Tot lo relacionat amb l’Agricultura al Montsià.

Increment de controls al camp, molins i cooperatives, davant la proliferació de robatoris d’olives

Daniel Aleixandri, el nou cap Inspector de l’Àrea Bàsica dels Mossos al Montsià. (Foto:J.Roig)

Quan encara no ha acabat la temporada, ja s’han denunciat més de 50 robatoris.

El nou cap Inspector de l’Àrea Bàsica dels Mossos al Montsià, reconeix que hi ha diversos factors que influeixen en aquest augment, especialment el bon preu a què es paga enguany l’oliva.

(J.Roig).-Davant el notable augment de robatoris d’olives que s’ha produït les darreres setmanes al Montsià i al Baix Ebre, els Mossos d’Esquadra, juntament amb els Agents Rurals, han intensificat els controls a les finques, molins i cooperatives.
I és que en les darreres setmanes, i quant falta poc per acabar la temporada, els Mossos han rebut una cinquantena de denúncies per furts d’olives, quinze més de les rebudes durant tota la temporada passada. Ho explicava a La Plana Ràdio, Daniel Aleixandri, el nou cap Inspector de l’Àrea Bàsica dels Mossos al Montsià.

El cap comarcal dels Mossos reconeixia que aquest problema es repeteix cada temporada, accentuant-se enguany per diversos motius en coincidir el bon preu a què s’està pagant l’oliva, la morfologia del terreny de cultiu, (eminentment pla i fàcil de plegar), i el vent que ha fet les darreres setmanes que ha fet caure moltes olives, ja en plena fase de maduresa.

El cos policial reconeix que és complicat evitar tots els robatoris donada la gran extensió de territori que s’ha de vigilar i els limitats efectius dels quals disposa el Cos. A aquest fet i cal sumar els més de seixanta molins entre particulars i cooperatives que hi ha a les nostres comarques i les dificultats que es troben per poder certificar qui és realment el propietari de les olives que s’hi venen. “Les olives no porten una matrícula per poder identificar de qui són” deia Aleixandri, afegint que es troben molt sovint que, a sobre, els autors dels furts disposen d’autoritzacions de propietaris de finques que els lladres utilitzen per justificar les entrades d’olives. “Necessitem l’ajuda dels pagesos, ells són els nostres ulls al territori”, confessava.

El Montsià és la comarca més afectada per aquests robatoris d’olives, juntament amb el Baix Ebre, i és per aquests motius que s’ha augmentat els controls tant als molins i cooperatives, com a tractors, furgonetes i vehicles en general que  circulen de la zona de conreus de les dues comarques.

El nou cap Inspector de l’Àrea Bàsica dels Mossos al Montsià demanava la màxima col·laboració als pagesos, cooperatives i molins, perquè denunciïn aquestes accions delictives, per petit que sigui el furt, “perquè, si no hi ha denuncia, no hi ha delicte”, argumentava Aleixandri.

Unió de Pagesos considera “moderat” l’augment d’un 20% de mitjana del preu de l’oli d’oliva en origen

El sindicat assegura que aquest increment degut a la caiguda d’existències a nivell mundial “només permet mantenir l’activitat dels productors”

ACN.- Unió de Pagesos considera que l’increment d’un 20% de mitjana del preu de l’oli d’oliva que perceben els productors aquesta campanya “no implica que s’hagin disparat els preus en origen”, ja que tenint en compte els costos de producció que implica el conreu, aquest augment “tan sols permet garantir l’activitat en el sector”. El preu en origen se situa ara en 3,77 euros per quilo de mitjana, segons Poolred (entitat que elabora els preus diaris de l’oli), un 20% per sobre els 3,15 euros per quilo de fa un any, i un 11% per sobre els 3,50 euros per quilo de final del 2016.

Segons l’organització agrària, cal tenir en compte que el preu actual de l’oli d’oliva verge extra de 3,70 euros el litre, és semblant al de la campanya anterior, i fins i tot menor que en la de fa dotze anys (2005-2006), quan es van superar els 4,20 euros el litre.
Unió de Pagesos recorda que el preu mitjà percebut pels agricultors catalans per les seves olives entre el 2009 i el 2015 va ser de 0,32 euros per quilo, i de 2,20 euros el litre d’oli d’oliva verge extra, un nivell de preu “per sota dels costos de producció de la majoria d’explotacions, fet que les va situar al límit de la rendibilitat”.

A més, el sindicat recorda que des del 2015 les condicions climàtiques com ara les fortes sequeres dels països productors han suposat una davallada de les existències a nivell mundial, fet que a hores d’ara està comportant un augment “moderat” del preu de l’oli d’oliva aquesta campanya 2016-2017 respecte a les anteriors.

Per Unió de Pagesos, l’augment del 20% del preu d’aquesta campanya és conseqüència d’una davallada del 20% de producció d’oli a tot el món i d’un 15% a la Unió Europea. El darrer informe de la Comissió Europea (CE), del febrer, estima que aquesta campanya la producció total mundial es tancarà amb 2.676.000 tones d’oli, un 20% inferior a la campanya 2015-2016. A la Unió Europea (UE) la producció serà d’1.850.000 tones, un 15% inferior a la campanya anterior.

D’altra banda, els països no comunitaris patiran una davallada del 3% de la producció. A més, la CE estima que s’acabarà la campanya amb uns estocs de 344.000 tones a la UE, per sota de la mitjana de 460.000 tones de les darreres cinc campanyes. L’estat espanyol patirà una davallada de només el 6% de la producció, però en altres països com ara Itàlia s’estima que la davallada serà del 49% de la producció, del 36% a Grècia, i del 24% a Portugal.

Tot i això, Unió de Pagesos remarca que l’augment del preu en origen “és moderat si es considera la manca d’oferta d’oli al mercat”. A més, el sindicat insisteix que els preus pagats als productors estatals “es troben molt per sota dels preus que perceben els productors italians”, que al mes de gener cobraven l’oli a 5,90 euros per quilo, un 64% més que els espanyols, que el cobraven a 3,60 euros per quilo. “El preu de l’oli pagat al productor espanyol es troba al nivell del preu pagat al grec o al tunisià, quan els costos de producció en aquests països és força inferior”, segons remarca Unió de Pagesos.

No obstant això, el sindicat assegura que aquest augment moderat del preu en origen de l’oli “encara no s’ha traslladat als lineals de les grans superfícies i supermercats”. Segons les dades del Ministeri d’Economia, el preu de venda al públic de l’oli d’oliva verge extra més freqüent la setmana del 6 al 12 de març va ser de 4,84 euros el litre, una mica per sobre els 4,72 euros el litre de la setmana anterior i, el més remarcable, al mateix nivell que fa un any, quan els consumidors trobaven aquest oli per 4,82 euros el litre. Per Unió de Pagesos, aquestes xifres demostren que “l’estratègia de la distribució consisteix en continuar utilitzant l’oli d’oliva “com a producte reclam”. En aquest sentit, l’organització agrària avisa que “estarà amatent a qualsevol possible incompliment de les normes de competència i de comerç per part de la distribució en el cas d’observar indicis de venda a pèrdues per part dels operadors”.

Finalment, Unió de Pagesos apel·la a la “responsabilitat” de tots els agents que participen en el mercat de l’oli d’oliva “per no crear alarmisme” quan els preus en origen, com passa ara, són més alts que anys anteriors però “en realitat només permeten cobrir costos als agricultors, i per pagar el preu que correspon als productors quan el mercat es trobi més saturat”.

Unió de Pagesos mostrarà el seu malestar per l’acord d’importació de cítrics signat amb Sud-àfrica convocant actes a Valencia i Barcelona .

14670593_1836049099948186_3173127254622484429_n

D’esquerra a dreta, JL Ferré, Carlos Roig, J. Martí i Paco Casado, tertulians ahir a “Parlar per Parlar” on la campanya citrícola i la seua actual problemàtica, van ser el tema central de debat. (Foto:J.Roig)

El responsable del sector a Catalunya diu que per convocar mobilitzacions “primer s’haurà de calentar a la gent”

(J.Roig).-La passada setmana ja informàvem de que la campanya citrícola començava amb mal peu; per un costat per la problemàtica que ha provocat la sequera hídrica i mediambiental que ha fet que les varietats primerenques de clementines no hagin aconseguit fins ara el calibre normal i que tampoc tinguin el suc que haurien de tenir.

Avui però volem aprofundir en un altra problemàtica que vam comentar un poc de passada però que pot representar un problema de més llarg recorregut per al sector i es que els citricultors veuen amb molta preocupació l’acord signat per Brussel•les, que ja ha entrat en vigor i que beneficia un dels competidors directes, Sud-àfrica, que podrà importar durant més temps del que ho feia ara els seus cítrics.
En declaracions al programa “Parlar per Parlar” de La Plana Ràdio, el responsable a Catalunya del sector dels cítrics d’Unió de Pagesos, Carlos Roig anunciava actes al port de Valencia i també al consolat de la delegació de la Unió Europea a Barcelona. En quant a les mobilitzacions i actes reivindicatius, Roig deia que primer “s’haurà de calentar la gent” i esperar que es prengui més consciència de la gravetat que realment implica aquest acord per als citricultors del país.

Fins ara, Sud-àfrica estava autoritzada a importar cítrics a Europa del juny fins a principis d’octubre amb petits aranzels. A partir de l’acord de l’Eurocambra, Sud-àfrica –i altres països africans- podrà entrar cítrics a Europa fins al 30 de novembre amb un petit aranzel que acabarà desapareixent del tot el 2025.

Satisfacció agredolça a la Plataforma anti fons cooperatiu obligatori

La modificació de la Llei que regula el funcionament de les seccions de crèdit de les cooperatives es tramitarà com a projecte de Llei, no com a Decret.

El Parlament catalá així o va aprovar amb els vots de JxSí, PSC i CSíQueEsPot, l’abstenció de C’s i la CUP, i el vot contrari del PP

El gerent de l’Agrícola del Camp de Santa Bàrbara diu que això propiciarà que el pugui negociar els termes de la modificació.

Temes com la retroactivitat del pagament o el del gestor únic d’aquest fons que proposava el Decret Llei podran tornar-se a discutir.

card

Sessió parlamentaria d’ahir on es va aprovar la modificació (Foto JL Cardona)

(J.Roig(T.G.).-Tal i com estava previst i tot i les protestes dels cooperativistes el passat dimecres , finalment el ple del Parlament va convalidat ahir dijous el decret 2/2016 de modificació de la llei que regula el funcionament de les seccions de crèdit de les cooperatives, que inclou la creació d’un fons de suport financer que es nodrirà de les aportacions d’aquestes entitats.
La proposta va comptar amb els vots favorables de JxSí, PSC i CSíQueEsPot, l’abstenció de C’s i la CUP, mentre que el PP i va votar en contra.
Josep Lluis Cardona, gerent de la Cooperativa Agrícola del Camp de Santa Bàrbara i membre de la comissió de la Plataforma anti fons, que ahir va tornar al Parlament per estar present al moment de la votació, es mostrava relativament satisfet pel resultat de la votació, ja que encara que la convalidació va ser aprovada per majoria, també és veritat que es canviarà la fórmula per desenvolupar-la ja que tots els grups van acordar per unanimitat que la modificació es tramiti a través d’un projecte de llei i no d’un decret. Segons Cardona això propiciarà que es pugui tornar a negociar temes que la Plataforma considera vitals com la retroactivitat del pagament o com el del gestor únic d’aquest fons que proposava el Decret Llei i que era una de les principals queixes dels sector dissident.

El Govern insisteix en que l’intenció d’aquest fons és dotar el sector d’un nou instrument per facilitar el finançament a les cooperatives que acordin en assemblea procedir a la liquidació ordenada de la seva secció de crèdit per preservar els saldos creditors i els interessos dels socis.
Així, el Parlament ahir si que va deixar clar que les cooperatives hauran de destinar al fons com a mínim el 3% sobre els saldos creditors mitjans mensuals de cada secció de crèdit, en data de 31 de desembre de cada any.
La norma també incorpora mecanismes per assegurar que el fons disposi sempre de liquiditat per donar resposta a les necessitats de les cooperatives associades.
El fons podrà facilitar finançament a través de tres instruments: atorgament de garanties, concessió d’operacions de finançament i adquisició d’actius o passius, ja sigui per mantenir la seva gestió o per traspassar-la a tercers.
El Govern ha designat com a gestora d’aquest nou instrument a l’Associació de Seccions de Crèdit (ASC), integrada per cooperatives amb secció de crèdit que aglutinen la gairebé totalitat dels saldos creditors del sector.