Posts

L’Ajuntament de Tortosa desallotja catorze persones de cases pròximes als dos immobles esfondrats

839541

Muntanya de runa dels dos edificis esfondrats al barri de Santa Clara de Tortosa (Foto Anna Mayor)

La dona ferida per un impacte de runa al cap evoluciona favorablement i el seu estat és lleu

(ACN).- L’Ajuntament de Tortosa ha hagut de desallotjar catorze persones més d’edificis pròxims als dos immobles esfondrats aquest dilluns. L’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha explicat que serveis socials de l’Ajuntament s’ha encarregat de la reubicació d’aquests veïns, i que la majoria tornaran a casa en menys d’una setmana. El desallotjament s’ha fet perquè es pugui fer la neteja de runa del carrer així com l’enderroc d’una de les parets que ha quedat en peu. L’alcalde ha explicat també que, a més de l’atestat de la Policia Local, ha encarregat un informe als serveis tècnics municipals i un a l’empresa que estava duent a terme les tasques d’enderroc per saber les causes exactes de l’esfondrament.

Segons ha explicat l’alcalde, l’Ajuntament havia decretat l’estat de runa dels dos immobles esfondrats, del carrer Garrofer 5 i 7, així com d’un colindant del carrer Progrés número 4. Com els propietaris no s’havien fet càrrec de l’enderroc, l’Ajuntament havia decidit actuar subsidiàriament. L’obra, de complexitat tècnica, havia estat adjudicada fa més d’un mes però les tasques d’enderroc no s’havien iniciat fins fa una setmana perquè era necessària una màquina específica que fins llavors no estava disponible.

Tot i que s’està a l’espera dels informes dels serveis tècnics i de la pròpia empresa que feia l’enderroc, l’alcalde ha explicat que l’esfondrament s’ha produït fruït de la mateixa acció de les tasques d’enderroc. La complexitat de l’obra feia que els tècnics municipals supervisessin les tasques contínuament i, de fet, ha estat un tècnic municipal qui aquest dilluns ha alertat d’unes escletxes que posaven en risc la seguretat dels treballadors i ha ordenat que sortissin del immoble. Poc després s’ha produït l’esfondrament de dos edificis i d’una part del tercer que també estava declarat en runa.

L’alcalde també ha explicat que en el moment dels fets, i a uns quinze metres d’on ha caigut la casa, hi havia tres vianants que estaven al barri de Santa Clara per motius professionals. Quan s’ha produït l’esfondrament, un tros de teula o de maó ha anat rebotant i li ha caigut al cap d’una dona de 44 anys, que ha estat traslladada a l’Hospital Verge de la Cinta, on li han fet les proves necessàries que han descartat qualsevol lesió greu.

Des de l’oposició, el grup municipal del PSC ha denunciat l’alcalde i el govern municipal pel retard en l’actuació d’aquest espai, i han recordat que han alertat d’aquesta situació en els darrers tres plens municipals. Els socialistes han demanat a Bel que “compleixi” les seves obligacions com alcalde, i que l’Ajuntament actuï on calgui per evitar noves situacions com aquesta.

L’alcalde, Ferran Bel, ha qualificat el comunicat del PSC de “política de voltors”, i ha lamentat que ni el portaveu ni cap regidor socialista de l’Ajuntament s’hagi posat en contacte amb ell per interessar-se per l’accident. “Si dels problemes volen treure rèdit polític és molt trist i lamentable”, ha afegit. ).

La inversió de la Generalitat a l’Ebre serà de 18,4 milions d’euros, la més minsa de Catalunya

838310

El delegat del Govern a Tarragona, Joaquim Nin, va ser l’encarregat de presentar ahir dimecres la proposta de l’executiu català per al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre –

 

 

 
lamarfanta.- El pressupost de la Generalitat per al 2014 preveu unes inversions per valor de 18,4 milions d’euros a les Terres de l’Ebre. En total, són el 2,2 per cent de les inversions previstes en el conjunt de Catalunya, tot esdevenint la regió del país amb menys inversió del govern català. En aquest sentit, les principals actuacions programades pel govern són l’acabament de l’escola Sant Llàtzer de Tortosa; la nova comissaria dels Mossos d’Esquadra a l’Ametlla de Mar i la futura estació d’autobusos de la ciutat d’Amposta. De fet, la inversió de la Generalitat al territori ha caigut un 75%, principalment perquè ja que no hi figuren les partides dels regadius del canal Xerta-Sénia i del reg de la Terra Alta. A més, l’Ebre és el segon territori de Catalunya en què més baixa la inversió, per darrera de les comarques de Girona.

Per comarques, el projecte de pressupost preveu nova inversió per import de 7,9 milions per al Baix Ebre, dels quals 3,59 milions es destinaran a les obres de construcció de l’escola Sant Llàtzer de Tortosa, ja en marxa, i 1,79 milions d’euros més per a la nova comissaria dels Mossos d’Esquadra a l’Ametlla de Mar. Al Montsià, dels 3,8 milions d’euros que rebrà la comarca, 1,5 milions corresponen a la nova estació d’autobusos d’Amposta. També rep una partida de 315.000 euros el casal de gent gran d’Alcanar. A la Ribera d’Ebre, la Generalitat estima una inversió de 5,2 milions d’euros, on destaquen els 300.000 euros per a portar a terme les obres d’adequació del castell de Miravet. Finalment, a la Terra Alta li correspondran 1,3 milions d’euros, dels quals 300.000 euros es destinaran a l’ampliació de residències.

El delegat del Govern a Tarragona, Joaquim Nin, va ser l’encarregat de presentar el passat dimecres la proposta de l’executiu català per al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

La Plataforma d’ afectats per l’ hipoteca denuncia que el tancament de Bankia deixa desemparades 15 famílies a l’Ebre

rodapremsabankia28-10

La portaveu de la PAH, Txell Teruel.

La PAH Terres de l’Ebre, en roda de premsa dilluns al matí davant l’oficina de Bankia de la Plaça Alfons de Tortosa, va denunciar que aquesta entitat tancarà totes les sucursals a les Terres de l’Ebre el pròxim 22 de novembre.

(Redacció/J.Roig/Lamarfanta).-Denuncien que  Bankia, entitat rescatada amb diners públics, amb els diners de la ciutadania, es nega a mantenir reunions amb les afectades de les Terres de l’Ebre. La PAH es queixa  així d l’abandonament de Bankia de totes les persones i famílies afectades, amb tractes vexatoris, i amb una prepotència inaudita. Un dels afectats va llegir davant el mitjans que van acudir a la convocatòria de premsa ,el document a traves del qual expliciten la seua queixa i el seu malestar
La portaveu de la PAH, Txell Teruel, ha explicat que aquest proper mes de novembre, els dies 8 i 22, hi ha previstos dos desnonaments que fins al moment no han pogut paralitzar. Teruel  va afegir que la situació cada vegada és més greu, i que cada dia hi ha més afectats per la hipoteca .

Això comportarà que no hi haurà cap oficina d’aquesta entitat a la zona i, si volen mantenir la relació amb el seu banc hauran de desplaçar-se,a partir del 22 de novembre, a la ciutat de Tarragona, on romandran les dues úniques oficines de la província. La plataforma es pregunta que ,si molts no tenen ni per menjar, com poden pretendre que facin 100 km, amb les despeses que aquests desplaçaments suposen?

La PAH Terres de l’Ebre denuncia aquesta situació, ja que la considera injusta pel menyspreu mostrat a les famílies afectades, i reclama un interlocutor que es desplaci dos cops al mes a la zona i que doni solució als casos de desnonaments que l’entitat té a la província.

Per al dia 22 de desembre hi ha previst un desnonament el qual tampoc volen parar ni negociar sortides per una família amb tres fills. L’única solució que donen és el carrer, incomplint així la resolució del Tribunal d’Estrasburg.

Indignació entre els pagesos del Delta pel sobreseïment de la causa sobre la propagació del caragol maçana

El sindicat UP lamenta que la justícia doni el delicte per prescrit i critica que es permetés instal·lar una empresa d’espècies exòtiques al Delta

L'Aldea. Cargol inva(ACN).- Els arrossaires del delta de l’Ebre han rebut amb indignació la decisió del jutjat d’Instrucció número 5 de Tortosa d’arxivar la causa sobre l’origen de la propagació del caragol maçana al Delta en considerar que el delicte ja ha prescrit. Com ha lamentat el responsable nacional del sector de l’arròs d’UP, Dani Forcadell, “es torna a demostrar que les empreses i persones que agredeixen el medi ambient finalment no tenen cap tipus de càstig”. Forcadell ha assegurat que la plaga del caragol maçana demostra que va ser “un error” permetre la instal·lació d’una empresa d’exportació d’espècies exòtiques al cor del Delta de l’Ebre i també que les administracions no hi van fer suficients controls.

Des d’UP, consideren que el problema de la plaga “demostra la falta d’actitud i la negligència” del Govern de l’època per permetre la instal·lació d’una empresa d’espècies tropicals “al cor del Delta” i que no se’n va fer els suficients controls i inspeccions per evitar aquest problema mediambiental i econòmic. Forcadell recorda que s’haurien escapat de Promotora Bama altres espècies invasores tot i que ha estat el caragol maçana la que més ha afectat els cultius. “Al final per prescripcions i coses estranyes de la justícia, l’empresa ‘se’n va de rositas'”, ha sentenciat Forcadell.

Malgrat que tots els indicis apunten que l’origen de la plaga del caragol maçana al delta de l’Ebre estaria en les instal·lacions de l’empresa d’exportació d’espècies exòtiques, Promotora Bama, que estava ubicada al terme municipal de l’Aldea (Baix Ebre), l’auto de la jutgessa considera que el delicte ha prescrit. “L’empresa es queda lliure i el problema es queda al territori”, ha apuntat Forcadell.

Segons la informació de què disposa el sindicat agrari d’UP, la Generalitat recorrerà aquesta decisió del jutjat de Tortosa a l’Audiència de Tarragona. En canvi, les esperances perquè finalment es reclamin responsabilitats a Promotora Bama són poques si la justícia estableix un termini de tres anys per donar per prescrit el delicte.
Cal recordar que segons l’auto judicial, els primers exemplars de caragol maçana haurien penetrar al Delta entre els anys 2003 i 2004 però no va ser fins als anys 2008 i 2009 que es va donar l’alerta per la seva expansió al marge esquerre.
Els pagesos recorden que ha estat en els darrers dos anys quan aquesta espècie invasora ha generat importantíssim danys a les collites de l’arròs. Alguns agricultors han perdut fins a 54 euros per hectàrea en aquesta campanya arrossaire al que hauran de sumar una pèrdua de les ajudes europees que se’ls retiren per poder aplicar les mesures del pla de xoc que s’aplicaran en els propers mesos per frenar el caragol maçana.