Posts

Santa Bàrbara, un municipi infravalorat respecte d’altres del territori ?

 

L’alcalde, Alfred Blanch  confessava ( des de la ràdio municipal),  tenir l’ impressió de que,  mentre a altres pobles ebrencs  s’aboquen molts d’esforços, quan va a demanar o reivindicar algun ajut, “sembla que no se’ns fa massa cas”, deia.

 Blanch voldria ajuts per poder acabar la tercera fase de les obres de rehabilitació de l’antic ajuntament.

 

(J.Roig/T.G.).- Amb la voluntat de trobar recursos per poder continuar amb les obres de restauració de l’Ajuntament , l’alcalde de Santa Bàrbara es va reunir, la passada setmana, amb el Delegat del Govern per informar-se de si hi ha alguna convocatòria o subvenció que pugui ajudar finançar la tercera fase del projecte, per a la que ja s’han destinat recursos propis als pressupostos del 2017, però que serien insuficients per acabar d’enllestir la primera planta de l’edifici que és, ara per ara, la prioritat, segons afirmava Alfred Blanch en declaracions a La Plana Ràdio.
Blanch es lamentava que hi ha coses a l’administració que “o no funcionen o que personalment a mi no m’agrada com funcionen”, deia l’edil. Afegia que, considerant que Santa Bàrbara és un dels pobles importants de la comarca, de vegades té la sensació que se’ns infravalora des del Govern, ja que, mentre a altres pobles del territori s’aboquen molts d’esforços, quant va a demanar o reivindicar algun ajut, sembla que no se’ns fa massa cas. “Queda com un poc descuidat..allò de “pasa palabra”, saps” “, ironitzava.

El malestar al qual es referia l’alcalde planer en les darreres paraules del fragment de veu que podem escoltar a l’audío adjunt, tenien el seu origen, probablement, en la proposta que l’any passat li hauria fet la Consellera Governació, Administracions Públiques i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, Meritxell Borràs.”Ella ens va enviar cap als fons Feder i el tema ha quedat descartat. Ens havíem d’ajuntar amb altres municipis i fer una espècie de projecte comú. Clar, ajuntaments de la comarca que necessitin rehabilitar l’ajuntament o edificis històrics no n’hi ha gaires. Per això ho vam descartar, per la dificultat que comporta”, deia.

L’arranjament dels carrers del Mas de Barberans pendents de la formació dels Governs autonòmic i nacional.

DSC02173

Una de les escales que comuniquen els carrers del poble (Foto: Blog Dones Planeres)

L’alcalde diu que aquestes obres importants no es poden executar sense subvencions i amb la situació política a Catalunya i pendents de les eleccions generals, cal ser prudents a l’hora de planificar-les.

Josep Lleixà espera, tot i això, que l’obra es pugui executar durant aquesta legislatura.

(J.Roig/T.G.).-Un dels principals projectes a executar al Mas de Barberans en aquesta recent estrenada legislatura, és l’arranjament dels carrers del poble. Josep Maria Lleixà, l’alcalde del municipi deia que desprès d’actuar a les zones enjardinades i sobre tot als trams d’escales que comuniquen els diferents carrers de la vila, ara és necessari dignificar també aquestes vies urbanes, un projecte ambiciós per al que es necessita un pressupost, no quantificat però si molt important.

Lleixà deia que el problema per un municipi petit com és el Mas de Barberans, és disposar d’un finançament propi per a obres d’envergadura com aquesta, impossibles de tirar endavant sense l’ajut de les subvencions. En aquest moments d’incertesa política, amb un govern provisional a la Generalitat i amb la perspectiva d’unes eleccions generals complicades, cal ser molt prudent a l’hora d’aventurar-se en projectes com aquest, reflexionava.

La voluntat de tirar endavant aquesta obra i és, però per tirar-la endavant caldrà esperar a que es formin els nous governs i es desencallin els temes financers.

El conseller de Territori i Sostenibilitat assegura que no es tirarà endavant el projecte del Parc Nacional dels Ports sense el consens del territori”

821496

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, atenent als mitjans de comunicació (Foto ACN)

 (ACN).- El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha assegurat que el Govern no es planteja tirar endavant el projecte de convertir el Parc Natural de la Serralada dels Ports en Parc Nacional si no hi ha “consens” entre els ajuntaments i els agents socioeconòmics de la zona que, de moment, ja han mostrat el seu escepticisme i certa oposició a la idea. Tot i això, Vila ha explicat que el Govern treballa per ampliar aquest Parc i incloure-hi la Serra de Pàndols, tal i com estava escrit en el programa electoral. “Estem determinats a ampliar-ho, per compromís, però el salt fins a Parc Nacional només ho farem si la gent del territori ho veu com una cosa que suma i no que resta”, ha afegit Vila.

Recordem que el  passat divendres, l’ACN va donar a conèixer que el Govern estudiava convertir el Parc  Natural dels Ports, en el segon Parc Nacional de Catalunya. Actualment, l’únic espai que té aquest reconeixement és el d’Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici. Segons va poder conèixer l’ACN, el Departament de Territori i Sostenibilitat havia redactat en una proposta en la qual analitzava que aquest canvi suposaria la creació de 600 llocs de treball, 40 MEUR per al territori però suposaria restringir activitats tradicionals a la zona com la caça, la ramaderia o la silvicultura.

Unes limitacions que van caure com un gerro d’aigua freda al territori. Des del primer moment, els agents socioeconòmics, propietaris i entitats de la zona van aixecar el crit al cel, tot criticat que la Generalitat no els hagués informat oficialment. A més, des del territori van posar en dubte la viabilitat del possible Parc Nacional ja que, actualment, l’espai arrastra un dèficit crònic de recursos.

Aquest diumenge, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha fet un pas endarrere i ha assegurat que no tirarà endavant el projecte sense el “consens” de totes les entitats i agents implicats.

D’altra banda, pel que fa a la possibilitat de convertir-se en Parc Nacional, el conseller ha estat més prudent. “Només tirarem endavant si hi ha consens perquè en definitiva només valdrà la pena si la gent del territori ho veu com un tema que suma i no que resta”, ha valorat. En aquesta línia, Vila ha afegit que “en cap cas” imposaran aquesta idea. “Quan es prenen decisions mitjançant imposicions s’acaba malament perquè els actius s’han de posar a servei de la població”, ha raonat.

ICV reclama al Govern que aturi el projecte de regadiu del canal Xerta-Sénia per estudiar-ne la viabilitat

804198

La diputada Hortènsia Grau, amb el president d’ICV a les Terres de l’Ebre, Jordi Jordan.(Foto J.Marsal-ACN)

Els ecosocialistes reclamen que es posi en marxa la primera fase ja construïda i admeten ara que la solució del canal telescòpic no seria suficient per evitar un transvasament.

 (ACN).- ICV ha reclamat al Govern que aturi les obres del regadiu del canal Xerta-Sénia per poder analitzar la seva viabilitat econòmica i ambiental. Arran la difusió de l’informe de la Fiscalia General de l’Estat que qüestiona el projecte i l’identifica amb un possible transvasament de l’Ebre, el ecosocialistes han presentat una proposta de resolució al Parlament demanant, concretament, que es posi en marxa la primera fase ja construïda al mateix temps que encarregar una auditoria sobre la seva execució. Creuen que cal redimensionar el regadiu a les necessitats reals dels pagesos i reconeixen, després de defensar-ho quan estaven al Govern, que el canal telescòpic no evitaria un possible transvasament.

La proposta registrada al Parlament per la diputada Hortènsia Grau entronca amb les conclusions de la Fiscalia General de l’Estat, difoses per la Plataforma en Defensa de l’Ebre i que s’han incorporat a les diligències prèvies obertes als jutjats de Tortosa, segons les quals, la dotació de 72 hectòmetres cúbics anuals d’aigua per al regadiu resulta excessiva i generaria “excedents” de 21 hectòmetres cúbics respecte una previsió més ajustada per fer front al reg de suport de les oliveres i transformació en cítrics.

El càlcul adoptat, sosté la diputada, està basat en un cens de pagesos i superfície que “no és real”, atès el desconeixement de l’actual nombre de propietaris que assumirien efectivament el cost de regar els seus camps i amb quina finalitat. La impossibilitat que els agricultors puguin fer-se càrrec del cost de portar l’aigua als seus camps per regar -fent el paral·lelisme amb el cas del Segarra-Garrigues-, podria obrir la porta a una venda d’aigua al País Valencià, amb un transvasament.

No només això, argumenta la formació. El fet que 19 dels 24 milions d’euros d’inversió per al Baix Ebre l’any passat es destinessin a un projecte de “dubtosa” viabilitat econòmica i ambiental, en un moment de retallades en altres àmbits com en salut i ensenyament, és també un dels principals arguments. Actualment, a més, s’ha de sumar el cost de mantenir les obres ja executades, una quantitat no precisada pel Govern, segons ICV.

Per tot plegat, reclamen que es paralitzi la tramitació del projecte, per al qual el Govern i els regants busquen finançament per executar la segona i tercera fase del canal, encarregant una auditoria externa. “Parem un moment, fem una auditoria i sabem quants pagesos s’apuntaran al reg, que és un misteri. A partir d’aquí, mirem les solucions tècniques que dona l’informe i ens ho replantegem”, ha apuntat Grau, tot exigint un plantejament econòmica viable per continuar endavant.

No es tracta, ha precisat, de “fastiguejar” els pagesos. En aquest sentit, la mateixa proposta de resolució reclama també que es posi en marxa la primera fase ja construïda -entre Xerta i la pedania tortosina dels Reguers-. En aquest sentit, i davant el problema que suposa el cost de l’aigua. plantegen que el Govern ajudi els regants a negociar amb les companyies elèctriques per abaratir les tarifes i facilitar crèdits tous per poder comença a distribuir l’aigua als camps d’aquesta àrea