Posts

1.200 persones protesten contra la llei Wert i les retallades a Tortosa

835297

Algunes de les pancartes que han mostrat els pares d’alumnes de la comunitat educativa de les Terres de l’Ebre en la manifestació contra la LOMCE d’aquest dijous a Tortosa (Foto A.Ferras)

El sindicats apunten que un 30% dels professors han secundat la vaga i destaquen la implicació dels pares i els nens

 (ACN).- A quarts de set de la tarda d ‘ahir  va començar la manifestació contra la LOMCE, la LEC i les retallades en educació a Tortosa on hi van participar unes 1.200 persones. La comunitat educativa de les Terres de l’Ebre ha respost amb contundència a la jornada reivindicativa d’ensenyament d’aquest dijous. Al matí uns 200 estudiants de secundaria ja es van manifestar pels carrers de la capital del Baix Ebre i, segons els sindicats, un 30% dels professors a primària i un 35% a secundària  haurien secundat la vaga. Com ha ressaltat Marc March, de CCOO, el més destacat  va ser la baixa assistència d’alumnes a les aules, de només un 40%, fet que demostra la implicació dels pares en la lluita per defensar els drets dels alumnes. (més informació a l’ ACN)

Impulsen la candidatura perquè la Tortosa antiga sigui reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat

UNESCOUn grup promotor format per escriptors, artistes i acadèmics abandera el projecte per a obtenir el reconeixement davant la UNESCO

Tortosa (ACN).- La candidatura perquè la Tortosa antiga sigui reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO ha començat a caminar amb el suport d’entitats i personalitats del món artístic, acadèmic i de les lletres de la ciutat. El seu objectiu és redactar i presentar un projecte davant l’organisme internacional per reconèixer, impulsar la conservació i dinamitzar turísticament el patrimoni. Els responsables de la candidatura confien ara en obtenir el suport d e les administracions locals i territorials per fer front a un procés que podria allargar-se un mínim de dos anys.

De fet, el projecte aspira a superar l’àmbit exclusivament tortosí i a implicar la resta de les Terres de l’Ebre.

 La iniciativa de la candidatura popular arriba després que la Generalitat reconegués fa uns mesos, amb un decret, la possibilitat que entitats i ciutadans poguessin presentar les seves propostes perquè puguin ser escollides, en primera instància per la Generalitat i en segona pel govern espanyol, per elevar-les a la consideració de la Unesco. Segons ha explicat un dels tres coordinadors del projecte, el president d’Amics dels Castells de Tortosa i regidor d’ICV, Jordi Jordan, es tracta d’aconseguir que el conjunt històric de Tortosa, ja declarat d’interès nacional des de 1976, pugui rebre aquest reconeixement per impulsar la seva preservació i dinamitzar el turisme cultural al seu voltant i a les Terres de l’Ebre en general.

 L’aval de l’exdirector general de la Unesco, Federico Mayor Zaragoza, amb arrels familiars tortosines, i el reconeixement internacional que suposar la recent declaració de les Terres de l’Ebre com a reserva de la biosfera han acabat d’esperonar un projecte que ja va ser plantejat amb una moció d’ICV al ple de l’Ajuntament de Tortosa arran d’un estudi de la URV que apuntava aquesta opció.

 En aquella ocasió, però, la idea va ser desestimada per la majoria de l’equip de govern de CiU. Ara, els promotors confien que, un cop perfilada i malgrat no ser un requisit legal en el procediment -però sí per “sentit comú”-, la proposta pugui rebre el suport del consistori tortosí, el de les institucions de les Terres de l’Ebre, de la Generalitat així com de la societat tortosina i del territori per poder reeixir.

 Jordan, juntament amb el director de l’arxiu històric de les Terres de l’Ebre, Albert Curto, i la doctora en Història de l’Art Maria Victòria Almuni, coordinaran l’equip que redactarà la proposta tècnica que serà elevada a les administracions. “Serà un procés llarg”, segons Jordan, tot apuntant que si el projecte va superant  tots els sedassos i seleccions podria ser sotmès a consideració de la Unesco just d’aquí uns dos anys, al juliol de 2015.

 Curto ha admès, que per ell mateix, el patrimoni arquitectònic i monumentalo dela Tortosa antiga no suposa, actualment, tant quantitativa com qualitativament -especialment pel deteriorament d’alguns espais- una oferta que per ella mateixa pugui aconseguir el reconeixement. En aquest sentit, ha avançat que l’informe prioritzarà “conceptes que no són monumentals”, que van més enllà d’aquest patrimoni, des d’un enfocament “conjunt”. “També hem d’incloure l’aspecte territorial. Hauríem de polir animadversions”, ha precisat, tot recordant l’exemple de la Tarraco romana, que va aconseguir sumar al projecte els pobles veïns.

Per al responsable de l’arxiu i gran expert en la història local, Tortosa i les Terres de l’Ebre es poden identificar plenament amb el concepte d'”hàbitat continuat”, definit ja des de les cròniques de l’època romana, amb un important grau d’interacció amb l’entorn -l’explotació dels Ports, el delta de l’Ebre o del riu- sense que hagi “sofert excessius canvis” en la seva configuració. “No hi ha tants llocs que tinguin l’estructura de canals, l’aigua i la colonització del delta”, ha exemplificat. No només això, des del punt de vista històric, Tortosa i l’Ebre han estat les portes d’entrada i sortida de la península Ibèrica a la Mediterrània.

Al costat dels coordinadors, s’ha configurat un grup promotor format per diferents personalitats del món cultural, acadèmic i associatiu de la ciutat i les Terres de l’Ebre: l’escriptor Gerard Vergés, l’historiador Josep Sànchez Cervelló, l’escultor Àngel Acosta, el periodista Xavier Garcia, els Amics i Amigues de la Unesco, el president de la Lliga contra el Càncer, Francesc Vallespí, l’artista Leonardo Escoda, l’activista Marcia Cinta Llasat, el ceramista Joan Panisello, el periodista Oriol  Gracià, la professora de la URV Núria Gil, el músic Artur Gaia, el professor Emigdi Subirats, la galerista Cinta Dalmau o l’historiador de l’art Jacobo Vidal.

La Festa del Renaixement de Tortosa oferirà 70 espectacles diaris de companyies franceses i autòctones

Foto: Renaixement

Foto: Renaixement

L’Ajuntament, que mantindrà un pressupost de 170.000 euros, confia a superar els 200.000 visitants de la passada edició

Tortosa (ACN).- La divuitena la Festa del Renaixement de Tortosa posarà en escena sobre els carrers i espais del nucli antic de la ciutat una setantena d’espectacles diaris, entre els pròxims 18 i 21 de juliol. Per aquesta edició, l’organització de l’Ajuntament de Tortosa ha apostat per concentrar l’oferta internacional amb la contractació de sis companyies franceses juntament amb propostes de grups de la pròpia ciutat i de la resta del país. Amb aquest calendari d’actes, que inclou la tradicional cerimònia d’obertura o la desfilada de més 3.000 persones vestides d’època, i la campanya de promoció mediàtica endegada durant les últimes setmanes l’Ajuntament de confia a superar els 200.000 visitants de l’any passat.

 Amb un pressupost que es manté al voltant dels 170.000 euros, l’Ajuntament ha dissenyat una programació amb l’objectiu de mantenir el nombre d’espectacles i la seva qualitat intentant optimitzar els recursos. Per aconseguir-ho, ha explicat el regidor de Festes, Domingo Tomàs, aquest cop l’organització ha apostat per sis companyies estrangeres d’un únic país, França, que desplegaran espectacles de música itinerant així com de teatre i ambientació de carrer. És el cas de ‘Mytik Itak’, de Théâtre de l’Alauda o la representació d’espadatxins Scarashow, de la Cie Scaramouche, entre d’altres, que es podran veure per cinc euros l’entrada a la plaça de l’Absis, així com l’espectacle itinerant Saboï

 El gruix de la graella el formaran, però, companyies catalanes i de la pròpia ciutat de Tortosa, la “base” de la Festa, segons ha destacat Tomàs, que ha lloat la qualitat d’aquestes propostes i la seva vocació exportadora. Així, al marge de la ja clàssica i reconeguda ‘La Taverna d’Enrico’, a les Avançades de Sant Joan per 11 euros, els graduats de la primera promoció de l’Escola Municipal de Teatre representaran Hamlet al Palau Episcopal -sis euros-; els joves alumnes del centre oferriran ‘El petit somni d’una nit d’estiu’ -dos euros-; el jove Cur Flumine tortosí interpretaran la ‘Cantina dels Galifardeus’ -3 euros- al Conven de la Puríssima; i la Coral Vent de Dalt ‘Cantem a l’amor cortès’ -4 euros- a la Cripta de la Reparació.

 La Festa, però, tornarà a tenir en els seus actes tradicionals pels carrers del nucli antic de Tortosa alguns dels seus punts àlgids. La cerimònia d’obertura de portes, jurament dels procuradors i el pregó, enguany a càrrec del conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, congregarà unes 800 persones vestides d’època, abanderats i diferents elements del seguici popular. Els comerciants tornaran a implicar-se també en els actes amb el ‘Taulell al Carrer’, hi haurà una missa d’època i tancarà la Festa la gran desfilada de diumenge, amb unes 3.000 persones vestides de l’època, així com una cada cop més notòria oferta gastronòmica relacionada.

 L’organització vol consolidar els espais del nucli antic on durant els últims sis anys s’ha desenvolupat la festa, “adaptant-se” a la transformació urbanística que ha tingut lloc amb el Pla Integral del Nucli Antic de Tortosa amb els ajuts de la llei de Barris. Enguany, ha apuntat Tomàs, la idea és potenciar un dels dos grans eixos d’accés a la Dolors, la plaça de Sant Joan i el carrer del Replà.

 L’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha destacat la participació i implicació del teixit social tortosí -amb la participació de més de 1.500 voluntaris- en l’esdeveniment com una de les claus del seu èxit fins convertir-la en una festa “molt potent, amb elements homologables internacionalment”. Com a exemple també, ha citat que en aquesta edició, per primer cop, sis campaments que durant els dies de festa s’estableixen al nucli antic estaran impulsats per entitats i veïns de la mateixa ciutat -anteriorment eren majoritàriament francesos-. També ha destacat les setze produccions locals d’espectacles “Oferim un gran contingut i un aparador perquè els interessats vinguin a fer contractacions a Tortosa. Alguns ja s’exporten”, ha reblat Bel.

 Enguany, el consistori confia a superar els 200.000 visitants que, calcula, hi van passar l’any passat, generant un impacte econòmic d’entre 4 i 6 milions d’euros per a la ciutat. Amb aquesta intenció s’ha programat des de fa setmanes un campanya de promoció de la ciutat basada en la Festa a diferents mitjans de comunicació nacional així com una exposició itinerant. “No només volem que vingui la gent a la Festa sinó estendre-la al llarg de l’any. Desestacionalitzar-la una mica”, ha dit Bel, que s’ha mostrat satisfet pels resultats que està donant a priori la campanya, amb 400 visites diàries a la web www.festadelrenaixement.cat i nombroses reserves hoteleres per aquests dies.

 L’organització, a més, ha editat 50.000 exemplars d’un programa de 64 pàgines que es repartirà amb les entrades als espectacles de pagament, així com flyers en diferents idiomes i un programa desplegable en versió reduïda.-

A Santa Bàrbara cauen 18 litres per metre quadrat en menys de deu minuts

Tallen la C-12 a Tortosa a conseqüència de l’acumulació d’aigua pel fort xàfec del migdia

aigua ba

El “barranquet” ahir a les 15:00h. (Foto:J.Roig)

(J.Roig/ACN).-El fort xàfec que va caure ahir cap a tres quarts de tres a diverses localitats del territori va deixar al nostre municipi 18 litres per metre quadrat en menys de 10 minuts,sense que afortunadament provoques desperfectes importants,però fent que la zona del “barranquet” acumules en poc temps un bona quantitat d ‘aigua.
Segons ens informaven a Ulldecona i a la mateixa hora,l’ aigua acumulada va ser de 28 litres amb 20 minuts.

A Tortosa la carretera C-12 a l’alçada de Ferreries,va tenir que ser tallada a conseqüència de la important acumulació d’aigua pel fort xàfec que també va afectar la ciutat amb 27 litres metre quadrat i en pocs  minuts.. Un vehicle va quedar atrapat en aquest punt i el conductor en va sortir il·lès, segons informa l’Ajuntament tortosí. L’aiguat va provocar també problemes a la plaça Terres de l’Ebre, especialment per accedir al pont del Mil·lenari.

L’avinguda Generalitat,també a Tortosa , al punt on hi havia el pont del tren,va recollir el fang i la pluja que va caure a la part alta de la ciutat i hi va haver-hi problemes puntuals per transitar-hi.

La tempesta va deixar altres  registres importants en poblacions com ara Mas de Barberans, amb 53 litres o l’Observatori de l’Ebre, a Roquetes, amb 35 litres