Posts

La finca del Violí pot convertir-se en un dels atractius turístics de Sant Jaume d’Enveja

Llacuna_alfacada

Restauración del hábitat y gestión de dos lagunas del Delta del Ebro: Alfacada y Tancada.( Foto:IRTA)

 

Joan Castor Gonell diu que aquest estiu començaran els treballs de restauració de les llacunes de l’Alfacada i Tancada.

L’Institut Català del Sòl va cedir fa 3 anys l’ús de la finca el Violí per dur a terme el projecte de restauració i gestió de l’hàbitat de les llacunes Alfacada i Tancada.
(J.Roig/T.G.).-L’any 2012 es signava un conveni entre el departament de Territori i Sostenibilitat i l’Obra Social de Catalunya Caixa mitjançà el qual s’establia la cessió per un període de 20 anys de la finca anomenada el Violí inclosa dins l’espai PEIN Xarxa Natura 2000 del Delta de l’Ebre. Una finca amb una superfície de 64 hectàrees i que s’incorporava en la seva totalitat al projecte europeu LIFE+DELTA-LAGOON de restauració i gestió de l’hàbitat de les llacunes Alfacada i Tancada situades a la costa del delta de l’Ebre, en el terme municipal de Sant Jaume d’Enveja.

Ara, aquest és un dels grans projectes amb el que l’ajuntament de Sant Jaume d’Enveja confia per poder convertir aquest espai en un dels atractius turístics del municipi.
Joan Castor, alcalde de Sant Jaume d’Enveja, i en declaracions a La Plana Ràdio, avançava que aquest estiu començaran els treballs per fer visitable aquest espai natural, lo que permetrà augmentar l’oferta d’ús públic, amb carrils bici, observatoris i itineraris dissenyats per a gaudir de les aus i del paisatge.

L’alcalde de Santa Jaume afegia que, per complementar aquesta interessant actuació, s’està valorant la possibilitat d’adquirir la finca confrontant per tal de crear un Centre d’Interpretació i recuperar la platja de Migjorn. L’alcalde voldria que a l’hora de planificar aquest nou espai natural a la finca del Violí, es contempli també la possibilitat de gestionar-ho de manera conjunta amb la proposta del municipi, per convertir tota la zona en un referent turístic.
La finca el Violí és una antiga zona humida, uns aiguamolls que formaven part de la llacuna de l’Alfacada i que es van dessecar per convertir-los en arrossars. Amb aquesta actuació, es convertiran de nou en una zona humida
Aquestes actuacions, que es realitzaran amb cofinançament europeu, permetran la millora ecològica de la finca i facilitaran l’accés de la ciutadania al medi natural i al coneixement dels valors dels nostres espais naturals.

Les Oliveres Mi.lenaries: nou atractiu turístic que explota Ulldecona

oliNúria Balagué, l’alcaldessa del municipi diu que és una de les propostes més demanades a l’oficina de turisme local.

(J.Roig/T.G.).-Als atractius tradicionals que té el municipi d’ Ulldecona, com poden ser les seues festes quinquennals, el Castell medieval, La Passió o les pintures rupestres de La Pietat ,ara cal sumar-hi també les oliveres mil•lenàries de la finca de l’Arión.
Segons explicava a la nostra emissora, Núria Balagué, alcaldessa del municipi, responent a aquesta demanda, des de l’Oficina de Turisme d’ Ulldecona s’ha organitzat un pac que inclou una visita al Castell, a les pintures i a les oliveres. Les visites es fan en dissabte, durant tota la jornada i el preu són 10 euros
Recordem que el Museu de les oliveres mil•lenàries de l’Arin es troba a l’aire lliure,en una finca propietat de la família Porta i Ferré de La Galera. A la finca (al costat de la Via Augusta) hi ha 139 oliveres mil•lenàries i, dintre d’ella, està l’anomenat “fondo de l’Arión” on en 1,33 Ha hi ha 35 d’aquests arbres monuments vivents, lo que representa una densitat de 26,31 oliveres per hectàrea que és la més elevada que es coneix a tot el món
Gràcies al conveni firmat entre els propietaris i l’Ajuntament d’Ulldecona es poden realtizar aquestes visites guiades. Cal destacar la Farga I, declarat arbre monumental per la Generalitat de Catalunya al 1997 i que va rebre el 1r Premi AEMO al 2006, sent a més l’olivera més gran de Catalunya, superant els 8 m de perímetre de tronc.

Inaugurat l’Espai d’Acollida Turístic i Esportiu “Serra de Godall Km 0”

ruta BTTL’equipament inclou sis plafons amb informació de Godall i proposa 12 itineraris a realitzar per la serra.

(Redacció/J.Roig).-Des del passat mes de Juny,  la població de Godall disposa de  l’Espai d’Acollida Turístic i Esportiu “Serra de Godall Km 0”, un nou equipament promogut per l’ajuntament que permetrà als visitants d’aquesta població conèixer els seus actius i serveis turístics i els de l’espai natural de la serra de Godall.

Aquest equipament, concebut com un punt d’acollida també inclou sis plafons informatius de gran format. Els tres primers plafons aporten informació sobre el poble de Godal, la serra, els principals actius del municipi i les seves festes i tradicions més destacades.

Els altres tres plafons dividits en tres àmbits: turisme familiar, senderisme i BTT, presenten textos, imatges i els recorreguts de dotze rutes, que sumen un total de 79 Km, permeten descobrir una bona part d’un dels espais naturals més singulars i destacats de les Terres de l’Ebre.

En concret les rutes de turisme familiar que es proposen són: Ruta de la pedra en sec. Per les faldes de la serra de Godall, Ruta de les oliveres mil·lenàries, Ruta per la Via Augusta i Ruta de la font de Cap d’Àsens i el mirador de les Talaies. Les rutes per a BTT i senderisme són: Ruta pel barranc de la Caldera, Ruta de la Pedrera; Ruta de Vilallarga; Ruta dels pous; Ruta pel racó de la Fernanda i la font de l’Arboç; Descens de BTT DH Godall; Ruta del camí de Godall a l’ermita de la Pietat; i Ruta de l’ermita de la Pietat a l’Arion

Gran part dels itineraris tenen com a punt de sortida el nou equipament i es poden realitzar tant a peu com en bicicleta de muntanya amb un nivell de dificultat baix o mitjà en la seva major part. Els tracks d’aquestes rutes es podran descarregar més endavant per a la seva navegació en GPS mitjançant codis QR.

El Museu de les Terres de l’Ebre ha col·laborat en la creació de l’Espai d’Acollida Turístic i Esportiu realitzant els continguts dels plafons i la georeferenciació i confecció dels diferents itineraris per la serra de Godall que es mostren a aquest equipament.

La Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre serà gestionada per un consorci públic

índiceL’ens estarà integrat pels quatre consells comarcals i abastirà el gruix de les competències ambientals del territori

 (ACN).- La Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre serà gestionada, finalment, a través d’un consorci públic que constituiran els quatre consells comarcals. Tot i que, aquest estiu, la Generalitat havia previst constituir una societat privada que gestionés aquesta Reserva, finalment, s’ha optat per aprofitar l’ens que estaven impulsant els consells comarcals de l’Ebre per coordinar i impulsar les polítiques ambientals del territori. L’objectiu és que el consorci estigui plenament operatiu a principis d’any, i que els emprenedors i empresaris ebrencs puguin utilitzar la nova marca que generarà la Reserva aquest 2014. Pel que fa al finançament, el Govern ja n’ha garantit els recursos.

El Govern ha optat, finalment, per fer servir el nou consorci de polítiques ambientals que estaven impulsant des dels consells comarcals per gestionar també la Reserva de la Biosfera. Actualment, s’està en fase d’elaboració dels estatuts del nou ens amb l’objectiu que estigui operatiu a principis d’any.

Aquest consorci, que també integrarà l’actual CODE, s’encarregarà, com ha explicat el codirector tècnic del CODE, Josep Aragonès, de gestionar, coordinar, i executar les competències ambientals dels municipis i de gestionar la Reserva. La Generalitat estarà representada per la Delegació del Govern a les Terres de l’Ebre que serà l’organisme de qui pivotarà aquesta governança. A més, s’aprofitarà el paper del consell promotor de la candidatura EbreBiosfera per transformar-lo en un consell consultiu, on hi seran les més de seixanta entitats que van impulsar la candidatura, així com la Cambra de Comerç de Tortosa i el Campus de l’Ebre de la URV.

Aquest funcionament més institucional es veurà reforçat per la creació de dos observatoris d’indicadors, un ambiental i l’altre socioeconòmic; així com de dos taules de coordinació dels sectors agroalimentari, per una banda, i turístic. També s’ha decidit constituir quatre comissions de treball consultives: economia, patrimoni cultural, patrimoni natural, i agricultura.