Aitor Tomàs, Agus Juan-Camps i Helena Drago, els primers de la XXIII Travessia Fredes Paüls

Com cada any, coincidint amb la lluna plena del mes de juny, la Travessia Nocturna Fredes-Paüls acull amants del senderisme i també de les curses per muntanya. Aitor Tomàs, Agus Juan-Camps i l’Helena Drago, són companys d’entrenament des de fa mesos, i els tres van aconseguir arribar a meta els primers. 

Agus Juan-Camps, Helena Drago i Aitor Tomàs (d’esquerra a dreta), a la 23a Travessia Fredes-Paüls.

(L.P.R) Vora 500 participants es van concentrar a Fredes per iniciar un recorregut de 48 quilòmetres, amb 1500 metres de desnivell positiu i 2200 metres de desnivell negatiu, amb arribada a Paüls, i parada a Caro.

La 23a edició de la Travessia Fredes-Paüls va ser exitosa i va ser viure arribades plenes d’alegria i de sorpreses. No és una prova competitiva, però ajuda a tothom qui hi participa a superar-se. Així, el planer Aitor Tomàs, junt amb el seu company d’equip Agus Juan-Camps, d’Ulldecona, van ser els primers a travessar la línia de meta d’enguany.

Aitor Tomàs, afirma molt il·lusionat que el fet de córrer-la amb el seu company d’entrenaments i amic Agus Juan-Camps “va forçar encara més el resultat per l’ajuda que tens del company. La seva experiència va ajudar també al resultat. Ara, ens prepararem per a les pròximes edicions per baixar la nostra marca com el rècord de la prova que són 4:01”.

Agus Juan-Camps es va estrenar a les curses amb la Fredes-Paüls ara fa dotze anys, i enguany, junt amb Aitor Tomàs, afirma haver-se sentit molt bé, ja que arribar amb els seus companys “és com un petit somni fet realitat. Et planteges la carrera per poder-la fer junts i intentar guanyar-la i quan t’adones que ho pots anar aconseguint és molt bonic”·

Helena Drago va ser la primera dona a arribar a Paüls. Ho va fer rebaixant el temps de l’anterior participació. Enguany es va posar en primera posició sobre el quilòmetre 17 i ja no va abaixar el ritme fins a arribar a la meta amb 5h51. Helena Drago fa una bona lectura de la seva participació “la valoració és molt bona, allí ja saps al que vas, és una travessia, no és competitiva i cadascú s’ho empren d’una manera i cadascú té un objectiu. El meu per a res era guanyar però quan vaig arribar a la meta, bé, molt contenta, sobretot pel temps, més que per la posició, perquè vaig poder baixar el temps molt més del que jo esperava, i em quedo amb això”.

Els tres companys afirmen també que la Fredes-Paüls és especial pel recorregut i pel fet de poder començar a córrer de dia, després veure la posta de sol i finalment, la sortida de la lluna. Aquest és potser un dels motius per qui any rere any, els amants de la muntanya s’uneixen a la Travessia.

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada