Posts

Santa Bàrbara aprova, per unanimitat, una moció per demanar a Sorea que faci un estudi sobre l’estat de la xarxa de distribució d’aigua.

Proves d’aforament d’aigua al nou pou de Santa Bàrbara, desembre 2004. (Foto:J.Roig)

Es calcula que hi ha pèrdues de fins als 60 per cent i tots els grups amb representació al nostre ajuntament creuen que cal començar a actuar per posar-hi remei.

(J.Roig).-Els tres partits que tenen representació a l’ajuntament de Santa Bàrbara, PDEcat Esquerra Planera i PPC, estan d’acord que, essent l’aigua un bé escàs, cal prendre mesures per tal d’aconseguir-ne el màxim estalvi, després que cada vegada sembla ser més certa la teoria que hi ha pèrdues de fins al 60 per cent per les obsoletes canonades de distribució de l’aigua potable municipal.

Per això, totes tres formacions van donar suport a la moció presentada pel grup d’Esquerra Planera on, després d’una sèrie de consideracions, demanen a l’empresa Sorea, encarregada de gestionar el servei d’aigües municipal, la realització d’un estudi acurat i un treball de recerca per conèixer qui és l’estat real de la xarxa de distribució i les pèrdues que sofreix, “per tal que, a partir d’aquest estudi, l’ajuntament pugui pressupostar i planificar solucions a mitjà termini”. Aquestes eren les paraules amb què acabava la moció que l’alcalde, Alfred Blanch, va llegir al ple del passat dijous.

Manel Crespo, portaveu del grup d’EP se sentia satisfet de que la seva proposta hagi estat consensuada per la resta de formacions perquè és una mesura que no solament portarà a un estalvi d’aigua, sinó també de consum elèctric perquè, si s’eviten les importants pèrdues d’aigua, també s’evitarà bombament des del pou. A més, s’aprofitaria per canviar les polèmiques canonades de fibrociment.

Segons va dir l’alcalde al mateix ple, els primers contactes amb l’empresa Sorea per exposar-los-hi la petició ja s’han produït.

Comença la programació convencional des dels nous estudis de La Plana Ràdio

cintarogeliograLa funcionalitat de les instal·lacions és operativa en un 50 per cent  mentre no s ‘acabin els treballs tècnics.

De moment solament es disposa d’ un estudi per dur a terme tant la programació de continuïtat com la producció dels diferits.

La programació però s’ intenta fer amb la mínima afectació per a l ‘audiència.

(J.Roig).-Ahir dilluns,13 de Gener, va ser el dia en que La Plana Ràdio va poder començarà emetre la seua programació convencional des dels nous estudis. Encara que el passat dia 8 va ser el dia en que es va fer el canvi dels equips emissors i el 9 ja es va poder emetre durant tot el dia des les noves instal·lacions amb continguts bàsicament musicals i informatius, no va ser  fins aquest començament de setmana en que ja vam poder oferir els diferents continguts de la programació habitual i els  col·laboradors habituals de la ràdio van començar  a dur a terme els seus espais o a fer les primeres gravacions per a la programació de tarda o de cap de setmana .

Tot i això cal destacar que la funcionalitat  de les instal·lacions està encara al 50 per cent ja que, de moment, solament  es pot disposar d’ un estudi ,el número dos ,que ha de servir per fer el treball de continuïtat (emissió en directe)  però també el de producció (gravacions i treballs complementaris),a l ‘espera de que estigui enllestit l ‘estudi principal, més complex i complicat de muntar, però que segons  el tècnic encarregat de fer-ho, podria estar operatiu en una setmana.

La voluntat de l ‘ajuntament i dels treballadors és i ha estat la de que aquest trasllat afecti lo menys possible la normalitat de les emissions i que puguem arribar  a la normalitat absoluta amb el període més breu possible de  temps, conscients però de que aquest fet està condicionat a  la complexitat tècnica del canvi .

Cal dir  que  el trasllat de la Plana Ràdio és necessari per poder buidar de serveis l’actual edifici de l’Ajuntament que tan prompte com sigui possible s’ha de rehabilitar. Antonio Olles ,regidor de Comunicació del nostre ajuntament explicava que ,ara fa quatre mesos es va traslladar el Mercat, ara la Ràdio, i que  prompte es mourà també el Jutjat de Pau i les Oficines Municipals per poder dur a terme aquesta rehabilitació de la casa Consistorial.

L’ inversió prevista per a les noves instal·lacions de l ‘emissora municipal s ‘apropa als 30.000 euros : uns 4000 euros costaran els revestiments per la insonorització, uns 7900 la nova taula de so digital (per renovar una de les dos analògiques que ja tenen més de 18 anys), uns 4800 el radioenllaç per poder emetre des del nou edifici, uns 8500 els cables, materials, i ma d’obra del tècnic que ha fet tota la nova instal·lació, uns 2500 euros en taules, cadires i prestatgeries noves i uns 1200 per altres complements. Mantenim pràcticament tots els equips (excepte una taula de so)  i s’ han aprofitat  alguns mobles. Altres s’ han tingut que fer nous per adaptar-los al nou espai ,considerant que el trasllat dels estudis de La Plana Ràdio,a diferencia d ‘altrtes serveis municipals, serà definitiu i per tant és una inversió a llarg termini.

  Ollés creu que amb tot això s’ aconseguirà disposar d’uns estudis de ràdio molt dignes, que esperem que  aguantin almenys tan de temps com els que hem tingut fins ara a l’ edifici de l’ Ajuntament

30 metres quadrats,molt més que trenta metres quadrats.

estudiu 1panora(J.Roig).-Desprès d’ una llarga  travessia de més de 5 anys  de peticions  que acabaven essent  desestimades per  diverses  i divergents raons  i que jo mateix,en nom propi,dirigia al ple del nostre ajuntament  per transmetre l’ iniciativa  de crear a Santa Bàrbara una emissora municipal ,convençut de que,com ja passava  a molts altres municipis veïns,el  disposar d’ un mitjà de comunicació serviria, entre altres coses, per dinamitzar la creixent vida associativa que estava vivint el nostre poble  i per projectar-lo a la resta de les Terres de l’ Ebre,finalment en  plena festa major,el diumenge 9 de Juliol de l ‘any 1995,qui aleshores era director general de Telecomunicacions de Catalunya inaugurava les instal•lacions de La Plana Ràdio que, a partir d ‘ara,passaran a ser història,davant l’ imminent trasllat als nous estudis  que s ‘estan acabant de preparar per aixoplugar la nova Plana Ràdio i com a tal,avui, ho vull transmetre com a notícia.

En aquell moment ,Josep Bertomeu era alcalde  i Joaquim Martí el regidor de Cultura que el va acabar convencent  de les avantatges de disposar d’ un mitjà de comunicació estable i professional  i qui ho va impulsar per a que acabes essent una realitat amb el suport de  tot el consistori i la majoria d ‘entitats del nostre poble que van signar un document que ,en el seu moment,vam presentar-los-hi amb aquesta petició. Desprès d’ això, l ‘any 1994 el Ple  ja va obrir  una primera partida simbòlica als  pressupostos d’aquell any,per a dotar-la, al següent, de l ‘assignació necessària per poder  convertir en realitat aquell projecte que els darrers 18 any ha donat servei a la població des de  els estudis que ara estem abandonant.

I és que,davant l ‘inquietud de l ‘actual alcalde Jordi Boronat per mantenir i millorar els serveis que tenim  al poble  i amb la coordinació del regidor de Comunicacions  Antonio Olles  i la il.lusió dels que formem part de la ràdio,els estudis es canvien d ‘emplaçament.

L ‘actual estat de l ‘edifici de l ‘ajuntament que ens ha acollit fins la majoria d ‘edat,fa aconsellable la seua restauració i per això,aprofitant les obres  que s’ han fet al solar de propietat municipal on s’ha instal•lat el nou mercat municipal ,el primer pis acollirà les oficines de l ‘ajuntament provisionalment i el segon pis i de manera definitiva,els nous estudis de La Plana Ràdio,dels que en parlarem amplament en un proper article per que avui,aquest serveix com a acomiadament nostàlgic d’ aquesta ràdio on hem nascut  i ens hem fet grans,mai més ben dit, i on hem viscut 18 anys d’ històries,anècdotes  i vivències compartides amb una col•laboradors entregats ,més de 200, que han anat passant  i deixant el seu esperit ,amb més o menys permanència per aquesta ràdio “de poble” que s’ ha nodrit precisament de poble i amb una audiència fidel que a anat creixent també amb nosaltres i gràcies a la qual ens hem pogut fer grans.

Aquest dies previs i posteriors al Nadal,estem fent el trasllat i,en anar desmembrant  cada part d ‘aquesta petita emissora,no puc evitar  uns sentiments que s ‘entremesclen  i que van  de la satisfacció de pensar que anem a millor, a  la nostàlgia que produeix el saber que a cada racó que vaig desmuntant vaig deixant un poc de l ‘esperit que  la fet molt més gran,molt més ampla que aquests 30 metres quadrats  que deixem enrere.

Esperançadora evolució econòmica a l’Ebre

imagesAixí es corrobora  en el segon trimestre d’enguany, segons l’estudi realitzat per la Càtedra d’Economia Local i Regional del Campus Terres de l’Ebre de la URV
 

L’estudi valora que hi ha indicis que fan pensar que s’ha tocat fons en la crisi econòmica: la indústria comença a recuperar-se i els serveis donen senyals de millora 

En aquests tres mesos unes mil persones més s’han afiliat a la seguretat social respecte al primer trimestre i unes 930 han deixat les llistes de l’atur registrat

(Redacció/J.Roig).-L’evolució de l’economia a les comarques de l’Ebre comparteix la moderació en la caiguda interanual de l’activitat registrada arreu de Catalunya el segon trimestre d’enguany. Així es desprèn del Butlletí d’Anàlisi de la Conjuntura Local de les Terres de l’Ebre del segon trimestre de 2013 que ha presentat a Móra la Nova el director de la Càtedra d’Economia Local i Regional del Campus Terres de l’Ebre de la URV i catedràtic d’Economia,  Juan Antonio Duro qui   ha remarcat que “l’evolució intertrimestral, per tant la de curt termini, ha estat esperançadora perquè a les Terres de l’Ebre hi ha hagut un  creixement en gran part dels sectors, excepte en la construcció. No obstant això, en les comparacions anuals se continuen mostrant davallades, però menors que en el trimestre anterior”.

Duro ha valorat que aquesta millora intertrimestral s’explica perquè “probablement ja s’ha tocat fons en aquesta segona fase de la crisi econòmica. D’una banda, la indústria està recuperant la competitivitat gràcies a la contenció dels costos laborals i de l’altra, el procés d’ajustament de la despesa pública sembla que ha deixat les fases de més intensitat i això pot dur a un cert ressorgiment de l’activitat, amb totes les cauteles”.Duro apunta que el comportament de la indústria, l’agricultura i els serveis han permès millora aquest trimestre els índex d’ocupació, però encara no interanualment.

En aquests tres mesos a les Terres de l’Ebre, segons l’estudi, hi ha hagut 46.406 persones ocupades de mitjana, gairebé mil més que en el primer trimestre de l’any. Duro ha matisat però que si es parla en termes interanuals i es tenen presents tots els mesos “encara es produeix una caiguda del 5%, però un 1,3 punts inferiors a la del trimestre passat i molt similar a la del conjunt de Catalunya”.
Aquest augment intertrimestral de gairebé un miler d’afiliats a la Seguretat Social s’ha produït tant en el règim general com en el d’autònoms i també en tots els sectors econòmics, llevat el de la construcció.  Joan Antoni Duro, confia que l’increment d’exportacions, la menor pressió de les retallades i una possible millora del consum poden ajudar a remuntar la situació.

Concretant l’estudi en els 10 municipis ebrencs de més de 4.000 habitants, vuit d’ells, Alcanar, Amposta, Deltebre, Móra d’Ebre, Roquetes, Sant Carles de la Ràpita, la Sénia i Tortosa han mostrat baixades de cotitzants, mentre que Ulldecona i l’Ametlla de Mar han tingut uns creixements del 4,1% i del 2,1%, respectivament. La Sénia continua sent el municipi amb més destrucció de llocs de treball, amb una caiguda interanual del 17,2%, castigat pel tancament de la indústria del moble. En una situació similar es troba Alcanar, amb una pèrdua interanual del 13%, a causa de la destrucció neta produïda en la indústria manufacturera. Quant a Ulldecona, el seu creixement està relacionat, segons l’estudi, amb la bona evolució del comerç i dels serveis a les empreses i els de caire social. Aquests 10 municipis han mostrat una evolució negativa interanual en l’ocupació pràcticament en tots els sectors econòmics però sobretot en la construcció, castigant principalment Deltebre i Amposta; i en la indústria, sobretot a la Sénia i Alcanar. En destaca però la mala evolució de l’hostaleria amb una caiguda del 5,9%, molt influenciada per la pèrdua de llocs de treball que experimenta Tortosa en aquesta activitat . De fet, dels 5,3 punts de caiguda de la afiliació interanual en aquest trimestre, 2,2 corresponen a Tortosa.