Posts

Segons Hisenda, cada planer i planera devem gairebé 71 euros.

hisendaEl nostre municipi devia 274.000 euros a finals del 2013, segons les mateixes dades

(J.Roig).-El deute del conjunt de municipis espanyols és de 41.715.000, el que equival a uns 885 euros per habitant de mitjana. No obstant això, hi ha notables diferències per localitats i entre altres curiositats en fixem en els pobles més i menys endeutats del país.

Amb les dades (consultar-ho) de tancament de 2013 publicats per Hisenda sobre el deute municipal espanyol, Monasterio  de la Sierra és l’ajuntament més endeutat d’Espanya, posició que ja va ocupar l’any anterior. Aquest poble burgalès de 46 veïns  té un deute 409.000 euros, és a dir, 8.891 euros per habitant.

A l’altre extrem esta el municipi de Illán de Vacas, a Toledo, és el poble més petit per nombre d’habitants d’Espanya. Compta amb un solitari veí, Julián Renilla, que alhora exerceix d’alcalde d’aquest municipi que, d’altra banda, està sanejat i no té ni un euro de deute.

Si busquem el nostre poble en aquest informe que ha fet públic Hisenda, sabrem que a 31 de desembre del 2013, el poble devia 274.000 euros, lo que vol dir que cada planer i planera devem 70’7 euros,  tenint en compte que som 3873 habitants a repartir. Això ens situa a la meitat de la taula d’ endeutament en relació als 8.116 poble i ciutats que hi ha a tota Espanya. Concretament estem al lloc número 4583.

L’ ajuntament de Santa Bàrbara esta pagant als proveïdors en terminis que no superen els 25 dies.

Santa Bàrbara faça.ajuntamentL ‘alcalde diu que les arques municipals estan passant un bon moment econòmic.
De fet, el nostre municipi està entre els deu més sanejats del territori

(J.Roig/T.G.).-Segons l ‘alcalde de Santa Bàrbara,tot i les dificultats econòmiques generalitzades,  el nostre ajuntament està passant un bon moment econòmic. Així va quedar palès en la darrera sessió plenària emesa per la Plana Ràdio el passat mes de novembre  i en el que es van presentar i aprovar els  informes de secretaria i del departament d’ intervenció segons els quals això és així.
Jordi Boronat deia a la nostra emissora que aquesta afirmació la corrobora el fet de que, segons dades fetes publiques al passat  mes de Maig pel Ministeri d’Hisenda,a nivell de les Terres de l’Ebre,Santa Bàrbara ocupa el lloc número vuit d ‘entre els 10 municipis menys endeutats del territori,per darrera de Benissanet i per davant de Freginals.Un altra prova d ‘aquesta bonança econòmica és el fet de que  s ‘està pagant als proveïdors en terminis que ,de mitjana,no superen  els 25 dies,emfatitzava Boronat.

De fet,l ‘ajuntament de Santa Bàrbara el passat mes de Novembre va aprovar també el pressupost municipal per al 2014 que ascendeixen a 3.046.058,99 d’euros  i que prioritzen, segons va dir l ‘alcalde, la inversió tal i com s’ ha vingut fent els darreres exercicis. A aquest concepte precisament es destinaran  803.424,73 euros, bona part dels quals s’ invertiran en la canalització del carrer Victòria (el que coneixem popularment com a “barranquet”). També s’ urbanitzarà la nova  plaça de la Independència (treballs que ja han començat amb el removiment de terres) o  en  la millora de diversos camins així com a l’acabament de la remodelació del Centre Cultural o del Cementiri.

La inversió de la Generalitat a l’Ebre serà de 18,4 milions d’euros, la més minsa de Catalunya

838310

El delegat del Govern a Tarragona, Joaquim Nin, va ser l’encarregat de presentar ahir dimecres la proposta de l’executiu català per al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre –

 

 

 
lamarfanta.- El pressupost de la Generalitat per al 2014 preveu unes inversions per valor de 18,4 milions d’euros a les Terres de l’Ebre. En total, són el 2,2 per cent de les inversions previstes en el conjunt de Catalunya, tot esdevenint la regió del país amb menys inversió del govern català. En aquest sentit, les principals actuacions programades pel govern són l’acabament de l’escola Sant Llàtzer de Tortosa; la nova comissaria dels Mossos d’Esquadra a l’Ametlla de Mar i la futura estació d’autobusos de la ciutat d’Amposta. De fet, la inversió de la Generalitat al territori ha caigut un 75%, principalment perquè ja que no hi figuren les partides dels regadius del canal Xerta-Sénia i del reg de la Terra Alta. A més, l’Ebre és el segon territori de Catalunya en què més baixa la inversió, per darrera de les comarques de Girona.

Per comarques, el projecte de pressupost preveu nova inversió per import de 7,9 milions per al Baix Ebre, dels quals 3,59 milions es destinaran a les obres de construcció de l’escola Sant Llàtzer de Tortosa, ja en marxa, i 1,79 milions d’euros més per a la nova comissaria dels Mossos d’Esquadra a l’Ametlla de Mar. Al Montsià, dels 3,8 milions d’euros que rebrà la comarca, 1,5 milions corresponen a la nova estació d’autobusos d’Amposta. També rep una partida de 315.000 euros el casal de gent gran d’Alcanar. A la Ribera d’Ebre, la Generalitat estima una inversió de 5,2 milions d’euros, on destaquen els 300.000 euros per a portar a terme les obres d’adequació del castell de Miravet. Finalment, a la Terra Alta li correspondran 1,3 milions d’euros, dels quals 300.000 euros es destinaran a l’ampliació de residències.

El delegat del Govern a Tarragona, Joaquim Nin, va ser l’encarregat de presentar el passat dimecres la proposta de l’executiu català per al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

Esperançadora evolució econòmica a l’Ebre

imagesAixí es corrobora  en el segon trimestre d’enguany, segons l’estudi realitzat per la Càtedra d’Economia Local i Regional del Campus Terres de l’Ebre de la URV
 

L’estudi valora que hi ha indicis que fan pensar que s’ha tocat fons en la crisi econòmica: la indústria comença a recuperar-se i els serveis donen senyals de millora 

En aquests tres mesos unes mil persones més s’han afiliat a la seguretat social respecte al primer trimestre i unes 930 han deixat les llistes de l’atur registrat

(Redacció/J.Roig).-L’evolució de l’economia a les comarques de l’Ebre comparteix la moderació en la caiguda interanual de l’activitat registrada arreu de Catalunya el segon trimestre d’enguany. Així es desprèn del Butlletí d’Anàlisi de la Conjuntura Local de les Terres de l’Ebre del segon trimestre de 2013 que ha presentat a Móra la Nova el director de la Càtedra d’Economia Local i Regional del Campus Terres de l’Ebre de la URV i catedràtic d’Economia,  Juan Antonio Duro qui   ha remarcat que “l’evolució intertrimestral, per tant la de curt termini, ha estat esperançadora perquè a les Terres de l’Ebre hi ha hagut un  creixement en gran part dels sectors, excepte en la construcció. No obstant això, en les comparacions anuals se continuen mostrant davallades, però menors que en el trimestre anterior”.

Duro ha valorat que aquesta millora intertrimestral s’explica perquè “probablement ja s’ha tocat fons en aquesta segona fase de la crisi econòmica. D’una banda, la indústria està recuperant la competitivitat gràcies a la contenció dels costos laborals i de l’altra, el procés d’ajustament de la despesa pública sembla que ha deixat les fases de més intensitat i això pot dur a un cert ressorgiment de l’activitat, amb totes les cauteles”.Duro apunta que el comportament de la indústria, l’agricultura i els serveis han permès millora aquest trimestre els índex d’ocupació, però encara no interanualment.

En aquests tres mesos a les Terres de l’Ebre, segons l’estudi, hi ha hagut 46.406 persones ocupades de mitjana, gairebé mil més que en el primer trimestre de l’any. Duro ha matisat però que si es parla en termes interanuals i es tenen presents tots els mesos “encara es produeix una caiguda del 5%, però un 1,3 punts inferiors a la del trimestre passat i molt similar a la del conjunt de Catalunya”.
Aquest augment intertrimestral de gairebé un miler d’afiliats a la Seguretat Social s’ha produït tant en el règim general com en el d’autònoms i també en tots els sectors econòmics, llevat el de la construcció.  Joan Antoni Duro, confia que l’increment d’exportacions, la menor pressió de les retallades i una possible millora del consum poden ajudar a remuntar la situació.

Concretant l’estudi en els 10 municipis ebrencs de més de 4.000 habitants, vuit d’ells, Alcanar, Amposta, Deltebre, Móra d’Ebre, Roquetes, Sant Carles de la Ràpita, la Sénia i Tortosa han mostrat baixades de cotitzants, mentre que Ulldecona i l’Ametlla de Mar han tingut uns creixements del 4,1% i del 2,1%, respectivament. La Sénia continua sent el municipi amb més destrucció de llocs de treball, amb una caiguda interanual del 17,2%, castigat pel tancament de la indústria del moble. En una situació similar es troba Alcanar, amb una pèrdua interanual del 13%, a causa de la destrucció neta produïda en la indústria manufacturera. Quant a Ulldecona, el seu creixement està relacionat, segons l’estudi, amb la bona evolució del comerç i dels serveis a les empreses i els de caire social. Aquests 10 municipis han mostrat una evolució negativa interanual en l’ocupació pràcticament en tots els sectors econòmics però sobretot en la construcció, castigant principalment Deltebre i Amposta; i en la indústria, sobretot a la Sénia i Alcanar. En destaca però la mala evolució de l’hostaleria amb una caiguda del 5,9%, molt influenciada per la pèrdua de llocs de treball que experimenta Tortosa en aquesta activitat . De fet, dels 5,3 punts de caiguda de la afiliació interanual en aquest trimestre, 2,2 corresponen a Tortosa.