Tot lo relacionat amb la cultura del Baix Ebre.

Ramaders d’Alfara de Carles reclamen que s’autoritzi el toreig turístic de bous per evitar tancar els seus negocis

RamaderiesEls empresaris, que van rebre l’ordre judicial d’aturar aquestes pràctiques fa uns dies, al•leguen que formen part de la seva activitat i no infligeixen danys als animals

Tortosa (ACN).- Dues ramaderies del municipi d’Alfara de Carles (Baix Ebre) han reclamat que s’aixequi la suspensió cautelar ordenada per un jutge de Barcelona sobre les curses de brau turístiques sense mort de l’animal que organitzen a les seves instal•lacions. Tolerades pel Departament d’Agricultura i expedientades per Interior, en considerar que es tracta d’un espectacle no autoritzat, el jutjat contenciós administratiu número 27 de Barcelona ha estimat aquesta última interpretació i les ha prohibit. Les ramaderies Mur i Rogelio Martí, amb 200 bous braus cadascuna, addueixen que les “tientes” formen part de la seva activitat habitual, oberta a turistes, i que la seva prohibició els obligarà a tancar portes.

Ramaders, ajuntament i penyes taurines de les Terres de l’Ebre fan front comú per exigir l’aixecament de la mesura cautelar i garantir la continuïtat de la ramaderia amb les modificacions legals que siguin necessàries. Ho veuen com un atac a la línia de flotació de la tradició taurina, que afecta els responsables de proporcionar els animals per als actes. Els empresaris asseguren que sense els ingressos durant la temporada alta que els proporcionaven els autocars carregats de russos que visitaven les seves instal•lacions, en èpoques de vaques magres per al turisme autòcton, no podran fer front a les despeses de mantenir el negoci en marxa i els animals.

Segons raonen els propietaris dels animals, les anomenades “tientes”, així com els marcatges i sanejaments, són operacions pròpies i habituals de l’activitat ramadera que estan “obertes” al públic i els turistes en general. “És incomprensible mesclar-ho amb les ‘corrides’, que tenen els seus reglaments, no té res a veure”, ha assegurat Àngel Mur, propietària d’una de les ramaderies. Asseguren que aquests torejos en cap cas suposen dany ni mort de l’animal. “Ens deixem la vida pel seu benestar”, afegeix Mur, tot apuntant que les inspeccions d’Agricultura no han trobat cap infracció.

Però tot i que d’acord amb el criteri d’aquest Departament, les “tientes” per elles mateixes no atemptarien contra la Llei de protecció dels animals, Interior sí que va apreciar que la congregació de turistes a les instal•lacions per assistir a aquests torejos era un espectacle que quedava al marge de la regulació i, per aquest motiu, va obrir expedient. El posterior contenciós presentat per defensors dels drets dels drets dels animals davant el jutjat contenciós administratiu de Barcelona ha recriminat a Agricultura la seva tolerància i ha imposat la prohibició cautelar d’aquests actes.

En canvi, les ramaderies neguen taxativament que siguin una “empresa d’espectacles taurins”. Sostenen que, tractant-se d’una activitat pròpia de la ramaderia que s’ha fet durant “molts anys”, en cap cas cobraven les entrades als interessats o turistes, però sí que disposen de restaurants on se’ls ofereix un menú amb productes de la terra, paella o sangria per arrodonir la visita. Tot i que els russos són un dels col•lectius més destacats, pel seu poder adquisitiu, també reben Belgues o francesos. La crisi, apunta, ha fet anar a la baixa els clients autòctons.

 Més de 20.000 russos

“Abans venien penyes de Catalunya i Espanya. Davant la crisi, han hagut d’obrir portes al turisme rus. Més de 20.000 russos van passar per les Terres de l’Ebre l’any passat per visitar les ramaderies. Això són molts llocs treball i moviment econòmic a la zona que falta ens fan. Ara passen de llarg i van a Castelló”, ha lamentat l’alcalde d’Alfara, Josep Mas (PSC), preocupat perquè veu en aquest negoci l’únic element de projecció turística de la població. “La gent paga un menú amb productes de la terra. L’activitat forma part del dia a dia”, insisteix Mur.

Aquesta ramaderia, amb 200 animals braus que pasturen extensivament pels Ports, tenia programades visites fins al 30 d’octubre i calcula que aquesta decisió li suposarà unes pèrdues de més de 100.000 euros. Ara, ha paralitzat l’activitat de l’empresa -inclosa la inversió per construir una depuradora- després de presentar un recurs d’apel•lació a les mesures cautelars. “Esperem que s’aixequin. Treballem l’estiu per mantenir-nos a l’hivern. Ens han tallat els ingressos”, eplica. Contracta quatre i cinc treballadors per temporada que podrien anar a l’atur. Assegura, fins i tot, que no sap fins quan podrà assumir l’alimentació i manteniment dels bous braus. En una situació similar està la ramaderia de Rogelio Martí -amb un nombre de caps similar-, segons ha confirmat el seu responsable, Ernesto Martí.

Així les coses, l’alcalde s’ha posat al capdavant de la reivindicació política d’exigir a les institucions una reforma legal que permeti l’existència d’aquesta activitat. “Espero que les administracions ens donin solució i que els polítics vinguin al poble i els explicarem l’activitat de les ramaderies. Ningú estima més els bous que els ramaders. Que modifiquin les lleis si és necessari i no fotin a la ruïna a un poble i als ramaders de Catalunya”, ha exclamat.

 

Impulsen la candidatura perquè la Tortosa antiga sigui reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat

UNESCOUn grup promotor format per escriptors, artistes i acadèmics abandera el projecte per a obtenir el reconeixement davant la UNESCO

Tortosa (ACN).- La candidatura perquè la Tortosa antiga sigui reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO ha començat a caminar amb el suport d’entitats i personalitats del món artístic, acadèmic i de les lletres de la ciutat. El seu objectiu és redactar i presentar un projecte davant l’organisme internacional per reconèixer, impulsar la conservació i dinamitzar turísticament el patrimoni. Els responsables de la candidatura confien ara en obtenir el suport d e les administracions locals i territorials per fer front a un procés que podria allargar-se un mínim de dos anys.

De fet, el projecte aspira a superar l’àmbit exclusivament tortosí i a implicar la resta de les Terres de l’Ebre.

 La iniciativa de la candidatura popular arriba després que la Generalitat reconegués fa uns mesos, amb un decret, la possibilitat que entitats i ciutadans poguessin presentar les seves propostes perquè puguin ser escollides, en primera instància per la Generalitat i en segona pel govern espanyol, per elevar-les a la consideració de la Unesco. Segons ha explicat un dels tres coordinadors del projecte, el president d’Amics dels Castells de Tortosa i regidor d’ICV, Jordi Jordan, es tracta d’aconseguir que el conjunt històric de Tortosa, ja declarat d’interès nacional des de 1976, pugui rebre aquest reconeixement per impulsar la seva preservació i dinamitzar el turisme cultural al seu voltant i a les Terres de l’Ebre en general.

 L’aval de l’exdirector general de la Unesco, Federico Mayor Zaragoza, amb arrels familiars tortosines, i el reconeixement internacional que suposar la recent declaració de les Terres de l’Ebre com a reserva de la biosfera han acabat d’esperonar un projecte que ja va ser plantejat amb una moció d’ICV al ple de l’Ajuntament de Tortosa arran d’un estudi de la URV que apuntava aquesta opció.

 En aquella ocasió, però, la idea va ser desestimada per la majoria de l’equip de govern de CiU. Ara, els promotors confien que, un cop perfilada i malgrat no ser un requisit legal en el procediment -però sí per “sentit comú”-, la proposta pugui rebre el suport del consistori tortosí, el de les institucions de les Terres de l’Ebre, de la Generalitat així com de la societat tortosina i del territori per poder reeixir.

 Jordan, juntament amb el director de l’arxiu històric de les Terres de l’Ebre, Albert Curto, i la doctora en Història de l’Art Maria Victòria Almuni, coordinaran l’equip que redactarà la proposta tècnica que serà elevada a les administracions. “Serà un procés llarg”, segons Jordan, tot apuntant que si el projecte va superant  tots els sedassos i seleccions podria ser sotmès a consideració de la Unesco just d’aquí uns dos anys, al juliol de 2015.

 Curto ha admès, que per ell mateix, el patrimoni arquitectònic i monumentalo dela Tortosa antiga no suposa, actualment, tant quantitativa com qualitativament -especialment pel deteriorament d’alguns espais- una oferta que per ella mateixa pugui aconseguir el reconeixement. En aquest sentit, ha avançat que l’informe prioritzarà “conceptes que no són monumentals”, que van més enllà d’aquest patrimoni, des d’un enfocament “conjunt”. “També hem d’incloure l’aspecte territorial. Hauríem de polir animadversions”, ha precisat, tot recordant l’exemple de la Tarraco romana, que va aconseguir sumar al projecte els pobles veïns.

Per al responsable de l’arxiu i gran expert en la història local, Tortosa i les Terres de l’Ebre es poden identificar plenament amb el concepte d'”hàbitat continuat”, definit ja des de les cròniques de l’època romana, amb un important grau d’interacció amb l’entorn -l’explotació dels Ports, el delta de l’Ebre o del riu- sense que hagi “sofert excessius canvis” en la seva configuració. “No hi ha tants llocs que tinguin l’estructura de canals, l’aigua i la colonització del delta”, ha exemplificat. No només això, des del punt de vista històric, Tortosa i l’Ebre han estat les portes d’entrada i sortida de la península Ibèrica a la Mediterrània.

Al costat dels coordinadors, s’ha configurat un grup promotor format per diferents personalitats del món cultural, acadèmic i associatiu de la ciutat i les Terres de l’Ebre: l’escriptor Gerard Vergés, l’historiador Josep Sànchez Cervelló, l’escultor Àngel Acosta, el periodista Xavier Garcia, els Amics i Amigues de la Unesco, el president de la Lliga contra el Càncer, Francesc Vallespí, l’artista Leonardo Escoda, l’activista Marcia Cinta Llasat, el ceramista Joan Panisello, el periodista Oriol  Gracià, la professora de la URV Núria Gil, el músic Artur Gaia, el professor Emigdi Subirats, la galerista Cinta Dalmau o l’historiador de l’art Jacobo Vidal.

Primer dia d ‘escola “sense normalitat” a Deltebre

riumar1

Foto CCOO

200 pares i 500 alumnes  es van negar a entrar als centres com a meusra de protesta per les retallades.

(Redacció/J.Roig).-Com ja avançàvem ahir a aquest mateix informatiu ,els pares i mares de les escoles de Deltebre ahir van començar el primer dia del curs escolar sense normalitat, ja que els pares es van plantar  davant l’entrada de l’escola i els seus fills no van entrar  a dintre dels centres.La plantada va durar
gairebé una hora,acabant amb crits i la lectura  d’un manifest en contra de les retallades, de la Lomce i a favor de l’escola pública de qualitat.
En la manifestació i segons el sindicat CCOO  i van participar uns 500 alumnes i uns 200 pares i mares ,protagonitzant un acte en contra de les retallades a ensenyament i a favor de l’escola pública de qualitat.
Els pares de les tres escoles i l’institut de Deltebre, seguint les mobilitzacions del passat curs iniciaven així el curs amb el títol “1r dia sense normalitat”.
L’eslògan és pel fet que a les escoles els han retallat mestres ,també durant el curs passat, i es preveu que aquest any també, les substitucions no es cobreixen fins després de 15 dies amb els caps de setmana, cosa que fa que un alumne estigue, per exemple,  dues setmanes  sense mestre d’angles o altres especialitats.
Els pares van llegir un manifest en que es denúncia  aquesta incongruència de l’administració que diu que vol apostar per la qualitat i retalla en educació.
A la tarda tots els alumnes de les 3 escoles i instituts així com els pares, mares,mestres i professors i sindicats, van fer  una concentració conjunta davant l’ajuntament de Deltebre i després de fer una petita performance van acabar llegint  un manifest.
CCOO dona total suport a les mobilitzacions dels pares, creient que realment, aquestes retallades no són exclusives per als treballadors, sino que els principals perjudicats són els xiques i xiquetes, alumnes i pares .

L’institut-escola de Jesús amplia instal·lacions per garantir espai als nous cursos d’ESO

Les obres, que han costat 500.000 euros, permeten unificar la localització dels alumnes d’infantil i primària

jesus

Un grup d’alumnes i pares poc abans d’entrar a les instal·lacions escolars (Foto Jordi Marsal)

(ACN).-  Els alumnes dels cicles d’infantil i primària de l’institut escola Daniel Mangrané del nucli de Jesús (Tortosa) han iniciat les classes aquest dijous estrenant un nou edifici amb sis aules, ampliables a vuit, que permetrà redistribuir els espais per acollir els cursos d’ESO que s’han incorporat durant els dos últims anys. La reorganització de l’espai arran les obres d’ampliació dutes a terme el Departament d’Ensenyament, en col·laboració amb l’EMD de Jesús, possibilita també que els alumnes dels cicles inferiors puguin situar-se en un espai propi diferenciat. Per materialitzar-ho, s’han invertit 500.000 euros en un edifici a mig camí entre els mòduls i la construcció.

Mentre que Ensenyament s’ha fet càrrec dels 425.000 euros que ha costat la construcció de l’aulari, l’EMD ha finançat el basament, les connexions i els accessos amb voluntat de resoldre de forma duradora el problema d’espai que es plantejava al centre després de la seva conversió a institut escola. El nou espai, amb sis aules ampliables a vuit, disposa també d’una zona polivalent.

El director dels serveis territorials del Departament a les Terres de l’Ebre, Antoni Martí.  deia que que l’ampliació era necessària per garantir l’espai als nous cursos d’ESO.  El president de l’EMD de Jesús, Pere Panisello, ha subratllat, per la seva banda, que l’aulari permet disposar d’un complex “molt unificat”.

Per a la comunitat educativa, la conversió de l’anterior escola en institut-escola suposarà, a priori, alguns avantatges, especialment, en el camp de l’estalvi familiar i col·lectiu. “Veurem si més endavant va bé per no haver de sortir del poble”, ha explicat David Garcia, pare d’una alumna d’infantil.

L’obra escolar pendent de forma més imminent al municipi de Tortosa continua sent l’escola de Sant Llàtzer. Ubicada per segon any consecutiu en mòduls prefabricats, l’alcalde, Ferran Bel, confia que pugui començar a funcionar a l’edifici ara en construcció vora el pont de Tirant lo Blanc a partir del curs vinent amb els cursos de cicle infantil. Bel ha destacat, però, que la seva posada en marxa ha permès reduir la saturació de l’escola del Temple, fet que ha suposat retirar dos mòduls provisionals que acollien part dels alumnes.