Posts

La Unesco declara les Terres de l’Ebre nova reserva de la biosfera

800489

El Delta de l’Ebre (Foto ACN)

El Consell Consultiu Internacional per a les Reserves de la Biosfera va recomanar l’aprovació després del segon intent de la candidatura ebrenca

(ACN).- La Unesco ha declarat les Terres de l’Ebre com a nova reserva de la biosfera. La decisió s’ha pres aquest dimarts a París en una reunió del Consell Internacional de Coordinació del Programa sobre l’Home i la Biosfera (MAB). El Consell Consultiu Internacional per a les Reserves de la Biosfera va recomanar l’aprovació de la candidatura ebrenca en el seu segon intent després que amb el primer intent frustrat del passat 2012 el Govern hagués decidit reformular la candidatura per optar de nou al reconeixement. Les Terres de l’Ebre ocupen 367.729 hectàrees de superfície i tenen una població de 190.000 habitants.

 

El reconeixement com a Reserva de la Biosfera significa per a les Terres de l’Ebre una oportunitat que “ha de comportar noves aportacions econòmiques, difusió internacional del territori i el reconeixement dels seus valors patrimonials”, ha destacat Pelegrí, el qual ha afirmat que “serà una eina per cohesionar i gestionar millor el territori”. Segons ha dit, la reserva de la biosfera és “una marca de qualitat reconeguda mundialment que farà compatible la preservació de l’entorn amb el desenvolupament econòmic sostenible de les Terres de l’Ebre”.

Pel conseller, l’elecció, a més de representar “un revulsiu per al territori i contribuir a la millora de les condicions socioeconòmiques”, també suposarà “un model de la unió de les Terres de l’Ebre”, perquè per aconseguir-ho “s’ha fet un treball en el qual han participat tots els estaments socials, i que ha comptat amb la complicitat i el consens del territori”.

Segons Pelegrí, la candidatura és “una bona oportunitat per situar Catalunya i les Terres de l’Ebre en el mapa internacional”.

La designació també s’ha rebut amb entusiasme a les Terres de l’Ebre. El delegat del Govern, Xavier Pallarès, ha afirmat que aquest nomenament de la UNESCO és “una gran oportunitat per a les nostres comarques, és un revulsiu per potenciar els actius amb què compta el territori i ara hem d’aprofitar-ho”.

Així mateix, el president de la Cambra de Comerç de Tortosa, José Luís Mora, ha volgut destacar que aquest nomenament situa a les Terres de l’Ebre “a nivell internacional posant en valor, principalment, els nostres actius turístics”. “De la mateixa manera elaborant una bona estratègia i gestió podem arribar a desenvolupar valor afegit dels productes agraris del nostre territori”, ha dit. Des de la Cambra esperen que l’EbreBiosfera “pugui donar un impuls i sigui un revulsiu a l’actual realitat socioeconòmica, fet que tant necessita el territori.

La candidatura va sorgir de la mateixa societat civil i ha estat impulsada per una setantena d’institucions i entitats socioeconòmiques de les quatre comarques de l’Ebre, entre elles el Consorci de Serveis Agroambientals de les comarques del Baix Ebre i Montsià (CODE) i la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa. A més, compta amb 55 administracions locals del territori que ja han expressat el seu suport a través de l’aprovació de mocions en els plens municipals.

 

 

Les Terres de l’Ebre, seleccionades de nou per esdevenir reserva de la biosfera

(Foto:openwifizone.es)

(Foto:openwifizone.es)

El Consell Consultiu Internacional per a les Reserves de la Biosfera recomana l’aprovació de la candidatura, que ha exclòs els municipis nuclears

 (ACN).- El segon intent de candidatura perquè les Terres de l’Ebre esdevinguin reserva de la biosfera, aquest cop, excloent els municipis nuclears i més industrialitzats del nord de la Ribera d’Ebre, ha superat un nou tràmit. El Consell Consultiu Internacional per a les Reserves de la Biosfera ha recomana l’aprovació de la candidatura ebrenca. La decisió definitiva tindrà lloc entre els pròxims 27 i 30 de maig en el marc de la 25a reunió del Consell Internacional del Programa MAB -sigles en anglès del programa Home i Biosfera-, que tindrà lloc a la seu de la Unesco a París. Després del primer intent frustrat del passat 2012, el Govern va decidir reformular la candidatura per optar de nou al reconeixement.

 

Els presidents dels Consells Comarcals ebrencs diuen que la fusió dels consorcis de residus podria ser prompte una realitat.

Abocador de Tivissa quan encara estava buit.(Foto Gepec)

Abocador de Tivissa quan encara estava buit.(Foto Gepec)

(Redacció/J.Roig).-La seu del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre va acollir el passat dijous la  reunió de treball dels quatre presidents dels consells comarcals de les Terres de l’Ebre. Entre altres qüestions que van abordar els presidents comarcals destaca la de la possible fusió dels consorcis de residus de les Terres de l’Ebre. En aquest sentit el president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Jordi Jardí, va dir que “les diferències són salvables” i “els criteris són comuns: optimització, estalvi,  minimitzar estructures i augmentar la qualitat del servei”. Segons Jardí, “s ‘estan  buscant els punts d’encontre que possibilitin que aquesta fusió sigui el més imminent possible”. A més, el president de la Ribera d’Ebre va recordar que  la gestió realitzada al Consorci per a la Gestió dels Residus Municipals de les comarques de la Ribera d’Ebre, el Priorat i la Terra Alta “és un bon model a seguir”.
Per la seva part, el president del Consell Comarcal del Baix Ebre, Lluís Soler, reiterava que “la línia de treball encetada és molt bona i que es podria arribar a un acord en les pròximes setmanes, atenent a tres criteris que comparteixen els 4 presidents : l’equilibri territorial, una reducció de costos necessària i imprescindible, i la simplificació d’estructures”.

De fet, els alcaldes del Baix Ebre i Montsià ja van aprovar fa unes setmanes l’encàrrec d’estudis tècnics per verificar la viabilitat d’una fusió dels consorcis de les dues comarques, que permetria un estalvi d’1 milió d’euros, per exemple en estructura administrativa. L’estalvi es podria traduir en una reducció de les taxes d’escombraries que han de pagar els ciutadans.

7 pobles de la Terra Alta i la Ribera, afectats per un permís d’extracció mitjançant ‘fracking’

Detall del sistema de fractura hidràulica (Fracking) (Foto:lemonlimemoon.blogspot.com.es)

 Una empresa d’extracció d’hidrocarburs, Frontera Energy Corporation, ha demanat permisos al Ministeri d’Indústria per extraure gas en una zona de 103.608 ha a cavall entre les Terres de l’Ebre, Lleida i l’Aragó mitjançant la polèmica tècnica de la fracturació hidràulica (fracking).

(Sofia Cabanes/J.Roig).-Els primers en dur a terme alguns tipus d ‘acció contra aquesta nova amenaça al territori  van ser els socialistes d’ Ulldecona que fa unes setmanes van presentar una moció al ple de l ‘Ajuntament contra aquesta agressiu sistema de prospecció subterrània , la fractura hidràulica o fracking ,moció que va ser aprovada  per unanimitat .

Ara  ha estat la federació d’ERC a les Terres de l’Ebre qui denunciava que també al territori ebrenc s ‘estaria fent gestions per dur a terme prospeccions fraking Els republicans  lamentaven en una roda de premsa l’opacitat amb què s’ha dut tot este procés en un territori on hi estarien afectats 7 pobles del nord de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre en la totalitat del seu terme municipal o de forma parcial: Riba-Roja d’Ebre, Ascó, Flix, la Fatarella, Vinebre, Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca.

El permís es va demanar al Ministeri d’Industria –qui té competències en el cas que el projecte d’extracció supere els límits territorials de més d’una comunitat autònoma– el febrer del 2011. Però el fet de conèixer ara l’agressivitat d’esta tècnica ha fet saltar totes les alarmes. “Es tracta d’una tecnologia potencialment perillosa, de la qual no es coneixen els efectes. Incideix, sobretot, en l’esgotament dels recursos fòssils, un model que creiem que ha de canviar, i posaria en joc l’economia de les zones afectades. Els aqüífers de la conca de l’Ebre, per exemple, la qual cosa és una temeritat”, ha manifestat el regidor de promoció econòmica a l’Ajuntament de Flix, Francesc Barbero.

L’empresa, una SL amb seu social a Madrid, de moment no hauria fet cap visita al territori adreçant-se a ajuntaments o a propietaris de terrenys afectats. “No tenim cap informació i aquesta és esta una de les principals queixes, l’opacitat en tot el procés”, ha lamentat Barbero. D’altra banda, però, el regidor de Flix ha reconegut que el fet de no haver-se atorgat encara aquest permisos, tot i que la petició es va fer fa dos anys, “aporta un cert grau d’optimisme” respecte d’alres permisos, com els de la Catalunya Central, que s’han donat amb molta més celeritat.