Agricultura accepta mantenir de manera excepcional el tractament aeri contra la mosca de l‘olivera a l’Ebre

avion-fu

Foto:lanotadigital.com.ar

 

Aquest any,  per primer cop, el Departament deixarà d’’aplicar el tractament aeri de manera generalitzada contra aquesta plaga.

Els darrers dos anys, la proliferació excepcional de la plaga es trasllada a altres comarques que no la coneixien com les Garrigues, l’’Urgell, la Segarra, zones de l’’Alt i Baix Empordà, el Baix Penedès, i fins i tot zones concretes de la demarcació de Barcelona

(Redacció).-El departament d’Agricultura ha acceptat les esmenes d’Unió de Pagesos a l’ordre que regula a Catalunya la plaga de la mosca de l’olivera, entre les quals que es mantingui la possibilitat de fer el tractament aeri de manera excepcional, en cas que els nivells de la plaga continuïn sent molt elevats i no es disposi d’una alternativa tècnicament i econòmicament viable, i el tractament aeri suposi avantatges econòmics o mediambientals respecte al tractament terrestre.

Aquest any serà el primer en que el Departament deixarà d’aplicar el tractament aeri de manera generalitzada contra aquesta plaga, i la pagesia aplicarà el sistema alternatiu de captura massiva, tot i que encara es desconeixen els resultats d’aquest nou sistema. Per aquest motiu, el sindicat va instar Agricultura a dur a terme tractaments aeris puntuals, com preveuen les normatives estatal i europea. Cal tenir en compte que un possible descontrol de la plaga a la zona endèmica (comarques de Baix Ebre, Montsià i Ribera d’Ebre) provocaria unes pèrdues econòmiques no assumibles pels productors, i assentaria encara més la plaga a les noves zones d’afectació.

La mosca de l’olivera és una de les principals preocupacions dels productors d’oli d’oliva de Catalunya. Les elevades temperatures i humitat durant la tardor, juntament amb la dràstica reducció dels tractaments aeris que aplicava el Departament a la zona endèmica han provocat en els darrers dos anys la proliferació excepcional de la plaga, no només en les comarques de l’Ebre, sinó també en zones allunyades de la zona endèmica, on pràcticament no es tractava la plaga: comarques com les Garrigues, l’Urgell, la Segarra, zones de l’Alt i Baix Empordà, el Baix Penedès, i zones concretes de la demarcació de Barcelona.

El Departament va decidir constituir a finals del 2014 la Comissió tècnica de la mosca de l’olivera, amb l’objectiu de consensuar entre els diferents agents del sector les accions a emprendre durant el 2015 contra la plaga. Aquesta comissió va acordar treballar perquè en aquesta nova campanya de l’oliva el màxim nombre de productors apliqués sistemes alternatius a la lluita química, bàsicament el mètode biològic de captura massiva o atracció i mort. Aquest mètode, d’acord amb els resultats experimentals obtinguts pel Servei de Sanitat Vegetal d’Agricultura a l’Ebre pot resultar tan efectiu com el tractament aeri. A més, aquest sistema de lluita serà auxiliat per una mesura agroambiental emmarcada en el programa de Desenvolupament Rural (PDR) de Catalunya 2014-2020.

No obstant, aquesta comissió tècnica també va acordar que si la incidència de la plaga és molt important, cal mantenir l’opció de dur a terme algun tractament aeri, de forma excepcional.

Agricultura fixa el màxim de senglars i conills per declarar emergència cinegètica

conillSanta Bàrbara i Masdenverge, dos dels termes municipals on la plaga de rosegadors és més visible.

(Redacció/J.Roig).-El Departament d’Agricultura podrà declarar emergència cinegètica en aquelles zones on es produeixi una sobreabundància d’espècies cinegètiques que causen danys a l’agricultura, la ramaderia i els terrenys forestals i importants pèrdues econòmiques a les explotacions agràries. Per a Unió de Pagesos, aquesta norma suposa un primer pas per fer front als greus problemes que suposen per a l’agricultura els danys generats.

Aquesta mesura es va incorporar, a proposta del sindicat, a la Llei de mesures fiscals, financeres i del sector públic el desembre de 2013, amb l’objectiu d’habilitar a l’administració per decidir actuacions de caça com a mesures excepcionals per reduir la sobrepoblació de fauna salvatge si aquesta produeix danys a l’agricultura i en cas de manca d’actuació de les persones que, segons la legislació en matèria de caça, són responsables dels danys causats per les espècies cinegètiques.

Fins ara, el departament d’Agricultura no podia decidir aquestes actuacions dins les àrees privades de caça, ja que aquestes estan gestionades per les societats de caçadors i suposen el 80% dels espais cinegètics.

En el cas dels conills, el llindar establert pel procediment és de més de cinquanta conills per quilòmetre quadrat de densitat mitjana hivernal o de més de cinquanta caçats per quilòmetre quadrat, d’acord amb les estadístiques de captures de la darrera temporada hàbil de caça que s’assoleix en els zones amb danys més greus, com alguns municipis del Camp de Tarragona, i especialment de la zona del Baix Ebre i Montsià i de la Plana de Lleida.La densitat establerta pel departament d’Agricultura per als senglars com a llindar per poder declarar zones d’emergència cinegètica és de vuit exemplars per quilòmetre quadrat durant la temporada de caça.

Una de les zones més afectades és el Montsià, especialment els municipis de Santa Bàrbara i Masdenverge. Segons Joan Montesó, responsable de fauna d’Unió de Pagesos, un dels conreus més afectats són els cítrics. Els conills, que han trobat als tarongerals un hàbitat ideal, roseguen la soca dels tarongers fins a matar l’arbre. Hi ha finques on s’han hagut d’arrancar tots els arbres.
A les Terres de l’Ebre i del Sénia, s’ha permès d’utilitzar un tipus de trampa molt efectiva que caça el conill viu.
Com exemple d’questa superpoblació i amb dades del 2012, al conjunt de Terres de l’Ebre, se’n van caçar més de 40.000.

Aquesta nova eina ha de permetre controlar de manera efectiva els nivells de població de determinades espècies cinegètiques que fa anys que es mantenen amb uns nivells perjudicials no només per al sector agrari.El sindicat diu que vetllarà perquè es declarin i s’apliquin de manera eficaç les mesures extraordinàries cinegètiques i s’assoleixi l’objectiu de reduir les poblacions de les espècies cinegètiques, especialment senglar i conill, fins a nivells que siguin compatibles amb l’activitat agrària, i, si cal, perquè s’apliquin de manera subsidiària.

Per a la resta d’espècies cinegètiques o no protegides, es declararà emergència cinegètica quan hi hagi un nombre de sol·licituds d’autoritzacions excepcionals per a la seva captura o comunicacions per danys a l’agricultura, la ramaderia, els terrenys forestals, les espècies protegides o la caça, causats per aquestes espècies en un nombre superior a 10, de forma ininterrompuda en els darrers tres anys.

L’alcalde del Mas de Barberans denuncia la retallada pressupostària i la manca de recursos del Parc Natural dels Ports

psc_terres_ebre06-300x160

Joan Sabaté i els alcaldes del Mas de Barberans, Josep Maria Lleixà; d’Alfara de Carles, Josep Mas, i el portaveu socialista a l’Ajuntament de Paüls, Gerard Gracià.

(Redacció/J.Roig).-Josep Maria Lleixà ,alcalde del Mas de Barberans un dels municipis que formen part del parc, ha denunciat la retallada pressupostària i la manca de recursos humans i materials del parc que ha passat de disposar de 300.000 euros de dotació el 2010 als 147.000 el 2013 i ha comportat la reducció de 17 a 5 els treballadors del personal de la brigada.


Segons l’alcalde, aquesta situació està afectant a les arques municipals, ja que els ajuntaments encara no han cobrat les subvencions que tenen concedides i que han hagut d’avançar. “La situació és molt preocupant i hem d’intentar que no es torni a repetir que davant una situació d’excepcionalitat com la de l’any passat, en què el bosc va estar molt brut com a conseqüències de les nevades, en no tenir suficients efectius per realitzar la neteja necessària, vam viure una situació d’alt risc d’incendi”, ha subratllat.

Per aquest motiu reclamen que es doti de recursos el parc natural que és una figura que ja funciona perquè garanteix la protecció del massís a la vegada que no impedeix un desenvolupament econòmic sostenible.
Els socialistes exposen que la posició sobre el parc nacional es deriva “dels dubtes que han mostrat els nostres alcaldes sobre l’impacte que pot tenir en l’economia dels municipis impedint la continuïtat de les activitats agrícoles i ramaderes tradicionals que queden i perquè pot ser un obstacle important per al desenvolupament de certes activitats turístiques

Aquest darrer extrem l’ha concretat amb l’afectació que podria tenir amb la pràctica d’esports de muntanya, les activitats cinegètiques i la tradició de recollida de bolets.

D ‘aquí 100 anys el nivell del mar al Delta pot haver augmentat gairebé 1 metre

not_2317-deltaaaaPoble Nou, Riumar i els Eucaliptus es veurien afectats en un futur pel canvi climàtic

La falta d’aportacions de sediments del riu Ebre podria ser determinant en l ‘afectació.

(Mesebre/J.Roig).-Segons diversos estudis, aquestes tres pedanies tindrien més probabilitat de veure’s afectades pel progressiu augment del nivell del mar el proper segle. En els nuclis principals de població, no sembla haver risc d’inundació, però si què és evident que bona part de la superfície del municipi quedarà afectada. L’augment notable de la temperatura del nostre planeta ha fet que es produeixi un escalfament global visible i significatiu que d’uns anys a aquí preocupa seriosament a una de les zones de la nostra demarcació, el Delta de l’Ebre.

El Ministeri de Medi Ambient ha fet una projecció de la pèrdua progressiva del Delta de l’Ebre, degut a l’augment del nivell del mar a causa del canvi climàtic, i l’enfonsament gradual del Delta que prové de la falta d’aportacions de sediments del riu Ebre.“Al Delta arriba amb prou feines l’1% dels sediments que arribaven a començaments del segle XX, sediments que queden dipositats als diferents embassaments de la conca. La pujada del nivell del mar és un problema afegit al complex equilibri del Delta, però els majors impactes que ha patit el Delta tenen el seu origen en la gestió del riu, no en el clima”, assegura Javier Sigró, professor de Geologia i membre del Centre d’Investigació del Canvi Climàtic de la URV.

La Generalitat al seu estudi ‘Estratègia de prevenció i d’adaptació al canvi climàtic N1: Delta de l’Ebre’ planteja tres escenaris diferents si segueix augmentant el nivell del mar: a l’any 2050 el nivell del mar estarà 15 cm per sobre de com està actualment; a l’any 2100, per sobre dels 40 cm i, la possibilitat més pessimista de que al 2100 el nivell estigui per sobre del metre. “Amb aquest increment del nivell del mar, més del 50% de la superfície del Delta es podria veure afectada per inundació marina” explica Sigró. Els sistemes naturals d’aquesta zona es troben majoritàriament situats a la costa, fet pel qual l’augment del nivell del mar suposaria la pèrdua o reducció de parcs naturals, boscos o platges, entre d’altres. A més, també tindria serioses implicacions en termes d’agricultura, turisme, economia i la indústria de la zona.

Sembla ser que d’aquí a 100 anys una part del Delta podria desaparèixer, però Sigró assegura que “l’impacte final dependrà de les mesures de mitigació i adaptació que siguem capaços de realitzar, i és necessari adoptar una estratègia i coordinació segons les mesures que es prenguin, al mateix temps que es continua estudiant i monitoritzant el funcionament d’un territori tan canviant i fràgil com és el Delta”.

El canvi climàtic és un dels temes més importants de la societat, i probablement al que menys atenció i solucions intentem donar els habitants. Hem de conscienciar-nos que el canvi climàtic no només afecta a les grans ciutats industrialitzades, sinó que aquí, a les nostres terres, notarem i patirem els efectes del canvi climàtic de ple. Són molts els comentaris de: “el canvi climàtic només passa a les grans ciutats, com Japó o Nova York, aquí això no es notarà”. Però la veritat és que a nosaltres tard o d’hora també ens afectarà.