Tot lo relacionat amb els Esports al Montsià.

Entrevista a Josep Gombau, un formador ebrenc de futbol

IMG_0152Reproduïm, des de la pàgina web de La Plana Ràdio i amb el permís de l’autor, una entrevista realitzada per l’amic Joan Ferré i gestor del blog La Via Augusta, per l’interès que pensem que pot tenir per als aficionats del territori. 

 

Josep Gombau (Amposta 5-06-1976) és abans que res un enamorat del futbol… I de la seva família que l’acompanya per tot arreu… Va començar jugant de porter amb l’equip del seu poble i després va començar a formar xiquets, que és molt més que entrenar-los.

 

Pregunta. Bon dia Josep. Primer que res, voldria que ens expliquessis que veus des de la finestra de casa teva.

 

Resposta. Gratacels. Tenim una vista privilegiada del Sky Line de Manhattan.

 

  1. Quan dies enrere em vaig posar en contacte amb tu per a comprovar si tenia correcta la teva adreça electrònica em vas dir que estava nevant molt. Era el començament de la gran nevada que va patir la costa E dels Estats Units els dies 22 i 23 de gener. Per tant, llavors aquest paisatge que m’has descrit, l’havies de veure tot blanc…

 

  1. Si la veritat es que aquest darrer cap de setmana, hem tingut un temporal de neu aquí a NY. Diuen que el segon més important  en tota la història de la ciutat. Ha caigut molta neu i en molt poc temps. El paisatge a hores d’ara és blanc i amb el fred que fa, diu la gent d’aquí que estarà així per molts dies.

 

  1. Com heu pogut deduir, Josepviu a Nova York on fa de director de l’acadèmia del New York Football Club. Però ja hi arribarem, no us impacienteu… Com ja he explicat, després de deixar el futbol com a jugador comences la teva etapa d’entrenador a les categories inferiors del CF Amposta. Quan te’n adones que el teu era entrenar?

 

  1. Doncs sorgeix una mica de casualitat, en aquell moment parlem de l’any 1996, jo jugava amb l’Amposta i havia estat entrenant nens les darreres 2 temporades al que abans es coneixien com les ‘penyes’ per a col·laborar amb el club, però sense una clara vocació per l’entrenament. La temporada 1996-1997 em van oferir des del club agafar l’aleví de l’Amposta, tota una responsabilitat per a mi en aquell moment. Aquella temporada vaig gaudir molt,  I va ésser llavors quan vaig veure clarament que aquest món era al que em volia dedicar. Em vaig formar com tocava i des d’aquella temporada ja no he deixat mai d’entrenar.  Si comptes que vaig entrenar 2 anys a les ‘penyes’ i posteriorment al futbol base de l’Amposta, aquesta temporada actual 2015 -2016 és la meva 21à temporada consecutiva vinculada al futbol. Treballant sense cap interrupció i si tens en compte que tinc 39 anys, és més de mitja vida entrenant.

 

  1. El teu pas com entrenador pel futbol base de l’equip del nostrepoble va ser fugaç. Ràpidament recales al Barça, encara que mirant la Wikipedia he vist que abans vas ser observador de l’Espanyol. Explica’ns com recales al Barça.

 

  1. Com bé expliques,  vaig treballar per l’Espanyol durant 3 temporades. Més que observador, era el Director del Centre de Tecnificació que el RCE Espanyol va obrir a les Terres de l’Ebre. Projecte molt ben estructurat i que ens feia detectar el talent al nostre territori per captar els millors jugadors i fitxar-los per a l’Espanyol. Van sortir molts jugadors de les nostres terres en aquella època que van fitxar pel club blanc-i-blau: Miguel Reverté, Toni Calafat, Manel Vizcarro, Oriol Romeu...

Veient que el centre de tecnificació a les nostres terres, estava donant molt bon rendiment, i aprofitant el canvi de junta directiva l’any 2003 el FC Barcelona va contactar amb mi aconsellats per  Juanjo Rovira de Bítem. Qui coneixia de primera mà el projecte de la Tecnificació blanc-i-blava ja que ell mateix n’havia format part. Per tal d’organitzar quelcom semblant a ‘Can Barça’. D’aquesta manera i gràcies al suport d’en Juanjo, vaig començar a formar part del FC Barcelona. El pas pel Barça va significar  un abans i un desprès en la meva carrera com entrenador, ja que allí em vaig formar i vaig adquirir els coneixements que han fet em pugui dedicar professionalment al futbol. Sempre dic que he estat a la millor universitat del món en futbol: el FC Barcelona.

 

  1. Me dóna la sensació que durant l’etapa en la que vas entrenar equips del futbol base del Barça t’ho vas passar molt bé, perquè sé que t’agrada molt treballar amb xiquets…

 

  1. Imaginat! Poder entrenar a nens amb aquell talent innat que tenien… Al FC Barcelona m’ho vaig passar molt bé durant les 6 temporades que hi  vaig ser. El treball a la base és molt gratificant, a mi sempre m’ha agradat molt.

 

  1. Algun d’aquells xiquets que vas tenir a les teves ordres s’ha convertit en un futbolista conegut?

 

  1. Molts d’ells han arribat al futbol professional i molts estan a punt d’aconseguir-ho. La veritat es que és una satisfacció molt gran estar veient partits a la televisió i veure’ls jugar sabent que tu els has entrenat. Amb molts d’ells mantenim el contacte d’una manera freqüent i si et sóc sincer és el millor que m’he emportat fins ara del futbol.

 

  1. Però els lectors volen noms…

 

(Després de remenar pel seu arxiu, Josep em va facilitar la llista següent)

 

Oriol Romeu (1991)  Barça – Chelsea – Valencia- Stuttgart – Southampton .

Ignasi Miquel (1992) Barça – Arsenal – Ponferradina.

Marc Muniesa (1992) Barça – Stoke City.

Sergi Juste (1992) Barça B

Sergi Samper (1995) FC Barcelona

Hector Bellerín (1995) Arsenal

John Toral (1995) Arsenal – Birminghan

Keita Balde (1995) Lazio

Adama Traoré (1996) Aston Villa

Josimar Quintero (1997) Barça – Chelsea B

Steven Berjwin (1997) PSV Eindoven.

Carles Aleña (1998) Barça B.

Al juvenil A del Barça en tinc la tira. Però aquests encara no han fet el salt a professionals.

 

  1. Un dia, la direcció del Barça et va proposar ser director d’una de les seves acadèmies de futbol i més tard, crec recordar, vas passar a ser coordinador de les que té pels països de l’Orient Mitjà. Va anar així?

 

  1. Les meves 3 primeres temporades al club les vaig complir com entrenador del futbol base,  formant tàndem amb dos ebrencs més Sergi Domènech i Agustí Zaera. En la que havia d’ésser la meva quarta temporada al club, se’m va oferir dirigir la FCB Escola, (Escola del FC Barcelona), càrrec que vaig acceptar d’immediat. Analitzant-ho ara amb el temps va estar la clau del que seria la meva posterior carrera com entrenador professional. En aquell moment, parlo de la temporada 2006-2007, el meu càrrec com a director de la FCB Escola, portava implícit dirigir a nivell esportiu també les escoles que el FC Barcelona tenia previst obrir arreu del món. Imaginat el que vaig arribar a viatjar! Varem obrir Escoles a Mèxic, Egipte, Dubai, Kuwait, Aràbia Saudita, Hong Kong. Aquest fet va fer que fins i tot un any residís a Dubai. Per tenir cura d’una de les escoles que el FC Barcelona havia decidit obrir allí i que estava ubicada a mercat estratègic per al club en aquell moment.

 

  1. Com vas donar pas al futbol professional? Té truca algú o potser va ser per mig del teu representant?

 

  1. Doncs precisament pel FC Barcelona en una de les seves gires asiàtiques. El Barça havia anat a jugar a Hong Kong i el promotor del partit va ser el club local el Kitchee SC. La Junta directiva del FC Barcelona els hi va explicar com funcionaven les sevesescoles a l’estranger i el propietari va decidir obrir-ne una allí. A partir d’aquí se’m va derivar a mi aquella gesti; un cop vàrem obrir l’escola i desprès d’estar treballant plegats durant dues temporades, vàrem agafar una relació de confiança amb el propietari que a l’hora ho era també del club i va ésser ell mateix qui em va oferir el càrrec d’entrenador del Kitchee SC.

 

  1. Al Kitchee de Hong Kongem sembla que t’hi vas estar 3 temporades i ho vas guanyar quasi tot, no?

 

  1. Vàrem guanyar-ho tot. Fins i tot un any vàrem fer el triplet guanyat lliga i les dues copes del país. El més emotiu va ser la primera lliga que va arribar a la meva 2a temporada allí, ja que feia 37 anys que no s’aconseguia. El balanç final va estar de 4 temporades i 6 títols: 2 lligues, 2 FA Cup, una League Cup i una Shield Cup.

 

  1. I després dones un gran salt i te’n vas, ni més ni menys que a les antípodes d’Espanya, concretament a entrenar a l’Adelaide United. Vas repetir els èxits a Austràlia?

 

  1. Sí. A l’haver realitzat bones temporades al Kitchee SC ens van arribar propostes interessants per treballar a diferents països de l’Àsia. Finalment i desprès de pensar-ho molt amb la meva dona vàrem decidir anar a Australia, l’Adelaide United on hem treballat les darreres dues temporades i on hem gaudit molt tant a nivell familiar com esportiu. Allí vàrem ésser campions de la FA Cup, primer títol de l’historia del Adelaide United. Classificant l’equip per jugar la AFC Champions League 2016 que començarà el proper mes de febrer.

 

  1. Ara sí, ara ja toca parlar de la situació actual. Quan ens vàrem parlar abans de Nadal em vas explicar que estaves immers en un projecte als Estats Units que tindria com a finalitat arrancar definitivament el futbol d’aquell país. Té vaig veure molt il·lusionat. Fes-nos-en cinc cèntims de com s’estructura aquest projecte i quin paper hi tens tu.

 

  1. Sóc el Director Tècnic Esportiu de les Academies DV7 Soccer Academy, projecte de futbol en comú amb David Villa amb qui tenim previst l’obertura de diferents acadèmies de futbol als Estats Units i a d’ altres països d’arreu del món, essent el responsable de la metodologia de treball de les mateixes i de la formació dels tècnics que treballaran a les nostres acadèmies.  

 

  1. Casualment, només fa uns dies vaig llegir a un setmanari territorial una notícia que en parlava. Em va sorprendre que un dels implicats fos David Villa, jugador entre d’altres clubs del València, Barcelona i At de Madrid, però també a dos ebrencs més: Delfin Ferreres que és fill de la Galera, el meu poble de naixement i Pau Suazo, de Roquetes. Com va anar el seu fitxatge, sobre tot el de Villa?

 

  1. Si,amb David ens uneix una molt bona amistat. De fet ell ha estat el principal responsable de que estem treballant i vivint aquí a NY. És una persona a qui li encanta el futbol i que té molt clar que quan acabi de jugar es vol dedicar en aquest món del futbol formatiu. És un enamorat del futbol base.

El nostre objectiu es traslladar a cada acadèmia que obrirem la metodologia de treball del futbol espanyol per aconseguir implantar el nostre estil de joc. Per a portar a terme aquest objectiu és molt important la composició de cadascun dels nostres equips humans: tant el director de la acadèmia com els entrenadors han de conèixer la nostra metodologia de treball. Delfí treballarà a Puerto Rico, concretament a la DV7 Academy–Bayamón FC. on ocuparà el càrrec de director tècnic i alhora també ocuparà la funció d’entrenador del primer equip del club que competeix a la 1a divisió de Puerto Rico.

Un altre ebrenc Pau Suazo, actualment preparador físic de la UE Lleida B, serà la mà dreta de Delfí en aquest projecte.

 

  1. Heu pogut comprovar que Josep és un rodamón del futbol. Imagino que pocs com ell han entrenat a 4 continents (de fet només li falta Amèrica del Sud i Àfrica, però tot arribarà…) Té veus tornant un dia a entrenar a Espanya o és aviat per a parlar-ne?

 

  1. A la vida i al futbol,tant a mi com a la meva dona no ens agrada massa marcar-nos objectius a llarg termini. Vivim dia a dia, sabent que el món al qual ens dediquem es força canviant. Ara mateix acabem d’encetar projecte de vida nou realitzant una aposta important a les nostres vides. No pensem gaire més enllà. Evidentment que sempre faria il·lusió treballar prop de casa. Però ho deixarem en mans del destí. Mentrestant treballarem fort, per intentar que la propera aventura sigui el més gratificant possible.

 

  1. Vols afegir alguna cosa més?

 

  1. Agrair el suport de la nostra família, que sempre han entès i recolzat les nostres decisions. I AGRAIR (en majúscules) a la meva dona Romina el fet que s’hagi convertit en la meva companya de viatge, sacrificant la seva vida laboral a l’ havent deixat la seva professió de mestra d’una manera indefinida.  

 

Moltes gràcies Josep pel teu temps. Té desitjo molts d’èxits en aquesta nova etapa que tot just acabes de començar i a veure si, efectivament, dintre d’uns anys es comencen a veure els primers fruits del teu treball.

 

A tu, moltes gràcies. Salut!

 

Inaugurat l’Espai d’Acollida Turístic i Esportiu “Serra de Godall Km 0”

ruta BTTL’equipament inclou sis plafons amb informació de Godall i proposa 12 itineraris a realitzar per la serra.

(Redacció/J.Roig).-Des del passat mes de Juny,  la població de Godall disposa de  l’Espai d’Acollida Turístic i Esportiu “Serra de Godall Km 0”, un nou equipament promogut per l’ajuntament que permetrà als visitants d’aquesta població conèixer els seus actius i serveis turístics i els de l’espai natural de la serra de Godall.

Aquest equipament, concebut com un punt d’acollida també inclou sis plafons informatius de gran format. Els tres primers plafons aporten informació sobre el poble de Godal, la serra, els principals actius del municipi i les seves festes i tradicions més destacades.

Els altres tres plafons dividits en tres àmbits: turisme familiar, senderisme i BTT, presenten textos, imatges i els recorreguts de dotze rutes, que sumen un total de 79 Km, permeten descobrir una bona part d’un dels espais naturals més singulars i destacats de les Terres de l’Ebre.

En concret les rutes de turisme familiar que es proposen són: Ruta de la pedra en sec. Per les faldes de la serra de Godall, Ruta de les oliveres mil·lenàries, Ruta per la Via Augusta i Ruta de la font de Cap d’Àsens i el mirador de les Talaies. Les rutes per a BTT i senderisme són: Ruta pel barranc de la Caldera, Ruta de la Pedrera; Ruta de Vilallarga; Ruta dels pous; Ruta pel racó de la Fernanda i la font de l’Arboç; Descens de BTT DH Godall; Ruta del camí de Godall a l’ermita de la Pietat; i Ruta de l’ermita de la Pietat a l’Arion

Gran part dels itineraris tenen com a punt de sortida el nou equipament i es poden realitzar tant a peu com en bicicleta de muntanya amb un nivell de dificultat baix o mitjà en la seva major part. Els tracks d’aquestes rutes es podran descarregar més endavant per a la seva navegació en GPS mitjançant codis QR.

El Museu de les Terres de l’Ebre ha col·laborat en la creació de l’Espai d’Acollida Turístic i Esportiu realitzant els continguts dels plafons i la georeferenciació i confecció dels diferents itineraris per la serra de Godall que es mostren a aquest equipament.

En marxa les XXI Jornades Esportives a Santa Bàrbara

capturadaEnguany el lliurament de premis es farà a la Pça. Rota de l’Alto per poder veure una exhibició de patinets, davant l’imminent inauguració de l’skatepark que està acabant de construir el nostre ajuntament.
El club de twirling ha preparat també una exposició amb motiu del seu 40é aniversari que es podrà veure, a partir de diumenge, al Museu de la Vida a la Plana

(J.Roig/T.G.).-El passat dissabte, amb la setena edició del Torneig de futbol Vila de Santa Bàrbara donaven inici les Jornades Esportives que es perllongaran fins el dijous 10 de juliol, ja a les portes del començament de les Festes Majors.
Eric Bel, regidor d’esports de Santa Bàrbara, tot i reconèixer que hi ha pocs canvis en quant al programa d’anys anteriors , si que destacava l’ implicació de les diferents entitats esportives del municipi per poder aconseguir fer un programa complert i atractiu, del que destacava una de les activitats més immediates, concretament l’exhibició de twirlig que el club local oferirà al pavelló d’esports municipal aquest proper dissabte i l’exposició que el mateix club ha preparat amb motiu del seu 40é aniversari i que es podrà visitar a partir del diumenge dia 15 al Museu de la Vida a la Plana. Bel també recordava que el dilluns començava el torneig de frontó i que el dissabte abans de Sant Joan començarà la temporada a les piscines municipals.

Una de les singularitats d’aquestes XXI Jornades Esportives és que es clouran a la Plaça Rota de l’Alto, és a dir a la plaça on està ara ubicat l’edifici del mercat, ajuntament i emissora. El motiu que ens donava Bel és que s’aprofitarà la clausura i lliurament de premis per veure una demostració amb scooters (patinets) a càrrec dels “Joves Raiders Planers” per tal de donar a conèixer a la resta de població aquesta modalitat esportiva, practicada cada cop més pels joves del poble, fins al punt de que l’ajuntament està acabant de construir un pista de skate a la nova Pça. de l’ Independència, on en un principi estava previst dur a terme aquesta acte. Finalment es va desistir de fer-ho allí davant l’incertesa de si estarà acabat per a aquell dia.

Les Jornades ens mostraran més d’una dotzena de diferents disciplines esportives de les que, el futbol, amb el començament de la lliga infantil de futbol sala el passat dilluns, n’és una de les més matineres. També el ciclisme, amb la Marxa Nocturna o de Lluna plena que organitza per a demà divendres la Unió Ciclista Santa Bàrbara amb el recorregut Xerta / Bot per la Via Verda.

La caça en barraca va a la baixa i demana una regulació per subsistir

parany_5

Foto:sensecorrer.cat

Aquesta modalitat de caça és practicada de forma il·legal a Catalunya per una cinquantena de barraquers, davant dels més de 2.000 que hi ha al País Valencià

(Diari de Tarragona).-La caça en barraca es manté al sud de les Terres de l’Ebre, però cada cop de forma més residual. L’Associació Cinegètica de Barraquers de Catalunya xifra en vora una cinquantena els aficionats que continuarien amb la pràctica, prohibida per la normativa estatal i europea, davant dels més de 300 de fa uns pocs anys. Les denúncies i els judicis penals que han hagut d’afrontar els caçadors han fet desistir molts de mantenir les barraques, especialment els aficionats més veterans, segons detalla al Diari el president de l’entitat, Javier Fontana.

La caça en barraca es concentra en un mes, des de mitjan mes d’octubre fins a mitjan novembre, mentre es produeix l’entrada de milers de tords que arriben en migració per passar aquí l’hivern.

Cal recordar que l’administració no permet aquesta modalitat per considerar-la massiva i no selectiva, i per tant que pot afectar també d’altres espècies protegides o d’interès. Una recent reforma del codi penal ha inclòs la caça no selectiva com a delicte penal.

En aquest sentit, els aficionats catalans a la barraca demanen des de fa temps una regulació específica per a la pràctica, que consideren tradicional i que forma part de la cultura del territori. «Estem disposats a un control molt estricte, que se’ns permeti un nombre molt limitat de captures o fins i tot a adoptar el mètode francès, que consisteix a capturar els tords vius i després soltar-los», explica Fontana. Però tot i els contactes polítics endegats per l’associació per aconseguir aquesta normativa, de moment no ha tingut èxit.

Un dels problemes per a aquesta regulació radicaria en el fet que la caça en barraca no és tan minoritària a l’altra banda del riu Sénia, on es coneix com a parany i compta amb més de 2.000 aficionats.

La Generalitat Valenciana i els caçadors també fa temps que intenten també dur a terme una regulació pròpia, que ha topat amb la dura oposició de grups ecologistes com SEO/BirdlLife. Aquesta temporada s’ha autoritzat una sèrie de paranys per dur a terme un estudi científic de les característiques d’aquesta caça. Fontana recorda que a Catalunya, i més concretament al Montsià, ja es van fer aquests mateixos estudis l’any 2008, encarregats pel llavors Departament de Medi Ambient de la Generalitat. «Demostraven que era un tipus de caça selectiu i no massiu, però no han servit de res, s’han quedat al calaix», comenta el president dels barraquers.