Posts

El cost per millorar la distribució d’aigua potable a Santa Bàrbara es xifra en 3.6 ME

Dipòsit municipal d’aigua de Santa Bàrbara (Foto:J.Roig)

Sorea lliura l’ajuntament l’informe que se’ls va demanar per conèixer l’estat actual de la xarxa.
Segons aquest informe, el rendiment òptim de distribució hauria de ser del 70 % , mentre que el real fluctua entre el 42 i el 44%.

Al ple del mes d’Abril passat, les tres formacions amb representació a l’ajuntament de Santa Bàrbara (PDeCAT, EP i PP), donaven suport unànime a la moció presentada pel grup d’Esquerra Planera que demanava a l’empresa Sorea, encarregada de gestionar el servei d’aigües municipal, la realització d’un estudi acurat i un treball de recerca per conèixer qui és l’estat real de la xarxa de distribució i les pèrdues que sofreix, per tal que, a partir d’aquest estudi, l’ajuntament pugui pressupostar i planificar solucions a mitjà termini.
Dos mesos després, Sorea ha presentat aquest estudi que l’alcalde, Alfred Blanch, explicava a la corporació durant la sessió de ple d’aquest mes de juny.

Del mateix es desprèn, com a trets més significatius que, després de les pèrdues habituals que es produeixen durant tot el procés, des de la captació, l’emmagatzematge al dipòsit municipal o la distribució per la xarxa, el rendiment òptim que hauria de tenir el subministrament hauria de ser del 70 per cent, és a dir, aquest és el volum d’aigua que hauria d’arribar a les aixetes de les nostres cases, comptabilitzades aquestes pèrdues. Segons l’estudi, la que ens arriba fluctua entre un 42 i un 44 per cent o el que és lo mateix, tenim un dèficit estimat que va del 26 i el 28 per cent respecte al cabal “normal”

Per millorar aquestes pèrdues l’empresa recomana substituir materials obsolets, reduir pressions, instal·lar vàlvules reguladores i substituir escomeses malmeses, entre altres.

L’estudi indica els diàmetres òptims dels tubs canalitzadors o els mapes de les zones on s’han localitzat fuites els darrers 5 anys. L’informe pressuposta amb 3,6 ME el cost que significaria executar les millores necessàries per arribar al rendiment òptim de distribució indicat anteriorment, una xifra que l’alcalde deia , òbviament seria solament assumible si les millores es fan per fases, com de fet, ja s’està fent.

La xarxa de canalitzacions d’aigua potable a Santa Bàrbara té una longitud de 44 kilòmetres dels quals 24 encara són de fibrociment. L’alcalde volia tranquil·litzar a la població sobre la possible insalubritat d’aquest material, fent referència a un altre informe que indica que no és perillós mentre no es deteriori i que per tant no és obligat de canviar fins que això passi. Això no obstant, Blanch deia que totes les obres noves d’aixecaments de carreres que s’estan fent, ja contemplen la substitució d’aquestes canonades i que en, un termini de 5 anys, es preveu que els 24 kilòmetres de canonada de fibrociment actuals, es puguin reduir a la meitat.

Un informe alerta d’una possible fuita de gas al magatzem Castor a través de fissures produïdes pels terratrèmols.

ELOI

El portaveu d’Ecologistes en Acció, Eloi Nolla, aquest dilluns davant l’edifici judicial de Tarragona, mostrant la documentació que ha aportat a la Fiscalia (Foto Roger Segura)

Ecologistes en Acció presenta una denúncia a la Fiscalia de Medi Ambient de Tarragona en què sol·licita la cancel·lació del projecte.

(ACN).- L’activitat sísmica induïda per l’activitat del magatzem de gas Castor, davant la costa de Vinaròs, podria estar produint fissures en el sostre de la cavitat submarina i desencadenar una “violenta” fuita de gas. Aquesta és la conclusió d’un informe de l’investigador de l’Institut de Geociències de Madrid (CSIC-UCM), Miguel de las Doblas, i de l’expert en navegació marítima Antonio Jesús Galindo, que Ecologistes en Acció ha presentat aquest dilluns a la Fiscalia de Medi Ambient de Tarragona. El portaveu de l’entitat, Eloi Nolla, ha demanat al ministeri fiscal que actuï d’ofici davant les “negligències” en que considera que ha incorregut l’empresa, i ha reclamat la cancel·lació definitiva del projecte .

L’informe, titulat ‘Riscos potencials derivats de la injecció de gas natural a la Plataforma Castor. El risc de fuga massiva de gas natural’, planteja nous dubtes al voltant del projecte impulsat per l’empresa Escal UGS davant la costa del Baix Maestrat i el Montsià, després de la crisi sísmica generada a la zona.

El treball ha estat encarregat per Ecologistes en Acció als investigadors Doblas i Galindo, i adverteix d’una eventual fuita massiva de gas a través de possibles fissures generades al subsòl. Unes ruptures, asseguren, que s’haurien pogut produir per l’activitat de buidat d’hidrocarburs duta a terme en el passat a la cavitat submarina i arran dels més de 500 sismes registrats a la zona des de principis de setembre, coincidint amb les tasques d’injecció del gas matalàs.El portaveu d’Ecologistes en Acció, Eloi Nolla, tem que si s’injecta més gas a la cavitat submarina pugui produir-se una deflagració que pugui comportar una ‘catàstrofe’ semblant a la de la plataforma petrolífera de BP al Golf de Mèxic, que va esclatar l’abril del 2010.

Els investigadors afirmen que si mai s’arribés a trencar el sostre del magatzem, la fuita de metà podria desencadenar en una explosió, si entrés en contacte amb algun focus de foc. “Qualsevol guspira podria incendiar o fer volar pels aires la plataforma Castor i crida l’atenció que no s’hagi avaluat aquesta possibilitat i que les autoritats no s’hagin adonat del risc que implica”, adverteixen. Nolla, insisteix que no s’han previst mesures davant de possibles fuites de gas a la plataforma per part de l’empresa Escal UGS, assegura que són probables arran de l’activitat sísmica induïda per l’activitat del magatzem i confia que el projecte es cancel·li.

L’investigador del CSIC Miguel de las Doblas i l’expert en navegació marítima Antonio Jesús Galindo recorden que el magatzem submarí Castor es troba sota una pesada columna d’aigua marina de 60 metres que “amplificaria moltíssim la possible fuita de gas natural, expulsant-lo a la força del magatzem”. Rebaten així les comparacions fetes amb els magatzems de gas ubicats sota terra on, segons asseguren, la fuita seria “més progressiva” i més controlable.

Davant d’aquests riscos, insten les autoritats a desallotjar amb caràcter “urgent” la plataforma, a paralitzar tota activitat que s’hi pugui dur a terme, a delimitar una àmplia zona de prohibició de circulació marítima i aèria, i a establir una vigilància “constant” de les variacions que pugui patir la zona on s’ubica el magatzem, entre d’altres. Els investigadors recorden en el seu treball les nefastes conseqüències a tots nivells de l’explosió de la plataforma petrolífera de BP al Golf de Mèxic, l’abril del 2010.