50.000 participants, una jornada històrica.

J.Roig

J.Roig

Més de 50.000 persones van participar a la manifestació del 7FAmposta a favor del riu i en contra del PHN.

Unes 50.000 persones clamen contra el pla hidrològic de l’Ebre a Amposta

La capital del Montsià acull la manifestació més massiva de la història de les Terres de l’Ebre

ACN Amposta.-Amposta ha viscut aquest diumenge la manifestació més massiva de les Terres de l’Ebre contra la política hidrològica del govern espanyol. Segons ha confirmat l’Ajuntament, unes 50.000 persones han inundat els carrers de la capital del
Montsià per mostrar el seu rebuig al pla hidrològic de la Conca de l’Ebre.

La convocatòria de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) ha atret una riuada de ciutadans del territori així com nombrosos manifestants provinents d’arreu de Catalunya -convocats també per l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium i entitats socials i ecologistes-  o de l’Aragó.

El moviment social contra el transvasament ha demanat a la  Comissió Europea la retirada de la llei aprovada pel govern espanyol del PP en funcions. En aquesta línia, la PDE ha reclamat també al Govern i les institucions catalanes que es mantinguin fermes en el suport a aquesta lluita.

Més de 30 mitjans acreditats per cobrir la notícia, avui fem un resum de com alguns mitjans del territori en parlen.

AGUAITA

Catalunya es bolca en defensa de l’Ebre

Amposta acull 50.000 persones en la manifestació més multitudinària a les TE contra un pla hidrològic

La PDE reclama la “intervenció directa” de la UE per aturar el pla de conca.

ACN

Unes 50.000 persones clamen contra el pla hidrològic de l’Ebre a Amposta
La capital del Montsià acull la manifestació més massiva de la història de les Terres de l’Ebre

Marfanta

Junqueras defensa que la mobilització social, les institucions i Europa “tornaran a salvar l’Ebre i la seva gent”

Diari de Tarragona

Rull: “Parlem el mateix llenguatge rigorós i científic que la CE i tenim confiança que ens en sortirem”

El conseller de Territori o Sostenibilitat lamenta que “el respecte” del govern espanyol vers Catalunya no és el mateix que amb Portugal en la gestió dels rius

Tortosa recupera la tradició dels bous i ja té penya taurina.

bous

D’esquerra a dreta, Miquel Orellana, Santi Albiol i Ximo Martí, als estudis de LPR, al programa “Espai Taurí”. Foto:J.Roig

S’anomena “Los Remolinos” en honor al nom de la plaça de bous que va tenir la ciutat entre els anys 1848 i 1940.

El seu president és Miquel Orellana i l’objectiu més immediat donar a conèixer l’entitat per poder organitzar, en un futur, actes taurins a les festes de la capital del Baix Ebre.

(J.Roig).-Amb el suport de l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre, un grup de joves tortosins han decidit crear una penya taurina a la capital del Baix Ebre. Aquesta era la noticia destacada que coneixíem al darrer programa Espai Taurí que emetem, conjuntament, les Emute.
L’iniciativa sorgeix de la voluntat de recuperar per a Tortosa la tradició per la festa dels bous, perduda fa algunes dècades, però present a la ciutat com ho demostra el fet de que, al barri de Remolins i va haver una plaça de bous entre els anys 1848 i 1940, quant va ser enderrocada, sembla ser que per interessos urbanístics. Miquel Orellana és el jove que encapçala aquesta iniciativa i qui ens explicava que la nova entitat s’anomena, precisament , “Los Remolinos” en record d’aquesta desapareguda plaça de bous que va tenir Tortosa.

El president de la penya taurina “Los Remolinos” deia que les gestions per muntar-la van començar el passat mes de Setembre amb el suport de cinc aficionats més. Ara, un cop legalitzada l’entitat i tenint en compte l’afició que hi havia a Tortosa i que de fet existeix encara a les pedanies i EMD, com Els Regues, Campredó o Jesús, la intenció és començar a donar-la a conèixer per aconseguir més socis i presentar-la també a l’ajuntament tortosí per oferir la possibilitat futura de col•laborar a les festes organitzant actes taurins.

La nova penya taurina tortosina compta amb tot el recolzament de l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre. De fet i al mateix programa, el seu president , Joaquim Martí, es va oferir per organitzar, properament, la presentació oficial de “Los Remolinos”, mentre que el vicepresident, Santi Albiol, recordava que l’Agrupació ,ara fa sis anys, es va presentar precisament a Tortosa, al Felip Pedrell, com a mostra del reconeixement a l’afició de la tradició taurina a la ciutat.

L’Agrupació de Penyes Taurines denuncia pintades en una ramaderia d’Alfara de Carles

foto_3004626El president de l’entitat demana que sigui un jutge qui opini sobre els fets
 (ACN).-L’Agrupació de Penyesi Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre ha denunciat aquest dissabte als Mossos d’Esquadra unes pintades que han aparegut a la ramaderia d’Àngela Mur, a Alfara de Carles (Baix Ebre). “Demostra la poca cultura i la poca entesa que tenen sobre la nostra festa dels bous”, ha assegurat el president de l’Agrupació de Penyes Taurines, Ximo Martí, que ha instat “a que sigui un jutge” qui opini sobre els fets. “El que han fet és una salvatjada”, ha afirmat Martí, que ha explicat que entre les pintades hi ha lemes per l'”abolició de la tauromàquia”, “la tauromàquia no és cultura” o “fora bous”, a més d’insults. Segons el president de l’entitat, “els ramaders van marxar de la zona a la tarda nit” de divendres i quan han tornat aquest dissabte “sobre les cinc i mitja” del matí, les pintades ja estaven fetes.
“El que més mal fa és arribar a la ramaderia i trobar aquestes pintures”, ha raonat Martí, que ha assegurat que “els únics salvatges” són els autors de les pintades i que “els ramaders no tenen la culpa que hi hagi gent incívica” que actua així. El president de l’Agrupació considera que és un “atac premeditat” perquè els autors de les pintades sabien que se celebra una fira al municipi aquest cap de setmana. “Són una colla de torturadors i de mal educats”, ha etzibat Martí, que ha dit que els taurins estan “farts” de ser “malvistos” perquè considera que són els animalistes qui van al territori a atacar-los. Per denunciar-ho, el president de l’entitat ha proposat a la ramadera que deixi les pintades intactes, “perquè es vegi com estem de torturats els taurins a les terres de l’Ebre i a tota Catalunya en general”.

No és la primera vegada que els animalistes fan pintades en contra de la tauromàquia en una ramaderia del territori. Al 2010, se’n van fer a la ramaderia de Rogelio Martí, que ja va tancar. En aquell cas, els autors de les pintades van pintar també els vedells que hi havia a la ramaderia.

Segons l’Anuari socioeconòmic, les Cooperatives de les Terres de l’Ebre facturen 155 milions d’euros

IMG_8707

Anuari Socioeconòmic de les cooperatives agràries de Catalunya (Foto:agroactivitat.cat)

Al territori es concentren 43 de les 221 cooperatives que hi ha a Catalunya

Globalment, les cooperatives agràries de Catalunya augmenten un 6,1% la xifra de negoci i un 4,3% l’ocupació

Aglutinen 34.420 socis productors i facturen més de 1.600 milions d’euros

(Redacció).-Les cooperatives agràries de Catalunya han augmentat un 4,3% la creació de llocs de treball, donant feina a més de 5.000 persones. Les 221 cooperatives agràries catalanes aglutinen 34.420 socis productors i facturen 1.612 milions d’euros, un 6,1% més que l’exercici anterior. Aquestes dades s’extrauen de l’Anuari socioeconòmic de les cooperatives agràries de Catalunya corresponent al 2015, que acaba de publicar la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC). A més han apostat per processos de concentració i per la comercialització, tant a nivell nacional com internacional.

També s’ha incrementat un 8% la facturació mitjana per cooperativa, que actualment ja supera els 7 milions d’euros i que posa de manifest la tendència a processos de concentració en el sector, que s’ha experimentat ja durant els darrers anys.

Les cooperatives agràries aporten un 35% de la Producció Final Agrària de Catalunya. En concret, representen un 51% de l’activitat agrícola i un 26% de la ramadera. Els sectors en què les cooperatives tenen més pes en relació amb el conjunt de Catalunya són els cultius mediterranis (oli -72% del total-, arròs -69% del total-, vi -51% del total- i fruita seca –ametlla 78%, avellana 52% i garrofa 62%-).

En paral•lel, les cooperatives tenen obertes un total de 103 agrobotigues enfocades a la comercialització de producte cooperatiu i de territori. La facturació d’aquests punts de venda, que ocupen una superfície global de 20.000 metres quadrats, supera els 41 milions d’euros, un 2,9% més que l’exercici anterior.

El president de la FCAC, Ramon Sarroca, explica que “som un sector que creix i estem aconseguint posicionar-nos amb indicadors favorables, tant en la facturació com en la creació de llocs de treball i la presència en el mercat

La distribució territorial de les 221 cooperatives agràries es concentra, majoritàriament, a les comarques de Lleida (67) i Tarragona (67), seguides de les Terres de l’Ebre (43). A les comarques de Barcelona hi ha 27 cooperatives i a les de Girona, 17.

Les comarques amb major presència de cooperatives són el Segrià (29 cooperatives), les Garrigues (18), el Baix Camp (18), el Priorat (15), l’Alt Camp (12), el Baix Ebre (12), el Montsià (11), la Ribera d’Ebre (10) i la Terra Alta (10).

Quant a facturació, les 67 cooperatives de les comarques de Lleida facturen un total de 873 milions d’euros (un 54,2% del total). Les 67 cooperatives de Tarragona tenen una xifra de negoci de 208 milions d’euros que, sumada als 155 milions d’euros de les 43 cooperatives de Terres de l’Ebre, representa un 22,5% del total. Les 27 cooperatives de les comarques de Barcelona arriben a una facturació de 270 milions d’euros (16,8%) i les 17 de Girona, a 104 milions (6,5%).

La major part de cooperatives agràries, un 97%, són pimes. Les de més dimensió se situen principalment a les comarques de Lleida i Barcelona, mentre que Tarragona i Terres de l’Ebre sumen un major nombre de cooperatives però de menor dimensió.