Tot lo relacionat amb la Política al Montsià.

Actima denuncia la fugida de dos bous a la Sénia i els taurins responen que la denuncia segurament no prosperarà.

10632677_10154001940541392_5524029958236450253_n

Santi Albiol, al mig de la foto (Foto:APCTTE)

Segons l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de lesTerres de l’Ebre l’acte denunciat no són bous al carrer, sinó un “encierro” de mansos, modalitat que no está regulada a la llei de correbous.Els animalistes també han denunciat la falta de seguretat a la plaça de bous de Deltebre.

 

 

(ACN/ J.Roig).-L’Associació contra la Tortura i el Maltractament Animal (Actima) ha presentat dues denúncies als serveis territorials de Joc i Espectacles de les Terres de l’Ebre contra els organitzadors i supervisors dels correbous de la Sénia  i Deltebre. Al·leguen que hi va haver presumptes infraccions de llei dels correbous. En el cas de la Sénia, Actima acusa l’organització d’un tancament indegut en el recorregut dels bous al carrer perquè dues vaquetes es van escapar. L’entitat recorda els fets estan tipificats com “infraccions molt greus que es poden sancionar amb multes d’entre 60.001 euros a 150.000 euros per bou”.

Santi Albiol, vicepresident de l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre, a explicat a les Emute que la denuncia és un contrasentit perque la modalitat denunciada no està ni tipificada a la Llei de Correbous, ja que no eren bous de carrer, sinó que va ser un “encierro” de mansos. Albiol diu que les coses s’han d’explicar bé, que no tot s’hi val i que, possiblement per tot això, aquesta denuncia quedarà arxivada.

Actima ha presentat un altra denuncia contra Deltebre en aquest cas perque es considera que la plaça de bous no compleix les mesures de seguretat ni per a les persones ni per als animals. L’associació ha sol·licitat que s’incoïn els expedients sancionadors contra els responsables d’aquests espectacles denunciats.

El planer Joaquim Martí es converteix en una de les primeres cares visibles de Ciutadans al territori,

CVKjOWKWwAAlBoR

Joaquim Martí, primer per la dreta a la primera fila.(Foto:C.Sanchez)

La formació fitxa el president de l’Agrupació de Penyes Taurines de les Terres de l’Ebre per a la llista al Congrés.

La direcció desvincula la nominació de Joaquim Martí, que col·labora en l’organització i implantació del partit al territori, del seu paper al capdavant de l’entitat taurina.

(ACN Santa Bàrbara) .- El president de l’Agrupació de Comissions i Penyes Taurines de les Terres de l’Ebre, Joaquim Martí, ha fet el salt a la política amb la seva incorporació com a segon suplent de la llista al Congrés per Ciutadans (C’s) a la circumscripció de Tarragona en aquestes passades eleccions generals. Martí es converteix, així, en una de les primeres cares visibles de la formació al territori, que en les passades eleccions al Parlament es va convertir en tercera força al Baix Ebre i al Montsià –només per darrere de Junts pel Sí i PSC- amb 7.700 vots.
La direcció reconeix que el nou fitxatge treballa des de fa un temps en l’organització i implantació del partit al territori. Tot i això neguen que, amb aquesta maniobra, busquin captar el vot taurí.
La irrupció de C’s al panorama polític de les Terres de l’Ebre on, malgrat no disposar de cap estructura organitzativa, va arreplegar una molt respectable quantitat de vots, ha sacsejat l’entorn d’alguns dels partits polítics tradicionals. Algunes d’aquestes formacions amb major implantació al territori veuen, ara, amb preocupació com l’ascendent del qual presumien sobre part del col·lectiu d’aficionats taurins –que arrossega centenars de persones força actives a l’hora de defensar la causa dels correbous- pot esvair-se de la nit al dia. La figura de Martí, en aquest context, resultaria clau per explicar aquest fenomen.

Martí és president de l’Agrupació de Comissions i Penyes Taurines de les Terres de l’Ebre des d’octubre de l’any 2013, Martí, nega en rodó, preguntat per l’ACN, aquesta interpretació. “No té res a veure una cosa amb l’altra”, no para de repetir. Es va afiliar fa uns sis mesos a C’s. “Estic per ideologia i per altres coses”, indica.

Reconeix, però, que el component taurí pesa ideològicament i que tendeix a apropar-se als partits “que defensen els bous”. La formació que encapçala Albert Rivera, en aquesta línia, s’ha mostrat habitualment –tot i que amb alguns matisos- contrària a la prohibició de les curses de braus i els correbous. “La gent taurina ha de tenir clar quins partits donen suport als bous. Depèn del que passi a Espanya serà el futur de la festa. Hi ha partits que diuen que l’aboliran”, subratlla.
Tot i que es defineixi com un afiliat més, sense cap càrrec orgànic a l’interior de la formació, Martí reconeix que, durant els últims temps, ha contribuït a la seva expansió a les Terres de l’Ebre. Ho ha ratificat a l’ACN el delegat de C’s a la província de Tarragona, Carlos Sánchez, qui també nega el component taurí en la projecció política del jove: “ho porta a banda”. “No ho barregem. Una cosa és la política de Ciutadans i l’ajuda que ens dóna a les Terres de l’Ebre i l’altra que presideixi una entitat taurina”, argumenta.

Tot i això, Martí no és un afiliat qualsevol que es limita a pagar la quota periòdicament. Sánchez explica que des de fa uns mesos col·labora activament amb els dirigents provincials a organitzar la formació a les Terres de l’Ebre per capitalitzar l’interès electoral percebut. “Coneix molta gent, és jove i està a moltes associacions. Ens presenta gent i ve amb mi a les reunions. Ens ajuda”, reconeix Sánchez. En altres paraules, el president de l’Agrupació de Penyes Taurines, tal com explica ell mateix i corrobora el dirigent provincial, s’encarrega de “coordinar” aquest desplegament perquè “creixi” el partit.

En aquests moments, treballa en la creació les agrupacions de Tortosa, l’Ametlla de Mar (Baix Ebre) i la Sénia (Montsià). La idea, en els pròxims mesos, és establir-ne també a municipis amb pes demogràfic específic dins del territori com Amposta, Sant Carles de la Ràpita (Montsià), Deltebre, Roquetes (Baix Ebre) o la mateixa Santa Bàrbara, el seu poble. “Quan passin les eleccions del 20 de desembre reorganitzarem el partit i haurem de posar una persona que ens porti el tema de les Terres de l’Ebre, ja veurem si és el Ximo o qui”, apunta Sánchez, reconeixent les opcions perquè assumeixi el càrrec territorial.

Interlocutora reconeguda pels ajuntaments i la Generalitat en els assumptes referents a l’organització d’actes i la regulació legal dels correbous, la vinculació política de molts dels seus dirigents no és un fenomen desconegut a l’Agrupació de Comissions i Penyes Taurines de les Terres de l’Ebre. L’anterior president, i actualment vocal, Miquel Ferré, és regidor de CDC a Sant Carles de la Ràpita des de fa més de 20 anys. També és regidor electe l’actual vicepresident, Santi Albiol, en aquest cas pel PSC a l’Ajuntament de Godall.

En aquest sentit, en declaracions a l’ACN, Ferré defensa el paper de Martí com a president, més enllà de la seva vinculació política actual. “Està allí –a l’Agrupació de Penyes- per defensar els bous”, sosté. Nega que la seva actuació al capdavant de l’entitat pugui estar condicionada o “controlada” per Ciutadans. “Políticament, a l’agrupació no s’hi treballa”, afegeix Ferré, coneixedor des de fa temps de la decisió del nou president i, al mateix temps, molt crític també amb l’actuació del seu propi partit i d’altres en el procés de regulació legal dels correbous a les Terres de l’Ebre. “No permetré que la part política entri a l’Agrupació. Això voldria dir que jo també ho hauria fet”, assumeix.

Josep Lleixà diu que els politics haurien de pensar més en territori que en política

P1000584

Josep Mª Lleixà, alcalde del Mas de Barbernas. (Foto: J.Roig)

Josep Lleixà diu que els politics han de pensar més en territori que en política.
L’alcalde del Mas de Barberans creu que s’ha de treballar en la mateixa direcció en temes tant importants com les reivindicacions en infraestructures viaries o el Copate.
“Mai hem pensat en clau de territori”, lamentava.

(J.Roig/T.G.).-En una entrevista al programa de La Plana Ràdio “Món Local”, Josep Lleixà, alcalde del Mas de Barberans i vicepresident de l’Àrea de Residus del recentment constituït organisme Copate, destacava l’ importància que aquest ha de tenir per al territori. Especialment perquè el nou Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre a de permetre reduir costos mitjançant la dissolució de cinc consorcis existents , unificant serveis mediambientals i millorant-los per a la ciutadania.

Lleixà està convençut que en un futur, el nou ens ha de ser una eina molt important per a les nostres comarques, però al mateix temps adverteix que, per a que tingui èxit, cal que els politics ebrencs pensin més en clau de territori i menys com a politics, afegint que cal donar-li un enfocament tècnic, treballant tots en la mateixa direcció, independentment dels diferents colors politics.

En un mateix sentit es pronunciava l’alcalde del Mas sobre el tema de la problemàtica de la N-340 i les reivindicacions per la millora de les infraestructures viaries que s’estan fent des del territori, però des de diversos fronts. Lleixà diu que a nivell global, les Terres de l’Ebre tenen poc pes específic, per això, mentre no siguem capaços d’enviar un missatge unificat a les administracions, difícilment serem escoltats. “No sé si va lligat en la nostra forma de ser , però és un mal endèmic que patim. Mai hem pensat en clau de territori”, lamentava.

En la mateixa entrevista, l’alcalde del Mas de Barberans, va dir que, l’abocador ubicat al seu terme municipal i on es dipositen els residus del Baix Ebre i del Montsià està arribant al límit de la seua capacitat, per lo que, properament, necessitarà una nova ampliació.

L’Ajuntament de Godall projecta començar obres de millora als carrers del municipi

godall poble

Godall (Foto: www.dipta.cat)

L’alcaldessa diu que podria ser abans d’acabar l’any.
Les obres es complementaran amb la millora també de l’enllumenat públic.

(J.Roig/T.G.).-L’equip de govern a l’ajuntament de Godall vol començar a posar en marxa les propostes del programa amb les que van concórrer a les eleccions municipals del passat mes de Maig.
La seua alcaldessa, Tere Esmel, explicava des del programa “Món Local” de La Plana Ràdio, que desprès d’aprovar el plec de clàusules al darrer ple, al proper esperen aprovar les adjudicacions i començar les obres de la tercera fase d’arranjaments dels carrers del municipi per tal de poder-se acollir a les ajudes del PAM (Pla d’acció municipal).

Esmel també deia que un altre projecte urgent en fase d’estudi i és el de millorar l’enllumenat públic que, amb el pas dels anys, ha quedat obsolet i provoca problemes, sobre tot en episodies de pluja.

Les obres de millora que s’han fet al camp de futbol de Godall, i que han consistit entre altres, en l’obertura d’un nou accés a les instal•lacions, tanques noves o accés per a minusvàlids gairebé ja estan també acabades, deia l’alcaldessa de Godall.