No és solament l’ aigua, companys , no és solament l’ aigua !!

Aquestes darreres setmanes he llegit i he escoltat molt sobre el tema de l’ interconexió de xarxes i portada d’ aigua de l ‘Ebre cap a l ‘àrea metropolitana de Barcelona.

També he expressat sovint la meua opinió sobre la qüestió , tant al començament de “El nostre matí” com a “La Plaça Major” i sento i demano disculpes als oients , si he estat reiteratiu , però penso que es tant flagrant la qüestió , que l’ única manera que un te per desfogar-se és dient el que pensa desprès de tant de mercadeig , mentides, manipulació , informació subliminal i interessada .

No se si fan falta dimissions polítiques al territori. Ja qui defensa que abandonar és deixar el vaixell en mans dels corsaris de l ‘aigua i que val mes lluitar des de dintre de la mateixa nau.. pot ser.

Hi ha qui defensa la coherència. Els que estan als mateixos partits que van signar un pacte de l ‘aigua , han     d ‘estar en una situació incomoda dintre d‘aquests partits que ara justifiquen l’ espoli de l’ Ebre. Pot ser la manera de fer-se notar davant els grans, seria plegar .La gent , sobre tot els seus votants , o veurien com un acte responsable i conseqüent.

De totes maneres , mes enllà del fet concret de l ‘aigua, començo a pensar que hi ha un objectiu mes a llarg termini i que no és altre que el de seguir alimentant una gran urb en detriment d’ anar despoblant de gent i de recursos , la perifèria catalana.

Barcelona i la seua àrea arriben als 5 milions d’ habitants. Aquí , en prou feines superem els 160.000.La repercussió es mes que evident.

La massa sempre es mes fàcil d’ adoctrinar en ramat i l’ operació de l ‘aigua no es mes que un altre esglaó per construir una megàpolis on , política i socialment tot sigui molt mes controlable.

Les ovelles soltes de comarques , tenen massa espai per pensar per elles soles i el pensament lliure ,sempre ha estat un perill per al poder.

Cal que reflexionem. Jo , diumenge aniré a la manifestació a Amposta , no solament a defensar l ‘aigua de l ‘Ebre. Un aigua que no arriba al meu poble , tot i tenir el riu a poc mes de 5 kms.. Aniré convençut molt especialment de que tinc un deure com a ebrenc que em sento. El de defensar la terra on vaig néixer ,on visc i on vull morir i per on vull seguir veient discorre aquest riu que ens dona nom…identitat.

J.Roig

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada