Posts

El cost per millorar la distribució d’aigua potable a Santa Bàrbara es xifra en 3.6 ME

Dipòsit municipal d’aigua de Santa Bàrbara (Foto:J.Roig)

Sorea lliura l’ajuntament l’informe que se’ls va demanar per conèixer l’estat actual de la xarxa.
Segons aquest informe, el rendiment òptim de distribució hauria de ser del 70 % , mentre que el real fluctua entre el 42 i el 44%.

Al ple del mes d’Abril passat, les tres formacions amb representació a l’ajuntament de Santa Bàrbara (PDeCAT, EP i PP), donaven suport unànime a la moció presentada pel grup d’Esquerra Planera que demanava a l’empresa Sorea, encarregada de gestionar el servei d’aigües municipal, la realització d’un estudi acurat i un treball de recerca per conèixer qui és l’estat real de la xarxa de distribució i les pèrdues que sofreix, per tal que, a partir d’aquest estudi, l’ajuntament pugui pressupostar i planificar solucions a mitjà termini.
Dos mesos després, Sorea ha presentat aquest estudi que l’alcalde, Alfred Blanch, explicava a la corporació durant la sessió de ple d’aquest mes de juny.

Del mateix es desprèn, com a trets més significatius que, després de les pèrdues habituals que es produeixen durant tot el procés, des de la captació, l’emmagatzematge al dipòsit municipal o la distribució per la xarxa, el rendiment òptim que hauria de tenir el subministrament hauria de ser del 70 per cent, és a dir, aquest és el volum d’aigua que hauria d’arribar a les aixetes de les nostres cases, comptabilitzades aquestes pèrdues. Segons l’estudi, la que ens arriba fluctua entre un 42 i un 44 per cent o el que és lo mateix, tenim un dèficit estimat que va del 26 i el 28 per cent respecte al cabal “normal”

Per millorar aquestes pèrdues l’empresa recomana substituir materials obsolets, reduir pressions, instal·lar vàlvules reguladores i substituir escomeses malmeses, entre altres.

L’estudi indica els diàmetres òptims dels tubs canalitzadors o els mapes de les zones on s’han localitzat fuites els darrers 5 anys. L’informe pressuposta amb 3,6 ME el cost que significaria executar les millores necessàries per arribar al rendiment òptim de distribució indicat anteriorment, una xifra que l’alcalde deia , òbviament seria solament assumible si les millores es fan per fases, com de fet, ja s’està fent.

La xarxa de canalitzacions d’aigua potable a Santa Bàrbara té una longitud de 44 kilòmetres dels quals 24 encara són de fibrociment. L’alcalde volia tranquil·litzar a la població sobre la possible insalubritat d’aquest material, fent referència a un altre informe que indica que no és perillós mentre no es deteriori i que per tant no és obligat de canviar fins que això passi. Això no obstant, Blanch deia que totes les obres noves d’aixecaments de carreres que s’estan fent, ja contemplen la substitució d’aquestes canonades i que en, un termini de 5 anys, es preveu que els 24 kilòmetres de canonada de fibrociment actuals, es puguin reduir a la meitat.

L’informe tècnic pronostica que si es reprèn el Castor s’activaran els sismes

576_1382441203castor-plataformaÉs una de les conclusions de l’informe que ha avançat la cadena Ser i que està sent ultimat pels tècnics de l’Institut Geològic i Miner.
El document és tècnic i no especificarà si cal tancar la planta o no.

(aguaita.cat).-Els tècnics de l’Institut Geològic i Miner pronostiquen que si es reprèn la injecció de gas al magatzem submarí Castor, ubicant enfront la costa del Sénia, es reactivaran els terratrèmols. És una de les conclusions de l’informe que ha avançat  la cadena Ser i que està sent ultimat pels investigadors amb la previsió de lliurar-lo aquesta mateixa setmana al ministeri d’Indústria, que els ho va encomanar arran de la crisi sísmica que ha provocat més de 600 sismes a la zona des del passat 8 de setembre. Segons revela la cadena Ser al·ludint a fonts coneixedores del procés, “este informe és tècnic i, per tant, no especificarà si el govern deu o no paralitzar de forma definitiva la planta d’injecció de gas”.

Els experts del IGME (l’Institut Geològic i Miner) també haurien explicat que, localitzada la falla que ha provocat els moviments, no esperen que puga provocar-ne de major magnitud als enregistrats al llarg de tota la sèrie, degut a les seues petites dimensions. Amb tot, l’informe contempla que si continuen les tasques d’injecció que van quedar paralitzades per ordre del ministeri d’Indústria, puga tornar a “despertar-se” esta falla i, per tant, que es puguen tornar a repetir terratrèmols de 4 graus o més com els que van ser detectats per les poblacions de la zona.

D’altra banda, la nova llei d’impacte ambiental que ha aprovat el Congrés inclou de forma novedosa “la perillositat sísmica induïda”, però no obliga expressament a les empreses a realitzar un estudi previ per analitzar el risc de sismicitat dels seus projectes. Tot i que la reforma encara ha de ser aprovada pel Senat, el PSOE ja advertix que si no es modifica seguirà permetent que prosperen més projectes perillosos com el Castor.

Un informe alerta d’una possible fuita de gas al magatzem Castor a través de fissures produïdes pels terratrèmols.

ELOI

El portaveu d’Ecologistes en Acció, Eloi Nolla, aquest dilluns davant l’edifici judicial de Tarragona, mostrant la documentació que ha aportat a la Fiscalia (Foto Roger Segura)

Ecologistes en Acció presenta una denúncia a la Fiscalia de Medi Ambient de Tarragona en què sol·licita la cancel·lació del projecte.

(ACN).- L’activitat sísmica induïda per l’activitat del magatzem de gas Castor, davant la costa de Vinaròs, podria estar produint fissures en el sostre de la cavitat submarina i desencadenar una “violenta” fuita de gas. Aquesta és la conclusió d’un informe de l’investigador de l’Institut de Geociències de Madrid (CSIC-UCM), Miguel de las Doblas, i de l’expert en navegació marítima Antonio Jesús Galindo, que Ecologistes en Acció ha presentat aquest dilluns a la Fiscalia de Medi Ambient de Tarragona. El portaveu de l’entitat, Eloi Nolla, ha demanat al ministeri fiscal que actuï d’ofici davant les “negligències” en que considera que ha incorregut l’empresa, i ha reclamat la cancel·lació definitiva del projecte .

L’informe, titulat ‘Riscos potencials derivats de la injecció de gas natural a la Plataforma Castor. El risc de fuga massiva de gas natural’, planteja nous dubtes al voltant del projecte impulsat per l’empresa Escal UGS davant la costa del Baix Maestrat i el Montsià, després de la crisi sísmica generada a la zona.

El treball ha estat encarregat per Ecologistes en Acció als investigadors Doblas i Galindo, i adverteix d’una eventual fuita massiva de gas a través de possibles fissures generades al subsòl. Unes ruptures, asseguren, que s’haurien pogut produir per l’activitat de buidat d’hidrocarburs duta a terme en el passat a la cavitat submarina i arran dels més de 500 sismes registrats a la zona des de principis de setembre, coincidint amb les tasques d’injecció del gas matalàs.El portaveu d’Ecologistes en Acció, Eloi Nolla, tem que si s’injecta més gas a la cavitat submarina pugui produir-se una deflagració que pugui comportar una ‘catàstrofe’ semblant a la de la plataforma petrolífera de BP al Golf de Mèxic, que va esclatar l’abril del 2010.

Els investigadors afirmen que si mai s’arribés a trencar el sostre del magatzem, la fuita de metà podria desencadenar en una explosió, si entrés en contacte amb algun focus de foc. “Qualsevol guspira podria incendiar o fer volar pels aires la plataforma Castor i crida l’atenció que no s’hagi avaluat aquesta possibilitat i que les autoritats no s’hagin adonat del risc que implica”, adverteixen. Nolla, insisteix que no s’han previst mesures davant de possibles fuites de gas a la plataforma per part de l’empresa Escal UGS, assegura que són probables arran de l’activitat sísmica induïda per l’activitat del magatzem i confia que el projecte es cancel·li.

L’investigador del CSIC Miguel de las Doblas i l’expert en navegació marítima Antonio Jesús Galindo recorden que el magatzem submarí Castor es troba sota una pesada columna d’aigua marina de 60 metres que “amplificaria moltíssim la possible fuita de gas natural, expulsant-lo a la força del magatzem”. Rebaten així les comparacions fetes amb els magatzems de gas ubicats sota terra on, segons asseguren, la fuita seria “més progressiva” i més controlable.

Davant d’aquests riscos, insten les autoritats a desallotjar amb caràcter “urgent” la plataforma, a paralitzar tota activitat que s’hi pugui dur a terme, a delimitar una àmplia zona de prohibició de circulació marítima i aèria, i a establir una vigilància “constant” de les variacions que pugui patir la zona on s’ubica el magatzem, entre d’altres. Els investigadors recorden en el seu treball les nefastes conseqüències a tots nivells de l’explosió de la plataforma petrolífera de BP al Golf de Mèxic, l’abril del 2010.

La Fiscalia General de l’Estat qüestiona la finalitat del canal Xerta-Sénia com a projecte de regadiu

El portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, en primer pla, amb el també portaveu, Joan Antoni Panisello, durant la presentació de l'informe de la Fiscalia General de l'Estat.

El portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, en primer pla, amb el també portaveu, Joan Antoni Panisello, durant la presentació de l’informe de la Fiscalia General de l’Estat.

El ministeri públic emet un informe crític que s’incorpora a les diligències prèvies del jutjat número 2 de Tortosa arran la denúncia de la PDE per una bassa en terreny protegit

 (ACN).La Fiscalia General de l’Estat ha emès un demolidor informe tècnic en el qual qüestiona obertament la finalitat del canal Xerta-Sénia per al regadiu i no descarta que pugui ser utilitzat per encobrir un transvasament de l’Ebre cap al País Valencià. El document, fet públic per la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), s’ha incorporat a les diligències prèvies obertes al jutjat d’instrucció número 2 de Tortosa arran la denúncia interposada fa tres anys pel moviment antitransvasament contra la construcció d’una bassa de regadiu en terrenys protegits del parc natural dels Ports. A banda de considerar el projecte sobredimensionat i poc justificat, alerta que pot perjudicar el tram final del riu i el Delta.

L’informe, elaborat per la unitat tècnica de la Medi Ambient i Urbanisme de la Fiscalia General de l’Estat a petició del fiscal de Medi Ambient de Tarragona -com un dels últims tràmits pendents reclamats pel jutjat en el marc de les diligències prèvies per aquest cas-, resumeix les seves 42 pàgines d’extensió en catorze conclusions els seus taxatius arguments contra el projecte de regadiu en la seva globalitat anant molt més enllà de l’objecte inicial que denunciava el moviment transvasament, amb qui, curiosament, coincideix en moltes de les seves valoracions.

Bona part d’aquestes crítiques, apunten cap al fet que es tracti d’un projecte “sense objectius clars ni ben dissenyats”, segons subratlla la portaveu de la PDE, Susanna Abella, fet que obre la porta a altres utilitzacions com la de la transferència. En aquest sentit, argumenta la Fiscalia que l’execució del projecte de regadiu respondria a la voluntat de donar un ús a una infraestructura construïda fa 40 anys i que havia quedat totalment obsoleta, més enllà del plantejament formal d’impulsar l’activitat agrícola.