Posts

La Societat de caçadors de Santa Bàrbara, insisteix a demanar que no es deixen els cartutxos a terra.

Si el caçador és sorprès sense arreplegar-los, pot ser multat i si no, la que pot ser sancionada és la mateixa entitat.

(J.Roig/T.G.).-Quant falta menys d’un mes perquè acabi la temporada de caça menor en general, exceptuant la de l’estornell negre, segons alguns caçadors consultats, i en el cas concret del tord, enguany no ha estat de les millors. Les fonts consultades deien que els ocells haurien arribat amb menys quantitat que altres anys o per altres punts de la península, situats més al sud.

Tot i això, des de la Societat de Caçadors de Santa Bàrbara, es segueix instint en l’obligatorietat i necessitat que s’arrepleguin del terra les beines dels cartutxos, no solament per qüestions mediambientals, sinó també legals.

Juan José Bonavida, guarda del vedat de caça i secretari de la Societat de Caçadors Sant Gregori de Santa Bàrbara, deia que aquest tema els segueix preocupant molt perquè, segons explicava, si s’enxampa al caçador, pot ser multat, però si no, qui pot ser multat per l’autoritat competent, és la mateixa entitat. Per això Bonavida apel·lava a la bona voluntat del col·lectiu, “si n’hi ha 50, costen d’arreplegar, però si cada cop que dispares, plegues el cartutx, al final veuràs que no t’ha costat cap esforç”, reflexionava.

El guarda del vedat  de caça planer, també recordava que l’únic mètode de caça que està permès actualment és amb l’escopeta i parat o al “salto”. Altres modalitats tradicionals com el filat, la ratera o la barraca, estan prohibides i la seva pràctica, especialment en el darrer cas, pot estar multada amb sancions que poden arribar als 5.000 euros i fins i tot, amb penes de presó.

I parlant d’aquest tradicional mètode de caça, afegir també que un grup de caçadors d’Alcanar han ideat un nou sistema amb xarxes per capturar tords, que està pendent de legalització i que no seria massiva, però si selectiva.
L’entitat canareva s’anomena Associació Amics del Tord i pretén revifar aquest tipus de caça a través de l’ús d’una nova metodologia que respectaria els criteris que marca Europa. De moment, el mètode de xarxes, ja ha passat satisfactòriament els testos realitzats pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya.Si passa els europeus, podria ser regulada i la caça en barraca podria aviat retornar a les comarques del Baix Ebre i el Montsià, les de més tradició del territori.

 

Els conservacionistes denuncien davant el Seprona 30 barraques de caça en funcionament a les Terres de l’Ebre

Foto: D. Tarragona

SEO/Birdlife assegura haver detectat “desenes” d’aquestes instal·lacions en pobles del Montsià i reclamen a Agricultura que posi fi a aquesta pràctica

Amposta (ACN).- L’organització conservacionista SEO/Birdlife i diverses organitzacions ambientals catalanes i del País Valencià han denunciat davant el Seprona de la Guàrdia Civil a Madrid una trentena de barraques de caça en funcionament a les Terres de l’Ebre i 310 paranys que s’utilitzarien il·legalment a Castelló.

Els conservacionistes asseguren que la pràctica de la caça en barraca continua vigent a les Terres de l’Ebre, tot i la seva prohibició legal, i han reclamat al Departament d’Agricultura que hi posi fi. De fet, SEO/Birdlife assegura haver detectat l’existència de “desenes de barraques arreglades i preparades” en municipis del Montsià com Alcanar, Ulldecona, la Sénia i Santa Bàrbara, entre d’altres.

L’entitat conservacionista també ha manifestat haver localitzat ocells amb restes de cola industrial que haurien estat en contacte amb les barraques. A tot això, se sumarien les “fundades sospites” de la utilització de “pseudo-barraques” situades als terrats d’alguns nuclis urbans. Els ecologistes han advertit que les barraques i els paranys són els primers detectats enguany. Especialment en el cas dels paranys, dels quals asseguren que són “només una petita part dels gairebé 2.000 detectats i denunciats en campanyes anteriors” majoritàriament al País Valencià, on se situa el nombre més elevat de punts de caça.

En un comunicat, SEO/Birdlife recorda que aquest mètode caça està “específicament prohibit per les lleis europees, espanyoles i catalanes pel seu caràcter massiu, no selectiu i per la impossibilitat del seu adequat control”. Uns extrems que avalarien diverses sentències del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees (2004) i del Tribunal Suprem (2005). Segons abunden, a més, la modificació del codi penal que va entrar en vigor el gener de 2011 evidenciaria que la caça en barraca és un “acte delictiu” per tractar-se d’un mètode no selectiu.

Per tot plegat, reclamen al Departament d’Agricultura que posi fi a aquesta pràctica “investigant, denunciant i instruint els corresponents expedients per la via penal”. Recorden, a més, que més de 26.000 signatures individuals i més de 700 de col·lectives “van impedir la seva legalització l’any 2007 i el govern català es va comprometre davant la Comissió Europea a no intentar legalitzar en el futur ja no permetre-ho”. Fruit d’això, la Unió Europea va tancar l’expedient que havia obert per la legalització irregular durant la campanya del 2004.

Els ecologistes retreuen als caçadors que, apel·lant al “nom de la tradició” emprin reclams electrònics i cola industrial per donar mort “de forma cruel” milions de tords en migració des del nord d’Europa. No només això: asseguren que entre un 20 i un 45% d’aus capturades en les barraques pertanyen a espècies protegides. A les Terres de l’Ebre, apunten, la temporada de es caça en aquesta modalitat és entre octubre i novembre.

Els barraquers catalans i valencians s’uneixen en la lluita per ser legals

Un mes abans de l’inici de la  temporada de caça en barraca, els aficionats tornen a la càrrega per intentar aconseguir una regulació per aquesta pràctica cinegètica prohibida però molt arrelada a zones com el Montsià i el Baix Maestrat.

En aquesta ocasió, i després d’anys de pugnes amb els agents rurals, denúncies i desavinences amb el Govern, els barraquers catalans han decidit aliar-se amb els valencians i aragonesos i iniciar converses amb els representats polítics, per fer un front comú davant el Ministeri de Medi Ambient i la Unió Europea per aconseguir la regularització. D.T Read more