Posts

Increment de controls al camp, molins i cooperatives, davant la proliferació de robatoris d’olives

Daniel Aleixandri, el nou cap Inspector de l’Àrea Bàsica dels Mossos al Montsià. (Foto:J.Roig)

Quan encara no ha acabat la temporada, ja s’han denunciat més de 50 robatoris.

El nou cap Inspector de l’Àrea Bàsica dels Mossos al Montsià, reconeix que hi ha diversos factors que influeixen en aquest augment, especialment el bon preu a què es paga enguany l’oliva.

(J.Roig).-Davant el notable augment de robatoris d’olives que s’ha produït les darreres setmanes al Montsià i al Baix Ebre, els Mossos d’Esquadra, juntament amb els Agents Rurals, han intensificat els controls a les finques, molins i cooperatives.
I és que en les darreres setmanes, i quant falta poc per acabar la temporada, els Mossos han rebut una cinquantena de denúncies per furts d’olives, quinze més de les rebudes durant tota la temporada passada. Ho explicava a La Plana Ràdio, Daniel Aleixandri, el nou cap Inspector de l’Àrea Bàsica dels Mossos al Montsià.

El cap comarcal dels Mossos reconeixia que aquest problema es repeteix cada temporada, accentuant-se enguany per diversos motius en coincidir el bon preu a què s’està pagant l’oliva, la morfologia del terreny de cultiu, (eminentment pla i fàcil de plegar), i el vent que ha fet les darreres setmanes que ha fet caure moltes olives, ja en plena fase de maduresa.

El cos policial reconeix que és complicat evitar tots els robatoris donada la gran extensió de territori que s’ha de vigilar i els limitats efectius dels quals disposa el Cos. A aquest fet i cal sumar els més de seixanta molins entre particulars i cooperatives que hi ha a les nostres comarques i les dificultats que es troben per poder certificar qui és realment el propietari de les olives que s’hi venen. “Les olives no porten una matrícula per poder identificar de qui són” deia Aleixandri, afegint que es troben molt sovint que, a sobre, els autors dels furts disposen d’autoritzacions de propietaris de finques que els lladres utilitzen per justificar les entrades d’olives. “Necessitem l’ajuda dels pagesos, ells són els nostres ulls al territori”, confessava.

El Montsià és la comarca més afectada per aquests robatoris d’olives, juntament amb el Baix Ebre, i és per aquests motius que s’ha augmentat els controls tant als molins i cooperatives, com a tractors, furgonetes i vehicles en general que  circulen de la zona de conreus de les dues comarques.

El nou cap Inspector de l’Àrea Bàsica dels Mossos al Montsià demanava la màxima col·laboració als pagesos, cooperatives i molins, perquè denunciïn aquestes accions delictives, per petit que sigui el furt, “perquè, si no hi ha denuncia, no hi ha delicte”, argumentava Aleixandri.

El judici contra l’exdirector de Medi Ambient de les Terres de l’Ebre serà al juny

Se l’acusa de perdonar multes a 76 caçadors furtius denunciats pel cos d’agents rurals

El judici oral contra l’exdirector de Medi Ambient de les Terres de l’Ebre, Víctor Gimeno, tindrà lloc el proper divendres 3 de juny a l’Audiència Provincial de Tarragona -secció 4a-.

A més de Gimeno, que és l’imputat per presumpte delicte de prevaricació, declararan també com a testimonis diversos alts càrrecs del Departament i l’excoordinador de l’Agrupació d’Agents Forestals de CCOO.

Victor Gimeno (Foto:ACN)

(ACN).-L’Agrupació d’Agents Forestals de Catalunya de CCOO va denunciar davant la Fiscalia de Medi Ambient de l’Audiència Provincial de Tarragona, la presumpta prevaricació comesa per qui era aleshores director de Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat a Terres de l’Ebre, Víctor Gimeno i Sanz (ICV-EUiA).

CCOO, sindicat majoritari dins el Cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya va decidir, en assemblea, presentar la denúncia contra Gimeno. Arran de la denúncia de CCOO, la Fiscalia va querellar-se contra Gimeno per un presumpte delicte de prevaricació davant el Jutjat d’Amposta. L’Associació Espanyola d’Agents Mediambientals (AEAFMA) exerceix l’acció popular.

El judici oral tindrà lloc el proper divendres 3 de juny, a les 09:30 hores, a l’Audiència Provincial de Tarragona (secció 4a). A més de Gimeno, que és l’imputat per presumpte delicte de prevaricació, hi declararan com a testimonis, entre altres, diversos alts càrrecs de l’extint Departament de Medi Ambient i l’excoordinador de l’Agrupació d’Agents Forestals de CCOO.
Gimeno està acusat de perdonar multes a 76 caçadors furtius denunciats pel cos d’agents rurals del mètode il·legal de ‘caça amb barraca’. Tots els caçadors van ser denunciats per l’ús de reclams elèctrics dins la barraca per atraure els ocells.
Alguns dels caçadors a més, se’ls acusa de caçar espècies protegides, manca de llicència de caça i altres infraccions.

Arran de la denúncia de CCOO, la Fiscalia va querellar-se contra Gimeno per un presumpte delicte de prevaricació davant el Jutjat d’Amposta. L’Associació Espanyola d’Agents Mediambientals (AEAFMA) exerceix l’acció popular.

La serra Boix-Cardó entra al Pla Alfa aquest estiu i s’hi restringirà el pas si el risc d’incendi és alt

La campanya d’estiu de prevenció d’incendis forestals ha començat amb dues novetats importants al Cos d’Agents Rurals (CAR) de les Terres de l’Ebre. Per primer any, la serra Boix-Cardó s’incorpora als Perímetres de Protecció Prioritària de Catalunya, i en cas d’assolir el nivell 3 de risc d’incendi del Pla Alfa, el pas serà restringit com es ve fent anys enrere als Ports o a Tivissa-Llaberia. Per altra banda, s’amplien els horaris i hi haurà unitats de guàrdia de nit, s’incorporen al cos agents especialitzats i s’han revisat procediments en quant a la investigació de causes d’incendis, arran del foc d’Horta de Sant Joan.

A conseqüència del tràgic incendi d’Horta de Sant Joan (Terra Alta) del juliol passat i de la posterior comissió d’investigació parlamentària, el CAR ha fet un esforç per revisar i millorar alguns procediments, especialment en la investigació de causes d’incendis, i també en la formació dels membres del cos. Com ha explicat a l’ACN el cap del CAR a les Terres de l’Ebre, Miquel Àngel Garcia, enguany, per primera vegada, la plantilla dels agents rurals al territori està al complet amb 58 agents repartits i organitzats de forma comarcal. Això ha estat gràcies a la incorporació d’alguns ‘agents majors’, personal que s’ha especialitzat en quatre àrees diferents: incendis forestals, fauna, forestal, i espais protegits i biodiversitat. Aquesta serà la primera promoció i, tot i que no seran nomenats fins a la tardor, s’incorporen a la plantilla aquest estiu.

Una altra novetat és l’ampliació de la jornada laboral de forma fixa durant tota la campanya d’estiu. El cos tindrà com a mínim una unitat per comarca,- sempre amb un comandament-, fins a les nou de la nit i hi haurà unitats que estaran de guàrdia durant tota la nit.

Garcia també ha avançat que, en quant al Pla Alfa de prevenció i risc d’incendis forestals, s’ha incorporat als Perímetres Prioritaris de Protecció (PPP) de Catalunya la serra Boix-Cardó (Baix Ebre) per ‘poder-hi aplicar les mesures de restricció de pas en cas que s’activi el nivell 3 de risc i que se suma a les zones dels Ports i la serra de Llaberia’.

El foc d’Horta també ha fet reforçar la coordinació dels agents rurals amb els Bombers i els Mossos d’Esquadra. En aquesta campanya els tres cossos de seguretat es reuniran setmanalment per coordinar les activitats, avaluar el risc d’incendi de cada zona i intercanviar informacions sobre situacions de risc detectades o previstes, ja siguin meteorològiques o activitats humanes. En campanyes anteriors aquestes reunions se celebraven cada quinze dies o mensualment.

Un llamp al ‘Pinar de Don Pedro’, l’orígen de l’incendi dels Ports

El llamp que va originar l’incendi dels Ports va caure en un pi blanc del ‘Pinar de Don Pedro’, que està pi-cremat-llamp-hortaen una zona d’Horta de Sant Joan coneguda com a Mas Pixador. Així ho han determinat les investigacions dels agents rurals, que des del mateix dilluns que va començar el foc han estat fent una batuda per la zona cremada per veure quin va ser el punt d’inici de les flames. Es calcula que el llamp va caure el 14 de juliol, però la combustió del raig va quedar latent en el sotabosc de l’arbre. L’augment de la temperatura, la disminució de la humita i el vent fort i sobtat del passat dilluns 20 de juliol van fer despertar la flama, cosa que va acabar provocant un incendi que ha cremat 1.140 hectàrees.

(Foto i text ACN)

Read more