Posts

La inversió de la Generalitat a l’Ebre serà de 18,4 milions d’euros, la més minsa de Catalunya

838310

El delegat del Govern a Tarragona, Joaquim Nin, va ser l’encarregat de presentar ahir dimecres la proposta de l’executiu català per al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre –

 

 

 
lamarfanta.- El pressupost de la Generalitat per al 2014 preveu unes inversions per valor de 18,4 milions d’euros a les Terres de l’Ebre. En total, són el 2,2 per cent de les inversions previstes en el conjunt de Catalunya, tot esdevenint la regió del país amb menys inversió del govern català. En aquest sentit, les principals actuacions programades pel govern són l’acabament de l’escola Sant Llàtzer de Tortosa; la nova comissaria dels Mossos d’Esquadra a l’Ametlla de Mar i la futura estació d’autobusos de la ciutat d’Amposta. De fet, la inversió de la Generalitat al territori ha caigut un 75%, principalment perquè ja que no hi figuren les partides dels regadius del canal Xerta-Sénia i del reg de la Terra Alta. A més, l’Ebre és el segon territori de Catalunya en què més baixa la inversió, per darrera de les comarques de Girona.

Per comarques, el projecte de pressupost preveu nova inversió per import de 7,9 milions per al Baix Ebre, dels quals 3,59 milions es destinaran a les obres de construcció de l’escola Sant Llàtzer de Tortosa, ja en marxa, i 1,79 milions d’euros més per a la nova comissaria dels Mossos d’Esquadra a l’Ametlla de Mar. Al Montsià, dels 3,8 milions d’euros que rebrà la comarca, 1,5 milions corresponen a la nova estació d’autobusos d’Amposta. També rep una partida de 315.000 euros el casal de gent gran d’Alcanar. A la Ribera d’Ebre, la Generalitat estima una inversió de 5,2 milions d’euros, on destaquen els 300.000 euros per a portar a terme les obres d’adequació del castell de Miravet. Finalment, a la Terra Alta li correspondran 1,3 milions d’euros, dels quals 300.000 euros es destinaran a l’ampliació de residències.

El delegat del Govern a Tarragona, Joaquim Nin, va ser l’encarregat de presentar el passat dimecres la proposta de l’executiu català per al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

Gandesa descobreix restes de cinc palaus medievals al seu nucli antic

element_21056_Gandesa

Nucli antic de Gandesa (Foto gencat)

Gandesa fou escenari d’un boda reial  i unes Corts Generals de la Corona d’Aragó .
(Diari de Tarragona).– L’equip d’arquitectes del pla director de rehabilitació integral del centre històric de Gandesa amb l’assessorament de l’historiador Anton Monner han descobert restes de fins a cinc palaus d’època medieval al nucli antic de la capital terraltenca.

Gandesa fou escenari d’un boda reial entre la corona catalano-aragonesa i el Regne de Castella el 1319 i unes Corts Generals de la Corona d’Aragó pocs anys després, el 1338.

Diversos historiadors afirmen que la celebració d’aquests esdeveniments haurien requerit d’una infraestructura d’estada i allotjament suficient. Ara bé, els successius episodis bèl·lics patits per Gandesa al llarg dels segles, entre ells diversos setges, han desfigurat la planta d’aquests edificis nobles.

Així les coses, l’equip redactor del pla trucà a les portes dels propietaris de les vivendes susceptibles de conservar restes per aprofundir el seu estudi.

Les conclusions, explica l’alcalde de Gandesa, Carles Luz, al Diari són reveladores. «Hem trobat nombroses arcades gòtiques als baixos de diverses vivendes», explica. Per la seva disposició al llarg dels habitatges, s’estima que podrien correspondre a cinc palaus, situats a l’entorn de l’església i al carrer Major. L’edifici just davant de la portalada del temple n’és un exemple. En procés de rehabilitació, els baixos dels edificis conserven unes arcades gòtiques d’impressionant factura. En altres casos, les arcades conviuen amb els vehicles aparcats en un garatge.

En breu, l’equip redactor presentarà en públic els resultats del treball de camp, «on dibuixarem la distribució d’aquests palaus sobre el centre històric», afegeix l’alcalde.

A banda de protegir els edificis i les restes d’alt valor hisòric, el pla director pretén rehabilitar aquesta àrea per fomentar-hi el comerç i el turisme amb l’aprofitament fins on sigui possible d’aquests elements arquitectònic del passat medieval de Gandesa.

No només això, Luz anuncià al Diari que l’ajuntament treballa fa mesos en l’organització d’una festa de recreació de la boda reial, a l’estil del certàmens d’època medieval i renaixentistes que es celebren a Catalunya.
La teatralització de la boda esdevindria el punt central d’una festa de recreació que abastaria els carrers senyorials de Gandesa, entre ells el carrer Major i Miravet.
En aquest sentit, Gandesa ha aconseguit l’ajut de prestigiós dissenyador de vestuari de cinema i teatre, Antonio Belart, fill de Gandesa i premi a la millor edició artística en la segona edició del Premis Gaudí 201o per la pel·lícula ‘The Frost (El Gebre)’. «Viu entre Madrid i Barcelona però visita bastant sovint Gandesa. Tenim el seu suport i també el del grup de teatre local, que s’ha recuperat», apunta Luz.
El nucli antic, a més, conserva altres cases nobles com el palau gòtic de Ca l’Inquisidor, l’edifici d’època medieval de Ca Sunyer i el palau barroc dels Barons de Purroy, entre d’altres.

Com a curiositat històrica podem afegir que l’Església de la Mare de Déu de l’Assumpció de Gandesa, la construcció de la qual s’inicià el segle XII, fou l’escenari el 1319 de la boda reial de conveniència entre l’infant Jaume, fill del rei Jaume II de la corona catalano-aragonesa i la infanta castellana, Leonor, filla de Ferran IV, rei de Castella, en edat adolescent. El casament es va celebrar i tot seguit l’Infant Reial va abandonar Gandesa a cavall en un episodi conegut com la Farsa de Gandesa. Poques setmanes després renunciaria als seus drets sobre la corona i es va fer religiós. Anys més tard, el 1338, el Palau del Castellá, fou la seu de les Corts Generals de la Corona d’Aragó, presidides pel rei Pere III el Cerimoniós. El mateix edifici allotjà personalitat rellevant de l’Europa del moment (templers i hospitalers).

Artur Mas presidirà aquesta tarda a Gandesa l’acte de presentació de les Terres de l’Ebre com a reserva de la Biosfera

art

(foto:www.marca.com.noticias.li)

El president de la Generalitat, Artur Mas, visita  avui  la Terra Alta,  per cloure a Corbera d’Ebre la celebració del 30è aniversari de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC). Més tard presidirà a Gandesa la presentació de les Terres de l’Ebre com a Reserva de la Biosfera .Finalment,a Batea, inaugurarà un nou celler.

(Redacció/J.Roig).-Segons l’agenda que ha facilitat el govern català, el cap de l’Executiu arribarà a Corbera d’Ebre a les 13.30 hores, on presidirà l’acte commemoratiu de la FCAC acompanyat  pel conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí i altres autoritats És previst que més de 400 cooperativistes d’arreu del país participen en aquest acte commemoratiu l’església de Sant Pere del Poble Vell de Corbera d’Ebre .Al decurs de l ‘acte es retrà un homenatge als socis de les cooperatives i als que han estat els presidents de l’entitat. A més, abans dels parlaments es projectarà un vídeo commemoratiu

Ja per la tarda Mas es desplaçarà fins a Gandesa, on és previst que presideixi l’acte de presentació de les Terres de l’Ebre com a reserva de la Biosfera, que tindrà lloc al Celler Cooperatiu. A l’acte, hi intervindran l’alcalde de Gandesa, Carles Luz i  el coordinador tècnic de l’EbreBiosfera, Josep Aragonès, que presentarà el projecte “Terres de l’Ebre, Reserva de la Biosfera” i, tot seguit, es projectarà el vídeo corporatiu de la candidatura EbreBiosfera. El president de la Generalitat clourà l’acte amb el seu parlament.

La visita del cap de l’executiu acabarà a la localitat de Batea, on  té previst inaugurar el nou Celler LaFou.  LaFou va néixer l’any 2007 com un projecte que incloïa l’elaboració dels vins, el cultiu  de les vinyes i la construcció d’un nou celler a Batea. Els vins de LaFou formen part de la DO Terra Alta.

La Terra Alta és la comarca catalana que més sang dona

sangEl Montsià,en canvi,se situa encara per sota de la mitjana .

(Redacció/J.Roig).-Els ciutadans de les Terres de l’Ebre estan cada cop més conscienciats en la necessitat de donar sang. Així es desprèn de les xifres del Banc de Sant i Teixits  corresponents al 2012, que han situat per primera vegada la regió sanitària ebrenca com la segona de Catalunya pel que fa als índex de donació, només superada per Lleida. Concretament, durant el passat any es van registrar al territori 43,19 donacions de sang per cada miler d’habitants; una xifra set punts superior al a mitjana de Catalunya. El responsable del Banc de Sang i Teixits a Tarragona i Terres de l’Ebre, el doctor Enric Contreras, destaca aquestes xifres, tenint en compte que fa deu anys la regió es trobava a la cua de Catalunya en aquest àmbit.
Segons les dades del Banc de Sang i Teixits de Catalunya, la Terra Alta continua com la primera comarca catalana en índex de donacions, amb 78,9 donants per miler d’habitants. Per a Contreras, l’èxit de la Terra Alta es deu a què els ciutadans ja han interioritzat la donació de sang com una acció social i un deure cívic, «tal i com succeeix en alguns països d’Europa».
Destaca també l’avenç de la Ribera d’Ebre, que l’any passat va escalar posicions i es va situar per primera vegada com a quarta comarca catalana, amb un índex de 58,49 donacions per miler d’habitants.
Pel que fa al Baix Ebre, se situa en les 41,4 donacions per cada mil habitants, encara per sobre de la mitjana catalana (que l’any passat va ser de 36,39), mentre que el Montsià se situa lleugerament per sota, amb 35,58.