Posts

Jordi Roé és un dels dos únics assessors que té el nou Conseller d’Agricultura

roe

El fins fa poc regidor d’agricultura de Santa Bàrbara diu que Jordi Ciuraneta és una persona treballadora, a la que no li agrada prendre decisions des de la desconeixença.

El Conseller l’ha cridat al seu equip desprès de que Roé ja formes part del seu grup de treball a la Taula Sectorial d’Agricultura, de la que n’era president.

(J.Roig).-Fa algunes setmanes, ja avançàvem als nostres oients la noticia de que el planer Jordi Roé havia esta escollit assessor del recentment nombrat Conseller d’Agricultura, Jordi Ciuraneta. Ara hem tingut l’oportunitat de parlar més amplament amb qui, fins fa ben poc, va ser regidor d’Agricultura al nostre poble i saber primer que res, com és que el nou conseller li ha volgut donar aquesta responsabilitat.
Roé explicava que va conèixer a Ciuraneta quant aquest era president de la Taula sectorial d’agricultura i ell era designat responsable a la Terres de l’Ebre, formant part del grup de treball a petició del mateix president.”Per jove, per ganes de fer coses..la gent que em coneix ja saps que sóc actiu i ell em volia al seu costat”, explicava Roé.
La filosofia del nou conseller, explicava Roé, es la de minimitzar els càrrecs al seu departament, per això, a banda dels directors generals,actualment solament hi ha dos assessors, quant en altres mandats el nombre ha estat bastant més elevat.
El paper de Jordi Roé a l’equip del Conseller Ciuraneta és el d’assessorar al departament de totes aquelles que l’afecten com a tal. “Ell sempre diu que prendre decisions des del desconeixement, vol dir que alguna cosa no estem fent bé” explicava Roé, per això ell és un dels dos encarregats d’assessorar i d’informar dels problemes o donar el seu punt de vista sobre les qüestions que afecten al departament i fer-ho a més a més des de la mateixa experiència i a peu de carrer.
Recordem que Jordi Roé és jove pagès, amb formació relacionada amb el camp agrari i amb una experiència política de més de 8 anys.

Santa Bàrbara organtiza un col·loqui sobre l’assegurança agrària en els cítrics.

(AdSB).-Lasseguran_EDITORA9808EDITORA_7343a Regidoria d’Agricultura de l’Ajuntament de Santa Bàrbara juntament amb Agroxarxa organitzen el proper dimecres 29 d’abril, a les 19.30 hores i al Museu de la Vida a la Plana una taula rodona-

Aquesta modalitat d’assegurança és desconeguda en molts casos i això, juntament amb el fet que contínuament es generen dubtes i interpretacions sobre les característiques d’aquesta, s’ha organitzat aquesta taula rodona-col·loqui amb el cap d’Assegurances Agràries d’Agroxarxa on tots els productors de cítric que ho desitgin podran resoldre qualsevol dubte i comentar el que considerin, al voltant d’aquesta modalitat d’assegurança.

Per al regidor d’Agricultura, Jordi Roé, fomentar aquest tipus de col·loquis és part fonamental del suport que l’Ajuntament de Santa Bàrbara dóna a la pagesia local i del territori per tal que, en moments de major necessitat, puguin resoldre’n dubtes i extreure’n els màxims profits.

Agricultura fixa el màxim de senglars i conills per declarar emergència cinegètica

conillSanta Bàrbara i Masdenverge, dos dels termes municipals on la plaga de rosegadors és més visible.

(Redacció/J.Roig).-El Departament d’Agricultura podrà declarar emergència cinegètica en aquelles zones on es produeixi una sobreabundància d’espècies cinegètiques que causen danys a l’agricultura, la ramaderia i els terrenys forestals i importants pèrdues econòmiques a les explotacions agràries. Per a Unió de Pagesos, aquesta norma suposa un primer pas per fer front als greus problemes que suposen per a l’agricultura els danys generats.

Aquesta mesura es va incorporar, a proposta del sindicat, a la Llei de mesures fiscals, financeres i del sector públic el desembre de 2013, amb l’objectiu d’habilitar a l’administració per decidir actuacions de caça com a mesures excepcionals per reduir la sobrepoblació de fauna salvatge si aquesta produeix danys a l’agricultura i en cas de manca d’actuació de les persones que, segons la legislació en matèria de caça, són responsables dels danys causats per les espècies cinegètiques.

Fins ara, el departament d’Agricultura no podia decidir aquestes actuacions dins les àrees privades de caça, ja que aquestes estan gestionades per les societats de caçadors i suposen el 80% dels espais cinegètics.

En el cas dels conills, el llindar establert pel procediment és de més de cinquanta conills per quilòmetre quadrat de densitat mitjana hivernal o de més de cinquanta caçats per quilòmetre quadrat, d’acord amb les estadístiques de captures de la darrera temporada hàbil de caça que s’assoleix en els zones amb danys més greus, com alguns municipis del Camp de Tarragona, i especialment de la zona del Baix Ebre i Montsià i de la Plana de Lleida.La densitat establerta pel departament d’Agricultura per als senglars com a llindar per poder declarar zones d’emergència cinegètica és de vuit exemplars per quilòmetre quadrat durant la temporada de caça.

Una de les zones més afectades és el Montsià, especialment els municipis de Santa Bàrbara i Masdenverge. Segons Joan Montesó, responsable de fauna d’Unió de Pagesos, un dels conreus més afectats són els cítrics. Els conills, que han trobat als tarongerals un hàbitat ideal, roseguen la soca dels tarongers fins a matar l’arbre. Hi ha finques on s’han hagut d’arrancar tots els arbres.
A les Terres de l’Ebre i del Sénia, s’ha permès d’utilitzar un tipus de trampa molt efectiva que caça el conill viu.
Com exemple d’questa superpoblació i amb dades del 2012, al conjunt de Terres de l’Ebre, se’n van caçar més de 40.000.

Aquesta nova eina ha de permetre controlar de manera efectiva els nivells de població de determinades espècies cinegètiques que fa anys que es mantenen amb uns nivells perjudicials no només per al sector agrari.El sindicat diu que vetllarà perquè es declarin i s’apliquin de manera eficaç les mesures extraordinàries cinegètiques i s’assoleixi l’objectiu de reduir les poblacions de les espècies cinegètiques, especialment senglar i conill, fins a nivells que siguin compatibles amb l’activitat agrària, i, si cal, perquè s’apliquin de manera subsidiària.

Per a la resta d’espècies cinegètiques o no protegides, es declararà emergència cinegètica quan hi hagi un nombre de sol·licituds d’autoritzacions excepcionals per a la seva captura o comunicacions per danys a l’agricultura, la ramaderia, els terrenys forestals, les espècies protegides o la caça, causats per aquestes espècies en un nombre superior a 10, de forma ininterrompuda en els darrers tres anys.

Incertesa al món agrari davant l’aplicació de la nova PAC

cardona

Josep Lluís Cardona, gerent de la Cooperativa Agrícola del Camp de Santa Bàrbara. (Foto J.Roig)

El gerent de l’Agrícola del Camp diu que, de moment són hipòtesis que cal definir, però sembla que enguany encara caldrà establir una prorroga respecte al sistema aplicat fins ara per atorgar les subvencions comunitàries, però que, tot i aixi, aquestes ja patiran una reducció del 9 per cent,que pot arribar fins al 39 % un cop estigui vigent el nou sistema.
Lo que si que és definitiu és la creació de la figura del agricultor actiu que podria fer perdre les subvencions al pagesos que tenen les terres arrendades
(J.Roig/T.G.).-Tot i les moltes xerrades que s’estan fent per informar al món agrari de les repercussions que tindrà l’¡aplicació de la nova PAC , des de la Cooperativa Agrícola del Camp de Santa Bàrbara és té encara una impressió d’incertesa de com acabarà afectant al productor la distribució de les subvencions.

Josep Lluís Cardona,gerent de l’entitat, explicava que el nou període de vigència per a la propera Política Agrària Comuna, se suposa anirà des de l’any 2014 al 2020, tot i que encara no està definit, per lo que, enguany, caldrà establir una pròrroga del sistema de subvencions aplicat fins ara. Tot i així, Cardona deia que ja s’establirà, de moment, una reducció del 9%, al que  podrà sumar-s’hi  fins a un 30 per cent més quan quedi establert el sistema definitiu de bonificacions, amb lo que el productor podria acabar patint fins un 39 per cent de reducció respecte a les quanties de les subvencions que ha rebut fins ara .”Això són tot hipòtesis que cal acabar de definir”, aclaria  Cardona.
Lo que sembla que ja es definitiu és que l’aplicació de les subvencions es farà per comarques agrícoles, entre 22 i 24 a nivell de tot l’estat espanyol , i per tipus de cultiu, els permanents o de secà i els de regadiu. A partir d’aquí es farà un càlcul  proporcional sobre els mínims percebuts  de manera que el pagès que el sobrepassi patirà una reducció de fins al 30 per cent, mentre que el que no hi arribi, li podran pujar la subvenció fins arribar a aquest topall preestablert.

Lo que si que està definit és la nova figura del agricultor actiu que per poder tenir dret a les subvencions obligarà als propietaris a demostrar un mínim d’un 20 per cent d’ingressos procedents de l’agricultura. Això evitarà una pràctica que es podia dur a terme fins ara: arrendar la terra i quedar-se amb la subvenció.
En un altre ordre de coses, el gerent del’ Agrícola del Camp, va informar de l’assemblea general de socis que va tenir lloc el passat diumenge a l’entitat  i en la que entre altres punts, es va donar compte de la liquidació de la campanya 2012/2013; es va fer un avançament de la 13/14; es va tractar el tema de les novetats en l’aplicació de les subvencions i es va procedir, tal com marquen els estatuts, a la renovació de la meitat de la junta rectora.