Posts

Increment de controls al camp, molins i cooperatives, davant la proliferació de robatoris d’olives

Daniel Aleixandri, el nou cap Inspector de l’Àrea Bàsica dels Mossos al Montsià. (Foto:J.Roig)

Quan encara no ha acabat la temporada, ja s’han denunciat més de 50 robatoris.

El nou cap Inspector de l’Àrea Bàsica dels Mossos al Montsià, reconeix que hi ha diversos factors que influeixen en aquest augment, especialment el bon preu a què es paga enguany l’oliva.

(J.Roig).-Davant el notable augment de robatoris d’olives que s’ha produït les darreres setmanes al Montsià i al Baix Ebre, els Mossos d’Esquadra, juntament amb els Agents Rurals, han intensificat els controls a les finques, molins i cooperatives.
I és que en les darreres setmanes, i quant falta poc per acabar la temporada, els Mossos han rebut una cinquantena de denúncies per furts d’olives, quinze més de les rebudes durant tota la temporada passada. Ho explicava a La Plana Ràdio, Daniel Aleixandri, el nou cap Inspector de l’Àrea Bàsica dels Mossos al Montsià.

El cap comarcal dels Mossos reconeixia que aquest problema es repeteix cada temporada, accentuant-se enguany per diversos motius en coincidir el bon preu a què s’està pagant l’oliva, la morfologia del terreny de cultiu, (eminentment pla i fàcil de plegar), i el vent que ha fet les darreres setmanes que ha fet caure moltes olives, ja en plena fase de maduresa.

El cos policial reconeix que és complicat evitar tots els robatoris donada la gran extensió de territori que s’ha de vigilar i els limitats efectius dels quals disposa el Cos. A aquest fet i cal sumar els més de seixanta molins entre particulars i cooperatives que hi ha a les nostres comarques i les dificultats que es troben per poder certificar qui és realment el propietari de les olives que s’hi venen. “Les olives no porten una matrícula per poder identificar de qui són” deia Aleixandri, afegint que es troben molt sovint que, a sobre, els autors dels furts disposen d’autoritzacions de propietaris de finques que els lladres utilitzen per justificar les entrades d’olives. “Necessitem l’ajuda dels pagesos, ells són els nostres ulls al territori”, confessava.

El Montsià és la comarca més afectada per aquests robatoris d’olives, juntament amb el Baix Ebre, i és per aquests motius que s’ha augmentat els controls tant als molins i cooperatives, com a tractors, furgonetes i vehicles en general que  circulen de la zona de conreus de les dues comarques.

El nou cap Inspector de l’Àrea Bàsica dels Mossos al Montsià demanava la màxima col·laboració als pagesos, cooperatives i molins, perquè denunciïn aquestes accions delictives, per petit que sigui el furt, “perquè, si no hi ha denuncia, no hi ha delicte”, argumentava Aleixandri.

La Plataforma Anti fons no aprova el comptes de l’ Associació de Seccions de Crèdit

sin título-5388.jpg

Protesta de socis de la Cooperativa de Cambrils, fa uns dies, acusant de lladres als responsables de l’entitat. (Foto: Alba Mariné)

L’ informe de presidència es va centrar en l’operció de Cambrils, la posició al respecte de l’ ASC i el famós decret llei que se n’ha derivat.

Las Plataforma rebutja les acusacions d’insolidaritat afirmant que està d’acord en crear un fons de garantia, però no en les actuals condicions que es planteja.

Raonen que, a banda de que els diners aportats al fons no estan garantits ni són finits, tampoc estan d’acord en que el fons tingui  caràcter retroactiu de 5 anys i creuent que estàclarament enfocat per arreglar els problemes passats de Mont-roig, L’ Aldea i, sobretot, Cambrils, el més recent.

(Redacció/J.Roig).-El passat divendres, dia 17 de juny, va tenir lloc l’assemblea anual de l’ ASC, Associació de Seccions de Crèdit, cooperativa de segon grau que aglutina la pràctica totalitat de les cooperatives agràries amb secció de crèdit. Una Assemblea ordinària on s’havien d’aprovar els comptes de l’ exercici 2015, fet que es va produir, com era d’esperar, amb el vot en contra de les seccions de crèdit constituïdes formalment com a Plataforma Anti-fons de la que també en forma part la Cooperativa Agrícola del Camp de Santa Bàrbara.

Segons informa la mateixa Plataforma, l’operació Cambrils va centrar l’ informe de presidència, la posició al respecte de l’ ASC i el famós decret llei que se n’ha derivat. Decret, recordem-ho, aprovat pel govern amb caràcter d’urgència, però que en el tràmit parlamentari de convalidació, les cooperatives que formen part de la Plataforma Anti-fons, van aconseguir que tot i que s’aprovés, tots els grups parlamentaris acordessin per unanimitat que fos tramitat com a projecte de llei, fet que permet a tots els agents del sector modificar-lo i aportar-hi millores per tal d’aconseguir un consens de tot el sector que prèviament ni el govern ni l’ ASC no havien aconseguit.

La Plataforma reconeix però que al darrere dels postulats de l’ ASC hi ha aproximadament el 65-70% de les cooperatives amb secció de crèdit. Això es va palesar aquest mateix divendres quan el president de l’ ASC, el Lluís Roig va aprofitar l’ assemblea per sotmetre la seva gestió a l’aprovació de les cooperatives presents i va aconseguir aquest suport. Això els dóna una força inqüestionable, però els dissidents creuen que aquesta circumstància no els treu pas ni una gota de legitimitat per justificar la causa que defensen.

Critiquen que el fons tingui caràcter retroactiu de 5 anys, cosa poc o mai vista, i això fa pensar que està clarament enfocat per arreglar els problemes passats de les cooperatives de Mont-roig, L’ Aldea i, sobretot, Cambrils, el més recent.

Raonen que els  diners aportats al fons no estan garantits ni són finits, perque, com a mínim hi ha d’haver sempre el 20% de la seva base patrimonial i quan baixi d’ aquest percentatge, el fons s’ haurà de tornar a proveir. Les operacions ja esmentades s’endurien el 65 o el 70% del fons, cas que hi participessin totes.Si algunes no ho fan, fóra bastant més. Per tant, devant la més mínima incidència el fons podria quedar per sota del 20% i per tant s’hauria de tornar a reposar. Les aportacions es recuperen si mai es tanca la secció, però no pas pel seu valor nominal, sinó pel seu valor liquidatiu. La Plataforma diu que és curiós que es crei un fons per garantir els saldos dels impositors de les seccions, però el fons en sí, o les aportacions al fons, no estiguin garantides. Aquest fons, a més a més, l’hauria de gestionar l’ ASC fet que, per lo que sembla, no a tothom genera prou confiança.

Las Plataforma nega que sigui anti solidaria i no es nega a  crear un fons de garantia, però no en aquestes condicions plantejades, sinó amb les que puguin evitar que els diners que s’ha gestionat prudentment i sense deixar de fer en cap moment allò que calia per modernitzar tant les seves explotacions com les seves estructures cooperatives, s’ utilitzin per “treure les castanyes del foc” a cooperatives que, com la de Cambrils, es van dedicar a fer d’ entitats financeres invertint en projectes que res tenien a veure amb l’activitat agrària, provocant que una entitat que devia facturar uns 6 o 7 milions d’ euros, generés amb el pas dels anys un forat d’ uns 32 milions d’ euros de dèficit.

Es fa efectiva la fusió, per absorció, de la cooperativa de Freginals amb l’Agrícola del Camp

assembrela

Imatge d’una de les juntes generals en què es va aprovar la fusió de les cooperatives de Santa Bàrbara i Freginals. Foto: ACN

Les instal•lacions de Freginals acolliran els serveis bàsics i la secció de crèdit.

Els socis que ho desitgin també podran portar-hi les olives, encara que la resta del procés de transformació es farà a la cooperativa planera.

(J.Roig/T.G.).-Un cop superats el terminis legals des de la data en que es va produir la fusió per absorció de la Cooperativa de Freginals amb l’Agrícola del Camp de Santa Bàrbara el passat mes de Juny, el gerent de l’entitat, Josep Lluis Cardona, recordava que, des de principis d’Octubre la cooperativa planera a obert, lo que podríem denominar, una “sucursal” al municipi veí per tal de donar servei als seus veïns i nous socis.
Cardona explicava que els socis de Freginals ja ho són oficialment també de la cooperativa planera amb les mateixes obligacions i drets que la resta i, que per tant, podran operar indistintament a les dues oficines, tenint a la de Freginals els serveis bàsics de gestió, però també una secció de crèdit atesa per un administratiu de dilluns a divendres des de les deu del matí a la una de la tarda. El tema de la transformació s’està acabant de perfilar, però Cardona ha avançat que, en principi, l’únic que es farà a Freginals serà la recollida d’olives unes determinades tardes a la setmana i especialment les collides de l’arbre, mentre que la resta del procés, és a dir, la molturació i extracció, s’haurà de fer a les instal•lacions de la cooperativa de Santa Bàrbara.
Aquesta absorció es va aprovar desprès de rebre la petició de l’entitat freginalenca, entitat sanejada però que precisava d’algun acord d’aquest tipus, pel poc potencial productiu que havia tingut els darrers anys a conseqüència del descens de producció, l’envelliment dels socis i la situació en general del sector oleícola entre altres.
El procés d’integració ha estat tutelat pels experts de la Federació de Cooperatives, que s’han encarregat d’avaluar la situació de la Cooperativa de Freginals amb un resultat positiu. S’ha produït baix la fórmula de Fusió per Absorció i es va aprovar a les juntes paral•leles i extraordinàries que van fer les dues entitats, amb el resultat de 217 vots a favor i 40 en contra a la cooperativa planera i per 95 a favor contra 7 de negatius, a la de Freginals.

Un oli nipó guanya el premi al Millor Oli a la Fira de Jesús

capturadaL’Agrícola del Camp de Santa Bàrbara també va estar a la Fira en una campanya que es qualifica de magnifica en quant a producció, però que ha estat afectada per la mosca de l’oliva en quant a la qualitat.

Tot i això , Jesús aconsegueix tornar a donar un nou impuls als olis del territori durant la XX Fira de l’oli de les Terres de l’Ebre

(Redacció/J.Roig).-L’oli elaborat per l’empresa japonesa Taka Oiré-Empresa Nipón Olive que està explotant la finca Hostal Don Ramon de Tortosa va endur-se el premi al Millor Oli del XXXI Concurs al Tast dels Olis  de les Terres de l’Ebre en el marc de la Fira de l’Oli de l’EMD de Jesús.
L’empresa japonesa que va guanyar diumenge el concurs de tast amb una explotació al Baix Ebre no deixarà de ser també un element d’ajut a la imatge d’internacionalització que mereix el sector de l’oli.
Aquest oli, considerat també com el millor en la modalitat de productors particulars de collita pròpia per part del jurat d’experts catadors, reafirma el missatge que es va donar durant tot el cap de setmana de la fira : el principal actiu de la producció, la qualitat, ha d’anar directament vinculat a adequades línies de comercialització i internacionalització.

En aquest sentit  va tenir una gran acollida, i repercussió entre el sector, l’Àgora de l’Oli, Espai Gourmet de les Terres de l’Ebre, primer el divendres amb majoristes,cooperatives, productors i restauradors i després amb els propis visitants de la fira, posant-se de manifest el gran nivell dels olis extra verge ebrencs, i el gran avanç que s’ha aconseguit en el terreny de la imatge i el disseny. Per a Pere Panisello, alcalde-president de l’EMD de Jesús i president del comitè organitzador de la fira, els objectius s’han cobert satisfactòriament, “la nostra obssessió era, i és, donar el màxim suport a tot el sector de l’oli d’oliva. L’Espai Àgora ha estat un revulsiu extraordinari i pensem que tindrà molt de camí a recórrer en futures edicions.
Al concurs de tast Cabra Freixet Agrícola Sant Isidre del Perelló va guanyar el premi de productors envasadors d’oli d’oliva verge extra de la DOP Baix Ebre-Montsià, el Centre de Capacitació Agrària de Gandesa del de DOP Terra Alta i l’Almàssera Agrícola Colomé Mulet de Campredó amb Mas Roquell el primer premi al millor oli sense DOP o marques fóra de la DOP i també el de la modalitat de productors envasadors de collita pròpia.
D’una altra banda l’oli Mas del Clos de Jaume Clos Gatnau de Móra d’Ebre va rebre el guardó al Millor Disseny dels Productes de l’Àgora de l’Oli.
La Fira de l’Oli de Jesús tancava portes diumenge a la nit després d’un complicat cap de setmana en el terreny climatològic.
En la mateixa Fira de Jesús, alguns cooperativistes presents al certamen, com per exemple la Agrícola del Camp de Santa Bàrbara, coincidien en afirmar que, en una campanya que es qualifica de magnifica en quant a producció, es lamenta que hagi estat afectada per la mosca de l’oliva en quant a la qualitat i que tot i que la collita ja està pràcticament acabada, encara s’està a la recta final a les finques del sud del Montsià i d’alguns productors del Baix Maestrat castellonenc que porten les olives a molins i cooperatives del Montsià, sobretot la Sénia i Santa Bàrbara.
En el mateix sentit, s’expressaven des de la Cooperativa de la Sénia, que comercialitza el seu oli junt amb la de Santa Bàrbara. «Encara no hem acabat de collir, ens deu quedar un deu per cent, produirem un 6,5 milions de quilos d’olives de les quals obtindrem 1,6 quilos d’oli. El preu està bé per al pagès i a la cooperativa el podrem vendre més car», comenten des de Cosénia.