Posts

Santa Bàrbara, un municipi infravalorat respecte d’altres del territori ?

 

L’alcalde, Alfred Blanch  confessava ( des de la ràdio municipal),  tenir l’ impressió de que,  mentre a altres pobles ebrencs  s’aboquen molts d’esforços, quan va a demanar o reivindicar algun ajut, “sembla que no se’ns fa massa cas”, deia.

 Blanch voldria ajuts per poder acabar la tercera fase de les obres de rehabilitació de l’antic ajuntament.

 

(J.Roig/T.G.).- Amb la voluntat de trobar recursos per poder continuar amb les obres de restauració de l’Ajuntament , l’alcalde de Santa Bàrbara es va reunir, la passada setmana, amb el Delegat del Govern per informar-se de si hi ha alguna convocatòria o subvenció que pugui ajudar finançar la tercera fase del projecte, per a la que ja s’han destinat recursos propis als pressupostos del 2017, però que serien insuficients per acabar d’enllestir la primera planta de l’edifici que és, ara per ara, la prioritat, segons afirmava Alfred Blanch en declaracions a La Plana Ràdio.
Blanch es lamentava que hi ha coses a l’administració que “o no funcionen o que personalment a mi no m’agrada com funcionen”, deia l’edil. Afegia que, considerant que Santa Bàrbara és un dels pobles importants de la comarca, de vegades té la sensació que se’ns infravalora des del Govern, ja que, mentre a altres pobles del territori s’aboquen molts d’esforços, quant va a demanar o reivindicar algun ajut, sembla que no se’ns fa massa cas. “Queda com un poc descuidat..allò de “pasa palabra”, saps” “, ironitzava.

El malestar al qual es referia l’alcalde planer en les darreres paraules del fragment de veu que podem escoltar a l’audío adjunt, tenien el seu origen, probablement, en la proposta que l’any passat li hauria fet la Consellera Governació, Administracions Públiques i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, Meritxell Borràs.”Ella ens va enviar cap als fons Feder i el tema ha quedat descartat. Ens havíem d’ajuntar amb altres municipis i fer una espècie de projecte comú. Clar, ajuntaments de la comarca que necessitin rehabilitar l’ajuntament o edificis històrics no n’hi ha gaires. Per això ho vam descartar, per la dificultat que comporta”, deia.

Indignació entre els arrossaires del delta de l’Ebre davant la pèrdua d’ajuts europeus per fer front al caragol maçana

615798

Posta de caragol maçana.(Foto:Jordi Marçal)

El sindicat agrari Unió de Pagesos acusa la Generalitat de “manca d’habilitat” a l’hora de gestionar l’arribada de fons estatals i europeus per frenar la plaga

(ACN).- La pèrdua d’uns 378.000 euros en ajuts agroambientals europeus que patiran els arrossaires del delta de l’Ebre que hauran d’assecar els seus camps durant els pròxims mesos per lluitar contra la plaga del caragol maçana ha indignat el sector. El sindicat agrari Unió de Pagesos (UP) considera que la mesura penalitza especialment els pagesos de municipis més afectats per la plaga, després d’una campanya en la qual molts han patit pèrdues de fins la meitat de la collita per les condicions climàtiques. El responsable nacional del sector de l’arròs d’UP, Dani Forcadell, ha criticat la “manca d’habilitat política” de la Generalitat a l’hora de gestionar l’arribada d’ajuts de Brussel·les i Madrid.

L’anunci del pla de xoc del Departament d’Agricultura amb la previsió d’assecar de més de 7.000 hectàrees d’arrossars suposarà la retallada dels 54 euros per hectàrea que la Unió Europea aporta per mantenir la inundació fins a finals de gener ha caigut com un cop de massa sobre l’ànim del sector. El sindicat, de fet, assegura donar ple suport a les mesures que formen el pla de xoc presentat per la Generalitat, amb l’assecament de 7.000 hectàrees i la inundació amb aigua del mar de 2.000 més, però no entén que els principals costos recaiguin sobre les espatlles dels mateixos pagesos afectats que hauran d’eixugar els camps.El responsable nacional del sector de l’arròs de la Unió de Pagesos, Dani Forcadell, retreu que els arrossaires hagin d’assumir la pèrdua d’ajuts després d’un any complicat i critica la manca d’habilitat política de la Generalitat.
Davant d’aquesta situació, el sindicat reclama també que es convidin representants autoritzats a les reunions de la comissió de seguiment de la plaga per poder contrastar i posar sobre la taula, amb total transparència, les informacions “contradictòries” sobre les aportacions de les diferents administracions. Apunten que, en contra de l’anunciat per Agricultura, el Ministeri assegura haver efectuat una aportació de 400.000 euros que la Generalitat nega que s’hagi materialitzat.Forcadell demana una major coordinació entre administracions i la presència d’un representant del Ministeri d’Agricultura en la comissió de seguiment per la plaga del caragol maçana.

El sindicat reclama també a la Generalitat que aporti la documentació amb la qual la Unió Europea rebutja donar suport a les mesures contra la plaga per poder actuar políticament a Brussel·les a través de la mateixa organització i dels eurodiputats.

Xerta destina 15.000 euros dels pressupostos per atendre els serveis bàsics de la ciutadania afectada per la crisi

(mesebre.catmoises fabra 2).-L’Ajuntament de Xerta destina des de l’any passat una partida específica al pressupost per atendre la ciutadania que està patint les conseqüències de l’actual situació de crisi. El 2012 la partida, que també inclou les subvencions a entitats i associacions, va ser de 25.000 euros dels quals 15.000 estaven previstos per ajuts a les famílies en serveis bàsics com l’aigua, la llum, l’alimentació o la neteja. Moisés Fabra,l ‘alcalde xertolí  explicava que ,afortunadament no van haver de gastar  tot el que havíen pressupostat i enguany la quantitat prevista ha estat de 8.000 euros, dels 15.000 globals que té la partida.Fabra afegia que les ajudes de fora són benvingudes ,però creu  que a la gent de Xerta l’ha d’ajudar l’Ajuntament que és l’administració més propera i per això mantindrà aquestes partides els propers anys”. Els ajuts s’atorguen previ informe dels serveis socials del consell comarcal.

Quant a la situació econòmica, l’ alcalde de Xerta mostrava la seva satisfacció pel fet que actualment l’Ajuntament té al dia el pagament a proveïdors. De totes maneres, ha advertit que l’any 2015 pot ser un any complicat ja que acaben els dos anys de cadència de l’IC0. En aquest sentit ha estat contundent en afirmar que si la Generalitat pagués el deute pendent de més de 200.000 euros a l’Ajuntament es podria fer fronts als pagaments.

La lluita contra el caragol poma rep més d’un milió en ajuts d’Europa

Pagesos i regants del Delta de l’Ebre volen conèixer les mètodes que s’han emprat en d’altres països afectats per la plaga, com és el cas de l’Equador

(DdT).-La Unió Europea ha aprovat el pagament a la Generalitat de prop d’1,4 milions d’euros en ajuts, corresponents a les accions de lluita contra la plaga del caragol poma dels anys 2010 i 2011. La xifra correspon a prop de la meitat de la despesa duta a terme al territori per fer front a la proliferació d’aquesta espècie invasora, en expansió al territori des de fa tres anys.  «Recentment van tenir inspectors a revisar la feina feta, per  poder fer efectiu ara aquest pagament», comenta al Diari el responsable dels treballs contra la plaga del Departament d’Agricultura , Hernan Subirats.

Per aquest 2012, el Departament d’Agricultura ha sol·licitat també un nou paquet de subvencions per valor d’ 1,8 milions d’euros que confia que també serà aprovat arran de l’avanç de la plaga, que des d’aquesta tardor es troba ja als dos marges del Delta de l’Ebre.
Pel que fa als treballs sobre el terreny, finalment s’ha descartat l’assecament avançat dels camps d’arròs en les zones més altes del marge esquerre, tal i com s’havia fet en els dos anys anteriors. El motiu: la por de perdre els ajuts que precisament la Unió Europea atorga als arrossaires del Delta perquè duguin a terme una sèrie de mesures de caire agroambiental, com és la inundació dels camps durant els mesos d’hivern.  «No hem rebut cap resposta a la nostra petició i, per tant,  no ens podem arriscar», afirma Subirats.

El que si s’està duent a terme amb èxit són els tractaments als camps amb un producte biològic conegut com a saponina, així com la inundació amb aigua de mar dels camps de la part més baixa de l’hemidelta esquerre. Aquesta mesura elimina el cent per cent dels exemplars de l’espècie,  la qual només  pot sobreviure en ambients d’aigua dolça.

Fins ara els treballs de lluita contra la plaga han anat majoritàriament a càrrec del Departament d’Agricultura, però el sector arrossaire i els regants temen les repercussions que pot tenir la proliferació de l’espècie (que es menja la planta de l’arròs) en els costos de producció.

En aquest sentit, volen conèixer les experiències d’altres països afectats per aquesta espècie. «Seria el cas de l’Equador, on el caragol poma ha malmès el 70 per cent de la producció», segons comenta el president de la Comunitat de Regants del canal de la Dreta de l’Ebre, Manolo Masià.