Zona cremada per l’ incendi d’ Horta (Foto;Dipity)

(Redacció/J.Roig).-La Diputació de Tarragona ha mostrat la seva disposició per contribuir a l’adquisició i plantació de 5.000 arbres al terme municipal d’Horta de Sant Joan, una iniciativa del Keren Kayemeth Lelsrael-Fons Nacional Jueu que pretén homenatjar els cinc bombers morts en l’incendi forestal que hi va haver als Ports l’estiu de 2009. Així es va posar de manifest durant la trobada que el president d’aquesta fundació ecològica sense ànim de lucre, Laurence Franks, va mantenir al Palau de la Diputació amb el president, Josep Poblet, acompanyat de l’alcalde d’Horta, Àngel Ferràs. La iniciativa preveu la plantació d’un altre bosc al desert israelià del Néguev, a l’entrada del qual hi figurarà una placa amb el nom dels cinc bombers catalans.

Gasca a la seua arribada a Gandesa (Foto ACN)

(ACN).-L’exdirector de la central nuclear d’Ascó, Rafael Gasca, i l’excap de protecció radiològica del complex, Francesc González, es van negar ahir  dilluns al matí a declarar davant la jutgessa de Gandesa com a imputats en les diligències prèvies pel cas de la fuita de partícules radioactives de l’any 2007. Després que tots dos haguessin declinat també efectuar declaracions a la sortida dels jutjats, una portaveu de l’Associació Nuclear Ascó Vandellòs II (ANAV) va dir   que els imputats prestaran declaració un cop es presenti la documentació requerida i es coneguin els resultats dels informes pericials pendents. D’altra banda, les declaracions programades per aquest divendres han quedat finalment ajornades.

Ni Gasca, ni González han volgut respondre les preguntes del fiscal i la jutgessa en la primera jornada de declaracions de les diligències prèvies al jutjat de Gandesa per la fuita de partícules radioactives que va tenir lloc el mes de novembre de 2007 però que els responsables de la nuclear no van comunicar al Consell de Seguretat Nuclear (CSN) fins abril de 2008.

Segons la interpretació d’ANAV, però, tots dos imputats no s’haurien negat taxativament a declarar, sinó que haurien manifestat la seva predisposició a fer-ho més endavant -com a imputats poden sol·licitar tornar a prestar declaració en qualsevol moment del procediment sempre que estigui justificat-, un cop la jutgessa disposi de tota la informació preceptiva i es coneguin els resultats de les proves pericials sol·licitades.

“Reiterem la nostra total predisposició a col·laborar amb el procés judicials tant per part d’ANAV com per part dels imputats”, s’ha limitat a declarar davant les càmeres i micròfons la portaveu de l’ens que gestiona les tres centrals nuclears catalanes sense acceptar cap pregunta més al respecte.

Les declaracions dels altres dos imputats en aquestes diligències prèvies, l’excap de l’explotació de la central, Jordi S, i l’inspector resident titular del Consell de Seguretat Nuclear (CSN), Antonio G R, han quedat finalment ajornades per motius d’agenda i no tindran lloc aquest divendres tal i com estava previst.

Després d’una denúncia de Fiscalia de Medi Ambient de Tarragona arran d’una investigació de dos anys, la jutgessa de Gandesa va decidir imputar Gasca, González i l’excap d’explotació de la central pels presumptes delictes de d’exposició a radiacions ionitzants per imprudència, delicte ecològic, contra la seguretat al treball i falsedat documental. A l’inspector resident del CSN, se li imputen els presumptes delictes d’exposició a radiacions ionitzants per imprudència i delicte ecològic.

Pau Simarro durant la roda de premsa.

(ACN).-Les acusacions per l’incendi d’Horta de Sant Joan (Terra Alta) demanaran a la jutgessa que imputi l’exsecretari general d’Interior, Joan Boada, i l’exconseller d’Interior, Joan Saura, d’un delicte d’obstrucció a la justícia. Aquesta decisió ve motivada perquè l’alcalde d’Horta, Àngel Ferràs, va declarar que Boada i Saura van demanar-li, durant un sopar que van compartir el 21 de juliol amb l’expresident de la Generalitat, José Montilla, que canviés les seves paraules. Ferràs havia declarat que hi havia falta de coordinació durant l’incendi i que no va veure en cap moment a Delta 0. Simarro ha assegurat que si la jutgessa accepta aquesta petició, es requerirà la presència de Montilla com a testimoni.

Els tres advocats de les famílies dels bombers morts en l’incendi d’Horta de Sant Joan (Terra Alta), Pau Simarro, Xavier Nayach i Miquel Sansa, demanaran que s’imputi per un delicte d’obstrucció a la justícia cinc persones. Ho ha anunciat aquest dilluns Simarro.

Per una banda, demanaran que s’imputi Saura i Boada, ja que hi ha un testimoni, l’alcalde d’Horta Àngel Ferràs, que assegura que el van coaccionar perquè canviés les seves declaracions. Ferràs va dir des d’un primer moment que li semblava que havia hagut descoordinació el dia del tràgic succés i que en cap moment va veure cap responsable del comandament.

Per altra banda, demanaran que s’imputi als tres alts comandaments dels bombers, Agustí Gatell, Joan Rifà i Joan Rovira per amenaçar el cap de bombers voluntari d’Horta de Sant Joan, Vicenç Creus i el sergent voluntari dels bombers de Tortosa, José Pino, que si no canviaven les seves declaracions en què apuntaven a una mala gestió de l’incendi per part de Delta 0, no treballarien mai més per la Generalitat. En el cas de Creus, ha estat així ja que no el van contractar la passada temporada.

Simarro ha explicat que es demanarà a Fiscalia que s’afegeixi a aquestes demandes i diu que en cas que la jutgessa decideixi imputar Saura i Boada, es demanarà que comparegui com a testimoni José Montilla ja que estava present el dia del sopar amb l’alcalde, Boada i Saura.

Les acusacions demanaran també cinc acaraments amb Delta 0

L’advocat Pau Simarro ha anunciat també que, juntament amb Nayach i Sansa, demanarà a la jutgessa cinc acaraments amb el Delta 0, Carles Font, ja que no va voler respondre a cap pregunta que no fos del seu advocat el dia en què va declarar.

Per una banda, demanaran un acarament amb la responsable del Centre de Comandament Avançat, Carme Gonzàlez, ja que va declarar que en cap moment, durant l’atrapament mortal, va veure Delta 0 i que li va ser impossible de localitzar a cap telèfon.

També es demanarà un acarament amb el responsable dels GRAF a Catalunya, Marc Castellnou; amb el Delta 0 del dia anterior, Oriol Pellissa; amb el cap de bombers voluntari d’Horta de Sant Joan, Vicenç Creus i amb el sergent voluntari dels bombers de Tortosa, José Pino. Tots quatre van declarar que van avisar Carles Font de l’existència d’una perímetre perillós, que mantingués els homes fora del perímetre i que les informacions meteorològiques de les set del matí del dia dels fets indicaven que canviaria el vent. Font va negar tot això quan va declarar.

Simarro pensa que Paz i Forner van provocar l’incendi per encàrrec

L’advocat Pau Simarro ha declarat també, a nivell particular, que sospita que Antonio Paz i Lorenzo Forner, que van originar l’incendi d’Horta de Sant Joan, no ho van fer per accident sinó que el van provocar per encàrrec. Tot i això, la investigació que van fer els Mossos d’Esquadra al voltant d’aquesta hipòtesi va concloure que no hi havia cap prova que ho demostrés.

]]> http://laplanaradio.cat/08032011/les-acusacions-per-lincendi-dhorta-demanaran-que-simputi-boada-i-saura-per-un-delicte-dobstruccio-a-la-justicia/feed/ 0 http://laplanaradio.cat/26112010/imputen-delta-0-per-homicidi-imprudent-per-la-mort-dels-cinc-bombers-a-lincendi-dhorta-de-sant-joan/ http://laplanaradio.cat/26112010/imputen-delta-0-per-homicidi-imprudent-per-la-mort-dels-cinc-bombers-a-lincendi-dhorta-de-sant-joan/#comments Fri, 26 Nov 2010 08:16:52 +0000 Tere http://laplanaradio.cat/?p=11258 La jutgessa de Gandesa imputa a Carles Font un delicte de lesions per imprudència greu per omissió al GRAF supervivent Pep Pallàs

La titular del Jutjat de Gandesa, Laura Martínez Salom, ha emès una interlocutòria on imputa Carles Font com a presumpte autor de cinc delictes d’homicidi per imprudència greu per omissió, un presumpte delicte de lesions i un delicte de danys arran dels fets succeïts el 21 de juliol del 2009 a l’incendi forestal d’Horta de Sant Joan (Terra Alta).

La jutgessa ha decidit així citar a declarar Font, en qualitat d’imputat, ja que el dia més crític de l’incendi era el màxim comandament dels Bombers a la zona, conegut com a Delta 0. Font està citat a declarar el pròxim 17 de desembre a les 10 del matí, segons la interlocutòria a la qual ha tingut accés l’ACN. ACNDurant els molts mesos que està durant la instrucció d’aquest cas, la jutgessa ha pres declaració a nombrosos testimonis com bombers, comandaments, veïns i altres persones relacionades amb el cas. Inicialment es va detenir a dos joves que van iniciar el foc, però poc després van rebrotar les crítiques als bombers, fetes evidents ja poc després de la mort dels bombers. Per això es va realitzar una comissió d’investigació al Parlament sobre l’actuació dels Bombers de la Generalitat, i els focus es van centrar en l’actuació del Delta 0, que durant l’atrapament mortal dels sis bombers afectats no era al seu lloc de comandament perquè havia anat a rescatar un matrimoni en una masia amenaçada pel foc.

Per això, la jutgessa va demanar diverses vegades les transcripcions de les converses de ràdio entre els diferents comandaments i els efectius a peu de bosc, que van revelar la descoordinació que hi va haver en alguns moments.

Ramon Espinet, Jordi Moré, Jaume Arpa, David Duaigües, Pau Costa i Pep Pallàs, membres del GRAF de Lleida van quedar atrapats pel foc a primera hora de la tarda del 21 de juliol del 2009. Un sobtat canvi de direcció del vent i el contrafort d’una muntanya els van deixar en un cul-de-sac per on el foc va passar per sobre ràpidament, just després que els sis bombers haguessin fet una zona de seguretat excessivament reduïda i que haguessin demanat ajuda per les emissores de ràdio, ajuda que no va arribar mai.

Quatre dels bombers van morir gairebé a l’acte, mentre que Pau Costa i Pep Pallàs van quedar greument ferits. Finalment, tres dies després, va morir Pau Costa.

Una peça és un subexpedient dins de l’expedient i segons l’advocat d’una de les famílies dels bombers morts, Pau Simarro, el secret parcial de sumari és doncs per donar lloc a una investigació addicional sobre el cas, que han demanat els Mossos d’Esquadra.

Així ho ha assegurat el lletrat aquest dilluns al vespre moments abans d’assistir a la presentació del llibre ‘La veritat crema’ que ha escrit la germana d’un bomber, Dolors Espinet, sobre els tràgics fets. ACN

El Consorci urbanístic de les Camposines, integrat per INCASÒL i els ajuntaments de La Fatarella, Corbera d’Ebre, Gandesa, Batea, Bot, Caseres, Móra d’Ebre i Vilalba dels Arcs, ha finalitzat la primera fase de desminatge dels terrenys de les Camposines, al municipi de la Fatarella (Terra Alta), un pas previ i imprescindible per desenvolupar-hi el nou Sector d’activitats econòmiques.
Durant el procés de retirada de les restes d’explosius i artilleria, s’han trobat restes òssies humanes, probablement de soldats que van participar en la Batalla de l’Ebre durant la Guerra Civil. Aquesta troballa ha requerit l’activació del protocol establert per la Direcció General de Memòria Democràtica.

Durant les feines de retirada de les restes d’explosius i artilleria, l’empresa adjudicatària va trobar restes òssies humanes. En aquest punt es va activar el protocol establert per a les actuacions de recollida de restes en superfície. INCASÒL va posar en coneixement de la Direcció General de Memòria Democràtica la troballa de les restes dins el sector de les Camposines. Els responsables de la Unitat de Desapareguts i Fosses Comunes, òrgan competent en matèria de fosses comunes relacionades amb la Guerra Civil i la postguerra, es van desplaçar als terrenys on es van localitzar les restes per fer un primer reconeixement, i posteriorment, el Consorci va encarregar la recollida de les restes, l’estudi antropològic de les mateixes i el dipòsit posterior a l’ossera del Memorial de les Camposines, seguint el protocol establert per la Direcció General de Memòria Democràtica.

La majoria de fosses comunes relacionades amb la Guerra Civil que es localitzen a Catalunya són de soldats. Amb el pas del temps, i com a resultat del canvi dels paisatges, alguns dels enterraments anònims que es van realitzar durant aquells anys surten a la llum, quedant part de les restes a la superfície. Aquesta circumstància s’explica perquè Catalunya fou escenari durant quasi un any d’importants enfrontaments bèl·lics dins el context de la Guerra Civil.

Durant la primera fase dels treballs de neteja de les restes d’explosius s’han descobert i destruït un total de 172 artefactes, entre els quals hi havia bombes alemanyes d’entre 25 i 50 kg, una bomba italiana de 100 kg, morters, obusos de fins a 15 cm, espoletes i granades; a més de 350 kg de metralla.