Aquestes visites formen part d’una campanya que ha posat en marxa l’ajuntament de la Ràpita amb el suport del Consorci de Residus del Montsià per fer que l’oli vegetal usat a la cuina i que habitualment tirem a l’aigüera es converteixi en un element més de la recollida selectiva de residus.

A més, aquells ciutadans que no es trObin a casa en el moment del porta a porta, la regidora de Medi Ambient, Elisabet Castellà, informa que “poden aconseguir el seu embut a l’ajuntament, al Maset o a l’Oficina de Turisme, si porten el tríptic que se’ls deixarà al seu domicili”.

Després de ser un dels primers municipis del Montsià que va implantar el sistema de contenidors soterrats, la Ràpita es convertirà ara en municipi pioner a les Terres de l’Ebre en posar en marxa aquesta campanya i instal•lar contenidors per a l’abocament de l’oli domèstic a diferents punts del municipi.“

Renovació dels càrrecs del Consorci per a la gestió dels residus municipals de la comarca del Montsià, que va ser aprovada en la sessió plenària extraordinària celebrada el passat divendres, 16 de setembre.

(Redacció/J.Roig).-En aquesta mateixa sessió també es va procedir a renovar parcialment la composició del Consorci, després de les eleccions municipals del 22 de maig, en compliment del què estableix en els seus estatuts reguladors. D’aquesta manera, s’estableix que la Junta de Govern ha d’estar constituïda per 3 representants de l’Agència Catalana de Residus de Catalunya, 5 representants del Consell Comarcal del Montsià, i 1 representant de l’Ajuntament de Mas de Barberans.

Així, la composició final del Consorci és la següent:

En representació del Consell Comarcal del Montsià:
•    Fernando Llompart Romeu
•    Eduard Robert Odena
•    Mª Cruz Sabaté Zaragoza
•    Ramon Muñoz Verge

En representació de l’Ajuntament de Mas de Barberans:
•    Cèlia Lleixa Royo

En representació de l’Agència Catalana de Residus de Catalunya:
•    Josep M. Tost i Borràs, director de l’ARC
•    Francesc Giró i Fontanals, adjunt a Direcció
•    Josep Simó i Cabré, director de l’Àrea Municipal.

D’altra banda, el gerent del Consell Comarcal, Daniel Rius i Guarch, serà alhora gerent del Consorci.

En aquesta sessió extraordinària de la Junta de Govern també es va aprovar l’establiment d’un conveni de col•laboració en matèria d’assessorament, via gerència del Consell Comarcal del Montsià.

En el transcurs dels parlaments, el director de l’Agència de Residus de Catalunya, Josep M Tost, es va comprometre a prestar el suport tècnic necessari i destinar recursos per poder dur a terme una nova ampliació de l’abocador comarcal situat a Mas de Barberans.

Per la seua banda, el nou president, Eduard Robert, considerà que aquesta tercera ampliació de l’abocador comarcal constitueix el principal objectiu d’aquesta nova legislatura.

L’actuació, emmarcada en un projecte Life té un cost superior als 3 MEUR, es farà quan acabi la temporada de nidificació dels ocells que habiten en aquests espais naturals.Mentrestant, els responsables de l’actuació mediambiental enllesteixen els treballs previs de connexió hidrològica per iniciar la millora d’hàbitats.

També es duen a terme mostrejos de peixos, censos d’aus i controls de la qualitat d’aigua. Així mateix, s’ha habilitat un tancat d’aclimatació per a les vint tortugues de l’Estany que seran reintroduïdes a l’Alfacada. Un cop arribin els permisos sol·licitats, en les properes setmanes, els tècnics iniciaran el gruix d’actuacions previstes.ACN

En el cas de l’Alfacada, dins del terme de Sant Jaume d’Enveja (Montsià) i tocant a la desembocadura del braç de Migjorn, el projecte contempla acondicionar la xarxa hidrològica, construint un canal que el connectarà amb la llacuna.

En la mateixa línia, l’execució de les actuacions potenciarà les zones de nidificació de gavines i xatracs al salobrar, convertirà arrossars en un sistemes de llacunes costaneres i boscos de ribera, i construirà un observatori ornitològic obert al públic. “El que ja s’ha fet és construir un pont d’accés que permet circular per la finca sense haver de travessar-la pel mig, amb els disturbis que això implicava per als animals”, ha explicat Albert Bertolero, coordinador tècnic del projecte Life, impulsat per l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA).

Pel que fa a la Tancada, al terme municipal d’Amposta, a la tardor està previst desmuntar les instal·lacions de l’antiga piscifactoria per tal de regenerar les zones d’aiguamolls i llacunes. Concretament, la zona més al sud s’interconnectarà amb la badia dels Alfacs i es protegirà la colònia de fartet existent. L’actuació a la part nord de la piscifactoria serà més selectiva, eliminant alguns trams de dics i connectant basses, amb l’ànim d’afavorir illes per a la nidificació d’aus de gavines capblanca i xatracs a la zona de les antigues salines de Sant Antoni, on es construirà un observatori i s’eliminaran alguns accessos terrestres.

Una altra actuació important és el soterrament de la línea elèctrica aèria i l’eliminació de les línies que no s’utilitzen.

“Es tracta de naturalitzar aquests dos espais per tal de millorar els hàbitats”, ha afegit Bertolero. Entre les espècies a les quals es fa un seguiment especial de conservació hi figura el fartet, un petit peix en perill d’extinció que s’ha localitzat a la Tancada; la polla blava, amb mostrejos de població que permetin controlar el seu creixement, i la tortuga de l’Estany, que es reintroduirà, amb vint exemplars ja traslladats a un tancat d’aclimatació especialment instal·lat a l’Alfacada.

El projecte Life+Delta-Lagoon, amb un finançament de prop del 50% amb fons europeus, serà coordinat pel programa d’Ecosistemes Aquàtics de l’IRTA, i s’allargarà durant prop de quatre anys.

Així, una nova ordre ministerial,que publica aquest dimarts el BOE, prohibeix la circulació, comerç, cria i tinença d’aquesta espècie, una plaga que provoca danys greus al conreu de l’arròs.

La nova normativa amplia així l’ordre publicada el passat 22 de juliol on s’establien mesures urgents de protecció davant aquesta espècie invasora. En aquestes mesures, es prohibia la introducció del caragol maçana procedent d’altres països i s’exigia que les plantes d’aquari, originàries de països tercers, estiguessin lliures de postes vives de la plaga.ACN

A més, en la primera normativa, es van adoptar mesures per prevenir la dispersió des de la zona en eradicació del delta de l’Ebre, a través de la maquinària utilitzada al conreu de l’arròs. En concreta, les recol·lectores que es traslladen des de les zones amb presència del caragol maçana a altres on no n’hi ha, han d’anar acompanyades d’un certificat on s’especifiqui que s’ha fet la neteja corresponent.

El caragol maçana és una plaga que ha estat introduïda, habitualment de forma accidental, en diferents països del món, a través del comerç com a espècie d’aquari. Considerada per la FAO, com una de les plagues més importants de l’arròs al món, provoca danys molt greus al cultiu en creixement i considerables pèrdues econòmiques en la producció d’aquest conreu.

La primera detecció de la presència d’aquest tipus de caragol a l’Estat ha estat al delta de l’Ebre, on la Generalitat està desenvolupant un programa de control i eradicació de la plaga.

Enguany hi han nidificat 3.012 parelles i hi han nascut 1.075 polls

Enguany ha estat un any prolífic per a la colònia de flamencs del delta de l’Ebre. Els tècnics del parc natural estan tancant aquests dies les dades del cens d’aus nidificants però les que fan referència als flamencs ja estan acabades. Així, s’han comptabilitzat 3.012 parelles que han fet niu a la punta de la Banya i hi han acabat naixent 1.075 polls. El Punt

Es tracta d’un segon rècord històric només superat per les 3.139 parelles i els 1.120 polls del 2009. D’altra banda, l’any passat només es van comptabilitzar 2.022 parelles i 630 polls. “Estem dins la mitjana dels últims quatre anys, en què la població de reproductors sembla que s’ha estabilitzat en una mitjana d’unes 2.500 parelles”, va explicar Toni Curcó, tècnic del parc. Ara bé, Curcó no s’atreveix a afirmar que la colònia de la punta de la Banya haja tocat sostre i no puga créixer més: “En aquesta zona l’espai comença a ser limitat però pot passar que aparega una colònia nova.”

Per Curcó, les fluctuacions anuals de població depenen de molts factors, de les condicions d’altres colònies de la Mediterrània i de com li va a l’espècie en general. “El que sí que és segur és que al Delta troben unes condicions idònies per criar i viure”, afirma.

Els flamencs nidifiquen al Delta des de 1992 i durant aquests 19 anys només han deixat de criar dues vegades: el 1999 per unes obres a les salines i el 2005 per causes meteorològiques.

La presentació es va fer e per a la premsa, els molins d’oli i  restaurants participants,dels que hi ha també representació planera. Avui es presenta a Barcelona

La presentació es va fer a la mateixa finca d’ Arión.(Foto :MdTS)

(Redacció/J.Roig).-A partir del fet constatat de ser el territori que te la major concentració d’ oliveres mil•lenàries ja que  la Mancomunitat de la Taula del Sénia ha fet i manté un Inventari actualitzat de les oliveres que superen esta mida al seu territori (2.070 km2), arribant a la xifra de 4.444, que és la major concentració de tot el món,
de manera conjunta  la Mancomunitat ,els Ajuntaments implicats i els sectors econòmics (sobretot el de l’oli, amb 8 molins, dels que 6 són cooperatives i 2 molins privats) van elaborar un Projecte que va obtenir l’ajuda  màxima del Ministeri i que està basat en posar en valor les oliveres i el seu oli, i encara més, establir sinergies amb altres sectors: gastronomia, turisme, salut…

Fruit d ‘aquest treball conjunt el passat dimarts es presentava el “Museu natural d’ oliveres mil•lenàries” a la finca d’ Arión on hi ha la major concentració d’oliveres mil•lenàries ,on s ‘en comptabilitzen  fins a 35 en poc més d’ una hectàrea. El Fondo de l’Arión  és  propietat de la família Porta i Ferré i el “museu” ha estat possible gràcies a la predisposició  dels propietaris i l’ajuntament d’ Ulldecona i els ajuts de la Mancomunitat, l’Associació, l’Obra Social de CatalunyaCaixa (propietaris d’una finca amb oliveres, amb una caseta que s’ha condicionat per a les visites), la Fundación Biodiversidad, el Ministeri i la Generalitat.

L’ acte es va aprofitar per presentar també la  Guia gastronòmica de l’Oli de Oliveres Mil•lenàries del Territori del Sénia que conté  52 receptes, molt variades, de gran qualitat i amb productes d’aquí elaborades totes amb  l’oli d’oliveres mil•lenàries del Territori del Sénia, elaborat per: Molí de la Creu (La Galera), Acomont (Ulldecona), Alboredes (la Jana), Montebre (Santa Bàrbara), Cervol (Traiguera), Cooperativa (Godall), Cooperativa (Càlig) i Oli del Mas (Traiguera).

Cartell informatiu als Ullals de Baltasar

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, conjuntament amb l’Obra Social “la Caixa”, la Diputació de Tarragona i la Fundació Pere Mata, han realitzat la restauració ambiental d’aquesta zona

(Redacció/J.Roig).-Des de mitjan d’aquest mes d’abril els visitants que s’acostin al Parc Natural del Delta de l’Ebre podran visitar els Ullals de Baltasar, un espai que s’ha condicionat i restaurat ambientalment i s’hi ha creat un itinerari interpretatiu.

Els treballs formen part d’un projecte de restauració iniciat l’any 2009 que tenia com a objectiu ordenar l’ús públic de l’espai i netejar l’indret d’elements antròpics i d’espècies vegetals no pròpies dels Ullals. El projecte ha comptat amb el suport de la Diputació de Tarragona, l’Obra Social “la Caixa” i la Fundació Pere Mata.

Durant tot aquest procés de condicionament, la  brigada del Parc Natural del Delta de l’Ebre del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural i la formada per usuaris de la Fundació Pere Mata també van retirar 2 vehicles, 31 m3 de residus de la construcció i 504 arbres corresponents a espècies al·lòctones. A la zona es van replantar 206 arbres corresponents a vegetació pròpia de l’espai.

També s’ha creat un itinerari interpretatiu delimitant la finca amb una tanca perimetral de fusta i s’ha adaptat un primer tram de l’itinerari d’uns 500 metres per a persones amb mobilitat reduïda, fent accessibles 5 ullals. Finalment, s’hi ha instal·lat una rampa de fusta elevada per observar panoràmicament l’ullal de la Figuera.

Durant el procés d’adaptació de l’itinerari, la brigada del Parc Natural i la formada per usuaris de la Fundació Pere Mata també van retirar 2 vehicles, 31 m3 de residus de la construcció i 504 arbres corresponents a espècies al·lòctones. A la zona es van replantar 206 arbres corresponents a vegetació pròpia de l’espai.

Són punts de surgència d’aigua subterrània, originada a partir de la pluja que cau a les serres calcàries pròximes del Montsià, Ports i Serra del Boix-Cardó. Quan l’aqüífer provinent d’aquestes muntanyes arriba al Delta, topa amb els materials argilosos i impermeables, emergint cap a la superfície i creant aquestes bassetes de típica forma circular o d’ull, d’on li ve el nom.

L’any 2009 el Parc Natural del Delta de l’Ebre va adquirir la finca dels Ullals de Baltasar, que compta amb prop de 50 formacions, de diàmetres compresos entre els 0,5 i els 50 m i la seva fondària oscil·la entre els 0,5 i els 9 m, i que s’assenten sobre una zona de torbes vegetals de 7 m de potència.

La Serra Grossa,zona de pedreres a Uldecona

(El Punt).-Amb una població de prop de 6.500 habitants, Ulldecona té quatre pedreres que incansablement treballen a la    zona que  es coneix com a Serra Grossa per extreure’n blocs de marbre calcari. Les pedreres van associades a la imatge d’aquest poble que marca la frontera de Catalunya amb el País Valencià fins al punt que en anys de puixança havien arribat a generar mig miler de llocs de treball i una facturació global d’uns 25 milions d’euros.
Aquestes xifres ja s’han esgrogueït perquè la facturació ha caigut a menys de la meitat (és de prop de 12 milions) i de les sis pedreres que hi havia hagut ja només n’operen quatre. “Estem vius de miracle”, diu Vicent Gerónimo, gerent de Canteras Ebro, la pedrera més potent de la zona i que justament a principi de febrer va presentar un expedient de regulació d’ocupació (ERO) de suspensió de contractes de 180 dies. Partint del darrer any bo, el 2007, calcula la caiguda de l’activitat “en un 60%” i explica: “A la pedrera havíem estat 86 treballadors i ara no passem de 40, i a la fàbrica érem 122 i ara som 80”. L’empresa té la fàbrica a Traiguera (Baix Maestrat) i allà poleix i tracta els blocs de pedra que arrenca de les muntanyes d’Ulldecona. Costa, però, trobar mercat on vendre: “Estem investigant mercats internacionals, però és aberrant la competència deslleial que patim en matèria de preus”.

Gerónimo es queixa de les ofertes que surten de “la Xina i dels països orientals o d’Egipte i Guinea Equatorial”, però també de “gallecs i extremenys, que estan subvencionats”. Amb el mercat espanyol agonitzant, França és un bon camí de sortida per a la pedra d’Ulldecona: “Fan obra pública més noble que aquí, opten per més qualitat i per això prefereixen la pedra ornamental abans que el formigó”.

Exemplars del cargol maçana

(ACN).-L’empresa pública estatal Seiasa del Nordeste ha construït un petit dic submergit a la riba dreta del delta de l’Ebre, al terme municipal de Sant Jaume d’Enveja (Montsià), que filtra l’aigua evitant que el caragol maçana pugui penetrar a l’hemidelta dret a través de les captacions d’aigua del riu de dues empreses agrícoles de la zona. L’actuació, executada pel procediment d’urgència, amb una inversió de 15.000 euros. La plaga afecta ja un centenar d’hectàrees al marge esquerre. El Departament d’Agricultura, Acció Rural, Alimentació i Medi Natural manté els treballs sobre el terreny mentre negocia amb l’Estat ajuts econòmics i l’autorització per a dos productes d’origen natural per controlar la plaga.

El dic ha estat construït just enfront de les captacions d’aigua que les empreses agrícoles que gestionen les finques dels Erms Salats i Migjorn. Segons ha explicat el director dels serveis territorials del DAR en funcions, Antoni Espanya, el fet que aquestes explotacions treballin amb altres tipus de conreus que no són arròs, els obliga a disposar d’aigua també durant l’hivern, quan els canals s’assequen.

Però tot i que la captació dels Erms Salats, per una aigua que es destina a regar gespa, disposa de microaspersors i filtres que evitarien l’entrada del caragol maçana i les seves postes a la xarxa, en el cas de les bombes de Migjorn no existia cap barrera. Així, el dic de pedra funciona com un gran filtre de pedra que impediria el pas dels caragols cap a la xarxa de regadiu de l’hiemidelta dret. ‘Minimitza molt l’entrada tant d’adults com de postes al sistema de bombeig’, certifica Espanya.

I és que, de moment, el caragol maçana continua la seva expansió pel marge esquerre del riu i continua mantenint-se a la riba dreta del riu, sense arribar a penetrar de forma evident terra endins. A l’hemidelta esquerre, però, la seva presència s’estén per un centenar d’hectàrees, deu de les quals concentren altes densitats de caragols.

Espanya, qui demana que els relleus i canvis interns previstos al mateix Departament no afectin ‘negativament’ les mesures empreses per contenir la plaga, ha explicat que els treballs de recollida d’exemplars i destrucció de postes sobre el terreny continuen a la riba del riu i a l’hemidelta esquerre. A més, ha explicat, el DAR negocia amb el Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí aportacions que permetin finançar la instal·lació de colzes a la xarxa de reg que evitin l’entrada d’exemplars de caragol maçana als arrossars. ‘És la part més costos econòmicament però confiem que arribi abans de la pròxima collita, especialment als que estan en zones de risc, amb les parcel·les netes però amb presència de caragols als desguassos pròxims’, ha afirmat.

Paral·lelament, el Govern negocia també amb el Ministeri que autoritzi l’ús de l’artemísia i les saponines, dos excipients naturals ‘sense impacte ambiental’ que s’han revelat efectius en contra del caragol, segons va aconseller l’expert indi Ravindra C. Joshi en la seva visita de treball fa pocs mesos.

Foto: enlarapita.com

(J.Roig/Redacciò).-El 2 de febrer de cada any és el Dia Mundial de les Zones Humides i en ell es commemora la data en què es va adoptar la Convenció sobre les Zones Humides, el 2 de febrer de 1971 a través del conveni Ramsar
El delta de l’Ebre va ser inclòs l’any 1992 en el Conveni RAMSAR, tractat internacional per a la conservació i l’ús sostenible de les zones humides  Esta diada té com a objectiu sensibilitzar les poblacions locals i divulgar-hi l’alt valor cultural i natural de les zones humides, els espais més productius i rics de la Terra i, a la vegada, els més fràgils i amenaçats.
Per això i com cada any també, des de el Parc Natural del Delta de l’Ebre s’ organitzen activitats que enguany consistiran en una sortida  d’ anada i tornada en bicicleta des d’Amposta fins als ullals de Baltasar

La sortida serà  el proper diumenge 6 de febrer  a partir de les 9 del mati  i des de  l’oficina de turisme d’Amposta. Les persones que es vulguin inscriure o poden  fer trucant als telèfons   977 482 181 / 977 489 679

D’altra banda, SEO/BirdLife  proposa el joc “Juga i descobreix les aus”. L’activitat se realitzarà durant el dissabte 5 i el diumenge 6, de 10 a 17 hores, mitjançant un joc que consisteix a anotar les aus identificades en un itinerari de tres punts de guaita: el mirador del Pont de Través (entre el Poble Nou i la Casa de Fusta), les antigues salines de Sant Antoni (abans del Trabucador, on s’habilita una tanca i un rafal) i la Reserva Natural de Riet Vell (a 1 km de la Urbanització Eucaliptus). Per més informació  es pot contactar amb Ignasi Ripoll, al Tel. 616 290 246