Notícies relacionades amb els pobles de la comarca del Montsià.

Unió de Pagesos considera “moderat” l’augment d’un 20% de mitjana del preu de l’oli d’oliva en origen

El sindicat assegura que aquest increment degut a la caiguda d’existències a nivell mundial “només permet mantenir l’activitat dels productors”

ACN.- Unió de Pagesos considera que l’increment d’un 20% de mitjana del preu de l’oli d’oliva que perceben els productors aquesta campanya “no implica que s’hagin disparat els preus en origen”, ja que tenint en compte els costos de producció que implica el conreu, aquest augment “tan sols permet garantir l’activitat en el sector”. El preu en origen se situa ara en 3,77 euros per quilo de mitjana, segons Poolred (entitat que elabora els preus diaris de l’oli), un 20% per sobre els 3,15 euros per quilo de fa un any, i un 11% per sobre els 3,50 euros per quilo de final del 2016.

Segons l’organització agrària, cal tenir en compte que el preu actual de l’oli d’oliva verge extra de 3,70 euros el litre, és semblant al de la campanya anterior, i fins i tot menor que en la de fa dotze anys (2005-2006), quan es van superar els 4,20 euros el litre.
Unió de Pagesos recorda que el preu mitjà percebut pels agricultors catalans per les seves olives entre el 2009 i el 2015 va ser de 0,32 euros per quilo, i de 2,20 euros el litre d’oli d’oliva verge extra, un nivell de preu “per sota dels costos de producció de la majoria d’explotacions, fet que les va situar al límit de la rendibilitat”.

A més, el sindicat recorda que des del 2015 les condicions climàtiques com ara les fortes sequeres dels països productors han suposat una davallada de les existències a nivell mundial, fet que a hores d’ara està comportant un augment “moderat” del preu de l’oli d’oliva aquesta campanya 2016-2017 respecte a les anteriors.

Per Unió de Pagesos, l’augment del 20% del preu d’aquesta campanya és conseqüència d’una davallada del 20% de producció d’oli a tot el món i d’un 15% a la Unió Europea. El darrer informe de la Comissió Europea (CE), del febrer, estima que aquesta campanya la producció total mundial es tancarà amb 2.676.000 tones d’oli, un 20% inferior a la campanya 2015-2016. A la Unió Europea (UE) la producció serà d’1.850.000 tones, un 15% inferior a la campanya anterior.

D’altra banda, els països no comunitaris patiran una davallada del 3% de la producció. A més, la CE estima que s’acabarà la campanya amb uns estocs de 344.000 tones a la UE, per sota de la mitjana de 460.000 tones de les darreres cinc campanyes. L’estat espanyol patirà una davallada de només el 6% de la producció, però en altres països com ara Itàlia s’estima que la davallada serà del 49% de la producció, del 36% a Grècia, i del 24% a Portugal.

Tot i això, Unió de Pagesos remarca que l’augment del preu en origen “és moderat si es considera la manca d’oferta d’oli al mercat”. A més, el sindicat insisteix que els preus pagats als productors estatals “es troben molt per sota dels preus que perceben els productors italians”, que al mes de gener cobraven l’oli a 5,90 euros per quilo, un 64% més que els espanyols, que el cobraven a 3,60 euros per quilo. “El preu de l’oli pagat al productor espanyol es troba al nivell del preu pagat al grec o al tunisià, quan els costos de producció en aquests països és força inferior”, segons remarca Unió de Pagesos.

No obstant això, el sindicat assegura que aquest augment moderat del preu en origen de l’oli “encara no s’ha traslladat als lineals de les grans superfícies i supermercats”. Segons les dades del Ministeri d’Economia, el preu de venda al públic de l’oli d’oliva verge extra més freqüent la setmana del 6 al 12 de març va ser de 4,84 euros el litre, una mica per sobre els 4,72 euros el litre de la setmana anterior i, el més remarcable, al mateix nivell que fa un any, quan els consumidors trobaven aquest oli per 4,82 euros el litre. Per Unió de Pagesos, aquestes xifres demostren que “l’estratègia de la distribució consisteix en continuar utilitzant l’oli d’oliva “com a producte reclam”. En aquest sentit, l’organització agrària avisa que “estarà amatent a qualsevol possible incompliment de les normes de competència i de comerç per part de la distribució en el cas d’observar indicis de venda a pèrdues per part dels operadors”.

Finalment, Unió de Pagesos apel·la a la “responsabilitat” de tots els agents que participen en el mercat de l’oli d’oliva “per no crear alarmisme” quan els preus en origen, com passa ara, són més alts que anys anteriors però “en realitat només permeten cobrir costos als agricultors, i per pagar el preu que correspon als productors quan el mercat es trobi més saturat”.

El Montsià és la segona comarca catalana que més població està perdent.

576_1481715357godall3

Vista de Godall (Foto: Nació Digital)

Godall, amb un 24%, és el municipi ebrenc que ha perdut més habitants durant el període 2008 al 2015, seguit de Freginals i el Mas de Barberans amb un 12%.

Santa Bàrbara ha perdut un 6% de població entre els anys 2011 i 2015.

El 60% dels pobles petits de Catalunya ha perdut habitants en aquest període de temps.

(CCMA/J.Roig/A. Olles).-Sis de cada deu pobles de menys de 1.000 habitants de Catalunya han perdut població entre el 2008 i el 2015, els anys de la crisi. La majoria dels pobles són en comarques bàsicament rurals que, alhora, són les comarques on hi ha més gent que es dedica a la pagesia.
Segons dades de l’Idescat, el Pirineu, Lleida, la Catalunya central, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre són les comarques que concentren els pobles que perden població. Sobre un mapa, formen un eix interior i central al país que arriba a tocar la costa pel sud. Concretament, les comarques que perden més població són l’Alta Ribagorça, amb un 19%; el Montsià, amb un 15%; les Garrigues, amb un 12%, i la Terra Alta, amb un 10%.
Així doncs tenim que la nostra comarca, no solament és la segona que perd més població de tot Catalunya, sinó que té uns dels municipis que més s’ha despoblat en aquests 7 anys. Es tracta de Godall, que segons les dades de l’Idescat, ocupa el lloc número sis entre els municipis que més població han perdut, amb més d’un 24% de minva passant dels 836 habitants el 2011, als 632 el 2015.
El segueixen el Mas de Barberans i Freginals que han perdut el 12% de població. El Mas de Barberans, dels 676 habitants que tenia l’any 2008, va passar als 604, i Freginals de 449 als 399. La Galera, en el mateix període de temps ha perdut un 10% de població, baixant dels 851 habitants fins als 770.

Curiosament, en el cas del nostre poble, el procés és a la inversa fins a l’any 2011 quant Santa Bàrbara experimenta un creixement que ens situa prop delS 4.000 habitants (3.989). A partir d’aquell moment es produeix també el mateix fenomen de despoblació fins a situar-nos en els 3734 habitants l’any 2015, és a dir, en 4 anys perdíem poc més d’un 6% d’habitants. Segons les dades facilitades per la regidoria de Governació, el darrer any hem tornat a invertir la tendència situant-nos en 3774 habitants, dels quals 1926 són homes i 1848 dones.

Acabem dient que, a les Terres de l’Ebre, la pèrdua de població de la majoria dels municipis fa que les pèrdues generals per comarques siguin molt elevades. De fet, les quatre comarques de les Terres de l’Ebre acumulen pràcticament un 40% de pèrdua de població als seus municipis de menys de 1.000 habitants, que són la majoria.

En un any, a Santa Bàrbara, s’han produït quatre accidents contra “faroles” d’enllumenat públic.

fanals1(J.Roig/T.G.).-Com a dada curiosa, el regidor de Governació, Antonio Ollés, informava des de la ràdio municipal que, al nostre poble i en un període de 12 mesos aproximadament, s’han produït quatre accidents de trànsit on els vehicles sinistrats han acabat impactant contra les “faroles” de l’enllumenat públic, “fruit de conduccions poc ortodoxes” lamentava l’edil, qui afegia que afortunadament no han provocat lesions greus als protagonistes que han pogut ser identificats.

La restitució dels fanals en alguns casos ha estat fàcil quan hi ha hagut acord entre les assegurances del propietari del vehicle i de l’ajuntament, però en altres casos, la resolució està pendent de judici.

Un altre problema que ha de resoldre el nostre ajuntament a l’hora de reposar els fanals trencats és trobar models iguals als existents, ja que, per la seva antiguitat, alguns s’han deixat de fabricar. Ollés deia que tot i així, dos ja han estat reposats, el tercer, que va patir l’impacte el novembre passat, s’arreglarà en les dies vinents i de moment quedarà l’accidentat més recentment, ara fa dues setmanes.

Els accidents contra les “faroles“es van produir al Passeig de les Quatre Carreteres, a la carretera de La Galera i als passejos de La Generalitat i de les Escoles.

 

“Sonora”, una mostra d’empreses dedicades a l’audiovisual, l’espectacle i a l’ensenyament musical que arriba per a quedar-se.

sonroaS’inaugura dissabte a Ulldecona i es complementarà amb una sèrie d’actuacions musicals gratuïtes des de les 11 del matí a les 3 de la matinada.

(J.Roig).-L’Ajuntament d’ Ulldecona està organitzant un nou esdeveniment sota el nom de Sonora, La primera edició de Sonora tindrà lloc a partir d’aquest cap de setmana 19 i 20 de novembre al pavelló cobert d’ Ulldecona impulsat pel propi ajuntament i sota la direcció del dj i promotor musical planer Jordi Caballé qui explicava en una entrevista a La Plana Ràdio que és tracta d’una mostra única a Catalunya i que pretén apropar al públic aquelles empreses dedicades a l’ensenyament musical, a la sonorització d’actes o espectacles, orquestres, discjòqueis, venda d’equips d’àudio, so i il•luminació i lleure nocturn.

Aquesta primera edició de Sonora comptarà amb una desena d’expositors de les Terres de l’Ebre i Maestrat, tot i que també n’hi ha un parell d’expositors de Barcelona i Vila-real.

Caballé volia destacar la dinàmica que se li vol donar a la Mostra a través de la gran varietat de demostracions, ponències i sobre tot actuacions en directe que s’oferirà al públic, el dissabte des de les 11 del matí fins les 3 de la matinada i el diumenge fins les 9 i mitja de la nit.

L’entrada a la mostra és gratuïta així com els espectacles i actuacions que s’oferiran al decurs de les dues jornades.