Tot lo relacionat amb els Successos al Montsià.

L’alcalde del Mas de Barberans denuncia l’assetjament que pateixen les institucions i veïns del municipi des dels incidents dels bous

foto_3078604

D’esquerra a dreta els alcaldes de Mas de Barberans, La Galera i Santa Bàrbara. (Foto:ACN)

En la reunió d’alcaldes, anit al Consell del Montsià, va estar present també el del Mas de Barberans, Josep Maria Lleixà, que va aprofitar per denunciar l’assetjament del qual està sent víctima el seu municipi després dels fets dels passat 29 d’abril durant a celebració dels bous en les seves festes populars.

(ACN).-L’alcalde ha demanat que “no es criminalitzi un fet puntual, totalment punible i malaurat, i que no s’aprofiti per criminalitzar una gent, un poble, una festa i un territori, com ha passat aquests dies”. Lleixà ha explicat que han hagut d’anul·lar un perfil de l’ajuntament en una xarxa social degut a un atac informàtic, ha calgut mantenir despenjats els telèfons del consistori pels constants insults que rebia el personal administratiu, hi ha hagut trucades a cases particulars en el mateix sentit i també s’ha amenaçat els regidors i el mateix alcalde. “Aquests fets no ens poden arribar a criminalitzar a tots fins a aquests extrems perquè no és manera de pacificar i calmar la situació”, ha reclamat. Lleixà ha insistit en demanar “seny, sentit comú i sobretot respecte” a totes les parts d’aquest enfrontament.

Aquest passat dimecres a la tarda, l’Ajuntament de Mas de Barberans va celebrar un ple extraordinari on es va llegir un manifest que condemna els fets ocorreguts durant la seva festa major de Sant Marc, i en defensa de les seves festes, “centenàries i caracteritzades per estar fonamentades en la tradició cultural i religiosa en un 80%”, com recorda el text aprovat. El poble del Mas de Barberans confia que els fets “siguin un punt d’inflexió en la tensió que comporten alguns actes de correbous i serveixi per reflexionar per part de totes les parts sobre aquesta costum” de les Terres de l’Ebre. El consistori també reclama eines i mitjans al Govern perquè es pugui frenar aquestes situacions en les poblacions més petites on no disposen de seguretat policial municipal.

Als taurins se’ls acaba la paciència.

Si cal, actuaran legalment contra els animalistes, si al final de temporada creuen que algunes de les seues accions no s’ajusten a la llei.

Des de l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre diuen comptar amb l’assessorament juridic necessari i el recolzament dels ajuntaments taurins per fer-ho.

2016-04-27 16.28.36

De dreta a esquerra, Santi Albiol, vicepresident de l’Agrupació, Guillermo Martinez, membre de la junta i el ramader Cristian Mansilla (Foto:J.Roig)

(J.Roig).-Des de La Plana Ràdio i unes hores abans dels fets succeïts al Mas de Barberans, el divendres passat quant es denunciaven agressions contra dues animalistes, coneixiem les declaracions que Santi Albiol, vicepresident de l’Agrupació de Penyes i comissions Taurines de les Terres de l’Ebre, feia al programa “Espai Tauri” en el sentit de que, se’ls ha acabat la paciència i no pensen seguir justificant-se davant les reiterades denuncies dels animalistes ja que, majoritàriament, les coses s’estan fent bé com a quedat demostrat per les poques que finalment han acabat prosperant.
Albiol diu que l’Associació, assessorada pels seues serveis jurídics i amb el vist-i-plau dels ajuntaments, deixarà de fer-los “el joc” i “publicitat gratuïta”, de manera que, si a final de temporada, i recollint tota la informació de les accions que hagin pogut dur a terme als actes taurins dels nostres pobles es troben motius per tirar endavant alguna acció legal contra ells, ho faran.”Si per defensar la festa cal començar a fer accions en contra dels animalistes, ho farem com ells ho fa nen contra nostre” etzibava Albiol, afegint que compten amb el recolzament de tots els ajuntaments on es fan bous.

Albiol reconeixia que els animalistes tenen dret a gravar imatges perquè estan en un espai i en un acte públic, igual que el dret de llibertat d’expressió els empara davant moltes expressions desafortunades, o algunes fins i tot insultants, que publiquen per les xarxes socials aquestes plataformes antitaurines. Un altra cosa son les gravacions d’imatges on apareguin menors,( i aquesta podria ser una escletxa on agafar-se legalment) , ja que, fins i tot el vídeos que puguin presentar per denunciar la presumpta participació de menors en actes taurins, aquests haurien d’aparèixer amb la cara pixelada.

Desmantellen una plantació de marihuana amagada en una nau industrial de Godall

POLI

Un agent de la policia espanyola inspecciona les bosses amb sis quilos de cabdells de marihuana decomissats a Godall ( Foto:ACN)

Hi ha dos detinguts, de nacionalitat espanyola i suïssa, que havien instal·lat càmeres de vigilància per evitar ser sorpresos.
ACN Godall .- La policia espanyola ha desmantellat una plantació de marihuana amagada en una nau industrial de Godall i ha decomissat 6 quilos de cabdells, 4 quilos de brancatge i 2 quilos de fulla d’haixix, així com 3 bàscules de precisió, 40 condensadors, 39 bombetes de sodi i 3 ventiladors. S’ha detingut dues persones, de nacionalitat espanyola i suïssa, que havien instal·lats càmeres de vigilància per evitar ser sorpresos. La nau industrial estava annexa i comunicada a la casa on residien els dos arrestats. Els investigadors van localitzar la nau sospitosa a finals de novembre del 2015 i van comprovar que la instal·lació servia per comercialitzar marihuana tant a països europeus –principalment Suïssa- com a la venda menuda a la zona d’influència de Tortosa.
Els agents van procedir a detenir els dos responsables de la plantació, que vivien a la casa adossada i que ja havien estat arrestats anteriorment per presumptes delictes contra la salut pública i eren considerats “molt conflictius” entre el veïnat. L’augment dels controls les últimes setmanes a la frontera per part de la policia francesa i espanyola havia obligat als detinguts a emmagatzemar i retenir una gran part de la marihuana produïda a la nau industrial, que comptava amb una gran instal·lació elèctrica per a la il·luminació de les plantes, sistema de reg i ventilació.

L’Agrupació de Penyes Taurines denuncia pintades en una ramaderia d’Alfara de Carles

foto_3004626El president de l’entitat demana que sigui un jutge qui opini sobre els fets
 (ACN).-L’Agrupació de Penyesi Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre ha denunciat aquest dissabte als Mossos d’Esquadra unes pintades que han aparegut a la ramaderia d’Àngela Mur, a Alfara de Carles (Baix Ebre). “Demostra la poca cultura i la poca entesa que tenen sobre la nostra festa dels bous”, ha assegurat el president de l’Agrupació de Penyes Taurines, Ximo Martí, que ha instat “a que sigui un jutge” qui opini sobre els fets. “El que han fet és una salvatjada”, ha afirmat Martí, que ha explicat que entre les pintades hi ha lemes per l'”abolició de la tauromàquia”, “la tauromàquia no és cultura” o “fora bous”, a més d’insults. Segons el president de l’entitat, “els ramaders van marxar de la zona a la tarda nit” de divendres i quan han tornat aquest dissabte “sobre les cinc i mitja” del matí, les pintades ja estaven fetes.
“El que més mal fa és arribar a la ramaderia i trobar aquestes pintures”, ha raonat Martí, que ha assegurat que “els únics salvatges” són els autors de les pintades i que “els ramaders no tenen la culpa que hi hagi gent incívica” que actua així. El president de l’Agrupació considera que és un “atac premeditat” perquè els autors de les pintades sabien que se celebra una fira al municipi aquest cap de setmana. “Són una colla de torturadors i de mal educats”, ha etzibat Martí, que ha dit que els taurins estan “farts” de ser “malvistos” perquè considera que són els animalistes qui van al territori a atacar-los. Per denunciar-ho, el president de l’entitat ha proposat a la ramadera que deixi les pintades intactes, “perquè es vegi com estem de torturats els taurins a les terres de l’Ebre i a tota Catalunya en general”.

No és la primera vegada que els animalistes fan pintades en contra de la tauromàquia en una ramaderia del territori. Al 2010, se’n van fer a la ramaderia de Rogelio Martí, que ja va tancar. En aquell cas, els autors de les pintades van pintar també els vedells que hi havia a la ramaderia.