els del PP. Al debat també hi han parlat Ramon Tremosa (CiU), Raül Romeva (ICV), Raimon Obiols (PSC) i Ana Miranda (BNG, en representació d’ERC). Tots ells han destacat que els plans actuals suposen un greu risc per la supervivència del delta de l’Ebre i han denunciat la intenció del govern espanyol de tirar-los endavant sense negociació amb el territori.

 Possible viatge al Delta de l’Ebre

 El vicepresident del comitè de Peticions, l’eurodiputat d’IU Willy Meyer, ha assegurat que estudiaran la possibilitat d’enviar un grup de parlamentaris al Delta de l’Ebre per conèixer sobre el terreny la situació. El portaveu de la plataforma, Manolo Tomàs, ha valorat molt positivament la proposta perquè, segons ha recordat, ells mateixos també l’havien plantejada.

 Preparar Brussel·les

 Tomàs ha dit que amb el viatge a Brussel·les es comença a moure “la maquinària” en previsió a la “problemàtica que es presentarà” en els propers mesos. “Volem que el Parlament Europeu i la Comissió comencin a ser sensibles a tot el que passa en la planificació de l’Ebre”, ha explicat en declaracions a la premsa.

 Per Tomàs, cal que a Brussel·les “es vagin preparant pel que vindrà”, perquè, segons diu, “hi haurà un conflicte” entre el govern espanyol i els defensors de la plataforma “i no trigarà gaire” a produir-se. El portaveu ha explicat que la plataforma ja viatja sovint a Brussel·les per oferir dades tècniques als experts. “La plataforma no improvisa, ho anem preparant tot”, ha destacat.

 “La clau està en la gent de les terres de l’Ebre. Si mantenim l’actitud, les formes de treball i la força del 2004, tota la resta seran facilitats”, ha defensat Tomàs, que tot i així ha indicat que “tota ajuda” europea serà “benvinguda”.

L’Hospital Verge de la Cinta ha rebut l’acreditació AMED

Foto: Acreditació AMED

Foto: Acreditació AMED

El Centre Hospitalari   l’acreditació AMED que promou l’alimentació mediterrània i l’activitat física en el seu menjador laboral i cafeteria.

 (Redacció/ T.G) AMED és un projecte liderat per l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) que compta amb la col•laboració dels ajuntaments, consells comarcals i gremis de restauració i que identifica i acredita els establiments que ofereixen opcions d’alimentació mediterrània i d’oci actiu per als seus usuaris, a més de disposar d’unes correctes condicions higienicosanitàries.

A partir d’una revisió dels menús i una adaptació als criteris proposats, es garanteix una oferta gastronòmica que es basa en l’ús de l’oli d’oliva, l’abundància de verdures, hortalisses i llegums, fruita fresca, peixos i carns magres i la inclusió de productes integrals.

 L’establiment disposa d’unes 170 places i se serveixen uns 60 menús diaris els dies laborables.

 El passat dimecres, es va fer l’entrega de l’acreditació AMED i va comptar amb la amb la presència del Sr. Salvador Pallejà, director de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, del Sr. Miquel Àngel Arasa, director de l’Agència de Salut Pública a les Terres de l’Ebre i del Sr. Joan Cazorla, director per a Tarragona i les Terres de l’Ebre de la UTE ARCASA-CLECE.

Gràcies al treball conjunt entre l’Hospital Verge de la Cinta, l’empresa de restauració col•lectiva UTE Hospitals de Tarragona, d’ARCASA i CLECE, i l’Agència de Salut Pública de Catalunya, han fet possible assolir aquest objectiu.

 A les Terres de l’Ebre, actualment hi ha acreditats diversos establiments, que poden oferir menús mediterranis a més de 1.170 comensals diaris. Cal destacar la cafeteria/restaurant del Campus de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili a Tortosa, els dos albergs de la xarxa Xanascat, l’Escola d’Hostaleria i Turisme Via Magna i 7 restaurants, a més de la cafeteria de l’Hospital Verge de la Cinta, que va estar acreditada dimecres passat.

 La Plataforma en Defensa de l’Ebre convoca els partits polítics perquè es posicionin públicament sobre el Pla de Conca

Reunió Plataforma: ACN

Reunió Plataforma: ACN

El Consell de l’Aigua de la Conca de l’Ebre vota aquest dijous el document, que preveu ampliar els regadius en 450.000 hectàrees i destinar-hi 11.000 hectòmetres cúbics

Tortosa (ACN).- La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) comença a organitzar la resposta social i política davant la imminent aprovació del Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre, que preveu ampliar els regadius en 450.000 hectàrees i destinar 11.000 hectòmetres cúbics d”aigua del riu anuals. El document serà sotmès a votació i, amb tota probabilitat aprovat, aquest dijous al Consell de l’Aigua de la Conca de l’Ebre abans que sigui certificat definitivament pel Consell de Ministres. Per contrarestar el que consideren la base per a la planificació de futurs transvasaments, la PDE ha convocat el pròxim 12 de juliol a representants de tots els partits en un acte a Tortosa perquè manifestin públicament la seva posició.

 L’anunci de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) de convocar, gairebé per sorpresa, la reunió del Consell d’aquest dijous va tenir lloc, curiosament, poc després que la PDE anunciés públicament la seva presència al Parlament Europeu el pròxim dia 9 per denunciar davant la Comissió de Peticions el contingut d’aquest pla. Un debat insòlit, que ni les “pressions” del PP per evitar-lo han pogut evitar, atès que mai abans la instància comunitària havia debatut una llei encara pendent d’aprovar, segons ha explicat la portaveu de l’entitat, Susanna Abella.

 Però més enllà del debat comunitari pel possible incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua en el cas de l’Ebre, el moviment antitransvasament ha apel·lat a continuar fixant el camp de batalla contra el Pla de Conca al territori mateix, començant a implicar la societat i els partits polítics en una lluita que preveuen intensa durant aquest estiu i aquesta tardor. Partint de l’experiència adquirida durant els últims anys, especialment durant la gestació del Plan Hidrológico Nacional de l’anterior govern espanyol del PP, volen saber amb “quins suports polítics” podran comptar i, de moment, evitar “cremar” la societat amb imminents mobilitzacions.

 Amb aquest objectiu, han convocat un acte obert al públic el pròxim divendres, dia 12, a les vuit del vespre a la Cambra de Comerç de Tortosa, on han convidat a representants de tots els partits polítics al Parlament, que podran intervenir durant uns deu minuts sense possibilitat, a priori, d’establir cap debat entre ells ni els assistents. “A diferència de fa tretze anys, el Govern sembla que està pel problema i, de moment, ens dóna suport, a diferència del que va passar fa tretze anys. La trobada és clau per establir les bases i configurar l’estratègia d’oposició a aquest Pla Hidrològic, que serà la liquidació del territori”, ha explicat el portaveu antitransvasament, Joan Antoni Panisello.

 Aquest dijous, però, el Consell de l’Aigua pot donar el primer pas en la recta final d’aprovació -divendres serà sotmès al Comitè d’Autoritats Competents i, posteriorment, al Consell Nacional de l’Aigua abans d’arribar al Consell de Ministres- d’un pla que, segons ha recordat Abella, se centra en consagrar un espectacular creixement de la previsió de regadius, de les 966.000 hectàrees actuals a 1.410.000, amb una demanda d’aigua per aquesta finalitat que passaria dels 8.000 hectòmetres cúbics anuals als 10.800, “quan les seves previsions de cabals per a l’Ebre no arriben als 14.000”. Denuncien, doncs, que el govern espanyol i la CHE han construït aquesta estructura de repartiment de l’aigua prioritzant demandes de comunitats de regants i altres usuaris que no obeeixen a necessitats reals, per deixar com a cabal ecològic per al tram final la xifra sobrant de totes aquestes provisions.

 La CHE ha rebutjat les al·legacions de la Generalitat, que defensava una forquilla entre els 7.167 hectòmetres cúbics dels anys secs, els 9.500 dels mitjos i els 12.543 dels humits -davant els poc més de 3.000 que proposa el govern espanyol- debatrà aquest dijous el rebuig a les 1.700 al·legacions en total, en bona mesura presentades des de particulars, entitats i administracions del territori. “Molt pitjor” que la situació de l’any 2001, fins i tot, que va servir per justificar el transvasament.