Posts

Jordi Roé és un dels dos únics assessors que té el nou Conseller d’Agricultura

roe

El fins fa poc regidor d’agricultura de Santa Bàrbara diu que Jordi Ciuraneta és una persona treballadora, a la que no li agrada prendre decisions des de la desconeixença.

El Conseller l’ha cridat al seu equip desprès de que Roé ja formes part del seu grup de treball a la Taula Sectorial d’Agricultura, de la que n’era president.

(J.Roig).-Fa algunes setmanes, ja avançàvem als nostres oients la noticia de que el planer Jordi Roé havia esta escollit assessor del recentment nombrat Conseller d’Agricultura, Jordi Ciuraneta. Ara hem tingut l’oportunitat de parlar més amplament amb qui, fins fa ben poc, va ser regidor d’Agricultura al nostre poble i saber primer que res, com és que el nou conseller li ha volgut donar aquesta responsabilitat.
Roé explicava que va conèixer a Ciuraneta quant aquest era president de la Taula sectorial d’agricultura i ell era designat responsable a la Terres de l’Ebre, formant part del grup de treball a petició del mateix president.”Per jove, per ganes de fer coses..la gent que em coneix ja saps que sóc actiu i ell em volia al seu costat”, explicava Roé.
La filosofia del nou conseller, explicava Roé, es la de minimitzar els càrrecs al seu departament, per això, a banda dels directors generals,actualment solament hi ha dos assessors, quant en altres mandats el nombre ha estat bastant més elevat.
El paper de Jordi Roé a l’equip del Conseller Ciuraneta és el d’assessorar al departament de totes aquelles que l’afecten com a tal. “Ell sempre diu que prendre decisions des del desconeixement, vol dir que alguna cosa no estem fent bé” explicava Roé, per això ell és un dels dos encarregats d’assessorar i d’informar dels problemes o donar el seu punt de vista sobre les qüestions que afecten al departament i fer-ho a més a més des de la mateixa experiència i a peu de carrer.
Recordem que Jordi Roé és jove pagès, amb formació relacionada amb el camp agrari i amb una experiència política de més de 8 anys.

Satisfacció des de la regidoria d ‘ensenyament per les obres d’ ampliació de l’ escola de Santa Bàrbara

SAMSUNG

La consellera Irene Rigau a l ‘acte d’ inaguració de l’ ampliació de l ‘escola (Foto:T.G.)

Blanch diu que cal que ens sentim orgullosos del centre i de la qualitat de l’ ensenyament que s’hi imparteix

(J.Roig/T.G.).-El passat 8 de gener, la Consellera d’Ensenyament Irene Rigau va visitar el nostre poble per inaugurar l’ampliació de l’Escola Jaume Balmes de Santa Bàrbara que ja estava operativa des de principis del curs escolar 2013-2014.
Amb aquesta inauguració es posava el punt i final a una obra cofinançada entre el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament i es donava resposta a una llarga reivindicació tant dels docents,com de l’ Apa o del propi equip de govern del nostre poble.

De fet,durant una entrevista a la Plana Ràdio,el regidor d’ ensenyament Alfred Blanch aprofitava per fer pública aquesta satisfacció per l’ obra,que si bé no ha acabat essent la que estava projectada en un principi,si que compleix els objectius de donar millor servei i funcionalitat a la resta del centre que era lo que, en definitiva, es reclamava.
Blanch també volia subratllar la qualitat educativa del centre tal i com es desprenia de les paraules de la consellera que, en el seu parlament, destacava el bon nivell acadèmic mostrat pels alumnes del centre, posant èmfasi en continuar lluitant per una educació de qualitat i en català. El regidor deia  que  dades com aquestes, cal que ens facin sentir ,si cap, encara més orgullosos de la nostra escola.

Recordem que l’ ampliació de l ‘escola planera ha suposat disposar de 4 aules més d’infantil amb lavabos interiors, ocupant una superfície aproximada d’uns 350 m2, el nou menjador escolar, l’ascensor, així com la nova tanca perimetral del centre per encabir el nou pati d ‘esbarjo.

El conseller Vila visita l’ampliació del dipòsit controlat de residus de Mas de Barberans

Visita dipòsit mas de barberans

Visita del conseller Santi Vila a l’abocador del Mas de Barberans

La instal·lació continuarà donant servei als municipis del Montsià, i també al Baix Ebre.
El nou programa unificat de gestió de residus permetrà optimitzar tots els recursos, reorientant els fluxos de residus de la manera més sostenible.

(Redacció/J.Roig).-El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila,va visitar el passat diumenge   l’ampliació del dipòsit controlat de residus de Mas de Barberans .Vila va destacar t que, amb instal·lacions com aquesta, “contribuirem a millorar la qualitat de vida i la seguretat de les persones, millorarem l’eficàcia econòmica del sistema i avançarem cap als objectius de qualitat ambiental en el camí de la sostenibilitat que Catalunya s’ha marcat com ha país”.

El Consorci per a la gestió dels residus municipals de la comarca del Montsià ha promogut conjuntament amb l’Agència de Residus de Catalunya l’ampliació de la capacitat del dipòsit controlat de residus de Mas de Barberans, amb la construcció d’un nou vas, una obra necessària per continuar donant servei als municipis del Montsià i del Baix Ebre. El vas disposa de dues cel·les, amb una capacitat útil total de 413.818 m3 i s’estima que tindrà un temps de vida útil d’entre 10 i 15 anys.
A la instal·lació també s’hi han realitzat diverses millores, com la reposició de la tanca de totes les instal·lacions i la formació d’una tanca vegetal, la pavimentació de la zona de premsat i dels vials interiors, l’enllumenat dels vials, la semiclausura i condicionament dels talussos de la fase anterior, i l’evacuació superficial d’aigües pluvials. També s’hi ha instal·lat una torxa de combustió de gasos i s’ha adequat la xarxa piezomètrica.

L’Agència de Residus de Catalunya ha finançat íntegrament l’obra, que ha tingut un cost de 2,1 M€ sense IVA, i donarà servei a uns 155.000 habitants.
El dipòsit controlat de Mas de Barberans es va construir l’any 1994, amb una capacitat de 128.000 m3. Des del 1996, els residus que s’hi dipositen es compacten prèviament en una planta de compactació d’alta densitat. L’any 2001 s’hi va construir una planta de compostatge i es va iniciar l’explotació d’una nova fase, amb una capacitat de 325.720 m3. La planta de premsat es va renovar l’any 2008. L’any 2011 s’hi va instal·lar una planta de tractament de lixiviats. Des del mes de març de 2010 el Consorci per a la gestió dels residus municipals de la comarca del Montsià ha assumit la gestió directa de la instal·lació.

La Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre debat i aprova les al·legacions que es presentaran al Pla Hidrològic de l’Ebre

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder; el delegat del Govern a l’Ebre, Xavier Pallarès; i el president de la CHE, Xavier de Pedro, durant la reunió de la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre celebrada a Amposta.(Foto:ACN)

El conseller Recoder va presidir ahir  la reunió, on es va acordar presentar al·legació a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre demanant que el Pla reculli el règim de cabals ambientals que la Comissió va aprovar l’any 2007, proposta que permet garantir l’assoliment i manteniment del bon estat del tram final de l’Ebre.

 La Comissió va acordar també sol·licitar a la Confederació que en el pla es revisin altres aspectes relacionats amb les Terres de l’Ebre, com l’estat ecològic d’algunes masses d’aigua, els criteris de gestió d’alguns aqüifers, les reserves estratègiques de cabals per a nous regadius, la gestió de sediments per evitar la regressió del delta i la necessitat de fixar un règim de cabals ambientals en el meandre de Flix

(J.Roig/Redacció).-El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, es va reunir ahir amb la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre per debatre i aprovar les al·legacions que dita comissió presentarà a la CHE en relació amb el Pla Hidrològic de l’Ebre.

En aquest sentit es va acordar  presentar al·legació a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre demanant que el Pla reculli el règim de cabals ambientals que la Comissió va aprovar l’any 2007, una proposta que permet garantir l’assoliment i manteniment del bon estat del tram final de l’Ebre.

Recordem que l’actual cabal ecològic al tram baix del riu Ebre és de 100 m3/s tot l’any i 3.153,6 m3 en un any mig .
La proposta inicial de l’ACA i la Comissió sostenibilitat Terres Ebre (CSTE)diu  que el cabal ambiental que es considera per mantenir un bon estat del tram baix de l’Ebre Ebre a Tortosa és de 7.167,9  hm3/any en una any sec , de 9.508,9 en un any mig  i de 12.543,2 en un d’ humit
Per contra  l’ actual proposta de la CHE per al nou Pla de Gestió de l’Ebre a Tortosa és de 3.009,9  hm3/any en qualsevol situacio,es a dir ,indepednetment de que l ‘any sigui sec,mig o humit.

Es considera, a més, que la proposta de cabals de la CHE és insuficient i poc justificada, i que s’hauria de basar en criteris de sostenibilitat ambiental, seguint les prescripcions tècniques contingudes a la normativa vigent (instrucció de planificació hidrològica, Reglament de planificació, Llei d’aigües, etc.), adaptant posteriorment els nous usos i reserves d’aigua a la restricció derivada del compliment d’aquests cabals.

En aquest sentit, la Comissió alerta també que el Pla Hidrològic de l’Ebre no té en compte l’impacte que poden generar els nous regadius, els quals poden comportar l’augment de sulfats en el tram final del riu. Ja en els darrers anys s’ha constatat un augment d’aquestes sals, que requereixen la instal·lació de tractaments de potabilització específics.

La Comissió també proposa específicament un règim de cabals ambientals en el meandre de Flix, que hauria de tenir en compte la problemàtica que hi ha en aquest punt i l’existència d’espais pertanyents a la Xarxa Natura 2000. El cabal d’aigua actualment circulant en aquest meandre és insuficient durant el 90% dels dies de l’any, cosa que condiciona el mal estat d’aquesta massa d’aigua. El fet que al meandre de Flix, juntament amb els embassaments de Riba-roja d’Ebre i de Flix, constitueixin els principals focus d’eclosió d’espècies invasores al riu, fa que aquesta zona hagi de ser analitzada i tractada de manera especial, amb mesures adequades per restaurar la zona i evitar l’entrada i proliferació d’espècies invasores.

A més, des de la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre també es sol·licitarà que s’incorpori a la normativa del PHE les mesures, prescripcions i mitjans necessaris per tal d’assegurar un cabal sòlid suficient per al manteniment de les funcionalitats del tram final del riu, del delta i de la costa de l’Ebre. En aquest sentit, el PHE haurà de fer un èmfasi especial en garantir que la gestió dels embassaments permeti el transport dels sediments, i establir un règim de cabals suficients per a fer possible aquest transport, per evitar així la regressió del delta de l’Ebre.