L’oligopoli dels grans compradors i les importacions del Marroc enfonsen el preu de la garrofa

Contenidors amb garrofes i la polpa triturada en una empresa de Santa Bàrbara.

(ACN -Text i foto).-Els comerciants ofereixen 0,13 euros el quilo i es redueix la intensitat dels robatoris de la collita als camps
El conreu de la garrofa veu amenaçada la seva continuïtat a Catalunya durant els pròxims anys després d’una nova crisi que ha situat els preus per als productors a nivells de dècades enrere, al voltant dels 0,13 euros. En l’origen d’aquesta situació es troben les massives importacions des del Marroc, a preus força més baixos, però, sobretot, l’oligopoli que exerceixen les principals empreses compradores i transformadores de garrofí -la llavor que es troba dins del fruit i base de la millor goma d’origen natural al mercat-. La situació ha posat en alerta el sector, tant els pagesos com les trossejadores de garrofa, i ha moderat també els habituals robatoris de collita al camp.

Considerat un conreu secundari i associat a les finques d’oliveres de les zones del litoral Mediterrani -on l’arbre pot suportar el fred hivernal-, la garrofa permetia complementar les rendes del camp als pagesos de secà durant la tardor. El fet que es tracti d’un arbre que demana poques atencions al llarg de l’any i només requereixi, en bona mesura, la recollida del fruit, ha permès mantenir el seu conreu -i també, de passada, afavorir els habituals robatoris a les finques-. A Catalunya se’n produeixen anualment unes 4.000 tones de les prop d’11.000 de tot l’Estat -principalment al País Valencià-: més de 2.200 provenen de les Terres de l’Ebre.

Però ara, el conreu corre el risc de desaparèixer davant d’una crisi de preus que està assotant els productors des de fa unes tres campanyes, amb continuades baixades de preus. Aquest 2010 ha estat encara pitjor: si moltes cooperatives van facturar les garrofes recollides el 2009 a 0,18 euros (+IVA), enguany els preus que paguen els magatzems i trossejadors ja ha arribat als 0,13 euros el quilo. Algunes cooperatives ja no n’accepten l’entrada. Lluny queden els anys que s’arribava a pagar el quilo de garrofa per sobre dels 0,50 euros, dècades enrere.

‘Les fàbriques de goma no paren de treballar’, certifica contrariat, Josep Olivas, productor de Roquetes (Baix Ebre) i afiliat al sindicat agrari Unió de Pagesos. ‘Nosaltres les estem plegant quan els lladres diuen que no els val la pena. De fet, enguany hi ha hagut molts menys robatoris de garrofes perquè es deuen dedicar a altres activitats més rendibles’, afegeix Olivas.

‘La collita és més bona pel que fa al pes, però el preu no acompanya’, coincideix en aquest punt Josep Miquel Ralda, propietari d’una empresa trossejadora que comercialitza el garrofí a les multinacionals i membre de l’executiva de la International Carob Group -associació que aplega trossejadors catalans, espanyols, portuguesos, marroquins, italians, grecs, xipriotes i turcs-. Tot i que enguany es preveuen unes 2.260 tones a les Terres de l’Ebre, els preus continuen enfonsant-se.

8.000 tones de garrofí importades

Olivas explica que des de juliol de l’any passat a agost d’enguany, s’han importat unes 8.000 tones de garrofí procedents dels països del Magrib, principalment del Marroc, tot i que l’Estat espanyol continua sent el principal productor mundial. ‘El Nord d’Àfrica tendeix la producció va a més i això és el principal efecte sobre els preus, perquè allí tenen un consum intern limitat’, precisa Ralda. A la ja coneguda competitivitat basada amb irrisoris costos de mà d’obra, s’han d’afegir uns camps de garrofers sense conrear, com a boscos silvestres, que no requereixen cura, i un rendiment de garrofí molt més alt que en el cas dels garrofers catalans.

‘Som menys competitius que al Marroc i no tenim compradors oberts. Si vull vendre garrofí, ara mateix, no hi ha preu al mercat’, sintetitza Ralda sobre la situació actual. Les poques multinacionals que compren garrofí i, que des de fa uns anys, han iniciat processos de concentració vertical integrant també la fabricació de la goma espassant alimentària -que en un 60% es destina a la fabricació de gelats-, com la nordamericana Danisco -ubicada al Marroc- o l’anglocanadenca Tateline -a Sicília-, només acudeixen al mercat a comprar en moments puntuals i per cobrir uns determinats mesos.

Un cop tancades les operacions i cobertes les seves necessitats per uns mesos, deixen els comerciants intermediaris, com Ralda, assumeixen la compra de la garrofa i el seu emmagatzematge per a la seva futura venda al millor preu possible quan les multinacionals tornin a demandar garrofí i s’estableixi la negociació de condicions i preus amb un cada cop més reduït grup de compradors -tres a l’Estat espanyol, un al Marroc i dos a Itàlia, en aquests moments. ‘Volem mantenir un preu de forma fictícia fent d’emmagatzemadors i financers’, raona.

Aquest mecanisme, afegeix el comerciant i trossejador, provoca forts moviments d’oscil·lació en els preus que acaben perjudicant tot el sector en general. En aquest sentit, Ralda reclama ‘trobar preus mitjos per evitar els extrems’ i proposa tornar a pràctiques de neteja dels estocs sobrants durant les temporades de bona producció per permetre revaloritzar el producte -com anys enrere havia estat l’ús del garrofí per a l’alimentació d’animals domèstics-. ‘Hem d’esperar males collites d’altres països per sobreviure’, sentencia.

Guerra empresarial

‘No s’acaba d’entendre la baixada de preu perquè no hi ha hagut increments de producció espectaculars durant els últims anys, incloent les importacions del Nord d’Àfrica’, assegura l’investigador de l’IRTA Mas Bové de Reus, Agustí Romero, que atribueix a una ‘petita guerra’ entre els comerciants de garrofí i les empreses que el transformen en goma que hauria aturat el mercat. ‘Possiblement hi ha altres gomes substitutives que sense tenir el mateix efecte s’estan utilitzant mentre no hi hagi una penalització del consumidor final’, abunda.

De fet, Romero recorda que la goma de garrofí ofereix unes propietats excepcionals, que s’aprofiten majoritàriament en la fabricació de gelats i productes alimentaris d’alta gamma ‘perquè té una sèrie de propietats en viscositat i com a espessant alimentari molt interessants, que fa que sigui difícil de substituir per d’altres productes’. ‘En gelats d’alta gamma permet fer una bona estabilització i un mínim de cristal·lització i en gelats d’aquesta categoria és important’, afegeix.

Els productors, però, recorden que el valor d’aquest conreu transcendeix de llarg l’aspecte exclusivament comercial. ‘És un dels arbres més adaptats al nostre ecosistema medi, fins i tot més que l’olivera. És una llàstima que es perdi la riquesa que representa: no només paisatge, font d’aliment i de refugi d’animalons -rosegadors, ocells- que formen part de l’agrosistema de l’olivera. Ocupen un lloc i es cuiden, encara que siguin menys exigents que les oliveres, culturalment, s’ha de plegar el fruit. Ja hi ha gent que es planteja arrencar-los i això seria una salvatjada’, conclou Olivas, tot acusant als líders polítics i a la burocràcia europea d’obeir els dictats del mercat i menysprear aquest conreu, catalogant-lo d’associat i desproveint-lo de qualsevol subvenció comunitària.

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada