Tot lo relacionat amb la cultura del Baix Ebre.

‘Annexos’ del rapitenc Miquel Reverté guanya el premi literari Vila de Santa Bàrbara

El jurat del XXVIII premi literari Vila de Santa Bàrbara

L’accèssit de caràcter local se l’emporta Griselda Espuny.
Els membres del jurat van reunir-se el 4 d’abril per fer la valoració de les obres presentades.

Aquesta és la XXVIII edició del concurs literari que es convoca amb les modalitats de narrativa, poesia i assaig, tot i que des de l’any 2002 es fa d’una manera bianual.
En aquesta edició, el total d’obres presentades de la modalitat de poesia van ser de vint, quantitat superior a la de l’any 2017 que foren d’onze. Al concurs s’hi han presentat autors de les quatre províncies de Catalunya i altres de fora. Alguns d’ells participaven per primer cop, però sobretot destacar que hi han hagut dues obres presentades per autores de la població.

Els membres del jurat es mostraven satisfets tant per la quantitat com per la qualitat i feien al·lusió al nivell dels participants que cada any va en augment.
En aquesta convocatòria les modalitats que concursaven eren poesia i assaig, però no va presentar-se cap obra. Cal recordar que des de l’any 2012 els premis es convoquen bianualment: un any és per a la narrativa i al següent, poesia i assaig. La dotació econòmica dels premis, es va augmentar per aquesta edició, doblant el seu pressupost inicial, cosa que ha contribuït també a l’augment de participants.

El premi de poesia, dotat amb 600 €, es va concedir a l’obra ‘Annexos’ de Miquel Reverté i Aguilar de Sant Carles de la Ràpita. S’atorgava un accèssit local dotat amb 120 € al recull de poemes, sota el pseudònim ‘Lluïa Montsià’, de Griselda Espuny Curto. I per últim, el premi d’assaig, dotat amb 600 €, quedà desert, ja que no es va presentar cap obra.

L’entrega dels premis es farà efectiva el dissabte 27 d’abril, a les 18 hores, al Museu de la Vida a la Plana, on també tindrà lloc la inauguració de les Jornades Culturals 2019.

“Entre llops” un conte sobre la violència de gènere.

Les Germanes Besolí, segueixen reivindicant el paper de la dona en la nostra societat,  ara amb una exposició multidisciplinària que aborda la violència de gènere.

El dia 8 de març s’inaugura a l’ajuntament de Jesús a les 19 hores.

L’exposició multidisciplinària, formada per olis sobre tela i diferents muntatges acompanyats de plafons explicatius que mostren el recorregut, invita a la reflexió al voltant de les agressions masclistes, de les causes que les provoquen i del tracte que es fa, tant a nivell judicial com social i mediàtic.

Partint dels rols i els estereotips que creen una desigualtat entre els gèneres, passant pel cicle de la violència i els diferents tipus de violència masclista existents, fins a arribar a l’anàlisi de una societat que acull i tapa aquest tipus de comportament, i d’una justícia altament masclista que afavoreix al agressor,  les Germanes Besolí volen denunciar aquesta realitat i no deixar que mirem cap a un altre costat, evitant-la.

En els últims anys, tant l’edat dels agressors de violència masclista como de les seves víctimes està baixant: hi ha grups de menors que violen en manada.

Les Germanes Besolí han creat aquesta exposició per portar-la als instituts i començar a treballar el veritable problema de la violència masclista i les agressions sexuals en els joves: els nois que no accepten un NO i que es creuen amb el dret de seguir amb el seu propòsit encara que sigui de forma violenta.

Fins ara, totes les mesures que s’han pres són de prevenció o de suport de les víctimes, i encarades a les noies: “No vagis sola pel carrer, no vesteixis amb roba estreta, vigila amb qui parles“.

Ens hem passat la vida avisant a la Caputxeta que no s’endinsi al bosc per que hi ha llops ferotges, llevant-li llibertats. Potser ara ha arribat el moment de tornar-li la llibertat a la Caputxeta i començar a jutjar el comportament agressiu dels llops. Són els nois de la societat els que s’han de qüestionar si realment volen ser vistos com uns depredadors, o com persones civilitzades.

L’Antena Cultural Tortosa de la URV marida tastos de vins de la Terra Alta amb música en directe de Felip Pedrell

enologiamusicalLa primera de les sessions, amb les 24 places ofertes ja ocupades, serà aquest dijous al vespre a l’aula Laboratori del Campus Terres de l’Ebre

 Tortosa (ACN).- L’Antena Cultural Tortosa de la URV ofereix a partir d’aquest dijous al vespre sessions de tast de vins amb Denominació d’Origen Terra Alta acompanyades d’interpretacions en directe de peces del reconegut compositor i musicòleg tortosí Felip Pedrell. Amb voluntat de promoure i relacionar diferents àmbits de la cultura i dels productes del territori, l’aula Laboratori del Campus Terres de l’Ebre acull la primera de les tres sessions programades de l’anomenada Enologia Musicada, amb 24 places ofertes ja ocupades. L’activitat consistirà en tast de cinc vins del celler Altavins de Batea (Terra Alta), mentre un grup de músics interpretarà una selecció de cançons populars ebrenques publicades per Pedrell.

 Els vins que s’oferiran són Ilercavònia 2012, Almodi 2012, Tempus 2009, Domus Pensi i vi dolç negre natural. En l’àmbit musical, es podran escoltar temes inclosos en el ‘Cancionero Musical Popular Español’ de l’any 1922, elaborat a partir de materials recollits pel mateix compositor i musicòleg entre els anys 1850 i 1865. Concretament, són dos cançons de bressol, “La Mare de Déu quan era xiqueta” i “Non, non, noneta”, així com “Jota Tortosina”. Seran interpretats al piano pel professor del Conservatori de Música de Tortosa i adjunt de la URV, Joan Vidal.

 “La idea és fer entre tots territori i potenciar els nostres actius, i unir els punts forts de l’interior amb els del delta, música, etnologia, enologia i gastronomia”, assenyala Núria Gil, responsable de l’Antena Cultural Tortosa de la URV.

Ramaders d’Alfara de Carles reclamen que s’autoritzi el toreig turístic de bous per evitar tancar els seus negocis

RamaderiesEls empresaris, que van rebre l’ordre judicial d’aturar aquestes pràctiques fa uns dies, al•leguen que formen part de la seva activitat i no infligeixen danys als animals

Tortosa (ACN).- Dues ramaderies del municipi d’Alfara de Carles (Baix Ebre) han reclamat que s’aixequi la suspensió cautelar ordenada per un jutge de Barcelona sobre les curses de brau turístiques sense mort de l’animal que organitzen a les seves instal•lacions. Tolerades pel Departament d’Agricultura i expedientades per Interior, en considerar que es tracta d’un espectacle no autoritzat, el jutjat contenciós administratiu número 27 de Barcelona ha estimat aquesta última interpretació i les ha prohibit. Les ramaderies Mur i Rogelio Martí, amb 200 bous braus cadascuna, addueixen que les “tientes” formen part de la seva activitat habitual, oberta a turistes, i que la seva prohibició els obligarà a tancar portes.

Ramaders, ajuntament i penyes taurines de les Terres de l’Ebre fan front comú per exigir l’aixecament de la mesura cautelar i garantir la continuïtat de la ramaderia amb les modificacions legals que siguin necessàries. Ho veuen com un atac a la línia de flotació de la tradició taurina, que afecta els responsables de proporcionar els animals per als actes. Els empresaris asseguren que sense els ingressos durant la temporada alta que els proporcionaven els autocars carregats de russos que visitaven les seves instal•lacions, en èpoques de vaques magres per al turisme autòcton, no podran fer front a les despeses de mantenir el negoci en marxa i els animals.

Segons raonen els propietaris dels animals, les anomenades “tientes”, així com els marcatges i sanejaments, són operacions pròpies i habituals de l’activitat ramadera que estan “obertes” al públic i els turistes en general. “És incomprensible mesclar-ho amb les ‘corrides’, que tenen els seus reglaments, no té res a veure”, ha assegurat Àngel Mur, propietària d’una de les ramaderies. Asseguren que aquests torejos en cap cas suposen dany ni mort de l’animal. “Ens deixem la vida pel seu benestar”, afegeix Mur, tot apuntant que les inspeccions d’Agricultura no han trobat cap infracció.

Però tot i que d’acord amb el criteri d’aquest Departament, les “tientes” per elles mateixes no atemptarien contra la Llei de protecció dels animals, Interior sí que va apreciar que la congregació de turistes a les instal•lacions per assistir a aquests torejos era un espectacle que quedava al marge de la regulació i, per aquest motiu, va obrir expedient. El posterior contenciós presentat per defensors dels drets dels drets dels animals davant el jutjat contenciós administratiu de Barcelona ha recriminat a Agricultura la seva tolerància i ha imposat la prohibició cautelar d’aquests actes.

En canvi, les ramaderies neguen taxativament que siguin una “empresa d’espectacles taurins”. Sostenen que, tractant-se d’una activitat pròpia de la ramaderia que s’ha fet durant “molts anys”, en cap cas cobraven les entrades als interessats o turistes, però sí que disposen de restaurants on se’ls ofereix un menú amb productes de la terra, paella o sangria per arrodonir la visita. Tot i que els russos són un dels col•lectius més destacats, pel seu poder adquisitiu, també reben Belgues o francesos. La crisi, apunta, ha fet anar a la baixa els clients autòctons.

 Més de 20.000 russos

“Abans venien penyes de Catalunya i Espanya. Davant la crisi, han hagut d’obrir portes al turisme rus. Més de 20.000 russos van passar per les Terres de l’Ebre l’any passat per visitar les ramaderies. Això són molts llocs treball i moviment econòmic a la zona que falta ens fan. Ara passen de llarg i van a Castelló”, ha lamentat l’alcalde d’Alfara, Josep Mas (PSC), preocupat perquè veu en aquest negoci l’únic element de projecció turística de la població. “La gent paga un menú amb productes de la terra. L’activitat forma part del dia a dia”, insisteix Mur.

Aquesta ramaderia, amb 200 animals braus que pasturen extensivament pels Ports, tenia programades visites fins al 30 d’octubre i calcula que aquesta decisió li suposarà unes pèrdues de més de 100.000 euros. Ara, ha paralitzat l’activitat de l’empresa -inclosa la inversió per construir una depuradora- després de presentar un recurs d’apel•lació a les mesures cautelars. “Esperem que s’aixequin. Treballem l’estiu per mantenir-nos a l’hivern. Ens han tallat els ingressos”, eplica. Contracta quatre i cinc treballadors per temporada que podrien anar a l’atur. Assegura, fins i tot, que no sap fins quan podrà assumir l’alimentació i manteniment dels bous braus. En una situació similar està la ramaderia de Rogelio Martí -amb un nombre de caps similar-, segons ha confirmat el seu responsable, Ernesto Martí.

Així les coses, l’alcalde s’ha posat al capdavant de la reivindicació política d’exigir a les institucions una reforma legal que permeti l’existència d’aquesta activitat. “Espero que les administracions ens donin solució i que els polítics vinguin al poble i els explicarem l’activitat de les ramaderies. Ningú estima més els bous que els ramaders. Que modifiquin les lleis si és necessari i no fotin a la ruïna a un poble i als ramaders de Catalunya”, ha exclamat.